11 d’octubre de 2012

Beijing, per fi visitem la Ciutat Prohibida!


I després de l'emoció i la ressaca dels Premis Blocs, reemprenem el relat del nostre viatge a Xina i Mongòlia!


Ja de tornada de Mongòlia, viatgem còmodament en el famós tren transmongolià, aquesta vegada sense l'estrès de la frontera ni la incertesa de saber si tindrem una plaça en el tren... A l’anada ja vam pagar la “novatada” amb el transport i el pas de la frontera, dos vegades no ens enganxen. Això sí que és relax!

Teníem ganes de retrobar-nos amb Beijing. Hi tornem després de tres anys d'haver-hi estat amb ganes de tornar a pasejar per la Gran Muralla -una de les construccions més espectaculars fetes mai per l’home-, per la imponent Plaça Tiananmen i els seus edificis governamentals, pels temples i els mercats... però sobretot teníem ganes -moltíssimes ganes- de veure la Ciutat Prohibida. Ja us vam explicar que l'altra vegada no vam poder visitar-la per autèntica mala sort: el Partit Comunista s’hi reuneix allà un cop cada quatre anys i justament va a coincidir amb el mateix dia que nosaltres teníem previst visitar-la... Ens vam quedar amb un pam de nas. En fi, coses que passen!

Com el primer cop, a l’arribada a Beijing ens rep una boira que acapara tota la ciutat i que serà permanent per a tota la nostra estada. Contaminació i la climatologia fan que sigui molt difícil veure el sol i la llum en aquestes condicions és realment empipadora per la vista, quasi no pots obrir els ulls. Però poc a poc ens acostumem a aquesta manera de mirar el món... Ahh! Ara entenem perquè els xinesos tenen els ulls ametllats!




Beijing va esdevenir ciutat gràcies als mongols. No deixa de ser curiós que justament un poble nòmada fundi una ciutat tan important, però tot té la seva lògica i és que Gengis Khan i els seus descendents van fracasar en l'intent de crear una capital en les seves terres d'orígen. Karakorum va ser el lloc inicialment triat per establir la capital de l'imperi en la seva època de màxima esplendor però no van aconseguir que els nòmades mongols canvièssin el seu estil de vida per fer-se sedentaris i viure en una "gran" ciutat. Cuaranta anys després, el nét del cabdill, va deixar-ho per impossible i va decidir traslladar la capital a l'actual Beijing. I aquí si que van triunfar! I és que només dos segles després, aquesta es va convertir en la ciutat més poblada del món: en el segle XV ja tenia un milió d'habitants! Avui, amb uns 20 milions d'habitants, és una de les ciutats més poblades de la Xina darrera de Shanghai, i pel seu aeroport hi passen uns 80 milions de passatgers a l'any, increïble!




Dues dinasties, la Qing i la Ming , han deixat la seva empremta a la Ciutat Prohibida de Beijing que, encara que en el seu moment la ciutat vetava l'entrada a tota persona que no formés part de la cort, avui en dia no està pas prohibit entrar-hi, al contrari: multitud de turistes majoritàriament xinesos la visiten cada dia amb l'objectiu de captar totes les instantànies possibles d'una de les icones més importants de la Xina. I és que la Ciutat Prohibida impressiona de veritat: grans sales i palaus molt ben restaurats se succeeixen un rere l'altre. Enormes places amb passeigs i balconades de marbre fan volar la imaginació, evocant l'època en que l'emperador feia alguna celebració solemne i es reunien milers de persones davant de tan majestuosos edificis. Per fi podem dir que hem estat a la Ciutat Prohibida... ja ens hem tret l'espina que teníem clavada des de fa tres anys!




La Plaça Tiananmen, és l'espai públic més gran del món i pot resultar una mica presumptuosa ja que es va concebre per projectar la grandiositat del Partit Comunista. Durant la Revolució Cultural, Mao hi presidia desfilades militars de fins un milió de persones. Aquí també es va donar l'últim adéu a Mao al 1976 i, tretze anys més tard, aquesta mateixa plaça ser l'escenari d'una massacre quan milers de persones es manifestaven pacíficament en favor de la democràcia, un dels capítols més foscos en la història que el govern comunista xinès va haver de pal·liar amb una bona neteja d'imatge per celebrar els Jocs Olímpics l'any 2008.

L'accés a la plaça està totalment controlat pel govern xinès, amb policia i màquines de raigs x que s'encarreguen de registrar bolsos i motxilles ens els passos obligatoris d'entrada. Hi han càmeres que vigilen qualsevol moviment sospitós d'esdevenir una manifestació o protesta, així que la sensació que un té quan entra a la plaça és la d'estar observat constantment. De totes maneres, hem pogut constatar una lleugera relaxació en les normes respecte a fa tres anys: abans no et deixaven seure en cap racó de la plaça (encara que no hi ha ni un banc per seure) i ara sí; També es poden trobar unes furgonetes que venen menjar i beguda (abans no hi eren) i han col·locat una pantalla gegant amb imatges canviants promocionant la ciutat, fet que li dóna un aire d'una mica més de modernitat.





Dins de la Plaça Tiananmen trobem el Mausoleu de Mao, on cada dia es forma una cua impressionant a les primeres hores del matí per visitar el cos embalsamat de Mao. Els militars t'ho deixen veure només uns segons i sense possibilitat de parar-te o fer fotos, no sigui el cas que la cua es pari i es formin aglomeracions... Així que aquesta és una de les atraccions turístiques que té la ciutat: un cos embalsamat per a immortalitzar i mantenir ben viva la figura del lider. També Lenin a Moscou i Ho Chi Minh a Hanoi tenen un mausoleu on es poden visitar els seus cossos. Sembla ser que és una tradició comunista... Ben curiosa...




El Temple del Cel, el Temple dels Lames i el Confuci són els més importants a Beijing, el primer era utilitzat per demanar bones collites als déus, el segon és el temple budista tibetà més important fora del Tibet i l'últim és el temple on va haver l'acadèmia de l'època dels emperadors, avui en dia convertit en un museu.





En ha agradat especialment perdre'ns pels hutong, carrerons de vivendes d'una planta i cases històriques amb patis que són una mostra del que va ser Beijing i que avui està desapareixent. Poc a poc aquests barris s'han anat destruint per fer edificis més alts, gratacels enormes i barris moderns que estan proliferant cada vegada més, perdent l'esència de les ciutats asiàtiques i esdevenint cop més occidental.




Molt més entretingut és el mercat nocturn, on es troben una àmplia gamma de menjars no aptes per als aprensius dels bitxos: escurçons, escarabats, cavallets de mar, serps, cucs de seda, cargols gegants... Tots fets a la brasa! Uuuummm! Tota una delícia! Voleu provar?





A la propera entrada visitarem la Gran Muralla, una altra de les gran icones del país. Sabeu quants kilòmetres té? Si l'encerteu, us convidem a un pintxo com els de la foto! ;-)


4 comentaris :

Ibana ha dit...

M'abstindré de respondre no fos cas que em toqués el pintxo... Puaj!
Encara que en el moment fa molta ràbia, sempre està bé que et quedin coses pendents quan fas un viatge. Així t'assegures que faràs tot el possible per tornar-hi, com vosaltres amb la Ciutat Prohbida.

Enric i Celia ha dit...

Doncs sí! pero anar per primera vegada a Pequin i no veure la Ciutat Prohibida és un delicte imperdonable! je je
Nosaltres tenim molts llocs pensats per tornar-hi, sempre maquinant el proper viatge...;)

Isabel ha dit...

Hola Enric:
Jo he estat dues vegades a la Ciutat Prohibida. La veritat es que es impressionant, les dues vegades hi havia reunió del Partit i la plaça Tiannanmen estava tancada, sort que la primera vegada van anar un dia abans i vam poder passejar una estona feia moltíssim fred i no la vam gaudir gaire però tornarem quan les nenes siguin més grans i puguin veure com de gran es el pais que les ha vist neixer.
Per cert crec que la Cèlia ve a fer una activitat a la biblio, espero coneixer-la.
Petons.
Isa
Per cert vaig passejar pel carrer Wangfuging, no se si ho escric be, vaig menjar cors de no se que, no em vaig atrevir a experiemtar més.

Quaderns de bitàcola ha dit...

Hola Isabel, quina il·lusió rebre el teu comentari! :)

Veiem que això de les reunions del Partit són més habituals dels que ens pensàvem... Però en fi, no hi ha mal que per bé no vingui, i és l'excusa perfecta per tornar. I tu amb més motius encara! ;-)

Sí! La Cèlia l'altre dia va fer una activitat infantil a Singuerlín. Una volta al món a través de la diversitat cultural per nens de 2 a 7 anys. A veure si tenim sort i la pot anar repetint. Va ser un èxit!

Una abraçada i mooolts viatges!

 
Continguts de Quaderns de bitàcola (Enric Vilagrosa i Celia López) | Tecnologia Blogger | Plantilla original de Wordpress Theme i Free Blogger Templates | Disseny adaptat per Quaderns de bitàcola
cookie law