26 de setembre de 2011

Una imatge val més que mil paraules


Aquest post serà escàs en paraules i és que el que hem vist aquests dies ens ha deixat muts...

Paisatgísticament el sud de Bolívia i el nord de Xile és una de les zones més impressionants que hem vist mai: salars, guèisers, llacs, deserts i volcans es van succeint sorprenent al viatger a cada instant.

Cinc dies hem dedicat per a viatjar des d’Uyuni (Bolívia) fins a Sant Pedro d’Atacama (nord de Xile) i visitar els seus encants. Aquí us en deixem un tastet...

El salar d'Uyuni, el desert de sal més gran del món.
La immensitat del salar vista a través del retrovisor del nostre cotxe.
Enmig del salar trobem l'extranya Incahuasi, una illa formada de corall fossilitzat i plena de cactus.
Una via de tren que ens porta cap a l'infinit.
El cementiri de trens. Desenes de trens abandonats enmig del no res.
Els llacs, amb volcans nevats de fons, es van succeint en el nostre trajecte.
No coneixíem de l'existència de flamencs en aquestes alçades, però es poden comptar a centenars.
La "laguna colorada". Les algues que viuen en el seu fons li donen un color vermell intens.
A 5.000 m trobem el "sol de mañana", zona de guèisers, fumeroles i lava en ebullició.
Passejant entre els cràters.
Aquí ens vam banyar (35º dins de l'aigua, a 0º a l'exterior)... un autèntic spa a l'aire lliure!
Ja a Xile, el "valle de la muerte" dins del desert d'Atacama (dels més àrids del món)
El "valle de la Luna". Realment sembla l'escenari d'una pel·lícula de ciència ficció.
Posta de sol des del mirador del "Coyote" amb unes vistes imponents del "valle de la Luna".

(si voleu veure les imatges ampliades, només cal que cliqueu a sobre d'elles)

Fins a la propera! ;-)

19 comentaris :

imma sabater ha dit...

jo també m'he quedat bocabadada!!
però estic tranquil·la perquè de sal no ens en faltarà

Anònim ha dit...

Photos turned out fantastic! Balancing on a dinasaur egg, you guys would make good circus performers!
aine x

Anònim ha dit...

Si són impressionants les fotos sí!! que guay!!!! sabeu que feu moooolta enveja no??? se us troba a faltar... un petó!! Miriam

Anònim ha dit...

Ostres sí, són espectaculars les fotografies :)) si si molta enveja, a la feina el més exòtic és que han pintat l'escala de color blanc alaska :P
Sílvia

Anònim ha dit...

guaaaauuuuuuu! i poder disfrutar de tot això sense presses no té preu! quina càmara feu servir? aneu amb un cotxe llogat?

impresionant el "sol de mañana"...

volem més fotos!!!

Aleix

Enric i Celia ha dit...

Portem una Nikon D5000. Bona càmara, no gaire bons fotògrafs... Amb aquests paissatges amb qualsevol càmea i amb els ulls clucs es poden treure fotos fantàstiques!

Anem de "motxileros": molts busos locals i hostals bàsics, però en el trajecte d'Uyuni a San Pedro de Atacama vam contractar un tour amb una agència local (en el salar i el desert vas camp a través, no hi ha carreteres ni camins). Bolívia és molt barata i ens vam permetre el "luxe" de comptar amb un jeep amb conductor i cuinera (amb 4 persones més). No crec que puguem disposar gaires cops més d'una cuinera "personal"! ;-)

Glòria Checa ha dit...

Ep! No us treieu mèrit q les fotos són brutals, i l'ull q mira hi fa mooooolt!!
Impressionants els paisatges, el cementiri d trens inquietant... quin escenari!
M'afegeixo a la llista d'envejosos, però enveja sana eh? almenys per ara ;)
Molts petons i molta sort de part de tota la family!

Glòria

Jose i Olga ha dit...

Hola, hem trigat molt però ja hem trobat el temps per veure tooooootes les vostres fotos i llegir els comentaris i no us imagineu com hem flipat!!!
Ens morim d'enveja, esperem que com a mínim hagueu passat una mica de set i calor al desert d'Atacama.
Molts petons!!


Jose i Olga

Lluis ha dit...

Hola,

Jo també em moro d'enveja, també. I no me n'amago de dir que el motiu d'aquest sentiment no es limita als païsatges colpidors que queden reflectits a les vostres fantàstiques fotografies, sinó també, i sobretot, pel "jacuzzi" natural (i gratuït) amb l'aigua a 35º i pel fet de poder disposar de "cuinera" a un preu mòdic. Ja ens ho explicaure, això

Enric i Celia ha dit...

Ostres Glòria! Venint de tu aquest comentari (com a experta en fotografia) en afalaga molt!

Jose, Olga (i Oriol i Mireia) benvinguts al bloc! I per a la vostra informació: no! no vam passar set a l'Atacama... llàstima, no? ;-)

Lluís com t'agrada la bona vida! ;-)

Petons i abraçades a tothom!

Mireia ha dit...

Sabeu, m’he mirat el blog i, ostres! Quina pasada! M’encanten totes les vostres fotos! Quina enveja! La próxima vegada que aneu de viatge tants dies porteu-me amb vosaltres a la maleta o a la motxilla :P
Records :)

Mi Lawrence ha dit...

Espectaculares imágenes, miles y miles de palabras!!

Enric i Celia ha dit...

Gracias Mi Lawrence!
Bienvenido a Quaderns de Bitàcola!

Pedro Checa Rubio ha dit...

Miro y remiro muchas veces las impresionantes fotografías que habéis conseguido y me cuesta imaginar que habéis estado en todos esos sitios. Felicidades por los viajes que estáis haciendo. Como yo soy muy aficionado a viajar me da mucha envidia pero lo vuestro me complace. Abrazos Pedrto.

Quaderns de bitàcola ha dit...

Muchas gracias por pasarte por nuestro rinconcito, a nosotros a veces también nos cuesta creer que hemos estado viajando durante siete meses y que visitamos tantos lugares increíbles si no volvemos a ver las fotos para recordar muchos momentos!
Nos hace mucha ilusión tus palabras, de verdad. ¡Un abrazo tío!

Furgo en ruta ha dit...

Es que es una passada!!!! Una de les zones més espectaculars a nivell paisatgístic que hem vist nosaltres també!!! Una abraçada parella!

Quaderns de bitàcola ha dit...

Sííííí!!!! Al sud de Bolívia i nord de Xile es troben un dels paisatges més espectaculars del món! La immensitat feta realitat. Ideal per fer-la en furgo i perdre-s'hi! ;)

Que bonito es viajar ha dit...

Quins paisatges! no m'ho imaginava tant impressionant, cada cop em manca més mon per coneixer. Saluts viatgers.

Quaderns de bitàcola ha dit...

Per a nosaltres Bolívia va estar un gran descobriment, un país espectacular paisatgístic i sobretot per la seva gent. I té el valor afegit de que encara no està explotat molt turísticament, així que si esteu pensant en anar-hi, no us ho penseu dues vegades. Una abraçada!

 
Continguts de Quaderns de bitàcola (Enric Vilagrosa i Celia López) | Tecnologia Blogger | Plantilla original de Wordpress Theme i Free Blogger Templates | Disseny adaptat per Quaderns de bitàcola
cookie law