26 d’agost del 2011

Qosqo, primer contacte amb la cultura quítxua!


Barreja de tradició andina i moderna vida peruana, Cuzco és la ciutat permanentment habitada més antiga d’Amèrica. Centre del que va ser el poderós imperi inca, actualment és tan la capital arqueològica de les amèriques com un dels museus vivents colonials millor conservats del continent. Les places estan plenes de descendents d’inques i dels conqueridors espanyols, però si avui dia hi ha un invasor aquest és el turista: la ciutat està plagada de visitants atrets per aquesta singular combinació d’esplendor colonial construït sobre els ciments de pedra dels inques. Mai haviem vist un lloc amb tanta oferta d’allotjament, restauració i d’agències de viatges... és el petit inconvenient de ser una ciutat tant atractiva.

Només arribar i donar un primer cop d’ull a la Plaza de Armas, hem oblidat per complet l'incident amb Peruvian Airlines i les molèsties que provoquen els 3.300 m d’alçada en els que ens trobem (cansament i mal de cap bàsicament). El centre històric és espectacular! Cuzco té molt ben merescuda la seva fama i val molt la pena perdre’s pels seus carrers per anar descobrint a cada cantonada un lloc amb encant.


Plaça d'Armes de Cuzco (Qosqo en quítxua)
Edificis colonials construïts a sobre de muralles inques

El segon dia d’estada hem agafat un autobús local que ens ha portat a Tambomachay, les restes inques més allunyades de la ciutat (a uns 8 km del centre). Des d’allà i caminant de retorn a la ciutat hem visitat també Pukapukara i Saqsaywaman (per a recordar-se dels noms!). L’últim, amb diferència, és el jaciment més impressionant de tots.

Es veu que Cuzco tenia forma de puma i que Saqsaywaman (Saqsay pels amics) n’era el cap. Nosaltres no hem estat capaços de distingir-ho però pel que diuen, les tres fileres de muralles que en queden representa que són les dents d’aquell puma. Ara bé, per la mida de les pedres, aquell puma devia d’impressionar molt... i això que diuen que actualment només queda el 20% de l’estructura original!


Alpaques pasturant a Saqsaywaman
L'Enric observant les càries d'una de les "dentetes" del "puma"

Aquests dies hem tingut també l'oportunitat de visitar petits poblets on la cultura quítxua encara es manté de forma intacta. En alguns moments sembla donar un salt en el temps: les cases són de tova, el treball en el camp és manual i les dones vesteixen amb unes robes tradicionals que pensàvem que ja només era cosa del passat. És curiós també escoltar parlar la llengua quítxua i veure les dificultats que la gent gran té per a parlar el castellà. Ens ha agradat molt poder compartir alguna estona amb aquesta gent, són molt autèntics i realment amables.


La Cèlia ajudant a pel·lar patates a la Lucinda i companyia
Dones del poble de Chinchero


Pròxima estació: Machu Picchu, la ciutat perduda dels inques!

Fins a la propera! ;-)

24 d’agost del 2011

Inaugurem secció de concursos!


Ens fa molta, molta, molta il.lusió veure a tanta família/amics inscrits i saber que molts altres ens visiteu interessant-vos pel nostre viatge.  És per això que inaugurem la secció de concursos!

Cada mes, a cada país o bé quan ens vingui de gust (que nassos) us proposarem un enigma que haureu de resoldre.  Participar té premi: entre els encertants sortejarem un magnífic obsequi del país relacionat amb la pregunta (això si: l'entrega de premis es realitzarà en mà, per tant l'afortunat/ada haurà d'esperar una mica...)

Per a cada concurs tindreu un temps límit per a enviar-nos les vostres respostes i el vostre nom a concursdebitacola@gmail.com . No us desanimeu si no sabeu la resposta a la primera: cada cert temps us anirem donant pistes per tal que pugui participar el màxim de gent possible. Només cal que aneu visitant la secció de concursos que trobareu al lateral dret del bloc.

El nostre viatge va començar a Londres, així que inaugurem amb una pregunta relacionada amb aquesta ciutat... Aquí va l’enigma del mes d’agost:


Què s'amaga darrera de tota aquesta gent?


Com molts de vosaltres encara estareu de vacances, teniu fins al 15 de setembre per a enviar-nos les vostres respostes. Entre els encertants se sortejarà un exemplar del souvenir britànic de l'any. Una autèntica joia per a col·leccionistes!


I aquestes són les tres primeres pistes:

Pista 1: La foto l'hem fet a Londres, en el museu més britànic de tots.
Pista 2: No hi havia cap famós al museu (per tant no són paparazzi perseguint a cap celebritat)
Pista 3: Les mides del que s'amaga al darrera són 112,3 cm d'alt (màxim), 75,7 cm d'ample, 28,4 cm de gruix.

Fàcil, no? ;-)

21 d’agost del 2011

Ja som a Perú!
Com sobreviure a la clausura d'una companyia aèrea


Després de dos dies a Londres i de dos vols ja estem a Lima!

Aquí és hivern, així que el primer que hem fet al baixar de l'avió ha estat treure la roba d'abric de la maleta i començar a posar-nos capes de roba. Tot i així, el temps no és gaire diferent al de Londres: comparteixen un cel encapotat i boirina durant bona part de l'any. Ens sembla que tardarem uns mesos a tornar a veure el sol i posar-nos morenos...

Lima, amb més de 8.000.000 habitants, és la segona ciutat més gran del món establerta en un desert (després de El Caire). L'anomenada "ciudad de los reyes" la va fundar Francisco Pizarro un mes de gener de començaments del segle XVI. Diuen també que quan va arribar feia un sol de justícia (aquí al gener és estiu) i que per això s'hi va establir, que si arriba a ser hivern passa de llarg segur!

De la ciutat destaquem el seu casc antic colonial, molt ben conservat: la Plaza de Armas amb la Catedral (on està enterrat Pizarro), el Palau de govern, el Palau de l'arquebisbe i el Monestir de San Francisco són especialment recomanables. Entre els barris perifèrics destacar Miraflores, amb els seus grans parcs plens de limenys en les seves hores d'oci. Com a curiositats, Lima té també un Barri xinès i el Circuito mágico del agua (el parc públic de fonts ornamentals més gran del món segons el Guinness dels rècords). Ah! I acollona una mica veure per tot arreu cartellets de "zona segura en caso de sismo", però és que en aquestes terres els terratrèmols sovintegen més del que seria desitjable...



Catedral de Lima

 Palau del govern a l'hora prèvia del canvi de guàrdia

 Plaza de Armas


De la ciutat també ens ha agradat especialment el nostre hotel: un luxe a bon preu que no creiem que puguem repetir gaire al llarg del viatge. El Gran Hotel Bolívar és tota una institució on s'hi han allotjat personalitats com John F. Kennedy, Richard Nixon, Charles de Gaulle, Ava Gardner, John Wayne, Ernest Hemingway, Orson Welles, els Rolling Stones... Ens ha agradat tant aquest hotel que hem decidit allargar la nostra estada a Lima un dia més del previst només per poder-hi passar una altra nit... Bé, també ha influit el fet que la companyia amb la que havíem de volar avui cap a Cusco ha deixat d'operar cautelarment per ordre del govern i ens ha deixat tirats en l'estacada...

Aquests dies hem tingut temps de visitar la ciutat però allà on hem passat més temps ha estat l'única oficina de Peruvian Airlines que encara treballa en tota la ciutat. Tot i que no aparegui a les guies, deu de ser un lloc de primer ordre turístic si considerem que hi hem trobat més gent que en qualsevol altre lloc... allà s'hi pot trobar gent de tota classe i condició conversant acaloradament amb una senyoreta que van sortint de tant en tant i que no sabem perquè només fan que enfurismar al personal (vegeu el vídeo). Ara bé, si en un futur veniu a Lima i voleu visitar l'oficina de Peruvian, reserveu-vos almenys 4-5 hores: amb menys temps és impossible fer el circuit complet de la reclamació... ah! és una visita amb l'esmorzar inclòs: a part de la senyoreta que cabreja al personal, en trobareu una altra que va repartint cafè i galetes, fet a destacar si considerem que és hivern i que la majoria de la visita es desenvolupa al carrer...



 
La Celia amb el bitllets en mà a la cua per a la "visita turística" de Peruvian

El animats debats a la seu de Peruvian


Bé, ironies a part, hem aconseguit sortir-nos d'aquesta prou bé: ens han tornat la pasta del vol, estem en procés de reclamació per a que ens paguin l'estada extra i ja hem aconseguit un altre vol per a demà a millor preu que l'inicial. Diuen que l'experiència és un grau i el coneixement de casos com Air Comet i Air Madrid per terres més properes ens ha ajudat a solventar el problema. Per tant tots contents: hem guanyat graus (que s'agraeixen quan és hivern), ens estalviem pasta i passarem una nit més al Gran Bolivar. ;-)


Fins a la propera!

14 d’agost del 2011

A menys de 48 hores de marxar


A tope!

... Aquesta seria l'expressió que resumeix els nostres darrers dies a Barcelona. Últims preparatius, preparar maletes, compres de darrera hora... i segur que al final ens deixarem alguna cosa de primera necessitat!

Durant aquests dies hem aprés molt: a fer i destrossar blocs (gràcies Eduard i Àlex per la paciència i refer el que desfèiem), a afartar-nos de pernil en previsíó a que no el podrem olorar fins a la tornada (podriem participar en algun concurs de menjar ràpid que guanyem segur), a fer de MacGyver i trobar polivalències insospitades per a emportar-nos el mínim possible a la maleta, a utilitzar la lupa per a llegir la lletra petita de les condicions de l'assegurança, a passar nivells avançats de Tetris per a col·locar tot a les motxilles (esperem ara que no en les facin obrir a l'aeroport per a registrar-les: missió impossible col·locar-ho tot a dins altre cop, perdem l'avió segur!), etc, etc, etc,...

També són dies molt intensos socialment parlant. Aprofitant l'excusa hem contactat amb un munt de gent: hem fet mil i un dinars i sopars amb família i amics per a acomiadar-nos. No hi ha res com una volta al món com per a retrobar-te amb la gent! ;-)

Gràcies a tots!

Aquí van els documents gràfics... :-P






Ara si que si: ha arribat l'hora de marxar! 
Propera parada: Londres!

Petons a tothom!


8 d’agost del 2011

Ens presentem...


Som la Celia i l'Enric, interiorista i bibliotecari de formació, “navegants” de vocació. En els darrers anys hem compartit ruta i navegat junts per aigües de quatre continents fent escala en diversos països d’Europa i ports de terres llunyanes de la Xina (Tibet), el Japó, la Índia, el Nepal, Israel (Palestina), Etiòpia, el Marroc, Egipte, els Estats Units, Cuba i Brasil. Ara hem decidit emprendre el “gran viatge” i donar la volta al món en 200 dies.



Un quadern de bitàcola és aquell document on el capità del vaixell apunta les principals decisions que pren durant el viatge amb l'objectiu de deixar constància per escrit de tot allò que marca el trajecte, de manera que posteriorment es pugui reconstruir la ruta i reseguir tots aquells passos que s'han donat per arribar a bon port.

Mantenint les distàncies, volem que aquest bloc es transformi en el petit quadern de bitàcola de la nostra aventura. Ens voleu acompanyar? ;-)

 
Continguts de Quaderns de bitàcola (Enric Vilagrosa i Celia López) | Tecnologia Blogger | Plantilla original de Wordpress Theme i Free Blogger Templates | Disseny adaptat per Quaderns de bitàcola
cookie law