5 de maig de 2014

Shiraz, la "ciutat del vi i de les dones" a l'Iran


No, no és pas cap broma. "Shiraz, ciutat del vi i de les dones", així és com antigament es coneixia aquesta ciutat del sud-oest d'Iran. Eren temps en que els shas encara regnaven, a la zona s'hi feia un vi de renom internacional, i al país es parlava més obertament de les relacions amoroses. Amb la revolució islàmica i l'arribada dels aiatol·làs, la ciutat va canviar aquesta denominació per una religiosament més correcta: "Shiraz, la ciutat de les flors i dels poetes".

I és que una de les raons per les quals vénen fins aquí iranians d'arreu del país és perquè estan les tombes de dos dels poetes més importants de la història del país: Hafez i Sa'di, que van viure i morir a la ciutat. Hafez significa "el que sap de tot cor" i va ser una de les persones capaç de recitar el corà de memòria, de començament al final i, el que és més difícil: a la inversa. Curiós, oi? Diuen que la seva lírica va arribar a assolir un grau tan alt d'exquisidesa que va passar a tenir fama de sant.


Mausoleu del poeta Hafez

Diuen que a la primavera és la millor època per anar a Shiraz, quan els jardins dels nombrosos parcs i palaus estan replets de flors de tots colors i la gent practica el seu el hobbie preferit: passejar en família. Nosaltres hi hem vingut justament a l'època en què més fred fa (al gener) i no hi han flors, però hem tingut l'oportunitat de veure tots els jardins enblanquinats per la neu. Cada any els jardins floreixen però en canvi aquí la neu és una raresa. Segons ens han dit, feia 10 anys que no queia una nevada com aquesta. Hem presenciat un moment singular. Mireu que blanc estava tot!


Jardins del Mausoleu del poeta Hafez

I ho podem ben dir, ja que per arribar a Shiraz des de la ciutat de Yazd vam haver de dedicar 16 hores, en un trajecte que no dura més de 6 en condicions normals. La nevada va ser tal que ens vam quedar atrapats a la carretera per la neu acumulada. Aquell dia vam pensar que ens tocaria fer nit a l'autobús però afortunadament finalment un lleva-neus va fer acte de presència per anar obrint camí als vehicles i permetre'ns arribar a Shiraz de matinada. Aquí en teniu la prova:


Shiraz
Trajecte en bus de Yazd a Shiraz, amb la carretera ben plena de neu


Una anècdota viatgera més que ens no ens va impedir visitar la ciutat, tant nevada que ens vam comprar unes botes d'aigua. Entre els carrerons del basar ens vam desorientar buscant Aramgah-e Sha-e Cheragh, la mesquita on reposa el venerat Sayyed Mir Amhad -un dels 17 germans de l'Imam Reza-. Va ser gràcies a un noi que es va oferir amablement a acompanyar-nos, que la vam trobar. Com tots els iranians, ens brinda la seva hospitalitat sense pretendre res a canvi. De fet, ell no parla gens d'anglès, però ens entenem per gestos i somriures.


Aramgh-e Sha-e Cheragh
mezquita Shiraz
Amb Abás, el noi que vam conèixer, davant el mausoleu de Sayyed Mir Amhad

I com que és tan difícil dir que no quan la gent és tan hospitalària, continuem amb la companyia d'Abas per veure un altre dels edificis emblemàtics de Shiraz: Arg-e Karim Khan, una ciutadella que es troba al bell mig de la ciutat i li dóna un aire molt especial. L'interior del recinte no fan justícia a les imponents muralles que donen la benvinguda al visitant. Únicament s'hi pot veure el jardí i algunes de les seves estances, tot i que molt buides.


ciudadella Shiraz, Shiraz
La ciutadella de Shiraz: Arg-e Karim Khan
nieve Shiraz
Noies fent un ninot de neu davant de la ciutadella


A Shiraz es troba també la que per a molts és la mesquita més maca de tot l'Iran (o almenys per a molts): Masjed-e Nasir-al Molk. Després de visitar-la podem dir que sí que es mereix aquest qualificatiu. L'interior guarda un tresor magnífic que no deixa indiferent: columnes i sostres decorats amb relleus i petites rajoles amb motius florals, amb uns finestrals que deixen entrar la llum a través dels vidres de colors; un espectacle de bellesa! Tot el que puguem dir sobre el lloc es queda curt, ens va encantar!


mezquita Shiraz
L'interior de Masjed-e Nasir-al Molk
mezquita Shiraz, Iran
Detall d'una làmpara dins de la mesquita


Molt a prop de la tomba d'Hafez trobem Imamzadhe-ye Ali Ebn-e Hamze, un mausoleu amb un interior espectacular, plena de miralls que enlluernen i cobreixen totes les parets i sostre. En principi la visita és només per a fidels, però a l'entrada no ens van dir res i vam passar-nos una bona estona dins. En el mausoleu, els plors d'homes i dones que li resen al difunt són colpidors. És una ocasió única per palpar la fe de la gent. A l'Iran la religió és omnipresent, es barreja amb el dia a dia de la gent, forma part de la seva cultura i forma d'entendre el món.


Iran
Part de la mesquita per on entren les dones
Iran
Tomba dins de la mesquita, l'indret considerat més sagrat

I si Shiraz és la ciutat de les flors i dels poetes, Isfahan és la meca de l'arquitectura persa. Una ciutat per gaudir-la en tots els seus racons... Però aquesta ja la veureu en un altre post!



Informació útil

Com arribar:

Shiraz, Yazd i Isfahan formen un triangle. Des de les dues darreres i des de Teheran s'hi pot arribar en bus directe. Si hi vas des de Yazd recomanem fer-ho en taxi per visitar pel camí Pasadargae i Persèpolis, aquesta última de visita ineludible. El taxi per fer la ruta Yazd-Pasadargae-Persèpolis-Shiraz ens cobrava 1.200.000 rials. Finalment, a causa de la neu, vam fer el trajecte en bus i Yazd-Shiraz, que ens va costar 130.000 rials pp. Shiraz també compta amb aeroport internacional.

Allotjament:

Nosaltres ens vam allotjar al Sadra Hotel, molt aprop del Karim Khan-e Zand Boulevard, la zona comercial i cèntrica de la ciutat. L'habitació triple amb bany i esmorzar inclòs ens va costar 700.000 r./nit (wi-fi de pagament), és un equivalent a un tres estrelles d'aquí. Molt recomanable, sobretot perquè hi va la gent local.

De viatger a viatger:

Si no tens temps de veure les dues tombes, us recomanem veure la d'Hafez, ja que potser hi va més gent i l'ambient festiu es pot palpar en tot moment. Entrada tomba d'Hafez: 100.000 r pp. Un taxi des de l'hotel (centre) a la tomba costa 6000 r.

A l'entrada de Aramgah-e Sha-e Cheragh, no porteu a la vista cap càmera, ja que en principi no es poden fer fotos. Un cop dins podeu fer alguna disimuladament i de manera respectuosa (hi havia gent local que en feia). Encara que els no musulmans no poden entrar al mausoleu de Sayyed Mir Amhad (dins de la plaça), es pot veure des del pati central. Visita gratuïta.

Per visitar Masjed-e Nasir-al Molk aneu amb compte amb els horaris: tanquen a les 13:00 h i fins a les 15:30 no obren. I sobretot, recomanem que et reservis una bona estona per l'interior d'aquesta. Val molt la pena esperar el moment que no hi hagi ningú per fer les fotos en la mesquita més maca d'Iran! Entrada: 30.000 r pp.

La ciutadella Arg-e Karim Khan té el seu què, però l'interior no val gaire la pena de visitar. Es poden trobar arreu altres jardins i patis més bonics sense haver de pagar entrada. L'entrada val 150.000 r.pp.


Altres posts sobre Iran:

Oferta National Geographic
T'ha agradat? Comparteix aquesta entrada!

12 comentaris :

companysdeviatge ha dit...

Molt xulo l'article i molt interessant la història de la ciutat! I amb aventura inclosa per arribar-hi, hehe! Si anem a Iran, la vostra experiència i les vostres recomanacions ens seran molt útils ;-)

Quaderns de bitàcola ha dit...

Hola Jordi i Su! Moltes gràcies! No en penedireu si us decidiu per aquest país, nosaltres no ens havíem anat del país i ja teníem ganes de tornar.hi! :-)

Estefanía ha dit...

Bona tarda nois!

La vostra ruta per Iran és fascinadora!! m'està agradant força tot el que expliqueu d'aquest país (encara que ja coneixia alguna cosa per una amiga que va estar fa un parell d'anys) però no amb la profunditat i el detall amb que vosaltres ho expliqueu, sincerament genial!! jo les mesquites que conec són les que vaig visitar en un viatge que vaig fer a Turquía (una ruta des d'Istabul fins a la Capadoccia) i puc dir que penso que sí!! les mesquites tenen alguna cosa especial... alguna cosa fa que l'ambient que es respira sigui acollidor i et sentis bé, no se que deu ser però és una bona sensació. La mesquita Masjed-e Nasir-al Molk per la descripció que en feu i les fotos que heu penjat sembla tota una preciositat!!! res que la qüestió serà fer un viatget per l'Iran!!;-)

Una abraçada!

Quaderns de bitàcola ha dit...

Hola Estefania! Molt bona idea plantejar-te Iran com una opció de viatge! Nosaltres ho recomanem moltissím, és un país sense un turisme massificat, amb molts indrets d'interès culturals i amb una gent extremadament hospitalària i amable, si decideixes anar ens avises!:-)

Elisabet R. Luján ha dit...

Quines fotos més maques...ha de ser una passada! :)

Quaderns de bitàcola ha dit...

Hola Elisabet! Moltes gràcies per les teves paraules. Ho és sens dubte, molt recomanable Iran! Salutacions!

Estefanía ha dit...

Ok! per qualsevol viatge que faci en el futur si és a algun dels països que heu visitat per tot el món no dubteu que us demanaré les vostres recomanacions!!

Catiana Alomar Marí ha dit...

Em fa tantes ganes visitar l'Iran, des de fa anyets... prenc nota de tot! és genial!

Quaderns de bitàcola ha dit...

Hola Catiana! Iran és un país escepcional, sobretot per la seva gent. Segur que t'encantaria; si et decideixes, fes-nos-ho saber! Una abraçada!

Fuetimate ha dit...

Hola,
cada vegada tenim més aprop el nostre particular viatge de Ássia, ara estem al moment de seleccionar països (més difícil del que sembla). Veig que vatres vau estar per Iran fa poquet, qué tal el tema seguretat? Visats? Recorreguts i rutes?
Moltes gracies per l'ajuda, com sempre
Fuet-i-Mate
Ares

Núria Esquerda ha dit...

Tenim tantes ganes d'anar a Iran... una llástima que un país així sigui tan desconegut. Sens dubte us llegirem quan ens decidim a anar-hi :)

Una abraçada!

Quaderns de bitàcola ha dit...

Hola Núria! I tant que val la pena Iran! Encantats de que llegiu els nostres articles. Salutacions viatgers!

 
Continguts de Quaderns de bitàcola (Enric Vilagrosa i Celia López) | Tecnologia Blogger | Plantilla original de Wordpress Theme i Free Blogger Templates | Disseny adaptat per Quaderns de bitàcola
cookie law