27 de desembre del 2011

Austràlia: crisis? what crisis?


Ja hem arribat a Austràlia... i quin canvi!

En només tres hores i mitja de vol hem passat veure tribus i volcans a un dels països més moderns del món. Podríem dir que, en certa forma, hem realitzat un viatge en l’espai-temps.

Primeres vistes de Sydney, des de l'avió.

Austràlia és la terra de les oportunitats. Sense el més mínim símptoma de recessió, amb ofertes de feina a cada aparador i amb una alta qualitat de vida, la paraula “crisi” en aquestes latituts queda molt llunyana. País multicultural per definició, continua encara rebent més i més immigrants d’arreu del món en busca d’una vida millor.

Si fa només tres o quatre anys el vell continent era el destí, avui sembla ser que una part important d’aquell flux migratori s’ha traslladat cap a Austràlia i no només això, també ciutadans dels “grans” d’Europa hi venen per un temps a treballar i estalviar. Hem conegut anglesos, però també alemanys, francesos i italians que han vingut cap aquí per una temporada acceptant feines que en els seus països d’origen difícilment acceptarien... però tothom té un preu, per exemple: el sou del treballador d’una bugaderia està a 20 dòlars australians l’hora, cosa que representa més o menys uns 2.400 € al mes. Si els treballs “no qualificats” es paguen així, quant és cobra en les feines “qualificades”?

També és cert que els preus aquí és molt més elevats que a Europa: una barra de pa 3 €, una cervesa en un bar 7 €, un menú de migdia en un restaurant cutre 15 €, ... Però això no sempre ha estat així i és que si fa només tres anys el canvi euro - dolar australià era de 1 a 2 (1€ = 2 AU$), a dia d’avui només et donen 1,3 dòlars per cada euro. El que representa que per a nosaltres els preus australians s’han encarit un 35%. Aquí el nostre nivell adquisitiu ha caigut en picat, tot és caríssim i ens ho hem de pensar dos cop abans de fer una compra. Però per a qui viu aquí la cosa és diferent, podríem dir que els sous van en concordança als preus. Bé, això és així menys en un petit gran detall: el preu de la vivenda, que en línies generals és similar (o fins i tot més baix) que a casa nostra. Si, aquí trobem una de les grans diferències entre els australians i nosaltres: mentre que a Catalunya molta gent dedica més de la meitat del seu sou a pagar el lloguer o la hipoteca, a Austràlia això difícilment significa més d’una tercera part dels ingressos. Així amb raó els australians viuen millor!


La Circular Quay, el lloc de trobada i per a fer el vermut els caps de setmana.
El centre financer de la ciutat. A la dreta, "The Rocks", primer barri de la ciutat.
L'skyline nocturn de Sydney.

Canviem de tema i tornem al relat del nostre viatge. La primera setmana en terres australianes l'hem passat entre Sidney i Melbourne, les dues grans ciutats del país. Després de Vanuatu, hem agraït tornar a trepitjar asfalt, veure grans edificis i gaudir de les petites comoditats (aigua corrent potable, llum les 24 hores del dia, dutxes d'aigua calenta, etc, etc, etc).

La imatge més coneguda de Sydney és la seva Opera House, i allà vam anar a veure un concert el nostre primer dia a la ciutat. Ens vam vestir amb les nostres millors gales, o sigui texans i samarreta neta (no us estranyeu, a la motxilla només teníem a triar entre pantalons de muntanya, pantalons curts o texans), i a gaudir de l'espectacle! Bé, per a nosaltres l'espectacle era la pròpia sala, sobre la música no en sabríem opinar però sonava bé i l'acústica era excel·lent. Potser el concert es va fer una mica llarg, en les quatre hores i pico que va durar vam tenir fins i tot temps de tancar el ulls a estones per a concentrar-nos millor en la música...


Sydney és també la ciutat de la "gent guapa". Les noies sobretot s'arreglen molt, de fet sembla que aprofitin per a cada dia el vestit de cap d'any o del darrer casament. Els nois en canvi llueixen "palmito" en les famoses platges de la ciutat: sobta veure pels carrers surferos amb la taula i el vestit de neopré marcant muscul quan encara estan lluny de la platja. Tenim la sensació que més d'un, enlloc d'anar a fer surf, es dedica a pasejar amunt i avall.


Detall de la coberta.
Interior de l'auditori principal.
Vista de l'Opera House i el Harbour Bridge des dels Royal Botanic Gardens.

Però si hem de triar una ciutat, ens quedem amb Melbourne. Potser no és tan famosa perquè no té cap edifici tan emblemàtic com Sydney, però té un encant especial. Aquest 2011 ha estat escollida com la millor ciutat per viure del món, i no ens estranya. Té una alta qualitat de vida i s'hi respira un ambient cultural i multiracial molt interessant. No us sabem dir ben bé que és, però Melbourne t'atreu.

Sydney per a visitar, Melbourne per viure-hi!


Un "dos caballs" per a turistes.
Federation square, la plaça principal de Melbourne.
Concert al carrer
La biblioteca més antiga de la ciutat.

3 comentaris :

Lluis ha dit...

sí, sembla ser que l'economia australiana va força bé, en part degut a la forta i creixent demanda xinesa de matèries primeres i al fet que Austràlia reuneix les condicions adients -gent ben formada que parla anglès, llibertat, institucions sòlides, bon clima, etc.- per a que moltes empreses s'hi instal·lin i exportin llur producció al mercat en expansió que suposen els països d'Àsia oriental. Al pas que anem, ens haurem de plantejar seriosament emigrar-hi; l'altre dia llegia que ja hi ha molts grecs que, tot aprofitant que a Melbourne i Sydney hi ha una nombrosa comunitat de descendents hel·lènics, està fent les maletes...

Per cert, espero que la fotografia d'aquesta antiga biblioteca de Melbourne no sigui tota una metàfora del que ens depararà el futur! I, ara que hi penso, heu fet ja unes quantes fotografies de biblioteques, però en cap d'elles recordo haver-vos vist consultant el seu fons. Serà que us ha agafat un sobtat atac de timidesa a l'hora de mostrar les vostres aficions lectores?

Anònim ha dit...

Ciao ragazzi, sono massimo oggi ho aperto il blog, son felice di rivedervi, ed entusiasmato a sentire i vostri racconti.
Vi abbraccio. e vi auguro BUON ANNO

Quaderns de bitàcola ha dit...

Lluís, no t'ho pensis gaire i vine cap a aquí que això t'agradaria: bon temps i bones platges (bé en la majoria no t'hi pots banyar pels animalons que tenen, però hi pots prendre el sol). I tant que hem entrat a les biblioteques! Tenen internet gratis i el café (de màquines expenedores) més barat d'Austràlia!

Buon anno e molti viaggi per il 2012 Massimo!!!

 
Continguts de Quaderns de bitàcola (Enric Vilagrosa i Celia López) | Tecnologia Blogger | Plantilla original de Wordpress Theme i Free Blogger Templates | Disseny adaptat per Quaderns de bitàcola
cookie law