6 de març de 2016

El Lloret de Mar que tothom hauria de conèixer


"Les petites coses que aconsegueixen sorprendre'ns 
són les que es fan amb un racó en el record." 


Hi ha destins que injustament s'associen a un determinat tipus de turisme o bé a una època concreta de l'any. Els tòpics són mal consellers i qui creu que Lloret de Mar és només sol, platja i festa s'equivoca i es perd part important del seu encant. Evidentment que les platges i les cales són un dels seus valors, però també ho són els paratges naturals que l'envolten, el llegat indià que hi van deixar els que van fer fortuna a les Amèriques o bé el seu patrimoni modernista. Possiblement Lloret és un destí que a l'estiu llueix més, però que la resta de l'any té l'avantatge de poder-lo descobrir de forma més autèntica.


Platja de Lloret amb el Castell d'en Plaja de fons

A continuació us descrivim el que, segons el nostre punt de vista, ha estat més interessant conèixer. Donem una volta passejant per les diferents cares de Lloret, encara que la vil·la és un tot difícil de fragmentar, fruit dels esdeveniments que l'han anat forjant al llarg de la història.

De cara al mar, l'essència de Lloret

Si una cosa marca el caràcter de Lloret és el mar, vincle indissociable amb la seva gent ja des dels seus inicis. Nou kilòmetres de costa repartits entre les seves cinc platges i nombroses cales banyen la seva façana marítima, gran motiu per convertir-se destinació turística de primer ordre. 

Les cales i platges

Si ens haguéssim de posar d'acord a l'hora d'aconsellar una única platja de Lloret, la tria seria difícil. Per la Celia, amb tota seguretat seria la platja de Santa Cristina, allà la portaven els seus pares des de ben petita i alguns dels seus records d'infantesa hi tenen aquest paratge de teló de fons. El seu emplaçament, al resguard de dos turons, l'arrecera del vent i les onades, quedant les seves aigües en calma constant. Ideal per famílies.


Cala Frares 1
Cala dels Frares

L'Enric en canvi, no ho tindria tant clar. La seva resposta seria que hi ha una platja per cada moment. Santa Cristina també li agrada, però per banyar-s'hi potser es quedaria amb Cala Boadella. Aquesta combina l'encant i les aigües clares de les petites cales de la Costa Brava amb l'espai de platges més àmplies. Aquí un pot contemplar un paisatge gairebé verge i en ser menys accessible que d'altres platges de Lloret, és ideal per aquells que busquen certa tranquil·litat. A l'Enric també li agrada seguir el camí de ronda i un dels seus racons preferits d'aquesta zona de la Costa Brava és la Cala dels Frares. Aquí no hi ha sorra, i de fet es faria difícil trobar-hi un espai prou pla per estendre la tovallola. És la vista des de la vora del mar amb les formacions de pedra (els frares) sobresortint de l'aigua davant seu el que el captiva.

Sí que ens posaríem d'acord en acabar el dia fent un tomb o prenent alguna cosa en una de les terrasses del Passeig Mossèn Jacint Verdaguer, a les esquenes de la platja de Lloret i punt de trobada de locals i forans.


El Passeig Verdaguer amb la platja de Lloret al seu costat

El Museu del Mar

La sorra que amb el bon temps ocupen els banyistes, era fa tan sols unes dècades territori de barques i pescadors. Des del seu mirador, expectant per sobre la platja de Lloret, el monument a la Dóna Marinera dirigeix la seva mirada cap a l'horitzó esperant veure el retorn d'uns homes de mar que ja no tornaran. El Lloret mariner poc a poc ha passat a formar part més del passat que no pas del present però diversos racons de la vila mantenen viu el seu record. El Museu del Mar és el millor lloc per embarcar-se i navegar per aquells temps.

Situat al passeig Verdaguer, davant del mar i cara a cara amb l’Ajuntament, l'edifici de “Can Garriga” simbolitza un passat gloriós, el d’aquells lloretencs amb empenta i valentia que van deixar tot per marxar a les Amèriques a fer fortuna. Al seu interior, el Museu del Mar explica de forma didàctica i amena la relació dels lloretencs amb el mar al llarg de la història.


Can Garriga, seu del Museu del Mar

El Museu del Mar ens mostra l'ànima de Lloret a través de les històries d'aquells que decidien fer-se a la mar. S'hi poden veure els tipus d'embarcacions que s'utilitzaven, conèixer els sistemes de finançament dels vaixells i descobrir un Lloret on les drassanes treballaven frenèticament i la sorra de la platja era ocupada per dones que recosien xarxes perquè els homes poguessin fer-les servir per en la propera jornada de pesca. En l'època daurada de la marina mercant, durant la primera meitat del segle XIX, la vila vibrava amb productes arribats d'ultramar com els cigars, el cacau, el rom o les fustes precioses com la caoba, que els indianos utilitzaven per decorar les seves cases. Durant la segona meitat del mateix segle, es giraven les tornes i la prosperitat vuitcentista va entrar en decadència i els lloretencs tornaran a dedicar-se a la pesca i l'agricultura, fins que, passada la segona meitat del segle XX, es produeix un canvi radical i Lloret passa a centrar la seva activitat en el turisme.


Una de les sales del Museu del Mar

Adreça: Passeig de Camprodon i Arrieta, 2  - Mapa
Horaris, preus i més informació: Museu del Mar - Can Garriga
D'interés: Es Tint, a la seu de la Confraria de Pescadors de Lloret de Mar, es un altre espai museïtzat relacionat amb el món mariner. Allà s'explica la tècnica de tenyir les seves xarxes, acció que tenia per objectiu allargar la seva vida i camuflar-les al mar.


La petjada de la història, els orígens de Lloret

Els primers "turistes" que van visitar a Lloret no eren pas alemanys, tampoc anglesos o italians, aquests tot just van començar a arribar als anys 50 del segle passat. Molt abans van arribar-hi els ibers que, pel que sembla, els hi devia d'agradar el que hi van trobar. Més que res perquè van decidir quedar-s'hi a viure... La rica història de Lloret és avui encara desconeguda per molts dels seus visitants.

Puig de Castellet

Montbarbat, Puig de Castellet i Turó Rodó són els tres jaciments ibers que trobem al terme de la vila. Puig de Castellet és l'únic obert als visitants a hores d'ara -els altres dos estan en fase d'excavació i no es poden visitar-. És un petit recinte fortificat indigeta de 650 m2 amb les restes d'un conjunt de construccions habitat durant cinquanta anys, fins els voltants de l'any 200 aC, que va ser abandonat. Des del recinte es dominava una àmplia franja marítima i es controlava directament els altres assentaments ibèrics de la zona. No tenien pas mal ull aquests primers lloretencs a l'hora d'establir-se, sempre ubicats entre pins i amb unes vistes privilegiades. 

Adreça: Ronda del Poblat Ibèric, s/n (2 km al nord del nucli urbà) - Mapa
Horaris, preus i més informació: Lloret dels Ibers, Puig de Castellet / Ruta dels Ibers

Can Saragossa

Si t'agrada la història i vols saber més sobre la cultura i el dia a dia dels ibers a Lloret, la visita a aquest museu t'interessarà. I ja no només pels objectes que s'hi exposen, sinó també per l'edifici on s'allotgen.

Façana de Can Saragossa

Can Saragossa és un dels masos més antics de Lloret i, abans de convertir-se en museu, va ser lloc d'estiueig de luxe i hotel. L'aparença actual de l'edifici data de començaments del segle XX, quan el propietari (el metge Narcís Saragossa) el va fer reformar seguint les corrents d'estil neogòtic de l'època i donant-li un aire de palauet modernista. En les seves dependències s'hi exposen les restes arqueològiques que s'han trobat en les excavacions efectuades en els tres jaciments ibers del municipi, a més de la col·lecció Joan Llaverias, pintor aquarel·lista i dibuixant humorístic considerat el "pintor de Lloret". En ha agradat aquesta combinació, casual o buscada, entre el Lloret de fa 100 anys i el Lloret de en fa 2000. 

Adreça: Parc de Can Xardó (Avinguda Vila de Tossa, s/n) - Mapa
Horaris, preus i més informació: Can Saragossa - Museu d'Arqueologia

El Castell de Sant Joan

Segurament la imatge més fotografiada de Lloret és del castell d'en Plaja. L'estampa és idíl·lica: la platja, el mar i el castell enfilat a la roca de fons... Ara bé, si algú es deixa emportar pel romanticisme del moment i comença a imagina-se èpoques passades amb algun cavaller o princesa medieval guaitant per les seves finestres, s'equivocarà i de bastant. El que avui s'ha convertit en una de les icones de la costa brava, tot just fa 80 anys que és allà. Si un vol veure les restes d'un castell medieval dels de tota la vida, haurà de girar la mirada en sentit oposat i dalt de la muntanya observarà la torre d'homenatge del Castell de Sant Joan. Allò sí que és un castell de debò.

Situat al cim del turó que separa les platges de Lloret de Mar i Fenals, el Castell de Sant Joan data d'inicis del segle XI i va estar en funcionament fins a finals del segle XVII. Poc en queda de la fortificació originària i de fet va estar a punt de ser enderrocat del tot durant l'expansió urbanística dels 60, per sort va ser salvat. Les vistes des d'aquí dalt són impressionants.

Vistes des del Castell de Sant Joan

Adreça: Punta de Fenals - Mapa
Horaris, preus i més informació: Castell de Sant JoanTríptic informatiu / Pat.mapa


Noucentisme i modernisme, el Lloret dels homes de fortuna


“Els que tornen amb diners son anomenats americanos. 
Els que tornen sense res, no tenen nom. Els que no tornen tampoc”.


No van ser pocs els lloretencs que van marxar a les Amèriques a fer fortuna. Molts van emigrar, pocs van triomfar. Pels nous rics que tornaven era important fer visible el seu èxit i mostrar el seu nou estatus. Una nova classe emergent apareixia i deixava la seva petjada en l'arquitectura religiosa i civil del Lloret del tombant del segle XIX i inici del XX. Amb els pas dels anys i la massificació urbanística de la costa, la majoria de cases de l'època van desaparèixer -Can Garriga i Can Comadran són les supervivents més destacables-, però han perdurat d'altres edificis construïts o bé reformats amb els diners de la classe benestant de l'època. Aquest és el cas de l'Ajuntament -d'estil neoclàssic-, de l'ampliació modernista de l'església de Sant Romà -obra de Bonaventura Conill i Montobbio, arquitecte descendent de lloretencs i seguidor de l'Escola d'Antoni Gaudí- o de la reconstrucció del santuari d'origen benedictí de Sant Pere del Bosc -amb la participació de l’arquitecte Puig i Cadafalch i l’escultor Eusebi Arnau-


Església de Sant Romà, edifici d'origen gòtic amb reforma modernista

D'interés: Al mes de juny Lloret celebra la Fira dels Americanos per rememorar l'època.
L'anècdota: El lloretenc Constantí Ribalaigua va ser propietari del famós restaurant Floridita de l'Havana. Conegut com The Cocktail King (‘el rei dels còctels’) va inventar i popularitzar daiquirí gelat. "El meu mojito a La Bodeguita, el meu daiquiri al Floridita" deia Ernest Hemingway.

El Cementiri modernista

Mostrar-se durant la vida però també en el viatge al més enllà. Aquest és un dels propòsits dels americanos que un s'imagina que es devien marcar quan observa les sepultures del cementiri de Lloret. Una competició entre famílies adinerades per disposar del millor panteó que va portar a la vila a arquitectes de renom per a crear les seves obres.


Visió general del cementiri modernista de Lloret

El cementiri modernista de Lloret de Mar forma part de la ruta cultural europea de cementiris singulars, un segell concedit a aquelles rutes que reuneixen valors culturals i socials destacables. Quan un hi passeja té la sensació d’estar en un museu a l'aire lliure: les escultures, filigranes de pedra, sepulcres, panteons i hipogeus fan que tornem a l'època d’esplendor del indians. Aquells lloretencs que van fer fortuna a les Amèriques per perpetuar la seva memòria van contractar als millors arquitectes i escultors de l'època: Puig i Cadafalch, Bonaventura Conill, Antoni Gallisà i Vicenç Artigas són l'exemple. Alguns dels panteons més destacables són el de la família Camp-Nonell, amb una figura femenina resant, o el dels Esqueu-Vilallonga, amb una de les creus esculpides més altes del cementiri. Els hipogeus també prenen gran protagonisme amb el seu disseny escultòric, la major part obra de Conill i d'Artigas. Sens dubte és el cementiri de Lloret és un dels conjunts d’obra funerària més destacables que existeixen a la Costa Brava i Catalunya. 


Panteó de la família Esqueu-Vilallonga, obra de Bonaventura Conill

Adreça: Camí del repòs  (Carretera de Blanes) - Mapa
Horaris i més informació: Cementiri modernista / European Cemeteries Route

Els Jardins de Santa Clotilde

Situats dalt d’un penya-segat amb unes fantàstiques vistes a la cala Sa Boadella, les 27000 hectàrees de terrenys dels jardins noucentistes de Santa Clotilde es troben al nivell més alt de la Vila del Mar, la segona residència que el Marquès de Roviralta va fer construir per a la seva primera dona, Clotilde Rocamora -d’aquí el nom dels jardins-. Aquest espai idíl·lic va ser dissenyat pel polifacètic Nicolau Rubió i Tudurí, arquitecte, urbanista, paisatgista, escriptor i periodista.  

Al terreny on ara hi ha els jardins abans s'hi cultivava vinya, però la fil·loxera va acabar amb les plantacions. Avui els jardins de Santa Clotilde són un bon exemple d'integració del paisatge natural i autòcton amb l'estil renaixentista italià i noucentista català. Terrasses que se superposen, camins que s'entrecreuen i escales que semblen un camí directe per endinsar-te a la Mediterrània. L'aigua de les fonts, sirenes i d'altres personatges mitològics en forma d'escultures acompanyen al visitant en aquest camí. 


Els jardins de Santa Clotilda amb la Mediterrània de fons

Adreça: Passeig dels Jardins s/n  - Mapa
Horaris, preus i més informació: Jardins de Santa Clotilde 


Passejant per aquests jardins amb la visió del mar a l'horitzó ens acomiadem. Durant aquests dies hem descobert un Lloret que ens ha sorprès gratament. És només un "fins després", esperem tornar-hi aviat. 

T'ha agradat? Comparteix aquesta entrada!

9 comentaris :

Marc i Úrsula ha dit...

Hola parella! Sabeu? Mai ens havíem plantejat visitar Lloret, possiblement per la seva mala reputació. Després de llegir-vos, tenim clar que amb un dia no en tindre prou! Ens acabem d'enamorar del cementiri modernista (som una mica frikis dels cementiris) i dels jardins de Santa Clotilde :)

Quaderns de bitàcola ha dit...

Hola Marc, Úrsula! Estem segurs que si us agraden els cementiris, aquest no us decepcionarà, és un dels més macos de Catalunya. Moltes vegades tenim racons molt macos que no coneixem ben a prop de casa. Salutacions viatgeres:)

Unknown ha dit...

Totalment d'acord amb el que dieu. Des de fa anys intentem que no passi any sense almenys anar a passar un parell de dies i, com dieu, Lloret ofereix molt més del que la gent es pensa. Enhorabona per haver-ho explicat tant bé.

Anònim ha dit...

Ostres, quina sorpresa! Sincerament, no m'havia plantejat mai fer una escapada a Lloret, però llegint el vostre post, me n'han vingut ganes ;) El cementiri i les platges prometen. Això sí, hi anirem en temporada baixa, hehe. Una abraçada, parella! Mònica

Anònim ha dit...

Sens dubte que Lloret amaga racons increïbles, la llàstima és que moltes vegades la fama d’un lloc no és justa amb la realitat! No és que ho sapiguem de primera mà, perquè us enganyaríem si us diguéssim que és dels llocs on solem anar, però aquesta entrada ens ha fet reflexionar...
Hi anirem, gràcies per fer-nos adonar q val la pena!!!!

Abrasus guapos!!!
Txell i Xavi

Quaderns de bitàcola ha dit...

Ens alegra saber que et plantegis visitar Lloret a partir d'aquest post, Mònica. No és mala opció fer la visita fora de temporada, Lloret té una oferta cultural prou atractiva com per fer-hi una escapada en qualsevol moment de l'any. Podeu aprofitar i coincidir amb alguna de les moltes activitats que hi fan: el Carnaval Costa Brava Sud, la Fira dels Americanos, la Marxa de les Ermites... ;)

Quaderns de bitàcola ha dit...

Justament, a més de parlar dels encants de Lloret, un dels objectius d'aquesta entrada era motivar a la reflexió. Els tòpics són mals consellers i de vegades fan molt mal.

Txell, Xavi, gràcies pel comentari i, quan hi aneu, ja ens dieu que us sembla ;)

Eli la lloretenca :-) ha dit...

Gràcies pel post, sempre van bé ;-)

Quaderns de bitàcola ha dit...

Hola Eli! Gràcies a tu per seguir-nos per aquí. Lloret té molt per veure! Una abraçada!

 
Continguts de Quaderns de bitàcola (Enric Vilagrosa i Celia López) | Tecnologia Blogger | Plantilla original de Wordpress Theme i Free Blogger Templates | Disseny adaptat per Quaderns de bitàcola
cookie law