0:11
Quaderns de bitàcola
Fa deu anys no ho vam poder veure, però aquest cop no ens vam quedar amb les ganes. Parlem de la semâ, la famosa cerimònia sufí i, possiblement, un dels elements més coneguts de la cultura tradicional turca.
El sufisme és una doctrina mística de l'islam. El nom prové de l'àrab "suf" (llana) perquè els sufís realitzaven vot de pobresa i acostumaven a vestir aspres teixits de llana. Aspiren a aconseguir una experiència personal a partir del contacte diví, ho fan mitjançant rituals de meditació que barregen poesia, música i dansa, i que els han de conduir a l'èxtasi en comunicació directa amb Alà. Existeixen diferents corrents sufís però la més famosa és la de Mevlevi, coneguda pels seus devixos girovags.
La cofradia dels dervixos giròvags és coneguda per la seva pregària en forma de dansa giratòria o sama, una tradició que es proposa com la part visual i musical de la mística escrita mevlevi, nom que prové de Mevlana Rumi, sant i poeta, creador dels 25000 versos en persa que contenen els fonaments per guiar l'esperit. Prohibida per Ataturk, el sama va passar a la clandestinitat durant tres dècades però als anys cinquanta el govern es va adonar que la dansa dervix era un bon reclam turístic i va permetre a la cofradia realitzar públicament la seva cerimònia. Actualment el semâ és Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat de la Unesco.
La cerimònia de dansa-meditació comença amb un cant solemne al profeta, acompanyat d'una flauta. Quan acaba, els dervixos entren i fan tres voltes a la sala, que simbolitzen les tres maneres d'apropar-se a Déu: la contemplació, la veritat i la unió. És llavors quan comencen a girar amb la mà dreta apuntant al cel (per rebre la gràcia divina) i l'esquerra a la terra. Giren sobre sí mateixos, els més hàbils arquegen el seu cos, gravitant cap al centre de la sala i així aconsegueixen l'ascendència espiritual per acostar-se a Déu. Aquí va una mostra de les voltes i voltes que arriben a donar!
Hem de dir que inicialment teníem dubtes sobre l'autenticitat de la cerimòria. Els preus elevats (50 lires o 22€) i que el lloc estigués ple de turistes feia que fòssim esceptics tot i que vam anar al que era, en teoria, el lloc més autèntic: el Monestir Mevlevi (actualment museu). Ara bé, un cop iniciada la cerimònia i després de estar durant aproximadament una hora veient com els dervixos ballen girant sense parar, entres en una mena de relaxació on la ment se't queda en blanc, no sabem si potser també fruit d'escoltar una música que té un ritme compassat tota l'estona. Ens quedarem amb el dubte però la veritat és que ens ha sorprès gratament veure en directe la cerimònia, ens ha semblat única i digna de veure, no s'assembla a cap altra dansa que coneguem. Una experiència molt recomanable!
Sobre Istanbul també hem escrit:
El sufisme és una doctrina mística de l'islam. El nom prové de l'àrab "suf" (llana) perquè els sufís realitzaven vot de pobresa i acostumaven a vestir aspres teixits de llana. Aspiren a aconseguir una experiència personal a partir del contacte diví, ho fan mitjançant rituals de meditació que barregen poesia, música i dansa, i que els han de conduir a l'èxtasi en comunicació directa amb Alà. Existeixen diferents corrents sufís però la més famosa és la de Mevlevi, coneguda pels seus devixos girovags.
La cofradia dels dervixos giròvags és coneguda per la seva pregària en forma de dansa giratòria o sama, una tradició que es proposa com la part visual i musical de la mística escrita mevlevi, nom que prové de Mevlana Rumi, sant i poeta, creador dels 25000 versos en persa que contenen els fonaments per guiar l'esperit. Prohibida per Ataturk, el sama va passar a la clandestinitat durant tres dècades però als anys cinquanta el govern es va adonar que la dansa dervix era un bon reclam turístic i va permetre a la cofradia realitzar públicament la seva cerimònia. Actualment el semâ és Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat de la Unesco.
 |
| (clickar a sobre de les imatges per veure-les més grans) |
La cerimònia de dansa-meditació comença amb un cant solemne al profeta, acompanyat d'una flauta. Quan acaba, els dervixos entren i fan tres voltes a la sala, que simbolitzen les tres maneres d'apropar-se a Déu: la contemplació, la veritat i la unió. És llavors quan comencen a girar amb la mà dreta apuntant al cel (per rebre la gràcia divina) i l'esquerra a la terra. Giren sobre sí mateixos, els més hàbils arquegen el seu cos, gravitant cap al centre de la sala i així aconsegueixen l'ascendència espiritual per acostar-se a Déu. Aquí va una mostra de les voltes i voltes que arriben a donar!
Hem de dir que inicialment teníem dubtes sobre l'autenticitat de la cerimòria. Els preus elevats (50 lires o 22€) i que el lloc estigués ple de turistes feia que fòssim esceptics tot i que vam anar al que era, en teoria, el lloc més autèntic: el Monestir Mevlevi (actualment museu). Ara bé, un cop iniciada la cerimònia i després de estar durant aproximadament una hora veient com els dervixos ballen girant sense parar, entres en una mena de relaxació on la ment se't queda en blanc, no sabem si potser també fruit d'escoltar una música que té un ritme compassat tota l'estona. Ens quedarem amb el dubte però la veritat és que ens ha sorprès gratament veure en directe la cerimònia, ens ha semblat única i digna de veure, no s'assembla a cap altra dansa que coneguem. Una experiència molt recomanable!
Sobre Istanbul també hem escrit:
Publicat a:
