4 de març del 2014

El desert de Lut, una meravella natural de l'Iran


T'imagines un indret al món on a l'estiu s'arribi a temperatures de fins a 70ºC? Existeix i es troba a Iran. El desert de Lut és un dels llocs més càlids del nostre planeta, un lloc inhòspit i inhabitable, però a la vegada ple de màgia i d'imatges increïbles que guardem en el record d'aquest viatge. En persa s'anomena Dash-e-Lut, que traduït significa "desert del buit".

Des de Teheran, hem agafat un vol directe a Kerman, la ciutat que és la porta d'entrada al desert de Lut -al sud-est del país-, un dels majors al·licients del nostre viatge a Iran pel seu paisatge lunar i irreal. Passar de de la ciutat al desert en un dia és com canviar de país: hi un canvi brusc d'altitud i de temperatura en molt poques hores passant de 2000 a uns 200 metres d'altitud. Afortunadament anem a l'hivern i no passarem les penúries que algun viatgers han sofert en època estiuenca, que poden arribar a ser gairebé mortals...




Fem el trajecte ben acompanyats: l'Amir -el nostre guia i conductor-, la Samira -amiga de l'Amir i que ens acompanya en el mateix cotxe- i tres cotxes més amb una colla d'amics que, d'un dia per l'altre, han decidit afegir-se afegir-se a l'expedició. Serà un dia inoblidable. Comencem una de les aventures més divertides que hem fet mai: endinsar-nos pel desert en un tot-terreny!

Hi ha uns 180 km de distància entre Kerman i el desert de Lut, unes 4 hores per arribar a aquest indret tan allunyat de tot. Anem sempre cap a un horitzó ple d'altíssimes muntanyes pelades de vegetació que arriben fins a 5000 metres d'altitud, un paisatge molt identificatiu del camí de la Ruta de la Seda.

Només sortir passem per una zona plena de tamarindes, arbres que necessiten ben poca aigua i que tenen una aparença gairebé d'arbustos. És el primer cop que els veiem però aquesta no serà, ni de bon tros, l'única sorpresa del trajecte. La millor arribaria poc després... Al cap d'una hora comencem a notar una mica de fred. Estem pujant i arribem al punt de més altitud del trajecte, el GPS que portem indica que estem a 2600 metres. Tot just després ens endinsem en un túnel i en sortir ens trobem amb una imatge insòlita que ens fa obrir els ulls de bat a bat: està tot nevat! Resulta que anem a veure un dels desert més càlids del món i ens trobem neu. Increïble! Després de descendir, fem parada a un poblet on trobem un xiprer enorme que -segons diuen- té 400 anys. Sembla l'atracció de tothom que passa per allà. Estem realment sorpresos de la vegetació d'aquest país, sobretot dels contrastos tan impactants que existeixen entre els seus paisatges.


tamarindes




Per fi sortim de la carretera i ens endinsem en el desert. Ens dóna la benvinguda una terra plena d'esquerdes coberta per una capa molt fina de salobre. És aquí on parem tots els cotxes i els conductors treuen aire dels pneumàtics per facilitar una millor conducció; entrem un terreny més difícil i les rodes no podrien aguantar els bots i el pes dels cotxes. Aviat la planura serà substituida per les típiques dunes de sorra. Ara sí que comença l'aventura!


desert




El nostre conductor s'anima i comencem a sortejar les dunes a tota velocitat. Una excitant cursa amb els altres cotxes que ens fa pujar l'adrenalina i a la vegada témer que bolquem en alguna sotragada. Cal dir però que l'Amir és un crack de la conducció extrema. Confiem en ell -o almenys hi volem confiar- i ens ho passem d'allò més bé.




Després d'arribar a dalt d'una gran duna se'ns desplega als nostres peus l'estampa més típica d'aquest desert: els Kaluts, unes formacions geològiques amb formes estranyes fetes de roca arenisca i moldejades pel pas del vent de milers d'anys que, des de la llunyania, ens ha recordat vagament a algunes zones del Gobi de Mongòlia. Endinsar-se en aquest paratge és com entrar a formar part d'una pel.lícula de ciència ficció; paisatges que si ens haguèssin dit que pertanyien a la lluna, ens ho haguèssim cregut. Caminant per aquest indret un es dóna compte de la seva magnitud i de com de petit és l'home. Els deserts sempre impresionen... Sembla increïble que existeixin llocs així!


desert de Lut


desert de Lut


Consternats encara pel paisatge que ens envoltava, vam al·lucinar encara més quan l'Amir i els seus amics van treure una gran catifa del cotxe i la va estendre enmig del desert. Tot tipus de menjar i de beguda va aparèixer d'arreu. L'hospitalitat iraniana va fer acte de presència en la seva màxima expressió, fins al punt que vam acabar amb la panxa ben plena. Ens adonem de la gran sort de poder viure el moment que estem vivim, ja que ens fan sentir com uns més, són gent encantadora amb qui és molt fàcil qualsevol conversa converses; no hi ha cap tema tabú, parlem de tot sense cap mena de por.




Si haguéssim imaginat una experiència en aquest indret no hagués estat millor que aquesta. Al vell mig del desert, envoltats de kaluts, vam jugar a voleibol i a futbol cadascú com podia o sabia. Les noies vam tenir un moment gloriós quan ens van deixar anar: "aquí ningú us veu, treieu-vos el mocador del cap", i així va ser: jo me'l vaig treure sense pensar-ho dos cops. Va ser com una alliberació just començant el viatge. Un detall que ens va ajudar a entendre que en aquest país una cosa és l'aparença que cal mantenir de portes enfora i una altra de molt diferent és la realitat en la intimitat de les cases (o al mig del desert) entre amics i família.

Lluny de la ciutat, entre amics, un foc al mig del desert ens acosta una mica més a aquesta cultura i ens sentim afortunats de poder escoltar com canten les seves cançons tradicionals, convidant-nos a que ballem com ells; un poble generós i obert que ens ha encantat conèixer. La primera de les moltes experiències que ens depararà el nostre viatge per l'Iran...





Informació útil

Com arribar:

A Kerman hem arribat en un vol de Mahan Air des de Teheran. Els vols no es poden comprar directament a la web (per motiu de l'embargament econòmic del país, només s'accepten targetes de crèdit del país), cal comprar el bitllet a través d'una agència de viatges. El cost del vol al canvi és de 35 € + comissió de l'agència. Des de la capital es pot arribar a Kerman en tren o en autobús però per la llarga durada del trajecte (entre 22 i 24 h) i considerant el preu de l'avió, ho desaconsellem.

L'excursió al desert l'hem fet amb l'Amir Moghaddam. Les seves dades de contacte són: amir.research@yahoo.com o bé +98-913-1982482. Realment val la pena: bon conductor, bon cotxe 4x4, bon anglès i un excel·lent coneixedor del desert de Lut. En total va ser una jornada de 15 hores en la que ens va incloure esmorzar i dinar.

Allotjament: 

Akhavan Hotel. Hotel de 3 estrelles gestionat per dos germans d'allò més amables. Ens han ajudat a aconseguir transport i visites, aconseguint-nos preus immillorables. L'habitació doble amb bany, Wi-fi i mitja pensió surt per 35 €/nit. El transfer des de l'aeroport és gratuït. Hi ha allotjament més barat (de fet aquest és el preu més car que hem pagat en tot l'Iran) però pel valor afegit que suposa l'ajut del personal, val la pena pagar-lo. Les dades de contacte són:  akhavanhotel@yahoo.com i +98-341-2441411.


De viatger a viatger: 

És molt important contractar un 4x4 per visitar el desert de Lut. Els taxistes també s'ofereixen al viatger però només per veure el kaluts des de la carretera, amb un cotxe normal no és possible entrar-hi. No hi ha color: si no t'endinses en el desert, l'experiència no és la mateixa.

Camí del desert és possible visitar també Mahan, on trobem el mausoleu del poeta sufí Aramgah-e Shah Ne'matollah Vali -del que destaquem la seva preciosa cúpula- i els jardins de Bagh-e Shahzde.

També aconsellem si fa bon temps, fer nit al desert i dormir en tenda de campanya (contractar 1,5 dies amb el conductor). En ser hivern no vam poder fer-ho però sense cap mena de dubte que ho haguèssim fet si hagués estat una altra època de l'any. Coneixem d'altres viatgers que ho van fer i diuen que l'experiència de dormir sota les estrelles és increïble. Pots trobar més informació sobre aquesta opció als blogs: El Rincón de Sele i Chavetas.

Si vols visitar amb guia Kerman o rodalies, podeu contactar amb la Samira Tajedini (stajedini@gmail.com). Nosaltres la vam conèixer en l'excursió al desert, tot i que no la vam arribar a contractar per la visita de la ciutat.



Altres posts sobre Iran:

Oferta National Geographic
T'ha agradat? Comparteix aquesta entrada!

25 comentaris :

companysdeviatge ha dit...

Wow! Quina xulada! Afegim el desert de Lut a la llista de llocs a visitar. Quins contrastos dins del propi desert i quines fotos més xules que transmeten l'experiència i conviden a sumar-se al bon rotllo del grup! Ens ha agradat molt l'article, nois!

Estem de Vacances ha dit...

Ep!
Molt xula l'experiència al desert, prenem nota per quan ens toqui anar-hi! Però preferim que ens ho expliqueu quan vingueu a casa, per cert, no us oblideu de portar les botes de caminar! ;-)
Una abraçada i fins aviat!!!
Txell i Xavi

Quaderns de bitàcola ha dit...

Hola Jordi, Su! Ja podeu afegir el desert de Lut, a vosaltres que us agrada tant el llocs de paisatge obert, aquest és un dels must d'Iran!
Abraçades!

Quaderns de bitàcola ha dit...

Xavi, Txell! És clar que us ho explicarem, segur que és un destí que a vosaltres us agradarà molt quan hi aneu, perquè sabem que hi anireu...!!! ;-)

Una abraçada!

Anònim ha dit...

Nois! Quina passada! Ja teníem molt bones referències de l'Iran però amb el que explique vosaltres encara ens agafa més ganes d'anar-hi!

Quaderns de bitàcola ha dit...

Hola Ibana & Marc! Al desert no hi han gratacels com a Chicago, però segur que us agradaria! ;-)

Cocina de emergencia ha dit...

Quin gran viatge!! i quina enveja....

Hemos Visto
http://hemosvisto.blogspot.com

Quaderns de bitàcola ha dit...

Gràcies Joan! Iran és el gran viatge que sempre havíem volgut fer, un somni. Salutacions!

Lluis ha dit...

Una experiència completa: dunes immenses, paisatges captivadors, neu en un dels indrets més càlids del planeta, horitzons infinits i, el que tal vegada sigui el millor, la companyia de persones del país que, a banda de guiar-vos per zones ignotes, us ofereixen llur hospitalitat i l'experiència d'una obertura de costums i de ment que, aquí, poca gent creu que es pugui donar en una societat tan aparentment tancada com la iraniana.

Enhorabona per aquesta experiència (i per ajudar a trencar estereotips)

María José i Lluís

Quaderns de bitàcola ha dit...

Hola Lluís, Mª José! Gràcies, ens ho vam passar d'allò més bé! S'ha d'anar i visitar el país per donar-te compte que les coses no són tal i com ens les mostren els mitjans de comunicació. Poc a poc esperem que canvii la opinió de la gent i si nosaltres ajudem a fer-ho, encara que sigui una mica,, ja estem molt contents!

Una abraçada!

Laura ha dit...

Qué pasada!!!! 70 grados??? ¡Me muero!!! jajajaja ¿Y cruzar y encontrar nieve? Tuvo que ser increíble, por las imágenes parece precioso. Me encanta el momento liberador del pañuelo, qué curioso. Supongo que hasta que no lo llevas y sabes que no lo puedes quitar no te das cuenta de la esclavitud de esas mujeres.

Otro lugar más apuntado para mi viaje a Irán :D Me encantáis.

Un abrazo!!

Quaderns de bitàcola ha dit...

Hola Laura! Bueno, lo del pañuelo tampoco hay que tomárselo como una esclavitud, sino como algo cultural, una seña identitaria que tiene que ver con su religión. Para las mujeres occidentales que no estamos acostumbradas a llevarlo, al principio puede ser un poco incómodo, pero enseguida te habitúas y luego hasta lo echas de menos (sobretodo si hace frío)!

¡Nos encantaría verte con el pañuelo puesto! ;-)

Un abrazo!

Marta A. ha dit...

Qué pasada de lugar!!! 70º... ya sé que en verano no hay que ir!! Y lo del pañuelo... pues no te queda mal Celia!! jejeje. Muy buena descripción de la sensación de libertad al quitarse el pañuelo.
Irán... algún día iré! Habéis leído Persépolis? Si no es así, os la recomiendo! Es una novela gráfica que explica genial y muy amena la historia de Irán de finales de los 70. De ahí vienen mi ganas por el país :-)
Un abrazo pareja!!!!

Quaderns de bitàcola ha dit...

Hola Marta! Gracias por lo del pañuelo, la verdad es que con el frío hasta va bien llevarlo! Estuvimos en Persépolis y escribiremos sobre ello, antes de ir leímos Persépolis (también hay una película) y la verdad es que está muy bien. Seguro que a tí te encantaría Irán!

¡A ver cuando vienes a Barcelona! Abrazos!

Estefanía ha dit...

Hola nois!

Tota una experiència el desert de Lut!!! no tinc paraules més descriure-ho vosaltres ja ho dieu tot i més!!

Pel que fa al llibre de la ruta de la seda ja us ho comentaré quin és....

Petons!

Quaderns de bitàcola ha dit...

Si! Experiencies com aquesta son les que realment enriqueixen un viatge.

Gracies pel teu comentari Estefania! :)

Anònim ha dit...

Hola chicos!!
Muy buenos post sobre iran.. Nosotros nos vamos en un par de meses.

Nos hemos intentado poner en contacto con el conductor y nos devuelve el email como erróneo.
Otra cosa.. decís que es imprescindible un 4x4. Resulta que hemos preguntado a algún taxista que hemos encontrado por internet, y nos dicen que da igual, que hay carreteras dentro del desierto habilitadas, y no se necesita 4x4...
No hemos encontrado ninguno que tuviera un 4x4 .

Bueno, muchas gracias por compartir los post, y a ver si podeis poner el email correcto..

Ciao

Quaderns de bitàcola ha dit...

Hola pareja! Muchas gracias! Si queréis ver bien el desierto es necesario hacerlo con 4x4, ya que si no, os perderéis la zona de los kaluts, esas formaciones increíbles que nosotros recomendamos. Si váis con un taxi no los váis a poder ver porque están lejos de la carretera y un coche normal no se pueden meter por las dunas.

Nos hemos dado cuenta que en el e-mail de contacto del conductor del 4x4, Amir, había una letra cambiada, gracias por avisar. Ahora ya está correcto, es este: amir.research@yahoo.com. Esperamos sea de ayuda! Si conseguís contactar y hacer el viaje con él, dadle recuerdos nuestros y hacédnoslo saber, nos hará mucha ilusión saber que habéis estado juntos! Irán es un destino muy especial, seguro que os encantará el país y su gente. Que tengáis muy buen viaje! :)

Anònim ha dit...

Hola

Hace unas semanas estábamos allí :). Muchas gracias por el contar la experiencia y por el contacto de Amir. Ha sido una de las mejores cosas que hicimos en Irán...

Le dimos recuerdos ... Tiene fotos vuestras en su móvil 8).

Un abrazo

Quaderns de bitàcola ha dit...

Nos alegra mucho que hayáis podido contactar con él y que hayáis disfrutado la experiencia! Que gracia lo de las fotos! Nos seguimos por el blog y las redes. Felices viajes venideros!

Unknown ha dit...

Hola nois, com sabeu en unes setmanes marxem cap a Iran, i malgrat que sols anem 2 setmanes, després de llegir aquest post m'han entrat moltes ganes d'acostar-me al desert. Ja se que per 2 setmanes no ho recomaneu.... però ja sabeu que en front d'un paisatge magnific (i mes de desert!), prefereixo perdrem alguna mesquita o ciutat.... He mirat mes fotos al google i m'han confirmat les ganes d'anar-hi. Aixi doncs que mirarem quan costa el vol (volar a Shiraz ja costa 67€/persona el trajecte, per tant a Kerman sera mes car) i els estar 2 dies al dessert. I si no es massa disparatat hi anirem.....
Ja parlarem!
Gracies
Manel

Quaderns de bitàcola ha dit...

Hola Manel! El desert de Lut és una molt bona elecció sens dubte- Ja ens explicareu l'aventura, molta sort! Una abraçada. :)

Unknown ha dit...

Després de tornar d'Iran he de dir que el país ens va encantar. La gent era increïblement amable (com a couchsurfers varem estar amb moltes famílies)i el desert de Lut maquisim.

Malauradament el vostre guia no va ser massa correcte. Després d'intercanviar 2 mails sobre preus i possibilitats, va deixar d'escriure malgrat que jo insistís 3 vegades..... Sort al couchsurfer que ens va acompanyar!
Gracies!
Manel

Quaderns de bitàcola ha dit...

Hola Manel! Ens alegrem molt que us hagi agradat Iran i el desert de Lut, estàvem segurs que us agradaria. Tot i que ens sap greu que hagueu tingut mala experiència amb el guia. Ho tindrem en compte! Una abraçada i bones festes!

Anònim ha dit...

Muy hermosa descripción, gracias

 
Continguts de Quaderns de bitàcola (Enric Vilagrosa i Celia López) | Tecnologia Blogger | Plantilla original de Wordpress Theme i Free Blogger Templates | Disseny adaptat per Quaderns de bitàcola
cookie law