15 de març de 2013

Ètnies d'Etiòpia: els surma, el poble guerrer del sud d'Etiòpia



Viatjar al sud d’Etiòpia és fer un viatge en el temps per anar a veure, avui dia, allò que érem fa milers d’anys. Un viatge que et permet conèixer i viure un fragment d’Àfrica que encara existeix però que està desapareixent molt ràpidament.

Acompanyats pel Galdric i la Meri, amics i companys de fatigues amb qui ens hem anat fent viatgers, la nostra ruta pel sud del país va ser: Addis Abeba - Jimma - Mizan Teferri - Kibish - Arbaminch - Turmi - Jimma - Yabello - Awassa - Awash - Addis Ababa. Tres dies en un 4x4 var ser necessaris per arribar al nostre primer destí: la vall de l'Omo. Allà viuen ens surma (també anomenats suri), una de les tribus més aïllades d'Àfrica.




No és pas un viatge còmode: la carretera asfaltada es perd a només 60 km de la capital per deixar pas a una pista de terra que travessa el sudest del país i que en el darrer dia de ruta deixa d'existir per passar directament al camp a través. Bonys, salts sobtats, pols, calor... Pel camí trobar un allotjament bàsic amb dutxa d'aigua freda és un luxe i  la injera, el plat nacional del país, és converteix en pràcticament sempre l'única opció a l'hora de menjar. Un cop arribats a la zona surma evidentment ja no hi ha cap infrastructura.

Més d'una vegada vam pensar que el nostre cotxe ens deixaria tirats pel camí. Ja el primer dia vam descobrir que el nostre vehicle era especial: s'havia d'aparcar sempre de baixada perquè sinó no arrancava i tocava empènyer. Poc a poc li vam anar descobrint altres petits "detalls": la maneta per baixar el vidre d'una finestres i el comptaquilòmetres no funcionaven, i si es treia la clau del cotxe en marxa, aquest continuava engegat! Vam punxar una roda i vàries vegades el nostre conductor va fer invents amb algun filferro per arreglar coses del motor... En fi, anar en cotxe per Àfrica és una aventura constant per l'occidental (per ells és del tot normal). Ara, si et passa qualsevol cosa, tothom et ve a ajudar de seguida!



coche Etiopia


Creuàvem camp a través de la sabana quan, sense esperar-ho, se'ns va creuar per davant del cotxe una figura nua i esvelta a tota velocitat... Per fi havíem arribat a territori surma. Poc després ens trobàvem amb un grup i vam baixar del cotxe. La primera sensació va ser una barreja d'incredulitat, d'excitació i de temor a allò desconegut. Uns i altres ens miràvem atònits a la vegada que tímidament. En aquell moment encara no érem conscients de la magnitud de l'aventura que tot just acabava de començar...


chicos surmamujer surma

niños surma


Arribats al poblat el seu cap, l'Arbore, ve a rebren's i com bon amfitrió ens explica com funcionen les coses allà: per qualsevol cosa que vulguem fer li hem de dir a ell i, si li sembla correcte, ens ho aconsegueix (és el rei del mambo). Ens explica també que allà necessitarem una persona que vigili el campament per seguretat i tot seguit arriba un home amb un kalashnikov disposat a fer-nos de vigilant a la nit. Ens sobta però accedim, no sigui cas... Ens instal·lem a una tenda de campanya molt a prop del poblat, on hem muntat un fogonet que ens farà de cuina els propers dies. A partir d'ara ens haurem d'adaptar a la vida surma: dormir en el terra, cuina bàsica i prescindir durant uns dies d'una dutxa, què hi farem!


campamento surma


Durant els tres dies següents ens acompanyen l'Arbore i el Bartu (el nostre traductor) que ens van mostrant i explicant el dia a dia del poblat. Escenes que semblen extretes d'un altre món i a les que assistim perplexos.

Els surma són autèntics mestres en la pràctica del tatuatge, les escarificacions en les dones són símbol de bellesa i en els homes indiquen el nombre d’enemics o animals perillosos als que han donat mort. Així que quan vèiem un home amb moltes marques al cos no podíem deixar de pensar que és tot un guerrer. També tenim l'oportunitat de veure com fan un tatuatge a una dona surma al braç.


tatuaje Etiopia, tatuaje surma

tatuaje tributatuaje tribu surma

cocina suma


La pintura corporal és un altre dels trets distintius dels surma: dibuixos abstractes, similars a autèntiques obres d’art, adquireixen vida sobre els seus cossos. És admirable la gràcia amb la que es pot pintar la figura humana i l’elegància amb la que es possible exhibir-la.


niños surma



Moltes dones surma llueixen uns plats labials tan grans que semblen voler esgarrar les seves boques entreobertes. Com més gran sigui el seu disc, més suculenta serà la dot matrimonial que haurà de pagar la família del nuvi en el moment de casar-se. Imagineu-vos quina dot devien tenir les dones de les fotos!


mujer con plato labialmujer surma sin plato labial

poblado surma


Un altre tret característic de la cultura surma és que de tant en tant complementen la seva dieta amb sang de vaca. L’aliment de la sang és un bon exemple de la relació que els surma mantenen amb la natura, Després de practicar una incisió en el coll de la vaca amb una fletxa, la sang comença a rajar. Posteriorment, tots en beuen. Diuen que la sang és molt rica en proteïnes i encara que ens van oferir, aquesta vegada no vam ser capaços de provar-la.


sangre de vaca

sangre de vaca

bebida sangre de vaca


Poder conviure, encara que només hagi estat per uns dies, amb els surma ha estat una de les experiències més impactants que mai hem viscut. Però si hi ha un aspecte que ens va impresionar va ser presenciar una de les cerimònies més importants en la vida dels adoslescents surma: el donga. Us ho explicarem en la propera entrada...



D'Etiòpia també hem escrit:


T'ha agradat? Comparteix aquesta entrada!

6 comentaris :

Carla Llamas ha dit...

Guau! quina experiència no? Tot i que jo hagués fet com vosaltres i això de la sang no ho hagués tastat! Molt bona entrada i unes fotos genials!

Una abraçada!

Quaderns de bitàcola ha dit...

Hola Carla! Moltes gràcies! sí això de la sang era superior a nosaltres, tot i que hem provat tot tipus de menjar, bitxets, etc! es veu que a vegades la barregen amb llet! Abraçades també per a tu!

Anònim ha dit...

Interessant post. L'he compartit a la nostra pàgina del FB.
Bon viatge sempre!

Quaderns de bitàcola ha dit...

Moltes gràcies per la difusió!

Salut i viatges!

Anònim ha dit...

Hola

Sabes si hay posibilidad de contratar el dormir en el poblado por tu cuenta llegando a alguno de los pueblos?

Gracias

Saluds

Quaderns de bitàcola ha dit...

Hola viajero!

En la zona surma no hay alojamiento. Esa es la ventaja e inconveniente. Ventaja porqué eso hace que llegue muy poca gente y a la vez ha hecho que se mantenga más auténtico el lugar. Inconveniente porque tienes que ir cargando con tu tienda de campaña y comida.

Tampoco hay transporte público que llegue a los poblados, lo más cerca dónde llega es a Mizan Teferi, a dos jornadas de Addis Ababa y a una de la zona surma.

Una vez llegas necesitas hablar con el jefe del poblado para que te deje acampar. En nuestro caso cerca había un puesto militar en medio de la nada (la frontera kenyata queda cerca) al que también tuvimos que pedir permiso y pagar un “permiso”.

En el sur del país hay otras etnias mucho más accesibles (las puedes encontrar en el blog), donde puedes encontrar un mínimo de infraestructura que básicamente se reduce a algún camping con duchas y restaurante, pero la experiencia ya no es la misma. Si te lo puedes permitir (los 4x4 con conductor para llegar salen por 100-120 US$/día) te aconsejamos mucho más los surma.

Suerte!

 
Continguts de Quaderns de bitàcola (Enric Vilagrosa i Celia López) | Tecnologia Blogger | Plantilla original de Wordpress Theme i Free Blogger Templates | Disseny adaptat per Quaderns de bitàcola
cookie law