0:30
Quaderns de bitàcola
Després de gaudir de Sydney finalment va arribar el gran dia: per fi ens posàvem de camí cap a la Great Barrier Reef. Tot i que el trajecte es va fer una mica llarg (al tenir que passar mig dia a l’aeroport de Townsville per culpa d’un retràs) finalment, a les 19:00, arribàvem a la ciutat de Cairns.
En sí, Cairns no té gaire encant, al ser una ciutat eminentment turística i sense gran història al darrera; però tot i així vàrem decidir fer nit en ella ja que l’endemà, a primera hora, començava la nostra aventura: entraríem en contacte per primer cop i des de la costa de Cairns amb la Gran Barrera de Coral, però això sí, d’una forma especial, ja que ens disposàvem a sobrevolar-la!
A les 09:00 en punt, i després d’una breu instrucció de seguretat, vàrem pujar a una petita avioneta amb espai per a 3 persones (pilot inclòs) de la North Queensland AEROCLUB. Durant prop de 40 minuts vàrem sobrevolar una de les principals extensions de la Gran Barrera, situada a pocs quilòmetres de la costa, visualitzant quilòmetres i quilòmetres de barrera amb mil formes i tonalitats distintes...
Un cop finalitzada la gran experiència vam reprendre la nostra aventura, fent camí cap a Cape Tripulation, zona selvàtica situada dintre del Daintree National Park (patrimoni de la humanitat), amb una població propera als 100 habitants i situat a 150 km de Cairns. Segons el que havien pogut comprovar els meus amics, era des d’aquest punt privilegiat des d’on es podia accedir a una de les àrees de més riquesa i millor conservada de la Gran Barrera. Així doncs, després de prop de 3 hores de camí, en les que gaudirem dels múltiples i variats paratges naturals (però sense èxit en el nostre desig per veure el tant esperat cassowary!), vàrem arribar al ferry del riu Daintree, únic accés per carretera a Cape Tripulation. Amb una mica de sort, durant el trajecte amb ferry podreu veure algun dels cocodrils autòctons que habiten el Daintree.
Finalment vàrem arribar al nostre destí final, Cape Tripulation, sent un dels pocs Bed & breakfast (Pk’s jungle village) que hi ha per la zona el nostre allotjament durant els propers 3 dies. La bellesa d’aquesta zona selvàtica és espectacular, i en el nostre cas l’allotjament escollit - tot i estar situat al bell mig de la selva tropical de Daintree- et permetia accedir, en menys de 5 minuts, a una de les platges més impressionants que he vist, Myall Beach, amb un contrast increïble entre mar i selva. Un cop instal.lats vàrem gaudir d’una nit sota les estrelles en aquesta fantàstica platja, sopant una mica de cocodril a la planxa (de gust similar al pollastre) i parlant de les experiències viscudes, però això si, estant ben a l’aguait ja que, com bé ens havien avisat, els cocodrils de la zona tendeixen a fer passejos per la platja un cop s’amaga el sol.
L’endemà al matí ens vàrem presentar a les 08:30 en el punt de trobada fixat per Ocean Safari, una empresa petita de dos nois de la zona dedicada a realitzar sortides diàries a la Gran Barrera. Després d’enfundar-nos el neoprè ens vàrem embarcar des de Myall Beach en una llanxa motora que en menys de 30 minuts ens va deixar a la primera de les nostres dues visites previstes: l’escull MacKay Reef.
Submergir-nos en les seves aigües va ser una experiència increïble i difícil de descriure: tortugues, estrelles de mar, coral de mil colors, algun tauró despistat i mil peixos distints ens van fer perdre la noció del temps durant prop d’una hora. Després ens vàrem desplaçar a l’escull Undine, on vàrem seguir gaudint d’aquesta experiència.
A darrera hora del matí, i després de la gran experiència vàrem retornar al nostre allotjament, on vàrem descansar i gaudir d’una tarda de jocs a la platja de Coconout beach, extensió de Myall beach.
Finalment, el tercer dia vàrem aprofitar les darreres hores que ens quedaven a Cap Tripulation per realitzar una petita excursió per la selva dels voltants. Així, vàrem decidir pujar al cim del Mount Sorrow, d’una altura de 685 metres. L’experiència va ser increïble, però també dura: prop de 6 hores d’excursió per boscos selvàtics humits i amb una pujada abrupta. Recomanaria realitzar l’excursió si realment esteu preparats físicament i si teniu unes nocions mínimes d’excursionista, ja que són molts els que s’han acabat perdent per aquests boscos, al ser les senyals del sender escassament visibles. Tot i així l’experiència va valdre la pena, sobretot en arribar al cim i poder gaudir d’unes vistes espectaculars de Cape tripulation. Ara bé, poquet vàrem poder gaudir d’elles ja que fou en el cim en el punt del trajecte en el que ens van “atacar” una major quantitat de “leeches” (sangoneres!), pel que ràpidament vàrem emprendre el nostre trajecte de retorn a la civilització.
Un cop vàrem aconseguir sortir de la selva, exhausts i afamegats, vàrem gaudir dels darrers moments a la piscina del nostre càmping abans de retornar a Cairns, on passaríem la darrera nit abans de posar punt i final a la nostra aventura. L’endemà, 1 d’abril, i a les poques hores d’arribar a la ciutat de Brisbane vaig pujar-me de nou a l’avió de la companyia Emirates per emprendre el meu viatge de retorn a Barcelona, emportant-me en el record l’experiència viscuda al país de OZ, les vivències, amistats i somriures inesgotables durant 10 intensos i fantàstics dies.
Informació útil
Cairns:
- Bacpakers “Normands, the serpent”: uns 20€ per persona/nit en habitació de 4. Sense grans luxes, podríem dir, però acceptable.
- Preu per sobrevolar la barrera: 100€ persona.
- Pk’s jungle village: uns 20€ per persona/nit en un bungalow de 7 places. Un lloc dirigit a joves però situat en un lloc idoni. També es pot dur tenda de campanya i pagar per acampar.
- Preu per fer snorkel: 80€.
Altres posts de la Rosa:
- De Mallorca a Austràlia: Na Rosa, autora convidada del mes de gener (ruta per Austràlia) (1)
- De Mallorca a Austràlia: Brisbane i Straddie Island (2)
- De Mallorca a Austràlia: Sydney (3)
La Rosa es considera una viatgera meticulosa i previsora; es pot dir que és d'aquelles persones que gaudeix del viatge abans de començar-lo. Us preguntareu com, oi? Doncs buscant informació, organitzant-lo i intentant trobar prèviament aquelles petites joies que passen desapercebudes pel turista convencional, encara que reconeix que les recomanacions dels amics li han ajudat molt en aquest sentit. La Rosa és la nostra convidada del mes de desembre i temporalment li hem cedit el bloc per a que ens expliqui el seu viatge a Austràlia. -- Enric i CeliaT'ha agradat? Comparteix aquesta entrada!
Publicat a:
6 comentaris :
Molt salvatge sembla aquest lloc. A més, això de cocodrils a la platja, taurons al mar, sangoneres, ... vaja, que has d'anar mirant a tot arreu.
De totes formes, per les fotografíes sembla un bon lloc per anar a pasar uns dies.
Salutacions.
Llegint la crònica se'ns fa la boca aigua pensant en la bellesa d'aquest fons marí... tortugues, estrelles de mar, coralls de mil colors!! Definitivament hi hem de tornar... ens vam deixar moltes coses pel camí!!
Rosa,
un plaer tenir-te de convidada durant aquests dies. Gràcies per explicar i compartir les teves experiències.
Segur que a més d'un lector li has despertat el cuquet per anar a Austràlia. A nosaltres mateixos, ens han entrat moltes ganes de tornar-hi. Bé, de fet marxàvem ja mateix... ;-)
Hola a tots/es i gràcies!
doncs la veritat és que espero tornar en algun moment a Cape Triulation i a la Great Barrier Reef, és una experiència que val molt la pena! i teniu raó, és un lloc perfecte per passar uns dies en un lloc únic!
Lloc salvatge per viatjar, si.. però fa molt bona pinta!
Hola Marc! Sí, la veritat és que Austràlia és un país molt interessant i amb infinitat de coses per veure!
Publica un comentari a l'entrada