29 de gener del 2014

Festes de Sant Sebastià a Palma de Mallorca


Les petites coses que aconsegueixen sorprendre'ns són les que es fan amb un racó privilegiat en els nostres records. Palma de Mallorca és una d'aquestes ciutats que vagis els cops que hi vagis sempre tindrà un nou racó amb encant o una llegenda per descobrir que sorprendrà al viatger. Feia 8 anys de l'última vegada que havíem trepitjat Palma i un cop tornats encara ens preguntem com és que hem deixat passar tant de temps per tornar-hi.

Vista de la Seu i del port de Palma

Palma de Mallorca, destí pels 365 dies de l'any


Hi ha destins que injustament s'associen a un determinat tipus de turisme o bé a una època concreta de l'any. Els tòpics són mal consellers i qui creu que Mallorca és només sol i platja s'equivoca i es perd part important del seu encant. Evidentment les platges i les cales són un dels grans valors de l'illa, però també ho són els monestirs i ermites que van esquitxant el seu interior, la majestuosa serra de Tramuntana i els paisatges rurals que l'envolten, les coves i les inimaginables figures que es formen en les seves entranyes i... per suposat, Palma.  

Si un féssim una llista de les característiques desitjables d'una ciutat, Palma de Mallorca les tindria gairebé totes. El mar, un casc antic amb història, una arquitectura notable, una gastronomia de qualitat, mercats i restaurants amb solera, una oferta cultural envejable i un caràcter cosmopolita a mig camí entre la tradició i la modernitat. L'equilibri perfecte.

Per una escapada d'un cap de setmana llarg o bé com a punt base per a descobrir l'illa, Palma és la ciutat ideal. Possiblement és un destí que a l'estiu llueix més, però que la resta de l'any té l'avantatge de poder-lo descobrir de forma més autèntica. Si aquest "descobrir" es fa a més de la mà d'uns amfitrions de luxe, en bona companyia i coincidint amb les Festes de Sant Sebastià, l'escapada adquireix ja el qualificatiu d'experiència per recordar. I justament és això el que hem tingut la fortuna de viure aquests dies.




D'esquerra a dreta i de dalt a baix: la Seu (2), Palau de l'Almudaina, carrer del casc antic, 
Can Casasayas, capella de Sant Elm, Fundació Pilar i Joan Miró (2) i el port.


Sant Sebastià: Foc, festa i tradició


La devoció dels palmesans per Sant Sebastià data de molt antic. Ja en el segle XVII, agraïts per haver-los protegit de la pesta el varen proclamar patró de la ciutat. En el seu honor, des de més recent i cada mes de gener, se celebren les festes patronals de Palma. El foc n'és l'element central com si d'una revetlla de Sant Joan d'hivern es tractés però, a diferència d'aquesta última, el programa d'activitats de Sant Sebastià s'allarga durant dos caps de setmana intensos. Concerts, cultura, esport, gastronomia, oci es succeeixen en activitats per a tots els gustos i tots els públics. Per nosaltres Sant Sebastià ha significat l'oportunitat única de viure Palma com si fóssim uns ciutadans més.

Divendres al vespre vam gaudir de la millor cuina d'autor amb la Peccata Minuta a l'emblemàtic Mercat de l'Olivar, on 13 xefs de prestigi de l'illa oferien tapes gourmet a preus populars en una iniciativa de Chefs (in). Una trobada que va morir d'èxit considerant la gran afluència de públic que gairebé no permetia avançar pels passadissos del mercat. Després va venir el correfoc, l'acte principal de la nit. Cinc colles de diables i dues bèsties de foc van recórrer els principals carrers de la ciutat. Els tambors i la pólvora omplien l'ambient de festa i gresca. Adrenalina pura!


Les guspires encenen el cel de Palma
Foc, foc, foc, correfoc!

Diumenge al matí i dia de la revetlla de Sant Sebastià vam tenir l'honor de saludar en persona i conèixer la història del Drac de na Coca, element del bestiari mallorquí i protagonista tant del correfoc com de la nit de revetlla -la tradició diu que el drac va existir de veritat, tot i que en realitat es tractava d'un cocodril que a dia d'avui es pot visitar al Museu Diocesà de Palma-. Ja per al vespre vam presenciar com acompanyat de gegants, capgrossos i xeremiers (música tradicional) marxava en comitiva des de la Plaça de Cort fins a la Plaça Major on, amb el seu foc va encendre el fogueró i donà el tret d'inici a la festa.


El Drac de na Coca, bèstia de foc de Palma. El de veritat està al Museu Diocesà.
El Drac de na Coca encenent el fogueró. Foto cedida per Cati Cladera

És aleshores quan el foc s'estén per les places de Palma. Bidons partits per la meitat esdevenen barbacoes mòbils que omplen la ciutat de brases per fer la torrada. Botifarrons, xoriços, llom i cansalada es couen i són l'excusa per retrobar amics i fer-ne de nous. Cadascun porta alguna cosa i tothom participa a l'hora de preparar aquest sopar de germanor on compartir és la filosofia. Un autèntic esdeveniment social en el que vam tenir el plaer de coincidir amb d'altres bloggers de Mallorca. Ni la pluja -que justament va fer acte de presència en el pitjor moment- ens va fer enrere.


Fent foc per la torrada.
Ni la pluja pot aturar els bons moments entre amics.

La nit és llarga i ni de bon tros s'acaba amb la torrada. Poc a poc la música va substituint les brases i grups i cantants passen a ser els protagonistes de la festa. Els concerts es succeïxen pels diferents racons de la ciutat. Difícil d'escollir entre tanta varietat. Nosaltres finalment ens vam decidir per Raimundo Amador.


Nit màgica, nit per recordar!


Raimundo Amador en el concert de Sant Sebastià


Informació pràctica


En la propera entrada t'explicarem els principals atractius que Palma ofereix al visitant. Avui, per anar fent boca, t'avancem informació d'utilitat per preparar la visita a la ciutat.

A la web de la Fundació Turisme Palma de Mallorca 365 trobaràs la informació d'interès. Especialment útil és el seu apartat de descàrrega de documents amb plànols de la ciutat i una mini guia turística gratuïta. Un cop allà, hi ha oficines d'informació turística al Casal Solleric (Passeig del Born), al Parc del Mar, al Parc de les Estacions (Pl. Espanya), a la Plaça de la Reina, a Platja de Palma i al mateix aeroport.


Com arribar:

Palma està connectada via aèrea amb els aeroports de Barcelona, Girona, Lleida i Reus. Diferents companyies realitzen el trajecte despenent de l'aeroport de sortida. Nosaltres vam volar amb Air Europa. L'aeroport Son Sant Joan està a 10 km del centre de Palma, s'hi pot arribar amb la línia 1 de l'autobús urbà (3€, passa cada 15 min.) o bé amb taxi (mínim 12€).

Baleària i Transmediterrània són les companyies que connecten Barcelona-Palma via marítima. En total són dos vaixells diaris en cada sentit que tarden 8 hores en realitzar el trajecte.

Si penses combinar la ciutat de Palma de Mallorca amb altres visites per l'illa, l'ideal és llogar cotxe a Mallorca, així podràs descobrir tots els racons al teu aire i anar a aquells llocs que et vinguin de gust sense dependre del transport públic. Molt recomanable!

 
On dormir:

Nosaltres ens vam allotjar a l'Hotel Costa Azul. Hotel ben situat a primera línia del Passeig Marítim de Palma i amb unes vistes espectaculars al port i la catedral. Recentment reformat segueix una línia de decoració basada en la poesia de temàtica marinera (cada habitació té un poema diferent). Bon gust i un tracte exquisit. Bona connexió wi-fi i un dels matalassos més còmodes on hem dormit mai. Preu de l'habitació a partir de 72€.




On menjar: 

L'oferta gastronòmica de Palma és àmplia i variada. Els restaurants on vam menjar i que podem recomanar són:

Patrón Lunares: Restaurant familiar situat al barri de Santa Catalina (l'antic barri de pescadors) i molt a prop del Mercat de Santa Catalina. El nom prové de l'antic propietari, que va ser un patró molt jove de l'embarcació "Lunares". Cuina de fusió creativa, com la seva ensaïmada de foie o el remenat de calamars amb escalivada i ou fregit. Ambient agradable i música en directe. Preu mig entre 25 i 30 €.

                                     Patrón Lunares                                                                           Tast Club

Tast Club: Local que va néixer amb la intenció de ser un club privat de fumadors i que avui és, per la manca de llicència, un restaurant exclusiu d'ambient tranquil on es poden degustar tapes i pinxos creatius, menjar el plat estrella (bou a la pedra) o prendre un dels gin tònics més originals de la seva carta. Hi han dos restaurants del Tast, però el més recomanable és el Tast Club (o Club del Fumador). Il.luminació i música relaxada. Un lloc elegant i amb classe. Preu mig 30 €.

Es Rebost: Restaurant de menjar autòcton mallorquí, on es poden degustar unes coques casolanes d'escalivada, sobrassada, formatge local, hamburguesa amb sobrassada, ensaïmades, etc. regat amb un vi de la terra. Fotografies de camps de les terres de Mallorca i un ambient desenfadat. Slow fast food per un preu mig d'entre 8 i 12 €.


                                       Es Rebost                                                                                     Hotel Cort

Restaurant de l'Hotel Cort: Situat davant de Cort (l'Ajuntament), decorat amb gust i il.luminació perfecta per una vetllada romàntica. Serveix aperitius com ostres, ceviche, seitons, etc. Vi i còctails. L'hotel consta de 14 suites i dues habitacions dobles selectes. Situat a la mateixa Plaça de Cort.


Ensaïmades i sobrassada:

Diuen que qui no torna amb una sobrassada o una ensaïmada, no ha estat a Mallorca. Molts són els llocs on es poden comprar però no a tots són igual de bones.

Per la sobrassada us recomanem anar directament a un dels mercats de Palma, el de l'Olivar i el de Santa Catalina són els que queden més a prop del centre històric. Per ensaïmades us podem recomanar les de Can Joan de S'Aigo (Can Sanç, 10), un acollidor forn-cafeteria fundat al 1700 on -segons diuen- hi fan les millors ensaïmades i la millor xocolata de Palma.



__________________________________________________________________________

Foto de família del #Palmatrip
Gràcies a la iniciativa #Palmatrip de la Fundació Turisme Palma de Mallorca 365, 10 bloggers de diferents indrets de l'estat (Madrid, Eibar, Astúries, Tenerife i Barcelona) hem conegut Palma entre els dies 17 i 20 de gener. Acompanyats de la Marita i el Pedro de la Fundació, de la Julia de Viajes y Eventos i del nostre guia Xavi, hem anat descobrint Palma en les seves variants més diverses: la històrica, la cultural, l'artística, la gastronòmica i la tradicional. Us convidem a visitar els altres blocs participants per a conèixer altres punts de vista d'aquest viatge: Foto Escapada, El Txoko de Lonifasiko, Viaje al Atardecer, Ahora toca viajar, Un mundo para 3, Los viajes de Ali i Machbel. El nostre agraïment a la Fundació i col·laboradors per haver-nos acollit tant bé i haver-nos fet sentir com a casa.


T'ha agradat? Comparteix aquesta entrada!

24 de gener del 2014

De Mallorca a Austràlia: Cairns i la Gran barrera de Coral


Després de gaudir de Sydney finalment va arribar el gran dia: per fi ens posàvem de camí cap a la Great Barrier Reef. Tot i que el trajecte es va fer una mica llarg (al tenir que passar mig dia a l’aeroport de Townsville per culpa d’un retràs) finalment, a les 19:00, arribàvem a la ciutat de Cairns.

En sí, Cairns no té gaire encant, al ser una ciutat eminentment turística i sense gran història al darrera; però tot i així vàrem decidir fer nit en ella ja que l’endemà, a primera hora, començava la nostra aventura: entraríem en contacte per primer cop i des de la costa de Cairns amb la Gran Barrera de Coral, però això sí, d’una forma especial, ja que ens disposàvem a sobrevolar-la!




A les 09:00 en punt, i després d’una breu instrucció de seguretat, vàrem pujar a una petita avioneta amb espai per a 3 persones (pilot inclòs) de la North Queensland AEROCLUB. Durant prop de 40 minuts vàrem sobrevolar una de les principals extensions de la Gran Barrera, situada a pocs quilòmetres de la costa, visualitzant quilòmetres i quilòmetres de barrera amb mil formes i tonalitats distintes...





Un cop finalitzada la gran experiència vam reprendre la nostra aventura, fent camí cap a Cape Tripulation, zona selvàtica situada dintre del Daintree National Park (patrimoni de la humanitat), amb una població propera als 100 habitants i situat a 150 km de Cairns. Segons el que havien pogut comprovar els meus amics, era des d’aquest punt privilegiat des d’on es podia accedir a una de les àrees de més riquesa i millor conservada de la Gran Barrera. Així doncs, després de prop de 3 hores de camí, en les que gaudirem dels múltiples i variats paratges naturals (però sense èxit en el nostre desig per veure el tant esperat cassowary!), vàrem arribar al ferry del riu Daintree, únic accés per carretera a Cape Tripulation. Amb una mica de sort, durant el trajecte amb ferry podreu veure algun dels cocodrils autòctons que habiten el Daintree.


rio Daintree


Finalment vàrem arribar al nostre destí final, Cape Tripulation, sent un dels pocs Bed & breakfast (Pk’s jungle village) que hi ha per la zona el nostre allotjament durant els propers 3 dies. La bellesa d’aquesta zona selvàtica és espectacular, i en el nostre cas l’allotjament escollit - tot i estar situat al bell mig de la selva tropical de Daintree- et permetia accedir, en menys de 5 minuts, a una de les platges més impressionants que he vist, Myall Beach, amb un contrast increïble entre mar i selva. Un cop instal.lats vàrem gaudir d’una nit sota les estrelles en aquesta fantàstica platja, sopant una mica de cocodril a la planxa (de gust similar al pollastre) i parlant de les experiències viscudes, però això si, estant ben a l’aguait ja que, com bé ens havien avisat, els cocodrils de la zona tendeixen a fer passejos per la platja un cop s’amaga el sol.






L’endemà al matí ens vàrem presentar a les 08:30 en el punt de trobada fixat per Ocean Safari, una empresa petita de dos nois de la zona dedicada a realitzar sortides diàries a la Gran Barrera. Després d’enfundar-nos el neoprè ens vàrem embarcar des de Myall Beach en una llanxa motora que en menys de 30 minuts ens va deixar a la primera de les nostres dues visites previstes: l’escull MacKay Reef.





Submergir-nos en les seves aigües va ser una experiència increïble i difícil de descriure: tortugues, estrelles de mar, coral de mil colors, algun tauró despistat i mil peixos distints ens van fer perdre la noció del temps durant prop d’una hora. Després ens vàrem desplaçar a l’escull Undine, on vàrem seguir gaudint d’aquesta experiència.





A darrera hora del matí, i després de la gran experiència vàrem retornar al nostre allotjament, on vàrem descansar i gaudir d’una tarda de jocs a la platja de Coconout beach, extensió de Myall beach.




Finalment, el tercer dia vàrem aprofitar les darreres hores que ens quedaven a Cap Tripulation per realitzar una petita excursió per la selva dels voltants. Així, vàrem decidir pujar al cim del Mount Sorrow, d’una altura de 685 metres. L’experiència va ser increïble, però també dura: prop de 6 hores d’excursió per boscos selvàtics humits i amb una pujada abrupta. Recomanaria realitzar l’excursió si realment esteu preparats físicament i si teniu unes nocions mínimes d’excursionista, ja que són molts els que s’han acabat perdent per aquests boscos, al ser les senyals del sender escassament visibles. Tot i així l’experiència va valdre la pena, sobretot en arribar al cim i poder gaudir d’unes vistes espectaculars de Cape tripulation. Ara bé, poquet vàrem poder gaudir d’elles ja que fou en el cim en el punt del trajecte en el que ens van “atacar” una major quantitat de “leeches” (sangoneres!), pel que ràpidament vàrem emprendre el nostre trajecte de retorn a la civilització.

Un cop vàrem aconseguir sortir de la selva, exhausts i afamegats, vàrem gaudir dels darrers moments a la piscina del nostre càmping abans de retornar a Cairns, on passaríem la darrera nit abans de posar punt i final a la nostra aventura. L’endemà, 1 d’abril, i a les poques hores d’arribar a la ciutat de Brisbane vaig pujar-me de nou a l’avió de la companyia Emirates per emprendre el meu viatge de retorn a Barcelona, emportant-me en el record l’experiència viscuda al país de OZ, les vivències, amistats i somriures inesgotables durant 10 intensos i fantàstics dies.





Informació útil

Cairns:
  • Bacpakers “Normands, the serpent”: uns 20€ per persona/nit en habitació de 4. Sense grans luxes, podríem dir, però acceptable.
  • Preu per sobrevolar la barrera: 100€ persona.
Cape Tripulation:
  • Pk’s jungle village: uns 20€ per persona/nit en un bungalow de 7 places. Un lloc dirigit a joves però situat en un lloc idoni. També es pot dur tenda de campanya i pagar per acampar.
  • Preu per fer snorkel: 80€.

 Altres posts de la Rosa:
__________________________________________________________________________

La Rosa es considera una viatgera meticulosa i previsora; es pot dir que és d'aquelles persones que gaudeix del viatge abans de començar-lo. Us preguntareu com, oi? Doncs buscant informació, organitzant-lo i intentant trobar prèviament aquelles petites joies que passen desapercebudes pel turista convencional, encara que reconeix que les recomanacions dels amics li han ajudat molt en aquest sentit. La Rosa és la nostra convidada del mes de desembre i temporalment li hem cedit el bloc per a que ens expliqui el seu viatge a Austràlia. -- Enric i Celia


T'ha agradat? Comparteix aquesta entrada!

20 de gener del 2014

De Mallorca a Austràlia: Sydney


Tres dies després d’aterrar a Austràlia i conèixer Brisbane i els seus voltants, em disposava a pujar de nou a un avió, però aquest cop per dirigir-me a Sydney. Aquesta ciutat, la més poblada del país, amb prop de 4 milions d’habitants, destaca pel seu caràcter multicultural i obert, situant-se com una de les 10 ciutats del món amb millor qualitat de vida.

Tenint en compte que són moltes les referències i informacions que es poden trobar sobre aquesta ciutat, no m’esplaiaré gaire en explicar la meva experiència. A grans trets, la ciutat disposa de diversos atractius turístics que valen molt la pena i són visita obligada, com és el cas del Palau de l’Òpera de Sydney, el pont del port de Sydney (Sydney Harbour Bridge) o el Museu d’Art Contemporani.

opera house Sydney
Palau de l'Òpera de Sydney
harbour bridge
Sydney Harbour Bridge
Museu d’Art Contemporani


Personalment crec que tant al hivern com a l’estiu és recomanable agafar el ferry que et porta des del port de Sydney als barris de Manly o Bondi beach, dues de les barriades que envolten la ciutat de Sydney. Aquest trajecte, tot i ser especialment atractiu a l’estiu (al permetre’t accedir a diverses de les platges més transitades de la regió), durant la resta de l’any et permet igualment gaudir d’unes fantàstiques vistes panoràmiques de la ciutat.


mirador Manly
Mirador a Manly
Harbour bridge
Skyline de la ciutat des del ferry a Manly


Els barris de Paddington -per on creua Ofxford street, principal arteria de la vida gay de la ciutat - o Surry hills, són zones de la ciutat especialment interessants, tant pel seu caràcter com pel seu dinamisme, amb una gran i variada activitat cultural i artística. És recomanable perdre’s per aquests racons, sense saber ben bé cap a on anar o que buscar, descobrint lliurament tendes, bars o d’altres establiments realment sorprenents.


Barri de Paddington
Carrer de Surry hills


Pel que fa a l’allotjament, nosaltres vàrem decidir apostar per un backpaker (allotjament per motxillers) situat prop de l’estació central de trens que, tot i tenir una fantàstica localització, distava molt de complir amb les condicions mínimes de neteja i silenci que ens haguessin agradat! En tot cas, recomanaria que l’elecció fos cèntrica, pels voltants de Haymarket.


 Altres posts de la Rosa:
__________________________________________________________________________

La Rosa es considera una viatgera meticulosa i previsora; es pot dir que és d'aquelles persones que gaudeix del viatge abans de començar-lo. Us preguntareu com, oi? Doncs buscant informació, organitzant-lo i intentant trobar prèviament aquelles petites joies que passen desapercebudes pel turista convencional, encara que reconeix que les recomanacions dels amics li han ajudat molt en aquest sentit. La Rosa és la nostra convidada del mes de desembre i temporalment li hem cedit el bloc per a que ens expliqui el seu viatge a Austràlia. -- Enric i Celia


T'ha agradat? Comparteix aquesta entrada!

14 de gener del 2014

De Mallorca a Austràlia: Brisbane i Straddie Island


La ciutat de Brisbane, capital de l’Estat de Queensland, és la tercera ciutat més gran d’Austràlia i compta amb més de dos milions d’habitants. Si bé s’ha convertit progressivament en una ciutat cosmopolita, amb barris interessants i amb una imatge que recorda força a Manhattan (s’organitza al voltant del riu Brisbane), Brisbane segueix ostentat una fama de ciutat conservadora, al igual que la resta de l’Estat de Queensland.



Personalment, considero que els principals atractius que ofereix aquesta metròpolis són el Museum of Brisbane, el jardí botànic o el Southbank, sent aquest darrer un recinte cultural, educatiu i recreatiu de grans dimensions situat a la riba del riu Brisbane i en el que trobem una gran platja artificial. El Powerhouse, una antiga central elèctrica abandonada reconvertida en centre artístic i cultural de referència pels moviments alternatius és, possiblement una de les visites obligades. Jo vaig estar-m’hi dos dies, ja que és on vivien els meus amics, però considero que en un altre context dedicar-hi un sol dia és més que suficient, sobretot si tenim en compte que a menys de 30 quilometres de distància, des de Cleveland, podem accedir amb ferry a la Illa de Straddie Island (o també anomenada North Stradbroke).

Aquesta illa, d’aproximadament 38 quilòmetres de longitud, destaca per ser una illa mig verge de 2.000 habitants, amb grans platges paradisíaques - entre elles la segona platja d’arena més llarga del món, Main Beach, amb 32 quilòmetres de longitud - o per comptar amb una de les reserves aborígens més importants de la regió.


North Stradbroke beach



Nosaltres vàrem gaudir de l’illa durant un cap de setmana, temps suficient per descobrir-hi paratges únics, d’unes dimensions enormes i pràcticament desèrtics. El fet de emportar-se el cotxe (no és gaire car amb el ferry) ens va possibilitar desplaçar-nos de punta a unta de la illa amb tota llibertat. De fet, i previ pagament del permís pertinent, vam conduir directament sobre alguna de les platges, al ser aquest l’únic accés viable a molts punts de l’illa.





Sense cap mena de dubte si s’està a prop de la ciutat de Brisbane no s’ha de deixar de visitar aquesta illa que, més enllà de les increïbles platges que la conformen, et pot permetre conèixer en persona part de la fauna d’aquest país. Així, i en el meu cas, realitzar una passejada per Point lookout, més enllà de ser un plaer per les vistes que t’ofereix aquest mirador, em va permetre veure en primera persona diversos cangurs grisos orientals.




A Straddie Island ens vàrem allotjar al Straddie càmping, un càmping fantàstic, tant pel seu preu com per la seva localització, situat a la platja i rodejat d’un entorn natural envejable (el recomano sens cap dubte!).





 Altres posts de la Rosa:
__________________________________________________________________________

La Rosa es considera una viatgera meticulosa i previsora; es pot dir que és d'aquelles persones que gaudeix del viatge abans de començar-lo. Us preguntareu com, oi? Doncs buscant informació, organitzant-lo i intentant trobar prèviament aquelles petites joies que passen desapercebudes pel turista convencional, encara que reconeix que les recomanacions dels amics li han ajudat molt en aquest sentit. La Rosa és la nostra convidada del mes de desembre i temporalment li hem cedit el bloc per a que ens expliqui el seu viatge a Austràlia. -- Enric i Celia


T'ha agradat? Comparteix aquesta entrada!

 
Continguts de Quaderns de bitàcola (Enric Vilagrosa i Celia López) | Tecnologia Blogger | Plantilla original de Wordpress Theme i Free Blogger Templates | Disseny adaptat per Quaderns de bitàcola
cookie law