9 d’abril del 2014

I així parlà Zaratrusta... a l'Iran


Viatjar a l'Orient Mitjà és anar al bressol de les civilitzacions i també és fer-ho a l'origen de les religions. Aquí van néixer tres de les religions més seguides actualment: jueus, cristians i musulmans tenen els en aquesta zona del món els seus llocs sagrats. Potser aquestes són les més conegudes, però no pas les úniques... Iran té forts vincles amb una de les creences més antigues però també més desconegudes: el zoroastrisme.

Així parlà Zaratustra...

Et sona la paraula Zaratustra? Pot ser que el títol del llibre et sigui familiar... Efectivament, així es titula l'obra mestra de Nietzsche i també el poema simfònic de Richard Strauss i que es va fer famosa pel gran públic quan Stanley Kubrick la va incorporar a l'inici de la banda sonora de la pel·lícula "2001: una odissea de l'espai". Efectivament el zoroastrisme i Zaratustra tenen relació, i és que Zaratustra (o Zoroastra) va ser el profeta i fundador d'aquesta religió.


simbolo Zaratustra, zoroastra


El Zoroastrisme (o mazdaisme) va ser la religió dels antics perses fins que va arribar l'Islam amb la conquesta àrab. Tot i que el seu origen exacte es desconeix, la teoria més creïble és que es va iniciar entre els anys 1000 - 1500 aC, prop de l'actual Llac Urimiyeh o més al nord, a l'Àsia Central. La prova de que aquesta religió existeix des de temps molt llunyans és l'anomenat Avesta, una recopilació de poemes considerats les escriptures sagrades d'aquest dogma, de la mateixa importància que la Biblia ho és pels cristians, el Corà pels musulmans i la Torà pels jueus.

I què es el Zoroastrisme? En primer lloc, va ser una de les primeres religions que va existir que venerava un únic déu omnipotent, anomenat Ahura Mazda, el qual mai ha estat representat per cap figura o imatge però sí per un dels elements primaris que existeixen des que l'home té ús de raó: el foc. Diu la llegenda que aquest profeta va demanar als seus seguidors que resessin en direcció a la llum i com que l'única llum que controlaven antigament era el foc, es van crear "temples del foc" per mantenir la flama cremant eternament.

Actualment el zoroastrisme te uns tres milions de seguidors, separats en dos branques, la iraní i la parsi. Aquests darrers van portar i mantenen la creença a la llunyana Índia, són també els més nombrosos. Pels seus orígens, els principals llocs sagrats se situen a l'Iran, i en concret Yazd i rodalies són on hi podem trobar una major concentració. La seva visita, tot i que no sigui tan espectacular, és imprescindible per entendre millor la cultura de l'antiga Persia i conèixer allò que d'ella s'ha mantingut viva fins als nostres dies.

El Temple del Foc de Yazd

L'Ateshkadeh o Casa del Foc de Yazd és el temple més important dels zoroastres. Conté la flama original que va portar Zoroastra de la seva ruta de peregrinació des de l'actual Irak i és el foc més sagrat. La flama que aquí crema es va encendre l'any 470 d.C i des d'aleshores s'ha mantingut encès com a màxima expressió d'aquesta religió. Des del 1940 que es guarda en aquest edifici rodejat per un bonic jardí.


Ateshkadeh, Zaratustra, Yazd, zoroastrismo


Encara que no hi ha excessiva gent creient visitant el temple, si notem com les dones zoroastres vesteixen diferent a les altres que hem vist fins ara. Es poden reconèixer perquè al cap porten mocadors de colors on predomina el blanc, crema o vermell (mai porten xador). La famosa flama que aquí dins trobem està mantinguda nit i dia per algú (suposem que deuen ser dos persones) que amb molta pulcritud -duen bata blanca i guants- es dediquen a posar llenya i treure les cendres de tant en tant. Veient aquesta escena, un s'adona de la importància de l'eternitat d'aquest foc. La sala on es troba està protegida i tancada pels visitants, només els vigilants del foc hi tenen accés. Seria qüestió de plantejar-se què passaria si algú sense voler apagués la flama... L'encendrien de nou?


Zaratustra, Yazd, zoroastrismo


Les torres del silenci

A les afores de Yazd també es troben les "Torres del silenci", denominades en farsi "Dakhmed" que significa "cementiri". Són unes torres de planta circulars construïdes amb fang i pedres, on antigament i segons un ritual zoroastra, es deixaven els cadàvers perquè els voltors s'encarreguessin de treure la carn del cos -un ritual molt semblant a l'enterrament celestial que practiquen els tibetans-. Més tard, els ossos que quedaven es tiraven a un pou que hi havia dins i es cobrien de cal, per evitar malalties infeccioses. Avui dia ja no s'utilitzen, però encara es poden veure aquestes construccions mig destruïdes testimoni del passat. Als seus peus sobreviuen també al pas del temps altres construccions de tova. Una mica més lluny el cementiri modern on s'enterren actualment els zoroastres.


wind towers, Yazd, Zaratustra, zoroastra

Vam pujar a dalt de les torres on antigament es devien trobar voltors. Actualment no en queda cap rastre, com tampoc es veu cap mena de restes humanes. El cert és que imaginar que allà dins hi havien ossos humans dóna una mica de calfred. Però si un es para a pensar, potser és una de les millors maneres en que l'home pot tornar a formar part de la humanitat...

Chak Chak

A prop de la ciutat d'Ardakan (província de Yadz) i enfilat en una muntanya escarpada trobem Chak Chak, l'altre santuari més sagrat del zoroastrisme. És un lloc de peregrinació i cada any, durant el mes juny, milers de seguidors arriben de tot l'Iran, l'Índia i d'arreu del món.


Zaratustra, zoroastra,


Una carretera sinuosa enmig del desert ens porta als peus del santuari. Per arribar-hi hem de pujar unes escales ben empinades i de camí veiem diversos pavellons construïts per donar cabuda als pelegrins. Estan fets de ciment, i segons la nostra opinió, la construcció sembla un pegat fet amb molt poc gust i gens harmònic amb el seu medi; una obra insulsa que li resta misticisme al lloc.


Zaratustra, Zoroastra. Zoroastrismo


Després d'un bon exercici de cames, arribem a l'entrada, una gruta custodiada per dos grans portes de bronze. Finalment veiem el famós foc del que tant hem sentit a parlar. Són tres flames dins d'uns recipients metàl·lics en forma de trident que s'alimenten amb oli i que, amb el pas del temps i degut al fum que emanen, han anat enfosquint les parets de la cova. També trobem aquí la representació de la única icona d'aquesta religió: el famós Faravahar, una figura alada que simbolitza l'esperit guardià i que hem trobat en cada casa del foc. Els temples zoroastrians solen ser humils i exents de decoració, però no hi falta mai aquest símbol.


casa del fuego, Zaratustra, zoroastra,


Segons la llegenda, Nikbanou, filla de l'últim governant persa preislàmic, va fugir tement la captura de l'exèrcit àrab invasor i va pregar a Ahura Mazda que la protegís dels seus enemics. En resposta a les seves pregàries, la muntanya es va obrir miraculosament i la va amagar dels invasors, oferint-li aigua. A partir d'aquesta història es va anomenar Chak Chak aquest santuari, que significa "goteig" i el cert és que dins sempre hi ha aigua gotejant. La llegenda diu que aquestes gotes són llàgrimes de dolor que la muntanya deixa anar en memòria de Nikbanou. Una bonica història que despedeix el nostre pas per l'Iran d'aquesta antiga religió.


chak chak, zaratustra



Informació útil

Com arribar:

La Casa del Foc i les Torres del Silenci és troben a la mateixa ciutat de Yazd i s'hi arriba amb taxi. El trajecte des de la ciutat antiga al Temple del Foc costa uns 30000 R (0,70 €) i l'entrada al temple val 100.000 R. (1€). El trajecte per anar a les Torres del Silenci, una mica més lluny, ens va costar 70.000 R (1,5 €) amb espera inclosa.

Chak Chak està 50 km. al nordest de Yazd. És complicat arribar-hi en transport públic, l'ideal es llogar un taxi per un dia i visitar també Kharanaq i Meybod. El preu va ser de 800.000 R (20 €) per un total de 7h d'excursió. El taxista el vam aconseguir a través de l'hotel Oasis (625 2730, 0913151 6361; www.silkroadhotelgroup.com).

Allotjament:

Fahadan Hotel, tota la informació la tens al post de Yazd.

De viatger a viatger:

A l'arribada a Chak Chak molts cotxes o autobusos aparquen al primer parking (el de més abaix). Digueu-li al conductor que us apropi el màxim possible al santuari i que continui fins al final de la carretera, us estalviareu 15 minuts de pujada a peu. L'entrada al santuari costa 30.000 R (0,70 €).


Altres posts sobre Iran:



T'ha agradat? Comparteix aquesta entrada!

2 comentaris :

María Grau ha dit...

Muy interesante historia.
Es cierto que esta frase es universal pero su historia era completamente desconocida

Quaderns de bitàcola ha dit...

Hola Maria! Cierto, nosotros antes de visitar Irán desconocíamos esta religión, siempre se aprende algo nuevo! Saludos! :-)

 
Continguts de Quaderns de bitàcola (Enric Vilagrosa i Celia López) | Tecnologia Blogger | Plantilla original de Wordpress Theme i Free Blogger Templates | Disseny adaptat per Quaderns de bitàcola
cookie law