23 de juliol del 2012

10 consells pràctics per viatjar a Bolívia


Us presentem els consells pràctics sobre Bolívia. Informació de primera mà que poques vegades surt a les guies i que creiem que pot ser d'utilitat a futurs viatgers:

  • Regatejar, regatejar i regatejar. En allotjament, compres i fins i tot en alguns transports (aquest serà un consell que es repetirà per a molts països). La vostra destresa a l'hora de negociar afectarà considerablement a les despeses finals del vostre viatge, però no us passeu: una cosa és negociar i una altra estar regatejant mitja hora per menys d'un euro!
  • Els mercats són en la nostra opinió els millors llocs per menjar. Bon ambient, gent local amb qui conversar, gastronomia boliviana i molt bé de preu. A més, acostumen a ser cèntrics i fàcils de trobar.
  • El mal d'alçada (o sorroche) afecta a molta gent, sobretot quan s'agafa un vol i s'arriba en molt poc temps a una zona de molta alçada sense haver habituat el cos prèviament. El millor remei pel sorroche és beure mate de coca, una infusió feta amb fulles de coca que va molt bé pel mal d'alçada i que es pot trobar a tot arreu. També podeu trobar a les farmàcies les "sorroche pills" (pastilles pel mal d'alçada), que us les vendran per unitats i van la mar de bé. Ara bé, per consell, el que et donen els propis bolivians: "Camina lentito, come poquito... y duerme solito".  


    • A l'hora d'agafar un autocar sempre que pugueu porteu la motxilla amb vosaltres. Hem escoltat dir que a vegades han robat motxilles als transports públics (encara que a nosaltres mai ens va passar res). És molt útil una funda que la protegeixi: us servirà per a que no s'embruti -en el cas que vagi a la part alta de l'autocar o en un lloc no gaire net-  i també per a que no sigui fàcil d'agafar (tapar també les nanses). Posar-la dins d'un sac també pot ser un bon mètode per a que passin desapercebudes i es mantinguin netes. 
    • La coca forma part de la cultura boliviana. Mastegar les seves fulles fa que la persona estigui més desperta i redueix la sensació de gana, el fred i el dolor (a més de ser un bon antídot pel mal d'alçada). No s'ha de confondre fulla de coca amb cocaïna (un derivat de les primeres obtingut químicament). Tot i així, l'exportació de fulles de coca és il·legal en molts països: no és bona idea comprar una bossa de fulles de coca com a souvenir.
    •  L'Illa del Sol (llac Titicaca) té dos petits ports, un a cada extrem de l'illa. Si voleu fer la visita pel vostre compte, tingueu present que les barques surten des de Copacabana sobre les 8h del matí i tornen a primera hora de la tarda. Si voleu recórrer l'illa de punta a punta, podeu desembarcar al port del nord i travessar l'illa caminat per agafar la barca de retorn al port sud. Considereu però que el trajecte caminant és d'entre 3 i 4 h i que esteu a una alçada que supera els 4.000 m (calculeu bé el temps per no perdre el transport de tornada). Les restes arqueològiques es concentren a la part nord de l'illa. Si no us ve de gust caminar, visitant aquesta part de l'illa n'hi ha suficient. 


        • A l'amazònia teniu dos tipus d'hàbitats ben diferenciats: la selva i la pampa. Si us agrada la vegetació i els insectes, la primera és el vostre lloc. Si sou més d'animals grans, indubtablement la pampa us agradarà molt més: caimans, al·ligàtors, capibares, tortugues, anacondes, piranyes, ocells de tots colors, micos, dofins de riu... L'oferta de les diferents agències és similar: estades de 2 o 3 dies per la selva al Parc Natural Madidi, i directament de 3 dies per la pampa al Parc Nacional Pampas del Yacuma. L'ideal és dedicar una setmana a la zona i conèixer ambdós hàbitats, ben diferents entre sí. Ara bé, si per manca de temps us heu de decidir per un dels dos, us aconsellem que trieu la pampa. Els tours surten des de Rurrenabaque, podeu arribar-hi des de La Paz després d'un viatge de 20h d'autobús o bé un còmode trajecte d'una hora d'avió. Si arribeu per aire i combineu bé els horaris, és possible volar el mateix dia que inicieu i acabeu el tour. Nosaltres vam fer l'amazònia boliviana amb Fluvial Tours (oficines a La Paz i Rurrenabaque), i no en tenim queixa.
        • Si decidiu anar a Sucre, intenteu que coincideixi la vostra estada amb un diumenge. A 60 km de la ciutat (2h d'autobús) hi ha Tarabuco, un poblet amb un mercat dominical digne de veure. Un lloc pintoresc amb una població autòctona autènticament rural i un ambient molt diferent del que es respira a Sucre.


          • Una de les grans experiències que podeu viure a Bolívia és visitar una mina a Potosí. Us aconsellem fer-ho amb Koala Tours (c/Ayacucho, núm. 3). A diferència d'altres agències, la visita es realitza en una mina en actiu (La Candelaria), on podreu veure amb els vostres propis ulls les condicions en les que treballen encara avui els miners. La visita no és recomanable per persones amb problemes respiratoris o de claustrofòbia: penseu que podreu arribar fins als 60 m de profunditat, caminareu per túnels estretíssims i arribareu a temperatures de 50ºC. Els grups són petits (8 i 10 persones) i els acompanyen dos guies per si, en un moment donat, algun dels membres del grup es sent indisposat i té la necessitat de sortir. 
          • El tour del salar d'Uyuni pot iniciar-se des de Uyuni (el més habitual), Tupiza o San Pedro d'Atacama (Xile) i acabar al mateix punt de sortida o en qualsevol dels altres dos esmentats. Si sortiu o finalitzeu a Tupiza té una durada de 4 dies; en cas de fer-lo circular des d'Uyuni o San Pedro de Atacama, o bé iniciant-lo en un d'aquests dos punts i finalitzant en l'altre, la durada és de 3 dies (hi ha visites d'un o dos dies, però no valen la pena). És molt més barat començar a Bolívia i acabar a Xile que no pas al contrari i, per la poca diferència de preu, val la pena contractar el tour amb cuinera acompanyant i dormint una nit en un hotel de sal. Les temperatures són extremes i podeu passar de superar els 30ºC a estar sota 0ºC per la nit: porteu un bon sac de dormir i ulleres de sol (penseu que el reflex de la blancor del desert de sal és similar al de la neu). Ah! I porteu també música: els conductors acostumen a posar "cumbias" (la música tradicional boliviana), estan molt bé per escoltar-les una estona però, passades vàries, el seu ritme frenètic es pot fer insoportable... Així que, sigueu intel·ligents i porteu un o diversos cd's de música per anar combinant durant el trajecte. Ho agraireu!



          Des de Bolívia hem escrit:
            
          05/09/2011:   El Titicaca: dies de relax i curses 
          10/09/2011:   L'amazònia boliviana: una autèntica meravella natural 
          15/09/2011:   "Bien vale un potosí" 
          21/09/2011:   Que gran que és aquest món...
          26/09/2011:   Una imatge val més que mil paraules

            Més informació pràctica sobre Bolívia:

            Bolívia: país del mes de juliol
            Bolívia: indispensables, l'experiència i la nostra petjada
            Bolívia: Allotjament, gastronomia i despeses
             

             
            Continguts de Quaderns de bitàcola (Enric Vilagrosa i Celia López) | Tecnologia Blogger | Plantilla original de Wordpress Theme i Free Blogger Templates | Disseny adaptat per Quaderns de bitàcola
            cookie law