2 de juny de 2015

Nepal: Take your time IV


“Un sinònim de viure és viatjar”
(vist en un tuit)

Santurari de l'Annapurna

Post scriptum.

Matí del setè dia de trek: 26 de novembre de 2006. Hem fet nit en un lodge de l’Himàlaya (2.920m) i ens dirigim cap al camp base dels Annapurnes (4.130m). Tenim unes 7 horetes per davant. Fa força fresqueta (porto els guants valents). Núvols i boirina juguen amb el sol a veure qui tapa a qui. Neu ideal per caminar, pendent suau i continua amunt.

Els núvols i la boira de veritat són al meu cap: camino mirant les puntes de les botes (ara l'esquerra ara la dreta) i compto els foradets que deixen a la neu els bastons (989 l'esquerra, 987 el dret, 990…). No, no pinta gens bé el dia, el meu cap para per vés a saber on.

De lluny, veig que s'acosta un padrí, segurament anglès: cara vermellota de salut, cabells blanquinosos, sense bigoti, rascant la seixantena llarga...?, somriure permanent, això segur. Anava amb un parell de sherpes, i estic convençut que havíem coincidit amb ell, potser a Chhomrong? Baixant les escales? Als banys termals de Tatopani? Tant li fa. Segur que en algun moment havíem compartit una part del camí.
Era just a la meva alçada quan en un anglès gens entenedor li deuria preguntar una mena de cosa com ara "Good morning, sir, please, how long is ABC"? Va repassar encuriosit el meu lamentable rictus facial (i corporal), va ampliar encara més el somriure i, amb la mirada, em va convidar a aixecar el cap i fer una ullada al nostre voltant. Érem dintre del tram final de la vall que porta al circ dels Annapurnes envoltants de muntanyes que foradaven els núvols, coronades de neus mil.lenàries; amb el Machhapuchhre, a la dreta, presidint elegantment la nostra esceneta, fent honors a l'espectacle de la immensitat de la natura.

"Take your time", va dir, solament. Ho va dir suau. Ho va dir dolç. Ho vaig voler sentir amb una mena d'emoció que no he volgut oblidar. No crec que ens haguem vist mai més.

Viatjar també és això: aixecar la mirada de la punta dels dits dels propis peus, obrir els ulls al que t'envolta, girar el cervell i el pensament 360º o, millor, 720º. No esperar res, alliberar peatges de les pròpies convencions, certeses i seguretats i deixar que tot hi entri i tot et sorprengui. Tot.

“Take your time, my friend. Good luck.”


_______________________________________________________________________

"El meu primer viatge, viatge va ser al 99: un Vendrell-Tombouctou, a pèl. Uf! En un mil·lisegon vaig entendre dues coses simples. La primera, que viatjant vius més que no pas veus, i la segona, que la nostra lògica serveix aquí (i no sempre), però quasi mai, allí: c'est le dakan, ens deien, és el destí tubabus, les coses passen perquè són així, allà. Podria explicar bona part dels meus viatges a partir del dakan, del destí. He deixat que els viatges es teixeixin de casualitats que m'han portat per l'Argentina, Xile, Perú, Mèxic, Tanzània, Tunísia, Egipte, Camerun, Israel, Turquia, Iran, Índia, Vietnam, Cambodja... i el Nepal." 

El Pep és el nostre convidat del mes de maig i temporalment li hem cedit el bloc per a que ens expliqui el seu viatge pels Annapurnes. -- Enric i Celia


En Pep també ha escrit:
T'ha agradat? Comparteix aquesta entrada!

     
    Continguts de Quaderns de bitàcola (Enric Vilagrosa i Celia López) | Tecnologia Blogger | Plantilla original de Wordpress Theme i Free Blogger Templates | Disseny adaptat per Quaderns de bitàcola
    cookie law