2 de desembre del 2012

Llac Oest de Hangzhou, patrimoni de la Humanitat


Autors convidats: Aurora i Edu                                                             Versión en español


A la Xina ningú parla anglès, tot està en xinès i, per si això fos poc, els xinesos només somriuen i quan els hi preguntes alguna cosa o t'ignoren o et donen informació que no és correcta. A Suzhou vam tenir la sort de conèixer a dues xineses que parlaven una mica d’anglès i que ens van acompanyar fins a l'estació d'autobusos on vam comprar els bitllets per a Hangzhou. Ens van costar 70 iuans i vam trigar 4 hores en arribar. Era un bus de 40 places i vam anar sols amb una parella jove xinesa.

Durant el viatge es va posar a ploure a bots i barrals i a l'arribar a Hangzhou els carrers estaven inundats d'aigua. Ja a l'estació d'autobusos vam regatejar per agafar un taxi i vam acabar anant en una furgoneta compartida pagant 80 iuans. No teníem res reservat i ens vam posar a buscar un lloc per a dormir: l'hostal que recomanava la Lonely, just al costat del Llac Oest, estava ple tal i com la pròpia guia advertia. Des de la recepció d'aquest ens van enviar a un altre Youth Hostel que estava a 10 minuts caminant, encara vam tenir sort: allà si que encara quedaven places lliures (180 iuans la nit en habitació doble amb carnet de alberguista, 200 sense). Com era tard, plovia molt i no vam trobar res per a sopar, ens vam quedar en el pub del Youth Hostel a prendre unes merescudes cerveses i unes patates amb un gat com acompanyant de taula.


Dues joves xineses que ens van ajudar a agafar els bitllets a Hangzhou.

 En el bus cap a l'estació d'autobusos.

A l'endemà al matí continuava plovent però ens vam posar l’impermeable i vam sortir a passejar pel llac Occidental de Hangzhou.

Hangzhou és una bonica ciutat construïda al voltant d'un llac, amb parcs colorits i moltes flors. És un lloc ideal per a passejar i relaxar-te -sempre que no plogui-. El llac Oest té una extensió de 3x3 quilòmetres i una profunditat mitja de 5 metres. Al 2011, el paisatge cultural del Llac Oest de Hangzhou va ser declarat Patrimoni de la Humanitat per la Unesco. Envoltat per jardins i pujols, la bellesa que l'envolta ha donat lloc al llarg de la història a innombrables llegendes, poemes i declaracions d'amor. Pavellons antics, pagodes, ponts de mitja lluna, aigua, jardins i muntanyes recreen la imatge romàntica de les pintures xineses tradicionals. És un lloc molt bonic, però el temps no va deixar que ho gaudíssim del tot.


Llac Oest de Hangzhou amb boira

Parella recent casada fent-se fotos al llac occidental de Hangzhuo

Una vegada vam tornar a l'alberg, la següent parada del nostre viatge va ser Huangshan. El xinès de la recepció ens va explicar com anar a l'estació d'autobusos de l'oest on s'agafava l'autobús per a Tunxi (districte de Huangshan), vam trigar una hora en arribar a l’estació en un bus urbà (2 iuans). Des d’allà vam agafar un altre bus que ens va portar a Tunxi en un trajecte de 2 hores i 50 minuts (89 iuans).

Tunxi és una pintoresca ciutat que té centenars d’anys d’història: va ser construïda durant la dinastia dels Song i encara conserva nombrosos edificis d’aquest període. És el bressol de moltes disciplines i arts mil·lenàries: medicina, arquitectura, òpera, cuina i religió; i es va enriquir gràcies al comerç del te. El motiu per venir a Tunxi (Huangshan) era visitar les muntanyes grogues, un dels paisatges més bonics i apreciats pels xinesos.


Carrer de la zona vella de Tunxi
Típica botiga de té de Tunxi
Parella d'enamorats menjant un gelat pels carrers de Tunxi

A l'arribar a això de les 9 de la nit vam agafar un taxi per 20 iuans fins a l'alberg en la zona vella de la ciutat, el Old Street Hostel (149 yuans la nit l'habitació doble, 129 amb el carnet d'alberguista). Un hostel molt recomanable i amb una ubicació immillorable. Una cop allà vam sortir a sopar i vam demanar un plat de pollastre... ens vam quedar sorpresos quan ens el van portar: ens el van servir amb les potes i les ungles incloses!

Ja sopats, vam anar a donar una volta per la ciutat i ens vam anar a dormir d'hora, a l'endemà calia matinar per a anar a descobrir les muntanyes grogues de Huangshan. Però això ja ho explicarem a la pròxima entrada!


Plat de pollastre amb potes i ungles incloses

__________________________________________________________________________

 
A l'Aurora i l'Edu els agrada definir-se com "viatgers last minute". Els encanta viatjar però no tant organitzar amb temps les vacances, i per això són els reis d'organitzar viatges en l'últim moment: el que de vegades pot ser una mica estressant, també té un punt de sorpresa i emoció. Són els nostres autors convidats del mes de novembre i temporalment els hem cedit el bloc per a que ens expliquin el seu viatge a la Xina. -- Enric i Celia



Altres articles de l'Edu i l'Aurora:

T'ha agradat? Comparteix aquesta entrada!

2 comentaris :

milcamins ha dit...

Uixxx, ara en veure la foto recordo que el que em va fer més fàstic eren les portes de pollastre amb ungles incorporades :-(

Però la Xina rural, que és la que vaig fer, em va captivar!

Abraçades!!

Quaderns de bitàcola ha dit...

Mercè, veus com hi ha algun menjar que encara et fan més fàstic que els cargols... ;-)

 
Continguts de Quaderns de bitàcola (Enric Vilagrosa i Celia López) | Tecnologia Blogger | Plantilla original de Wordpress Theme i Free Blogger Templates | Disseny adaptat per Quaderns de bitàcola
cookie law