Com regatejar quan vas de viatge: consells per no sortir escaldat

Versión en español

No, amb aquest article no pretenem pas anar d'experts. Al contrari, a saber quants cops haurem pagat el triple del que realment val una cosa o la de vegades que, com quan anem a l'Ikea, anàvem a per una cosa i hem acabat comprant de tot menys el que inicialment teníem pensat. En fi, que en el món del regateig -a l'igual que en moltes altres facetes de la vida- s'aprèn a partir dels errors, i d'aquests n'hem comés uns quants durant els nostres viatges. A partir del que hem aprés, ens hem atrevit a recopilar aquest llistat de consells sobre l'art del regateig. Esperem que algun et sigui d'utilitat per les teves properes vacances ;)

1. Ni se t’acudeixi comprar el dia que acabes d’arribar al país

Encara no tens idea dels preus i és, gairebé amb tota seguretat, el dia que pagaràs més per les coses. Millor esperar al final del viatge, la butxaca i l’esquena t’ho agrairan (no cal anar carregant la motxilla durant tot el viatge aquella magnífica vaixella que vas pagar a preu d’or setmanes abans).

2. Si passes del consell anterior, a l’hora de negociar ni se et passi pel cap dir que és el teu primer dia i que no hi havies estat mai abans

Amb això se t’il·luminarà en el front un cartellet que diu: “Sóc un pringaillo, pago doble”. Encara que sigui una mica malèvol, no va malament dir que portes dos setmanes al país i que el visites per tercer cop.

3. No donis pistes del teu poder adquisitiu

Preguntes innocents com “De quin país ets?”, “A que et dediques?” o “En quin hotel t’allotges?” serveixen al venedor per fer-se una idea del que et pot treure en la venda. No demanaran el mateix a un suec que a un català, a un enginyer que a un estudiant o a una persona que dormi en un hotel de 5* que a un que dormi en una habitació compartida. Jugar a despistar pot ser divertit: si dius que ets d’Andorra, no et sabran ubicar ;)

4. Alerta, la indumentària i complements també et poden delatar

Vestir amb marques cares, anar enjoiat, lluir l’iphone o portar penjada una càmera fotogràfica de 1000 € són pistes massa evidents del teu nivell adquisitiu. Anar amb tot de bosses a la mà indica que ets de “compra fàcil” i la teva pell blanqueta en un lloc de platja, que ets un recent arribat. Tampoc cal anar brut o amb roba espedaçada a comprar, no ens passem.

5. No siguis impulsiu i pensa’t dues vegades el que realment vols comprar

Per molt barat que consideris que és un objecte, vols acabar realment amb tres jocs de té, deu samarretes, un bongo i cinc camells de peluix a la motxilla?

6. Que els teus ullets fent pampallugues i un somriure desorbitant no delatin que el que estàs mirant és allò que més desitges del món

Mostrar excessiu interès pel l'objecte que vols comprar juga a favor del venedor, que sap que vols fer-te amb allò a tota costa. És millor desviar l'atenció, preguntar per altres objectes i després, com qui no vol la cosa, preguntar pel que estàs realment interessat.

7. Observa i escolta

Abans de comprar, sempre va bé parar l’orella en la negociació que un altre comprador fa del que tu vols comprar. A partir d’aquí ja saps quin preu com a mínim li pots treure al venedor quan et toqui a tu negociar.

8. Negocia i paga en moneda local

En molts llocs t’acceptaran euros o dòlars però fer el pagament en moneda forta jugarà en contra teva a l’hora de negociar i acabaràs pagant més del compte. Primer per una qüestió psicològica: sembla que et demanin molt més si et diuen 100.000 dongs vietnamites que 4 € (al canvi són quantitats equivalents). Segon per una qüestió pràctica: no podràs negociar en fraccions petites i per tant acabar d’ajustar preus.

9. Intenta evitar les botigues/mercats només per turistes

Allà hi trobaràs tot el que busques (els camells de peluix inclosos) però segurament pagaràs uns preus elevats per uns souvenirs que estan fabricats exclusivament pel turista. Ah! I ni se t'acudeixi entra-hi acompanyat per algú que t'hagi recomanat el lloc, s'emportarà comissió. Als mercats i botigues allunyats dels punts turístics potser no hi trobaràs tanta varietat, però segurament els preus seran més baixos. A més, contribuiràs a que més gent es beneficiï del turisme.

10. El regateig no és una ciència exacta i, com a tal, l’aritmètica no hi funciona

Teories com “comença a negociar oferint la meitat o una tercera del que et demanen" fallen des de la base, que no és altra que la jeta del venedor. Ja pots oferir un terç dels 300 dirhams que et demanen pel famós camell de peluix, que si el seu valor real en són 25, estàs pringant. En canvi pot ser que un altre venedor més honest te’n demani directament 30 i, si li n’ofereixes 10, t’estaràs passant tres pobles. El que realment és important és tenir clar el que estàs disposat a pagar i a partir d’aquí, intentar aconseguir el teu preu.

11. Mentida! Sí, el regateig pot arribar a ser una ciència exacta

Així serà en cas que cometis la insensatesa de donar tu el primer preu. Deixa que el venedor digui la burrada de torn i evita posar tu el preu de partida. No responguis a la preguntes “Quant diries que val?” o “Quant en pagaries? Per molt que insisteixin. Independentment del que diguis, automàticament la resposta serà del tipus: “Ui, que barat que compres!” o “Aquest preu és impossible!”. Acte seguit el venedor aplicarà l’aritmètica –aquest cop, sí- per multiplicar per dos o per tres el preu que acabes de donar per començar a negociar.

12. No et passis 

No cal portar el regateig a l’extrem, no val la pena regatejar per 10 cèntims d’euro. Pensa també que aquests 20 cèntims tenen un valor molt més elevat pel venedor que per tu. Negocia només si és necessari, una cosa és regatejar i una altra ser un rata.

13. No et facis il·lusions, el venedor mai perd

Per mala cara que posi o per molt que et digui que no guanya diners amb l’oferta que li ofereixes, pensa que ell no et vendrà res si no té un mínim benefici. Hi ha venedors que fan uns papers que ni a les millors pel·lis de Hollywood.

14. Keep calm & no tinguis presa

Si la negociació ha anat molt ràpid, alguna cosa no funciona: possiblement estaràs pagant un preu molt superior al real. Tampoc perdis mai els nervis: sigues educat i somriu, regatejar és divertit.

15. La bona compra és aquella en la que comprador i venedor en surten contents

Relacionat amb algun dels punts anteriors. Paga el que et sembli un bon preu i no aspiris sempre a pagar igual o menys que un local. Si és un país barat, pensa que és possible que el teu interlocutor tardi un any en guanyar el que tu guanyes en un mes. Fins a cert punt, entra en la lògica que el turista pagui una mica més que el que pagaria un local.

16. Un cop has comprat, no preguntis enlloc pel preu del que has adquirit

És possible que t’emportis una sorpresa i que et trobis amb un preu bastant més baix que el que has pagat. Més val viure en la ignorància i pensar que has fet un gran negoci.

17. I per negociar l'allotjament...

Pregunta un primer preu i s’interessa mira sempre l’habitació abans de negociar el preu. Si t’agrada, en sortir fixa’t en el número de claus que tenen a recepció: si n’hi ha moltes, senyal que l’hostal està buit i podràs apretar més; si gairebé no n’hi ha vol dir que l’hostal està gairebé ple i tindràs poc marge de descompte. Comença negociant el preu d’una nit i quan t’hagi fet ja una rebaixa, demana descompte pel total de l’estada que hi tinguis prevista.

Bonus track: tècniques avançades

I per acabar, i un cop interioritzats els consells anteriors, t'oferim quatre estratègies per aplicar a l'hora de la veritat:

Tàctica “Tot o res”

Tàctica que consisteix en comprar tot el que necessites en una única botiga. Com més articles compris en un lloc, millor preu pots aconseguir. És un bon recurs negociar al màxim per un objecte, després per un altre i després millorar el preu de la suma total de tots dos. Aquesta tècnica té els seus riscos: si no has negociat bé, pringues doble. Si t’emociones, pots acabar amb els cinc camells de peluix que esmentàvem anteriorment a la motxilla.

Tàctica “Poli bueno, poli malo”

Per utilitzar en parella, en la que un es mostra més obert i dialogant mentre l'altre fa el paper del reticent posant tots els "peròs" possibles a la compra: "això per a què ho volem?", "massa car", "no sé pas si això és gaire bo"... El "poli malo" acostuma a combinar aquesta tècnica amb la tàctica de la retirada.

Tàctica de la “Retirada”

Famosa tàctica emprada quan el venedor es nega a baixar un preu que tu consideres encara elevat. Si el seu "last price" no t'interessa, marxa de la botiga. Molt possiblement, caminats uns metres, el venedor vindrà darrera teu a oferir-te millor oferta. Si això no passa és perquè el preu que t'oferia en realitat no era tan dolent.

Tècnica del “Farol”

Pensa en el que pot valer realment el producte en el que estàs interessat, resta-li una mica i dirigeix-te directament al venedor. No entris en negociació, simplement diga-li que aquell preu és el que t’han ofert en una altra botiga. Si te l’iguala fàcilment és que t’has quedat curt: comença a regatejar a la baixa amb l’argument que aquell preu ja te’l donaven i que era car. Si et diuen que aquell preu no te’l pot donar, intenta-ho en una altra botiga. Si en dos o tres no ho aconsegueixes, és que t’has passat de frenada: a la següent puja una mica el preu el donaves. Amb aquesta tècnica t’estalvies molt temps de negociació.

The End

Si has tingut la paciència de llegir-te tot l'article i has arribat fins aquí, enhorabona! Ja tens la part teòrica del màster en tècniques en regateig. Només et falta passar les pràctiques per treure't el títol. O sigui que, apa tu: a practicar!

Bones vacances!

T'ha agradat? Comparteix aquesta entrada!

Publicat a: Despeses , Humor , Informació pràctica