3 de setembre de 2013

El llac Atitlán: segons diuen, el llac més bonic del món


“El llac més meravellós del món”


Així va definir el Llac Atitlán l’escriptor Aldous Huxley i segurament molts dels que arriben fins aquí s’emporten aquesta sensació. Aquest lloc és idíl·lic i digne de les postals més maques de Centre Amèrica. Al voltant del llac uns turons amb petits poblets esquitxen el paisatge, per sobre seu s'alcen imponents els volcans, impregnant la zona d'una gran bellesa. Cada indret d'aquest llac és únic i especial, no ens estranya que molts estrangers hagin seguit les passes de Huxley i s'hi hagin quedat a viure.

El paisatge actual del llac es va començar a formar fa uns 85.000 anys, en la gran erupció coneguda com a "Chocoyos", en la qual la cendra va arribar fins a Panamà i els EEUU. La gran quantitat de magma que es va arribar a acumular va fer que la superfície s'enfonsés, formant un gran forat que es va anar omplint d'aigua fins a convertir-se en llac. Més tard −uns milers d'anys, per cert− van emergir d'aquest indret diversos volcans que avui dia coneixem amb el nom de volcà San Pedro, Atitlán i Tolimán, tots ells de més de 3000 metres per sobre del nivell del mar. Una història molt científica i poc imaginativa per a un lloc de llegenda.





Fugint de Panajachel, on s’hi concentra la major oferta turística, hem anat a buscar la tranquil·litat San Marcos La Laguna i allà hem establert la nostra base d’operacions. Pels matins ens hem dedicat a saltar de poble en poble. Les tardes ens les hem pres més relaxadament, de vegades voluntàriament i d’altres de forma més obligada quan la pluja ha fet acte de presència.





Cada poble és diferent, cadascun amb les seves particularitats. No és pas per la seva arquitectura que aquests són interessants, de fet no són res de l’altre món en aquest sentit. És la gent i la seva cultura el que els fa interessants: s’hi parlen diferents llengües i els vestits típics −que aquí no es treuen només per les festes sinó que es porten cada dia−, diferencien els habitants d’un poble i un altre. Als colors i detalls dels vestits de les dones ja ens hem acostumat després d’uns dies viatjant per Guatemala. Ens sobten però els pantalons curts dels homes d’alguns dels pobles que, juntament amb els seus barrets, els fa peculiars a la nostra mirada.




Durant aquests dies hem conegut al Pedro, el gelater ambulant de San Juan, un senyor elegant com pocs. La Micaela, que asseguda al portal de casa seva ensenyava a la seva filla Dolores el calendari maia i que, molt amablement, ens va afegir a la classe. El Francisco, que va emigrar a Estats Units buscant una millor vida i que va acabar d’il·legal i empresonat per uns mesos, abans de poder tornar al seu país. O l’Ana, una teixidora que ens va explicar el poc que li paguen pels seus brodats i que després els botiguers venen a preus abusius pels turistes. Històries humanes que ens han captivat i ens han ajudat a conèixer una mica més la vida al llac, més enllà dels fantàstics paisatges.


                                   L'Ana                                       La Micaela i la seva filla Dolores                                        
 El Pedro i el seu carret de gelats


Curiosament la majoria de pobles del llac adopten noms bíblics: Santa Caterina, San Antonio, San Lucas, Santiago, San Pedro, San Juan, San Pablo, San Marcos… tenim la sensació de fer un repàs al santoral en un bon lloc on, justament, el cristianisme conviu amb altres creences menys convencionals. San Marcos La Laguna és lloc de concentració de seguidors de la Nova Era i Santiago Atitlán és la llar Maximón, una deïtat pròpia de les terres altes de Guatemala que suposadament és una barreja de déus maies, San Simó i Pedro de Alvarado (sí, sí, heu llegit bé: Pedro de Alvarado, el conqueridor espanyol de Guatemala). Conèixer de la seva existència ens ha picat la curiositat i no hem pogut evitar anar a conèixer una mica més sobre ell.





Si el seu origen ja sorprèn, veure el lloc on el veneren encara més. La seva residència no és estable, va passant de casa en casa entre els veïns de Santiago d’any en any, o sigui que primer ens toca preguntar. Un cop localitzat, i pagat el pertinent “donatiu”, entrem a la seva “capella”. La representació en sí és una figura de fusta fumant un puro i vestida amb vistosos mocadors de seda. Al voltant seu estampetes de Jesucrist, altres sants cristians i les ofrenes, que són ben poc convencionals: tabac i ampolles d’aiguardent. Tot plegat il·luminat amb llumetes de colors fent pampallugues... Curiós, nosaltres no podem evitar recordar la seva similitud amb el candomblé brasileny.




No sabem si el Llac Atitlán serà el llac més meravellós del món -a nosaltres el llac Titicaca i els estanys del sud de Bolívia ens van robar el cor-, però sense cap mena de dubte és un lloc que val molt la pena. Paisatge idíl·lic i poblets, cadascun amb la seva singularitat. També és aquí, més que a Antigua, on comencem a veure escenes de la vida quotidiana indígena dels descendents dels maies.





Informació útil

Com arribar: Panajachel és la porta d’entrada al llac i té connexió directa en transport públic amb Antigua (3h), Guatemala City (4h) i Chichicastenango (1,5h). El poble en sí no té gaire encant, però és el centre neuràlgic per on passa tot turista o visitant que vol veure el llac Atitlán i els pobles de la zona. Per visitar els pobles del llac la millor opció són els petits vaixells que voregen el lateral occidental del llac fent parada en diverses poblacions o bé les camionetes per visitar els pobles del lateral oriental.

Allotjament: Nosaltres hem optat per allotjar-nos al poblet de San Marcos, a la posada del mateix nom. Hem encertat tan en el poble –tranquil i amb les millors vistes al llac- com en lloc. 125 quetzals l’habitació doble amb bany amb esmorzar inclòs. Té encant i bon ambient, tot i que el restaurant és car pel que són els preus del país. Recomanable.

Menjar: A tots els pobles hi ha petits restaurants locals en els que es pot menjar bé i barat (entre 16 i 20 quetzals per plat de carn o peix acompanyat habitualment d’arròs, amanida, tortitas i beguda).

De viatger a viatger: Si voleu fer compres de souvenirs, els pobles més barats són Santiago i Santa Caterina amb diferència. Alerta amb els horaris de les barques, no són del tot fiables tot i que són regulars. Els preus dels trajectes són fixes i van dels 15 als 25 quetzals depenent de si aquest és més llarg o curt, no us deixeu ensarronar si us en demanen més.



 D'aquest viatge també hem escrit:

T'ha agradat? Comparteix aquesta entrada!

    12 comentaris :

    Mariló Sanz Mora ha dit...

    Hola parella...Ja veig, sense cap dubte, que ho esteu passant molt bé. Abraçada.

    Lluis ha dit...

    Hola,

    Si el que comenteu i ensenyeu del llac i els poblets que l'envolten ja ens resulta engrescador i estimulant, el que expliqueu de la gent amb qui heu pogut conversar encara ens sembla més interessant.

    Malauradament, en un país tan pobre -i on la minsa riquesa es distribueix tan injustament- com Guatemala, situacions com les que pateixen l'Ana i el Francisco deuen ser habituals. Massa habituals.

    María José i Lluís

    Quaderns de bitàcola ha dit...

    Hola Mariló! Increïble el llac Atitlán, hi tornaríem per quedar-nos una bona temporada! Una abraçada.

    María José, Lluís! Realment aquest indret de Centre Amèrica és un dels més màgics que hem vist, sobretot per la seva gent, que sempre té temps per parlar amb el que ve de fora. La veritat que potser hi han situacions injustes, però al llac Atitlán la vida és molt relaxada...!

    mil camins ha dit...

    Vaig quedar tan enamorada com vosaltres!!
    Llegint el vostre viatge em fan ganes de tornar-hi!

    Petons i abraçades als dos!

    Quaderns de bitàcola ha dit...

    Mercè,
    no és per menys, el llac Atitlán és d'aquests llocs que enamoren... però ara mateix canviaries Àfrica per Centreamèrica??? ;-)

    Una abrçada des de l'altra banda de l'Atlàntic!

    Estefania ha dit...

    Hola nois!

    Un plaer i una odissea fer-vos un comentari!! (des de l'smartphone podia accedir als continguts però no em deixava fer comentaris) bé jo no he vist tots els llacs del món però l'afirmació de Huxley penso és molt encertada només de veure la fotografia que presenta el post ja et venen ganes d'anar-hi... a mi un altre llac que m'agradaria veure i per un post anterior ja sabreu perquè és el llac Turkana a la vall del Gran Rift, però bé l'Atitlán bé es mereix una visita també!;-)

    Petons!

    Quaderns de bitàcola ha dit...

    Hola Estefania!
    No coneixem tampoc el llac Turkana i mira que vam estar ben a prop quan vam viatjar a Etiopia. També és un d'aquests llocs mítics no només pel llac en sí sinó també per les etnies que poblen el seu voltant. Si hi vas algun dia, et convidem a que ens ho expliquis! ;)

    Estefania ha dit...

    D'acord així serà!! espero no hagui d'esperar molts anys per fer-ho...

    Edwin Yanes ha dit...

    Saludos cordiales, gracias por compartir un excelente artículo sobre mi amada Guatemala.

    Quaderns de bitàcola ha dit...

    Muchas gracias Edwin, tu país nos ha encantado, y tenemos que decir que sobretodo gracias a su gente. Esperamos volver pronto! Saludos!

    jordi (milviatges.com) ha dit...

    Estic preparant Guate-Belize per febrer 2014 i en prenc nota dels vostres consells i sensacions.

    Quaderns de bitàcola ha dit...

    Hola Jordi i benvingut als Quaderns!

    De ben segur que Guatemala i Belize t'agradaran. Si vols un consell i disposes de temps, plantejat també l'opció de fer el sud de Mèxic. Val la pena també. Per qualsevol cosa, ja saps, només cal que et posis en contacte amb nosaltres!

     
    Continguts de Quaderns de bitàcola (Enric Vilagrosa i Celia López) | Tecnologia Blogger | Plantilla original de Wordpress Theme i Free Blogger Templates | Disseny adaptat per Quaderns de bitàcola
    cookie law