8 de setembre del 2013

Arribem a Chiapas!
San Cristóbal de las Casas i San Juan Chamula


Deixem per uns dies Guatemala i ens endinsem al sud de Mèxic, concretament a l’estat de Chiapas. En teníem ganes i és que tot i que des d’un començament teníem clar que Guatemala era el país central nostre viatge, de reüll no podíem evitar mirar al veí del nord per, si es donaven les circumstàncies, incloure’l en la ruta.

Només travessar la frontera ja notem els canvis respecte a Guatemala: diferent accent, nova moneda, millors carreteres i transports més còmodes. Tot i que ens aquests moments Chiapas no és una zona conflictiva, en l’ambient es respira certa tensió continguda: fins a quatre controls militars passem abans d’arribar a San Cristóbal.


Mexico


Un cop arribats, les primeres sensacions són contradictòries. San Cristóbal té el seu encant, i de fet és una de les ciutats colonials millor conservades de Mèxic, però és tremendament turística. Amb els pros i inconvenients que això suposa. Per una banda és una ciutat irresistiblement còmoda pel viatger amb tota mena de facilitats a nivell d'allotjament, agències de viatges, varietat de restaurants de menjar internacional i local on escoltar música. Però d’altra banda, aquest no era ben be l’ambient que ens esperaven d’un lloc que potser teníem idealitzat abans d’arribar.


Mexico



Similar a Antigua, les cases baixes pintades amb gran varietat de colors s’arrengleren en els carrers empedrats. Només alguna casa noble de pedra amb pati interior i les esglésies interrompen de tant en tant la seqüència. D’aquestes, ens ha agradat especialment la de l’antic convent de Santo Domingo per la seva façana barroca i pel mercat artesanal que te a la plaça del davant.


MexicoMexico


A la plaça 31 de Marzo es barregen estrangers i locals entorn a un curiós barroc quiosc de música envoltats per elegants edificis porticats i la catedral. Aquí es des d’on es va començar a San Cristóbal i també on trobem l’antiga casa de Don Diego de Mazariegos, el conqueridor espanyol que va conquerir Chiapas i sotmetre als indígenes. Des d’aleshores ha plogut molt i aquella casa s’ha transformat en un luxós hotel i els indígenes ja no estan sotmesos al conqueridor, tot i que ens dóna la impressió que encara avui són ciutadans de segona classe.


San Cristobal de las Casas


Tzotziles i tzeltales són els grups indígenes, descendents dels maies, que habiten als pobles dels altiplans que envolten a Sant Cristóbal. Tenen el seu propi idioma, segueixen els seus propis costums i se’ls pot identificar per la seva vestimenta tradicional, que varia segons el grup. No és difícil veure’ls per la ciutat, tant pels carrers seguint al turista per vendre les seves artesanies, com al mercat municipal on compren articles d'ús diari per portar-los als seus poblets.




San Juan Chamula

Relativament a prop de la ciutat hi ha temptadors paratges naturals com las Cascades del Chiflón, les Llacunes Montebello o el Cañón del Sumidero, només per anomenar alguns. També vestigis arqueològics com Toniná o Chiltunik. Però nosaltres ens hem decidit per arribar-nos fins a San Juan Chamula, per visitar la seva església i poder veure els rituals meitat catòlics-meitat maies, que es porten a terme en el seu interior.


Mexico


El fet que es pagués entrada per visitar al temple i que una dotzena de turistes passegessin pels seus voltants, en van fer pensar en un inici que estàvem davant d’una atracció turística més que no pas del lloc autèntic que descrivia la nostra guia de viatges. Per sort, aquesta sensació va ser únicament inicial, només traspassar la porta vam veure que allò anava realment de debò.


Mexico


L'ambient dins d'aquest temple religiós és difícil de descriure. Els laterals de l'interior estan decorats amb múltiples figures de sants i tot el paviment està ple de fullassa de pi que els devots van apartant per fer-se un petit altar clavant desenes d’espelmes a terra. El fum i l’olor d’encens ho envaeix tot i l’oïda no pot deixar de parar atenció a les cantarelles d’uns resos fets en un idioma completament nou per nosaltres. Però si hi ha una escena que ens crida encara més l’atenció són les ofrenes que, en forma de Coca Cola o de sacrifici de gallines fan alguns dels presents. Sensació estranya la de presenciar un ritus ancestral, avui sincretisme entre lo religiós i lo profà.

Llàstima que estigui prohibit fer fotos a l'interior de l’església i que no et puguem mostrar mitjançant imatges tot el que es viu allà dins. Així que, si et pica la curiositat i vols fer-te una idea més aproximada del que us estem explicant, no et queda altra opció que venir i viure-ho en directe. T’atreveixes? ;-)


Mexico


Informació útil

Com arribar: Nosaltres hem arribat a San Cristóbal des de Panajachel (Guatemala), en una minivan. Surt tots els dies de la setmana a les 6:30 h (dóna temps d’arribar a Pana des dels poblets del llac Atitlán si s’agafa el primer vaixell del dia). El trajecte té una durada de 9 h i el preu és de 140 quetzales. San Cristóbal està comunicat per transport públic amb Palenque, la península del Yucatán i México DF. Hi ha aeroport a Tuxla Gutierrez.

De San Cristóbal a San Juan Chamula s’hi pot anar en col.lectiu. La furgoneta surt des d’un dels carrers adjacents al mercat. El trajecte dura 45 min. i té un preu de 12 pesos per trajecte.

Allotjament: Posada Yaxchilan. Molt cèntric, a l’Avenida Guadalupe Victoria, 16, a menys de 5 min. caminant de la Plaza 31 de Marzo. És una casa d’estil colonial amb les habitacions donen al petit pati interior. Tot i la seva centralitat és un lloc tranquil. Disposa de Wi-fi, aigua calenta les 24h i TV a les habitacions. Molt recomanable i bona relació qualitat-preu. 200 pesos l’habitació doble amb bany.

Menjar: El lloc on millor hem menjat és a La Abuelita (Real de Guadalupe, 75). Ambient bohemi i acollidor. Terrassa amb encant i música en directe. Tapes tradicionals mexicanes. Vam sopar els dos per 150 pesos. Per pressupostos més ajustats podeu trobar menús a d’altres llocs per 40 pesos per persona.

De viatger a viatger: Surt dels carrers més turístics i deixat perdre per carrerons de la ciutat, val realment la pena. Si vols conèixer el dia a dia de la gent apropa’t al mercat i al centre cultural El Carmen, aquest darrer s’ubica al voltant d’un claustre d’un antic convent carmelita. La millor vista de San Cristóbal és des de l’església del Cerro de Guadalupe; una bona idea és pujar-hi a darrera hora de la tarda i després de baixada sopar a La Abuelita.



 D'aquest viatge també hem escrit:

T'ha agradat? Comparteix aquesta entrada!

    8 comentaris :

    Mercè Salomó ha dit...

    Em vaig perdre l'interior de l'esglèsia a San Juan Chamula, pel mateix motiu que dieu vosaltres: no em venía de gust pagar per una "atracció turística".
    Aii, que ja veig que hi hauré de tornar!!

    Gaudiu Chiapas!!
    Petons i abraçades!

    Quaderns de bitàcola ha dit...

    Hola Mercè! De fet, si entres a l'església i t'hi quedes una bona estona pots veure tot el ritual sencer sense gaires turistes, ressant fins que s'apaguen un munt d'espelmes. Amb gallines incloses, que segons ells treuen les malaties de la gent. A nosaltres ens va agradar molt veure-ho! Abraçades!

    Lluis ha dit...

    Hola de nou,

    Sembla que, tot i el creixement del turismo, paga la pena visitar aquests indrets.

    Recordo haver llegit que, d'ençà les revoltes zapatistes a mitjans dels 90, l'Estat ha invertit diners en modernitzar infraestructures, atraure turistes i crear escoles o hospitals, en definitiva, en millorar una miqueta la situació de pobresa i marginalitat... just el suficient per tal d'evitar (juntament amb la presencia militar que comenteu) noves revoltes, però no pas per capgirar les desigualtats ni per donar més llibertat i una vida més digne als indígenas.

    Ànims i a seguir explicant-nos indrets, vivències i converses amb la gent de la zona

    Quaderns de bitàcola ha dit...

    Hola Lluís! És cert el que dius, en el proper post en parlarem una mica més en detall sobre la nostra experiència amb els zapatistes...no t'ho perdis! :-)

    marc ha dit...

    Un dels llocs més increïbles del món!

    Quaderns de bitàcola ha dit...

    Hola Marc! A nosaltres ens va agradar gairebé més per la seva gent que pel lloc. Salutacions!

    Unknown ha dit...

    Si san cristobal tiene mucho turismo y fue a raíz de la carretera que hicieron de Tuxtla a san cristobal, ahora te haces 40 minutos y antes te hacías poco más de 2 hrs y era pura curva y pasabas alado de barrancos y por lo mismo no llegaba mucho turismo nacional sólo extrangero y era super diferente a como esta ahora, meramente que ahora está muy fresa por así decirlo, cuando yo estudié la universidad en el 2000 había diferentes antros y se escuchaba diferente musica y se bailaba diferente , se escuchaba mucho reggae y ska , ahora sólo quedan 2 bares de esa época que es el revolución ubicado a un costado del teatro del centro y el madre tierra frente a él parque de dulces y artesanías , sólo que el madre tierra abre a las 3 am jajaja y el grupo empieza a tocar a las 5, así que no hay que llegar muy enfiestado para poder disfrutar el grupo que está genial. En fin saludossss Gustavo Lastra

    Quaderns de bitàcola ha dit...

    Hola Víctor! Vaya, si que conoces la zona! A nosotros nos gustó mucho, aunque San Cristóbal nos pareció muy turística tiene su encanto y San Juan Chamula es un pueblo totalmente diferente y digno de ir a visitar. Saludos!

     
    Continguts de Quaderns de bitàcola (Enric Vilagrosa i Celia López) | Tecnologia Blogger | Plantilla original de Wordpress Theme i Free Blogger Templates | Disseny adaptat per Quaderns de bitàcola
    cookie law