0:30
Quaderns de bitàcola
El món maia continua viu més enllà de les seves pedres. Potser la seva època de màxim esplendor sí que es va quedar en temps passats reflectits en els seus famosos jaciments arqueològics, però la cultura, costums i fisonomia d’aquell poble ha anat evolucionant i sobreviscut fins als nostres dies a través dels indígenes que avui poblen Guatemala i el sud de Mèxic.
En els pobles, en el camp, també a les ciutats. Arreu es poden contemplar escenes de la vida quotidiana dels descendents dels antics maies però possiblement és en els mercats on aquestes adquireixen més colorit. Cada població té el seu mercat i el de Chichicastenango té la fama de ser el més gran de Centreamèrica. Des d’Antigua i de camí al llac Atitlán, hi hem fet parada per veure un dels atractius indispensables de Guatemala. Posteriorment i per recomanació d’altres viatgers també hem fet una escapadeta al mercat de Sololá, molt pròxim del llac Atitlán.
Cada dijous i diumenge, el poble de Chichicastenango es converteix en un gran punt de trobada. Fins allà s’arriba multitud de gent arribada dels pobles de la zona per vendre, per comprar i per intercanviar els seus productes. Els que venen de més lluny ja hi arriben el dia anterior, deixen la seva càrrega a la plaça principal, cuinen el seu menjar i, quan ja és de nit, estenen la seva manta al terra i es posen a dormir fins l'endemà.
El mercat també atreu a multitud turistes. Un detall que a priori ens tirava una mica enrere però val a dir que un cop allà, tot i que la presència d’estrangers com nosaltres era evident, aquesta tampoc era agobiant donada la immensitat del mercat. De fet podem parlar d’una mena de doble mercat: un d’encarat al turista que amb les seves artesanies, mascares i teixits típics que fan les delícies del caçador de souvenirs; i un altre de més autèntic en el que els agricultors venen les llegums, blat de moro o verdures que cultiven a les seves terres.
Més petit però també fora dels circuits turístics és el mercat de Sololá. Aquest darrer aspecte el fa realment interessant: en tot el matí només ens vam creuar amb un altre estranger. Una sort de secret que Guatemala ens tenia guardat i que ens va permetre gaudir de la seva autenticitat en el seu estat més pur.
Encara que no es compri res, la visita a un mercat guatemaltec val molt la pena. Allà tot es tenyeix de vermells, blaus, brodats i ratlles, de la mateixa manera que van vestides les dones del país. Allà també es pot veure de prop la forma de vida rural de Guatemala i el dia a dia de la gent que va a comprar. Si parem atenció, també s’hi poden escoltar llengües desconegudes per la nostra oïda, evolució de l’antic llenguatge maia. Una oportunitat per conversar i conèixer amb gent d'altres indrets que difícilment podríem haver conegut en un altre context.
Informació útil
Com arribar: Chichicastenango està ben comunicat sobretot els dies de mercat, des d’Antigua (a 2,5 h de viatge) i des del llac Atitlán (a 1,5 h) les agències de viatges ofereixen transport per uns 150 quetzals (anada i tornada. Sololà està a 9 km de Panajachel (porta d’entrada al llac Atitlán), des d’allà surten camionetes que per 3 quetzales et porten a la plaça principal de Sololá. Un cop allà hi ha autobusos urbans (chicken bus) que per 1 quetzal el pugen al mercat (també s’hi pot pujar caminant).
De viatger a viatger: Una bona opció en ruta és visitar el mercat de Chichicastenango des d'Antigua i després de visitar-lo continuar fins a Panajachel en el mateix dia, és perfectament factible. Els preus del mercat de Chichicastenango són més elevats que els que trobareu al llac Atitlán, si voleu comprar algun record, millor fer-ho als poblets del llac. A Chichi reserveu una estona per visitar l’església de Santo Tomás, escenari de rituals maies més que no pas cristians. També és interessant el cementiri amb les seves tombes de tots colors, tot i que aquest queda una mica més lluny.
 |
| A la camioneta amb el Juanjo, camí del mercat de Sololá |
D'aquest viatge també hem escrit:
T'ha agradat? Comparteix aquesta entrada!
Publicat a:
.JPG "lava volcan Pacaya")
