El blau, el negre i el marró són els tres colors que ens venen al cap quan, ja des de Barcelona, pensem en l'Iran. La gama cromàtica és més diversa i els matisos que s'hi poden arribar a trobar són infinits però són aquests tres tonalitats les que millor defineixen i descriuen el país. El blau dels mosaics de les cúpules de les mesquites que esquitxen ciutats i pobles. El negre del xador que cobreix de dalt a baix a gran part de les dones del país. I el marró, el marró de la sorra del desert i de la pols que envaeix el paisatge iranià. També aquest darrer és el color del fang i de la palla que formen la tova amb la que es van aixecar les grans ciutats de l'antiga
Ruta de la Seda i que es mimetitzaven amb el seu entorn.
Avui et parlarem d'aquest marró que tenyeix les ciutadelles
de
Bam i
Rayen. Un viatge a la història, a una època d'uns aventurers que travessaven milers de kilòmetres des d'Àsia a Europa per vendre les seves mercaderies. Qui no ha somiat mai en resseguir les passes d'Alexandre Magne o Marco Polo, descobrir terres desconegudes i travessar de punta a punta el continent asiàtic? Si en aquests moments estàs llegint aquestes paraules, suposem que no som pas els únics... La Ruta de la Seda és un trajecte mític per a qualsevol viatger i Iran és possiblement el millor lloc per captar-ne la seva essència.
Bam, el renéixer des de les cendres
Al sud de la ciutat de Kerman, la porta d’entrada al
desert de Lut, i a no molts kilòmetres de la frontera amb Afganistan i Pakistan, existeix una ciutat feta de fang, un miratge enmig de l’aspre paisatge d’Iran. És la
ciutadella de Bam o
Arg-e Bam, la que va ser en temps passats una de les ciutats més importants i parada ineludible de la mítica Ruta de la Seda al seu pas per Iran, llàstima que avui dia es pugui veure una mínima part del que va arribar a ser, degut a un terratrèmol l’any 2003. Bam era la construcció de tova més gran que mai ha existit al món.
Amb uns 2000 anys d’antiguitat, és sabut que des d’allà els sassànides controlaven una ruta caravanera cap a Orient. En temps immemorials els comerciants arribaven en caravanes de camells des de llocs remots, la ciutat fortificada els hi servia com a lloc de repòs i per poder fer els seus intercanvis de productes. Els 6 km2 que ocupava Bam i les 28 torres de defensa que la rodejaven imaginem que eren com un visió pels viatgers de l'època, a l'igual que ho és per als que encara avui hi arriben per primer cop i veuen el que en queda. Com hem dit abans, al 2003 va haver un fet que va significar un abans i un després en aquesta ciutat: un
terratrèmol de 6,3 de l’escala de Richter va acabar amb ella quasi completament. Van haver unes 30.000 morts a la ciutat moderna adjacent -el 60% de la població-, es van destruir els canals de rec -tant importants per aquesta terra- i quasi va desaparèixer l'antiga Bam, el punt turístic més important per a l’economia de la zona. Des de llavors, el govern va prometre que es reconstruiria amb el suport de la Unesco i poc a poc s’està fent. Avui dia s’està fent a ritme lent, manualment, amb parets de fang i palla com es feia fa centenars d’anys.
Encongeix el cor parlar amb la gent d'allà. Coneixem unes dones nascudes allà mateix però que amb la Revolució van emigrar al Canadà i aquest és el primer cop que tornen al lloc en molt de temps. Passegem amb elles per carrers on les noves parets de tova encara no han substituït les runes de les antigues. Ens expliquen, entre tristesa i melangia, com de petites anaven a jugar allà i com era tot fa només uns pocs anys. Respecte al terratrèmol la gent s'estima més no parlar, vol mirar cap a endavant. Per a ells és de molt interès que l’antiga Bam torni a ser la d’abans i poder tornar a acollir viatgers d'arreu del món, al cap i a la fi és el que han fet sempre des de fa moltes generacions.
Encara queda molt per fer. No sabem si Bam tornarà a ser la mateixa que abans un cop completament reconstruïda, probablement no. Però tot i això, arribar fins aquí ha valgut molt la pena; és en llocs com aquests on es pot captar l'essència i la importància que va arribar a tenir la Ruta de la Seda. Les restes dels seus edificis i les reconstruccions fetes et permeten fer una idea de com devia de ser el dia a dia en aquesta gran ciutat: la fortificació, les madrasses, els patis senyorials, les cases dels comerciants que van fer fortuna i la dels que tot just començaven... Davant d’aquesta meravella no ens costa imaginar com arribaven de molt lluny caravanes de camells amb productes que mai s’havien vist per aquestes terres. Si de cop i volta haguessin aparegut tres camells amb tres mags i ens diguessin dit que venen d’Orient buscant a un nen que és un messies ens ho creuríem!
Rayen, una ciutat de tova per a nosaltres sols
A mig camí entre Kerman i Bam trobem
Rayen, una altra de les ciutadelles de la mítica Ruta de la Seda. Feta també de tova i molt ben conservada, presenta una estructura similar a la de Bam però en un tamany molt menor. És ideal per acabar-se d'imaginar la magnitud que va arribar a tenir la primera.
El poblet on es troba és ben tranquil, tant, que quan arribem ens trobem amb la ciutadella tancada degut al poc turisme que la visita. Vam haver de trucar a l’oficina del davant, d'on va sortir un noi amb unes claus enormes per obrir-nos la gran porta de la muralla i casualment vam tenir el recinte per a nosaltres sols, tot un privilegi!
Abans d’entrar, les torres i la façana ja ens feien intuir la seva monumentalitat, però un cop a dins de les muralles allò ja ens va semblar impressionant! Teníem davant nostre un laberint de carrers gairebé tots en perfecte estat, sales, cuines…tot erigit només amb fang i palla. Una arquitectura que ens recorda vagament als
ksars berbers del Atles, tot i que té un estil propi molt marcat.
Ens vam perdre i retrobar resseguint tot i cadascun dels seus racons, però el millor de tot va ser pujar per unes escales estretes que ens van portar a un dels terrats més alts de la ciutat. Des d'allà es divisava la magnitud de la ciutat, podem veure com una part està ensorrada, tot i que està molt millor conservada que no pas Bam. La visió de les muralles del palau amb les muntanyes mig nevades de fons és imponent. Tenim la sensació d'estar en un decorat de pel.lícula, però resulta que no; ¡en el món existeixen llocs ben autèntics com aquest!
Iran i els seus 999 caravanserais
L'essència de l'antiga Ruta de la Seda no únicament es pot percebre en les grans ciutats de tova. Si ens parem a pensar, molt dels basars que visitem al llarg del nostre viatge són d'aquella època i han sabut mantenir la seva essència tot i el pas del segles. A diferència de Bam i Rayen, que van ser abandonats i són testimonis muts d'una època ja passada, els basars han evolucionat i han mantingut l'activitat ininterrompudament. Gent, colors i olors es barregen en infinitat de paradetes que els composen.
També en els llargs trajectes, de tant en tant, es poden trobar restes del que era parada i fonda per als camellers. Són els anomenats caravanserais, el que avui equivaldria a un motel o hostal de carretera. Segons diuen, a Iran hi van arribar a haver un total de 999 caravanserais ordenats construir tots ells pel sha
Abbas I, al segle XVI. S'establien estratègicament a una distància d'entre 20 i 30 milles o, el que és el mateix, una jornada en camell. Eren també llocs d'intercanvi i comerç a la vegada que proporcioanven seguretat a la mercaderia i comerciants. No són pocs els pobles i ciutats que poc a poc van anar creant-se al voltant d'aquestes construccions.
Durant el nostre viatge no podem deixar de sorprendren's cada cop que veiem un caravanserai, unes construccions usuals per a la gent d'aquí, però molt singulars per a nosaltres; quan en tenim l'oportunitat, sempre parem a visitar-lo. La majoria estan en runes però també n'hi ha uns quants que han estat reconstruïts i reconvertits en hotels de luxe. A les rodalies de Yazd n'hi ha uns quants d'aquests, el més conegut de tots sigui possiblement el
Zein-o-din -al mig del no res- o bé el Shah Abbasi -a la ciutat de Meybod-. Però Yazd i els seus encants ja són motiu de la propera entrada... ;)
Informació útil
Com arribar:
Bam està a uns 200 km de Kerman. Rayen queda de camí, en un desviament de 25 km de la carretera principal -a uns 100 km de Kerman-. La ruta completa Kerman-Rayen-Bam-Kerman suposen uns 450 km. Es un trajecte que es pot fer amb autobús, però la seva freqüència limitada fa que només sigui el mitjà aconsellable només si volem visitar una de les dues ciutadelles. El nostre consell és contractar un taxi des de Kerman durant un dia sencer. Un taxi per visitar Bam i Rayen en una excursió que ha durat unes 10 hores ens ha costat 1.000.000 Reals (25 €), tota una ganga. Ho hem fet amb un dels taxistes que treballen per a l'hotel Akhavan de Kerman, on ens allotjàvem. Durant el trajecte ens vam trobar amb dos controls de polícia -la carretera de Bam és la mateixa que porta a la frontera amb Pakistan i Afganistan- que es centraven en parar camions i autobusos, anar amb taxi ens va facilitar també passar-los de llarg.
Allotjament:
Akhavan Hotel, a Kerman. Hotel de 3 estrelles gestionat per dos germans d'allò més amables. Ens han ajudat a aconseguir transport i visites, aconseguint-nos preus immillorables. L'habitació doble amb bany, Wi-fi i mitja pensió surt per 35 €/nit. El transfer des de l'aeroport és gratuït. Hi ha allotjament més barat (de fet aquest és el preu més car que hem pagat en tot l'Iran) però pel valor afegit que suposa l'ajut del personal, val la pena pagar-lo. Les dades de contacte són: akhavanhotel@yahoo.com i +98-341-2441411.
De viatger a viatger:
L'ideal és visitar primer Rayen (a mig camí entre Kerman i Bam) i després Bam. Fer-ho en aquest ordre és millor perquè Rayen és una ciutadella molt més petita i així deixem el factor sorpresa que té veure al final la grandiositat de la ciutadella de Bam. Rayen està molt més conservat i veure'l primer ajuda també a fer-se una idea més aproximada sobre com debia ser Bam en la seva època de màxima esplendor. Calcula un mínim de 1:30 h de visita a Rayen i 2:30 h per a Bam. Els preus de les entrades és 100.000 R (2,5 €) per la primera i 150.000 R (4 €) pel la segona.
A la ciutat nova de Bam encara es veuen els efectes del terratrèmol del 2003 amb algunes edificacions caigudes i d'altres a mig reconstruir. A dia d'avui encara no arriba gaire el turisme i si hi vas en temporada baixa no es troba gaire oferta de llocs on menjar, més aviat gens. És millor portar alguna cosa per fer un mos i beguda i no perdre temps buscant un restaurant.
És perfectament factible visitar Rayen i Bam en una sola jornada -sempre que es faci en taxi- i, si s'allarga, es pot arribar a incorporar també a la ruta la visita de Mahan -queda en la mateixa direcció-, on trobem el mausoleu del poeta sufí Aramgah-e Shah Ne'matollah Vali -del que destaquem la seva preciosa cúpula- i els jardins de Bagh-e Shahzde. En la nostra opinió, per molt que ho digui la Lonely Planet, no és factible visitar en un mateix dia Rayen, Mahan i el
desert de Lut, a menys que et conformis amb veure el desert des de la carretera (cosa que no val la pena).
Altres posts sobre Iran:
T'ha agradat? Comparteix aquesta entrada!
0:30
Quaderns de bitàcola
Publicat a:
