13 de maig del 2015

Nepal. Take your time I


"Tornar vius, tornar amics, fer cim, en aquest ordre"
Roger Baxter-Jones


Modest, però sentit homenatge a George Herbert Leight Mallory




Aquest email el vaig escriure just arribat a Pokhara. Acabàvem de fer la meitat del circuit dels Annapurnes, però el vaig enviar uns dies després, just la nit abans de volar cap a Barcelona. Té la gràcia –si és el cas- de ser la primera reflexió després d’una dutxa "comme il faut" i de tornar a portar roba més o menys neta, i també, perquè negar-ho, després d’un parell o tres o quatre de cerveses "Nepal Ice" o "Everest" acompanyades de momos de pollastre i verdures (momos, he dit momos?). El destí, això no obstant, jugava des de feia uns mesos.


Dijous, 8 de setembre de 2006

Atles Universal, de la GEC, Mapamundipolític, pàgina 17 (edició del 1984). Dos caps que se’l miren amb escepticisme. L’any anterior havíem anat a Perú força gent i l’any abans de l’anterior d’abans al Camerun, però aquell 2006, les circumstàncies vitals de cadascú ens havien deixat al Jordi (un vilanoví pata negra) i a mi sols davant del món. I ara també davant de l’atles.

Ulls tancats, dues o tres voltes aleatòries a l’atles cap a un cantó i cap a l’altre, dit innocent i, the winner is: Nepal! Si un dia per curiositat o per un frikimoment doneu una ullada a l’atles veureu que si sumem la mida –minúscula- del cos de la seva lletra i el dit d’una persona adulta, és físicament o epistemològicament impossible que assenyali únicament un país: potser Butan i Índia o Xina i Bangladesh, o tots…. Nepal? Doncs Nepal! I, què hi ha al Nepal? L’Himàlaia, muntanyes, oi? Doncs anem a fer un monte, no? Viatge aclarit. "Le dakan", que és un catxondo…


Annapurnes

_______________________________________________________________________

"El meu primer viatge, viatge va ser al 99: un Vendrell-Tombouctou, a pèl. Uf! En un mil·lisegon vaig entendre dues coses simples. La primera, que viatjant vius més que no pas veus, i la segona, que la nostra lògica serveix aquí (i no sempre), però quasi mai, allí: c'est le dakan, ens deien, és el destí tubabus, les coses passen perquè són així, allà.Podria explicar bona part dels meus viatges a partir del dakan, del destí.He deixat que els viatges es teixeixin de casualitats que m'han portat per l'Argentina, Xile, Perú, Mèxic, Tanzània, Tunísia, Egipte, Camerun, Israel, Turquia, Iran, Índia, Vietnam, Cambodja... i el Nepal."

El Pep és el nostre convidat del mes de maig i temporalment li hem cedit el bloc per a que ens expliqui el seu viatge pels Annapurnes. -- Enric i Celia


En Pep també ha escrit:

T'ha agradat? Comparteix aquesta entrada!

     
    Continguts de Quaderns de bitàcola (Enric Vilagrosa i Celia López) | Tecnologia Blogger | Plantilla original de Wordpress Theme i Free Blogger Templates | Disseny adaptat per Quaderns de bitàcola
    cookie law