Taiwan: una urbanització futurista abandonada

Observar i esbossar històries a partir de les pistes que deixen dels objectes que han quedat, tancar els ulls i imaginar com era la gent que hi habitava, escoltar el silenci i reflexionar sobre l'imparable pas del temps... La bellesa decadent de la petjada d'allò que un dia va estar ple de vida i que avui només és un miratge del que va ser, exerceix en nosaltres una gran capacitat d'atracció.

Aquí o a l'altra punta del món, si coneixem d'algun lloc abandonat singular, intentem visitar-lo. I a Taiwan aquest ha estat en un dels leitmotivs del nostre viatge, amb l'arquitecte Matti Suuronen com a principal protagonista. Si en un article anterior us mostràvem una urbanització formada per les seves "Futuro house" amb forma d'ovni, avui rescatem de l'oblit un altre disseny seu no menys futurista: les "Venturo house".

L'arquitecte finlandès va idear el disseny "Venturo" al 1971, tres anys després de crear les icòniques cases en forma de platets voladors. El concepte era el mateix: cases modulars prefabricades de materials resistents però lleugers, fàcilment transportables segons conveniència del seu propietari. L'estructura estava feta de fibra de vidre amb una capa intermèdia d'espuma de poliuretà de cinc centímetres de gruix, el terra originàriament estava revestit de parquet i els quatre laterals bàsicament eren finestrals.

El kit per muntar-la pesava quatre tones i constava set peces que es lliuraven en dos mòduls: un que contenia el bany, la cuina i la sauna (opcional) i l'altre que incloïa la resta de l'estructura. Un cop muntada, l'habitacle disposava d'una superfície de 45 m².

La "Venturo house" va ser ideada per ser una casa d'estiueig, però el mòdul va tenir també altres usos i es va habilitar com a botiga, quiosc, cafeteria... Així una de les primeres comandes la va fer l'empresa petroliera BP, que va comprar tres unitats per utilitzar-les com a estacions de servei a Suècia.

De totes formes, tot i l'acollida inicial, la "Venturo house" no va tenir l'èxit de la seva predecessora. La crisi del petroli del 1973 va afectar les vendes de l'empresa finlandesa que en tenia la patent, no obstant en va vendre la llicencia de producció a 23 fàbriques d'arreu del món. Segurament les cases d'aquesta urbanització del nord de Taiwan van ser fabricades al Japó.

Informació pràctica:

Aquesta urbanització es troba a Wanli, a 35 km del centre de Taipei. Està a tocar de la urbanització de "Futuro house", disseny del mateix arquitecte. L’autobús 1815 té parada davant del Howard Green Bay Resort Hotel, a 5 minuts caminat de la urbanització abandonada. Aquesta visita val la pena combinar-la amb la del parc geològic de Yehliu, 4 km més al nord.

Continua llegint »

Publicat a: Asia , Curiositats , Llocs abandonats , Taiwan

El petit viatger fa un any

El quart membre de Quaderns de bitàcola avui fa just un any de vida. Quan en Jan va arribar al món, el 17 de maig de 2019, vam sentir que començava el SEGON GRAN VIATGE de les nostres vides, després del PRIMER GRAN VIATGE, el naixement de la nostra primera filla Ivet. Tots dos han arribat amb moltes ganes de conèixer món, així que no podíem defraudar-los...

En aquest dia tant especial i donada aquesta situació que estem visquent actualment pel COVID-19 tots confinats a casa, sense saber ben bé què ens espera en el futur, quan podrem viatjar tal i com ho fet fins ara i de quina manera, ens agradaria compartir tots els viatges que hem fet amb en Jan des que va néixer fins al moment.

Des que vam ser pares per primera vegada hem tingut bones experiències viatjant en família, així que perquè no continuar fent-ho ara que som 4. Des que en Jan ha arribat hem aprofitat tot el temps que hem tingut per voltar, de vegades a indrets nous i d'altres a destinacions on ja havíem estat i on ganes de tornar plegats. I comptant, comptant, ens hem adonat que el nostre petit, amb 12 mesos de vida, ja ha estat a 15 països… Casualment el mateix nombre de països que la Ivet quan tenia 1 any. No és que vulguem que tingui un munt de segells impresos al seu recent passaport, sinó que com aquests últims mesos hem tingut temps per fer-ho, no ens ho hem pensat gaire. Viatjar ens encanta i fer-ho en família encara més. Aquí va un RESUM DEL PRIMER ANY DE VIDA VIATGERA D'EN JAN:

Juny 2019 : Bèlgica i Luxemburg

(edat d'en Jan: 1 mes i mig)

A finals de juny, en Jan va fer el seu primer viatge amb avió amb un mes i mig de vida. Prenent de base la bonica ciutat de Brussel·les, la capital de Bèlgica, on ja havíem estat anys enrere, vam aprofitar per visitar les properes ciutats amb encant de Bruges, Gante, Lovaina, Anvers. Les cases del casc històric d'aquestes ciutats semblaven extretes de contes. Tot i fer molta calor, va ser un viatge per recordar. A l'igual que la seva germana Ivet, han fet tots dos el seu primer viatge amb avió amb exactament els mateixos mesos.

A la ciutat flamenca d'Anvers, Bèlgica

Juny-Juliol 2019: Kíev, Minsk, Lituània, Letònia, Estònia i Hèlsinki

(edat d'en Jan: 2 mesos)

En aquest viatge de 3 setmanes i mitja vam conèixer de prop Ucraïna, Bielorússia, les Repúbliques Bàltiques i Finlàndia, on vam celebrar el 4art aniversari de la nostra filla Ivet. A Kíev vam anar a veure un espectacle de marionetes que tant al Jan com a la Ivet, els hi va encantar.

Davant la muralla de Tallin, Estònia 

Agost-setembre 2019: Japó

(edat d'en Jan: 3 mesos i mig)

Després d'haver estat feia 10 anys, vam decidir que el país nipó seria el destí del viatge d'estiu en família. Tot i la calor extrema que fa a l'estiu -comparable amb la Índia o Cuba- es tracta d'un dels països asiàtics on es molt fàcil viatjar amb nens, hi han infinitat de coses per veure i fer amb nens i teníem un mes sencer per gaudir-ne. El Festival de l'Obon a Kyoto o el carnaval a Tòquio van ser dues experiències que en Jan va poder veure en els seus 3 curts mesos de vida.

En Jan observant unes estàtues Jizo a Nikko, Japó

Novembre 2019: Romania

(edat d'en Jan: 5 mesos i mig)

Romania va ser el país escollit per fer una escapada curta en família al novembre. Vam gaudir durant 10 dies de les seves llegendes literàries, els seus castells -com el de Peles o Bran (el de Dràcula)-, les seves ciutats amb cases de conte -com Sighisoara o Sibiu-, i les seves esglésies fortificades, a Brasov. Potser en Jan no ho recordarà (la Ivet segur que sí), però vam entrar a la casa del mateix Dràcula i fins i tot ens va saludar.

Castell de Bran (més conegut com el castell de Dràcula), Romania

Desembre 2019-gener 2020: Croàcia, Bòsnia i Herzegovina, Eslovènia, Venècia

(edat d'en Jan: 6 mesos i mig)

Aquest viatge tenia quelcom especial, i és que Dubrovnik va ser també el primer viatge de la Ivet en avió quan tenia un mes i mig de vida. Ens ha agradat tornar-hi amb en Jan i reviure moments màgics. Aquest cop en ple hivern gaudint de les llums de Nadal tot passejant per la ciutadella de la capital croata. Posteriorment vam continuar fent ruta pels Balcans, fent especial incís a Bòsnia Herzegovina i el seu recent passat. A Eslovènia vam descobrir l'encantadora Ljubljana i diverses coves espectaculars. Vam acabar el 2019 i vam donar la benvinguda al 2020 des dels canals de Venècia. 

Davant del pont Vell de Mostar, al riu Neretva

Gener 2020: Paris

(edat d'en Jan: 9 mesos)

En Jan i la Ivet han estat per primera vegada a la capital francesa. Paris és una ciutat a la que no ens cansem de tornar. Hem passejat per les seves artèries més conegudes, hem menjat crepes amb xocolata i hem pujat dalt la torre Eiffel. En Jan i la Ivet han l'han vist des d'abaix i des de totes les perspectives de la ciutat, de dia i de nit. Així que és possible que recordin aquell edifici amb llums llampeguejant per llarg temps.

Davant la torre Eiffel, Paris

Febrer 2020: el Rosselló

(edat d'en Jan: 9 mesos i mig)

Durant el mes de febrer també vam fer una escapada de 4 dies a la Catalunya Nord. Prenent com a base Argeles-sur-Mer, vam visitar els indrets importants de l'exili de la Guerra Civil Espanyola, així com Perpinyà, la famosa Maternitat d'Elna, el castell de Salses i la preciosa localitat de Cotlliure, amb la seva platja plena de pedres i on els nens, juntament amb els nens dels amics de Companys de Viatge, van poder gaudir del mar i jugar.

A la platja de Cotlliure, al Rosselló

Viatges no gaudits degut al Covid-19 

El viatge previst per la Setmana Santa de 2020 era a Rússia, visitant Moscou i Sant Petersburg. Rússia hagués estat el darrer país on en Jan hagués estat abans de fer el seu primer any. Tenim esperança i esperem poder anar-hi més endavant, quan tot això passi. De moment celebrem el que tenim, i avui aquest petit viatger bufarà una espelma.

Jan, et desitgem molta felicitat, salut i viatges!

T'ha agradat? Comparteix aquesta entrada!

Continua llegint »

Publicat a: bebe , Croacia , Jan , Japo , Paris , viatjar amb nens

Taiwan: una base aèria extraterrestre abandonada

Podria ser l’escenari d’una pel·lícula de ciència-ficció dels 60, però no és cap decorat. És un lloc ben real i es troba a la costa nord de Taiwan, és tracta d’una urbanització de disseny futurista que va quedar abandonada fa anys.

Les cases amb forma de platets voladors són un disseny del 1968 de l'arquitecte finlandès Matti Suuronen, que va batejar amb el nom de "Futuro house". Justament, aquestes cases van ser concebudes com a portàtils per poder-se transportar amb helicòpter i canviar-les fàcilment de lloc segons la conveniència del seu propietari. Estaven construïdes amb materials resistents però lleugers i disposaven d'unes potes telescòpiques que permetia instal·lar-les pràcticament en qualsevol lloc.

Era l'època àlgida de la cursa espacial, l'home estava a punt d'arribar a la Lluna i les pel·lícules d'extraterrestres estaven de moda. No cal dir que la idea de Matti Suuronen va fer fortuna i va vendre les seves “Futuro house” per arreu del món. Fins i tot a l'Antàrtida se'n van instal·lar diverses.

L'innovador disseny va arribar també a Taiwan, on un promotor va decidir construir una urbanització d'alt standing a primera línia de mar. En aquest cas, va dotar a les cases d'una base i unes escales de formigó per accedir-hi, amb la idea d'habilitar-les com a cases d'estiueig estables. La sort però va donar l'esquena a aquest centre residencial des d'un bon inici: durant la seva construcció van morir dos treballadors per accident i quan el drac de pedra que havia d'instal·lar-se en l'arc d'accés a la urbanització va partir-se en dos, el lloc va guanyar-se definitivament la fama de maleït. Algunes de les cases van arribar a ocupar-se però moltes no van arribar a vendre mai.

Avui el misteri envolta aquest lloc. Ja no hi habita ningú però, explorant els interiors d'aquests platets voladors, les estances sembla que fossin abandonades de forma sobtada, quedant tot tal qual va ser abandonat fa unes dècades. Uns llibres a sobre d'un llit, el sabó al costat de la banyera, un televisor al que si li aprestéssim el botó per encendre'l sembla que encara funcionaria... El silenci, trencat únicament per la remor de fons de les onades, fa que creixi encara més la màgia de passejar per aquest indret.

Hem estat afortunats de visitar les “Futuro house” de Taiwan, de fet no sabíem del cert si quan hi arribéssim les trobaríem encara: la urbanització té una ordre de demolició pendent d'executar-se. És un lloc que no apareix a les guies de viatge i del que hem gaudit en completa solitud. Ha estat com passejar per les restes d'una base aèria extraterrestre abandonada...

Informació pràctica:

Aquesta urbanització es troba a la costa nord de Taiwan, al terme de Wanli, a 35 km del centre de Taipei. L’autobús 1815 té parada davant del Howard Green Bay Resort Hotel, a 5 minuts caminat de la urbanització abandonada. Aquesta visita val la pena combinar-la amb la del parc geològic de Yehliu, 4 km més al nord.

Continua llegint »

Publicat a: Asia , Curiositats , Llocs abandonats , Taiwan

Gondar, "el Camelot d'Àfrica"

Castells a l'Africa negra? 
No, no pot ser, vam pensar el primer cop que vam escoltar parlar sobre Gondar...

Ai, ignorants de nosaltres! Doncs resulta que si, que si que existeixen i nosaltres que els hem vist amb els nostres propis ulls, en podem donar fe. Coneguda com la "Camelot d'Àfrica", Gondar és la ciutat que potser més ens va sorprendre durant el nostre viatge per Etiòpia i no és per menys: es tracta de l'únic lloc d'Àfrica negra on es pot trobar un conjunt de castells medievals.

Situada als peus de les muntanyes de Simien, Gondar va ser la segona capital del regne axumita després d'Axum i aquesta circumstància va fer que esdevingués el centre polític, administratiu, comercial, religiós i cultural del país durant més de dos-cents cinquanta anys. L'emperador Fasilidas, conegut per "Fasil", va aixecar-hi el primer castell i els seus successors van construir la resta de fortaleses, a més d'esglésies i els banys, fins completar un conjunt arquitectònic que avui dia és Patrimoni de la Humanitat i que distingeix la ciutat.

En total són sis els castells que formen el recinte real de Fasilidas, una extensió considerable rodejada per una muralla 900 metres. L'esmentat castell de Fasilidas, l'arxiu Reial o biblioteca, l'església Gimjabet Maryam, el castell de Iyasu I, el complex Kuskuam, el Monestir de Debre Birham Selassie i els banys en són els edificis més destacables. L'estil arquitectònic amb el que estan construïts és sens dubte singular: partint d'una base àrab, s'hi van integrar influències d'estil barroc europeu -introduït pels missioners portuguesos- i les tècniques índies de la cocció de la cal -aportades pels mestres constructors arribats des de Goa-.

Els banys de Fasilidas s'utilitzaven per la pràctica d'esports i per la celebració de cerimònies religioses. Quan nosaltres els vam visitar es trobaven en restauració i les arrels dels arbres s'havien fet seu el mur que rodeja les piscines, creant una escena que ens recorda a la d'alguns temples d'Angkor. Tot i així vam poder-nos fer una idea de com devia arribar a ser allò en temps de glòria. Encara avui durant l'Epifania, cada mes de gener, se segueixen utilitzant omplint-los amb aigua dels rius del voltant. És una de les celebracions més importants d'Etiòpia, a la que moltíssimes persones acudeixen per veure la simulació del bateig de Crist. El dia d'abans de l'Epifania els sacerdots agafen el Tabot, que simbolitza l'Arca de l'Aliança, de cadascuna de les 20.000 esglésies que hi ha al país, i el porten a l'estany, llac o riu, per beneir-ho per l'endemà. Els keteras o sacerdots utilitzen esplèndids vestits cerimonials de vellut i llueixen els seus paraigües.

Allunyat del centre i enfilat dalt d'un turó, el Monestir Debre Birham Selassie ens tenia reservada la darrera sorpresa de la nostra visita a la ciutat. L'exterior és més aviat sobri, però el seu interior conserva les pintures religioses millor conservades del país. La pintura religiosa etíop té les seves arrels a l'antiga Constantinoble i, a més de vida i miracles de sants i màrtirs, també explica la història del país. Tot i això, ens quedem amb el sostre artesanat amb les seves fileres d'àngels (80 exactament) que miren en totes direccions, vigilant de ben a prop el que fan els feligresos sota seu. Justament la imatge d'aquests àngels és una de les fotografies que més surten a les guies i pamflets promocionals del país.

Marxem de Gondar amb la sensació de que és una ciutat diferent, especial. No és pas d'estranyar que Tolkien s'inspirés en aquest lloc per crear el mític regne de Gondor de "El senyor dels anells".

Continua llegint »

Publicat a: Africa , Curiositats , Etiopia , Llocs amb historia , Temples i palaus