19 de setembre de 2013

Palenque, la ciutat maia enmig de la selva


Mesoamèrica fou seu d'una de les cultures més sofisticades que han passat per la Humanitat: els maies. Grans observadors dels astres i la seva relació amb els cicles de la terra, arquitectes detallistes, matemàtics rigorosos, artistes exquisits... En el passat, els maies van edificar elevats temples, les façanes de les quals mostraven els rostres dels seus deus que es reencarnaven en els seus mandataris. Sota la seva tutela es van construir harmonioses ciutats que comptaven de sistemes per conservar l'aigua de pluja i evitaven inundacions. Desxifraren els secrets de l'agricultura i també de las ciències exactes. Desenvoluparen amb gran precisió calendaris per mesurar el seu dia a dia, els seus períodes de sembra i fins i tot els seus enfrontaments bèl·lics... Quan Europa vivia un dels períodes més foscos de la seva història, a Amèrica els maies vivien els seus dies de glòria.

Després de dues setmanes de viatge per terres maies ja teníem ganes de conèixer alguna de les restes de la seva època de màxima esplendor. Ho fem a Palenque, possiblement juntament amb Chichén Itzá (Mèxic), Tikal (Guatemala), Caracol (Belize) i Copán (Hondures), un dels jaciments arqueològics més importants d'aquesta cultura precolombina.




El trajecte d'autobús que ens porta de San Cristóbal de las Casas a Palenque ja sembla en si mateix un trajecte en l'espai-temps. Paulativament anem passant de les terres altes i fresques a una zona selvàtica molt més humida i xafogosa en la que els camps conreats es van transformant en una densa arbreda verda. Curiosament poble a poble que anem passant, cada cop ens costa més de veure homes o dones amb els vestits tradicionals de les ètnies descendents maies. A primer cop d'ull sembla que els maies actuals hagin fugit dels seus orígens ancestrals.

Arribats a l'estació d'autobusos, fugim de la ciutat i ens dirigim directament a la zona de El Panchán. A només un parell de kilòmetres de les restes arqueològiques i en plena selva. Un lloc immillorable per endinsar-nos en l'atmosfera dels antics maies. El fet de dormir aquí ens fa sentir una mica exploradors i el despertar amb el rebombori dels micos udoladors, augmenta aquesta sensació. El seu crit és esfereidor i, el primer cop que els escoltes, realment et poden arribar a espantar.




Després de tota la nit plovent sembla que la sort se'ns gira de cara: el temps millora i només entrar a la zona arqueològica coneixem al Rubisel, un espavilat noi de 15 anys que avui ens farà de guia. Ell va néixer en un poblet proper i des de petit que s'ha mogut entre els temples de la zona. Se'ls coneix pam a pam i la selva que els envolta és com la seva segona casa. Curiós i interessat pels seus orígens va començar a estudiar tot llibre sobre arqueologia que li queia a les seves mans, els primers regalats per uns turistes. Déu ni do si en sap! Hem fet un gran fixatge, és molt bon guia!.

El noiet comença explicant-nos que Palenque significa “tanca d'estaques de fusta” en referència a una fortalesa o un lloc voltat. Nom que no és l'original -el nom antic de la ciutat era Lakam Ha, que significa "Aigua Ampla"- però que li van donar els seus avantpassats molt abans que els famosos vestigis arqueològics fossin "descoberts" pel frare Pedro Lorenzo de la Nada al 1567. Aquesta història ens recorda a la del "descobriment" del Machu Picchu, de la que vam parlar al nostre viatge al Perú i en la que es fa palesa la paradoxa que els locals han conegut des de sempre l'existència del lloc, però en canvi som els occidentals els que ens emportem sempre el mèrit de "descobridors".
 
Orgullós, ens explica també que aquesta ciutat prehispànica està considerada com un dels llocs arqueològics més importants de Mesoamèrica, ja que els maies aquí van desenvolupar una arquitectura civil i religiosa que posteriorment van aplicar a altres llocs -Chichen Itza és posterior, ens remarca-. Inicialment ens sembla que Rubisel exagera quan parla de tanta majestuositat però només arribar als primers temples comencem a entendre el que ens diu... De cop i volta el caminet que anem seguint entre la densa vegetació s'obre a una gran explanada. El palau reial, el temple de les inscripcions i el temple de la calavera s'alcen davant nostre. La seva visió ens deixa literalment bocabadats.







Després de la plaça principal, altres temples van apareixent al nostre pas. No són tan espectaculars com els primers però cadascun té una història o un detall que el fa interessant i diferent als anteriors. Grimpar escales a munt fins a la part sagrada de la construcció i des d'on es veuen les millors vistes del recinte és el que més ens agrada. Gairebé sempre estem sols, ens sobta trobar tan poca gent en un paratge com aquest.





Palenque va ser habitada per primera vegada sobre el 100 a.C. i la seva època d'esplendor va ser des 630 fins al 740. Pakal fou el rei més venerat i el responsable de moltes de les construccions que tenim al davant. Poc a poc va començar a entrar en decadència i cap a l'any 900, sense conèixer-se ben bé les causes, Palenque va ser en gran part abandonat. El pas del temps i la força de la natura van fer la seva feina i, tot allò creat per l'home va ser engolit per la selva.

El més sorprenent de tot plegat és que a dia d'avui només veiem una part molt petita del que va arribar a ser tot allò: únicament s'han excavat un 2% de les runes, que en la seva globalitat ocupen una extensió de 20 km2. Imagineu-vos, un 98% d'aquella gran ciutat encara està sota terra!





Fem una petita incursió per la selva amb el noi. Impossible fer-la sols. No hi ha camins, és molt fàcil perdre-s'hi i aquí hi han zones on la vegetació quasi no deixa veure la llum del sol. Aquí cada monticle és un possible temple per descobrir i, de fet, veiem restes de murs entre la malesa i petits troços de ceràmica pel terra. La sensació que tenim és la d'estar dins d'una pel·lícula d'Indiana Jones!

Acabem la visita al museu, on destaquen les rèpliques de la màscara mortuòria i del sarcòfag replet d'inscripcions del Rei Pakal. És primera hora de la tarda i comença a ploure altre cop, hem tingut sort i el temps ens ha respectat. Ha estat un gran dia, ja tenim ganes d'arribar al nostre següent destí i continuar descobrint restes maies. En la propera entrada us explicarem la nostra experiència a Tikal!






PD. I per acabar, una curiositat: Saps que els temples i palaus de Palenque es van contruir sense eines de metall ni l'ajut d'animals de càrrega? Els maies no coneixien la roda... Com s'ho van fer???



Informació útil

Com arribar: Des de San Cristóbal de las Casas és un viatge de cinc hores en un còmode autobús i bona carretera. Diferents companyies fan el trajecte, nosaltres vam viatjar amb ADO. Hi ha autobusos freqüents i el bitllet val 96 pesos per persona. Palenque també té aeroport.

Des de Palenque ciutat a El Panchán i a la zona arqueològica passen furgonetes freqüents durant tot el dia per 20 pesos per persona. Des de El Panchán a les runes s'hi pot anar caminant (40 min aprox.).

Allotjament: Recomanem allotjar-se a la zona de El Panchán, a la carretera de Palenque ciutat a Palenque Ruinas. Hi han diversos allotjaments, nosaltres vam optar per una cabana amb bany a Kin Balam. Vam pagar 200 pesos per nit.

Menjar: Just al davant de les cabanyes Kin Balam hi ha un restaurant on hi va molta gent de la zona. S'hi pot trobar des de menjar típic (frijoles, arròs i tortitas) fins a hamburgueses i pizzes per uns 6 € el plat. La veritat és que per allà és gairebé la única opció que hi ha.

Dins de la zona arqueològica no hi ha restaurants ni botiguetes on comprar menjar. Només a l'entrada trobareu alguna paradeta on us oferiran menjar, bàsicament entrepans.  

De viatger a viatger: Les restes estan senyalitzades i disposen de cartells amb informació sobre les diferents construccions. Tot i així si voleu conèixer una mica més sobre la història i curiositats del lloc, us recomanem contractar el servei d'un guia; ell també us pot fer una incursió per la selva dels voltants de les runes per veure algun temple encara no desenterrat. No feu cas dels guies que ofereixen els seus serveis a l'entrada (tots intenten cobrar-vos més del compte). Podeu negociar preus amb altres guies que s'ofereixen dins del recinte. Nosaltres vam pagar 150 pesos el tour per les runes + la incursió a la selva, unes 3 hores i mitja en total.

L'entrada al recinte del parc val 27 pesos i l'entrada a les runes 57 pesos. Està inclosa la visita al museu, on es troba la rèplica del sarcòfag del rei Pakal. Calculeu un mínim de 4 hores per visitar el recinte còmodament.

1 € = 17 pesos mexicans


D'aquest viatge també hem escrit:

T'ha agradat? Comparteix aquesta entrada!

    9 comentaris :

    Mª Mercè ha dit...

    M'ha agradat passejar per les ruïnes de Palenque de la vostra mà.

    Petons i abraçades!!!

    Quaderns de bitàcola ha dit...

    I a nosaltres ensenyar-t'ho, Mercè! Paratges tan espectaculars com aquest són de pel.lícula. I el millor de tot: sense gaire gent! Abraçades!

    Mariló Sanz Mora ha dit...

    Ha estat un plaer fer la passejada per Palenque amb vosaltres, recordar la meua visita d'anys enrere i sentir de nou el misteri que es respira entre les ruines...és inevitable...ja sabeu com m'estime la zona...

    Quaderns de bitàcola ha dit...

    Hola Mariló! La veritat és que a llocs com aquest sempre penses en tornar algun dia. Per això sempre ens deixem alguna cosa sense veure, és el truc per tornar :-)

    Angie ha dit...

    Quina meravella, i més això que la major part encara estigui per excavar... Et fa imaginar tot el que podria haver-hi, encara. També hi ha un "juego de la pelota" a Palenque? Una abraçada :)

    Quaderns de bitàcola ha dit...

    Hola Angie! Benvinguda als Quaderns!
    Sí, relament tan a Palenque com a Tikal no només impressiona el que veus sinó també el que t'imagines que hi pot arribar a haver sota els teus peus. Qualsevol petita muntanyeta pot ser un possible temple o palau. Si veient els temples desenterrats ja al·lucines, donant una volta per la selva dels voltants te n'adones relament de la magnitut de tot plegat. Viatges amb la imaginació pensant en com hauria de ser tot allò!

    Si! A Palenque hi ha un camp de joc de pilota, tot i que petit en comparació al de Chichen Itzá. Tot i que molt més antic! ;)

    Javier y Deborah ha dit...

    Preciosas fotos y que lujo estar casi solos.
    Le da un toque mas enigmático al lugar.

    Un abrazo, viajeros!!!
    http://siemprejuntosporelmundo.blogspot.com.es

    Quaderns de bitàcola ha dit...

    Hola Javier & Deborah! la verdad es que el recinto es tan grande que es fácil estar solos! Gracias, un abrazo!

    paola ha dit...
    Un administrador del blog ha eliminat aquest comentari.

     
    Continguts de Quaderns de bitàcola (Enric Vilagrosa i Celia López) | Tecnologia Blogger | Plantilla original de Wordpress Theme i Free Blogger Templates | Disseny adaptat per Quaderns de bitàcola
    cookie law