Kharanaq, records d'un poble abandonat de l'Iran

Versión en español

Com les persones, hi ha llocs que han caigut en l’oblit i que mereixen ser recordats. Llocs abandonats on un dia va haver vida i que, impassibles, han vist com el pas del temps els ha anat derruint poc a poc sense remei ni raó que ho impedeixi. Pobles que estan esperant que algú passi i els rescati de l’oblit, encara que només sigui per uns instants.

No són pocs els llocs abandonats que un es pot trobar en el seu viatge per l’Iran. Restes de caravanserais, cases senyorials i antigues fortificacions, ciutats senceres de  tova... Amb l’abandó com a element comú, la seva sort ha estat desigual depenent de la seva importància històrica. Ja vam explicar la nostra experiència a les ciutadelles de Bam i Rayen, també en els palaus de l’antiga Persèpolis. Avui us parlarem d’un lloc que no té la història dels anteriors però que en canvi ens hem sentit més proper.

A només 80 km de Yazd, i a poc menys d’una hora de cotxe, la visita a Kharanaq és una d’aquelles experiències que deixen empremta. El que va ser un lloc pròsper avui és un poble abandonat i mig enrunat. Només la visita esporàdica de viatgers i curiosos que se senten atrets per la història plasmada en les seus edificis interrompen el silenci dels seus carrers. Fins a 2.500 persones van arribar a viure-hi en la seva època de màxima esplendor que poc a poc van anar emigrant a la ciutat. La cultura de l’autoabastiment xocava amb els costums moderns i els seus veïns van anar sucumbint a les comoditats de l’aigua corrent i la llum elèctrica. Fa 38 anys el poble va ser completament abandonat. Curiosament els seus darrers pobladors es van establir a només uns centenars de metres, ja era massa tard i era molt més fàcil construir un nou Kharanaq que no pas intentar restaurar l’antic poble.

El pas dels anys pesa a Kharanaq, pols i sorra ha anat envaint les antigues vivendes davant la mirada trista de l’abandonament i l’espoli. Façanes, balcons i corrals emergeixen com testimoni mut de tot allò que va ser i ja no és. Els seus vestigis, ens aporten pistes sobre com era la vida dels habitants que dècades enrere havien transitat per aquests carrers. Per moments, entre les carícies de la brisa sembla que encara pugui escoltar-se el crit a l’oració del muetzí provinent del minaret de la mesquita.

Dins de les cases encara es troben estris quotidians submergits entre la pols. Restes d’una cadira, el cap d’una nina, uns plats trencats... Algunes cuines encara conserven les rajoles de fang cuit i el negre del fum de la xemeneia. Unes escales que porten cap a les diferents estances i una porta mig despenjada que en obrir-la dóna al buit. Si les parets parlessin de ben segur que ens explicarien històries interessants.

Al caminar pels carrers d’aquest poble deshabitat amb cases mig caigudes tenim la sensació d’estar sacralitzant un indret on fins fa pocs anys hi havia hagut molta vida. L’estructura de les cases encara es manté en peu, però s’ha d’anar amb compte de no trepitjar escales mig derruïdes i mirar cap a dalt quan entrem a l’interior d’elles, no estem del tot convençuts que sigui del tot segur i podríem tenir algun ensurt.

També hem gaudit com uns nens petits. Hem investigat dins de les cases i ens hem enfilat a llocs no gaire recomanables per la seva poca estabilitat. Però ens ha encantat perdre’ns per una ciutat fantasma feta de tova. Ha estat com trobar un tresor amagat des de feia anys, com si ningú mai hi hagués estat i fóssim els primers en descobrir-lo (tot i que sabem perfectament que no és així). De vegades fer d'Indiana Jones et fa tornar a sentir sensacions amagades en algun lloc de l'inconscient, les mateixes que quan érem infants.

Informació útil

Com arribar:

Arribar a Kharanaq des de Yazd és complicat. L'opció més interessant és llogar un taxi i fer una ruta circular visitant també Meybod i Chak Chak (lloc sagrat del zoroastrisme) en la mateixa jornada. Així ho vam fer nosaltres i vam pagar 800.000 reals (20 €) per la visita dels tres llocs amb espera inclosa (7 hores en total).

Allotjament:

A Yazd ens vam allotjar a l'Hotel Fahadan. Podeu veure aquí la nostra ressenya.

De viatger a viatger:

Meybod és una ciutat amb quatre atractius interessants per fer-hi parada: el castell de Narin (100.000 r. d'entrada), la casa de gel -que és un dipòsit de grans dimensions per emmagatzemar gel-, el caravanserai i la torre dels ocells -un edifici amb centenars de nius de colom-. Chak Chak és el santuari més important del Zoroastrisme a l'Iran i es troba enfilat en una muntanya escarpada al desert, un lloc amb una forta carga simbòlica però en la nostra opinió menys interessant que Meybod i Kharanaq. Si decideixes fer la mateixa ruta que vam fer nosaltres, és preferible que comencis per Meybod i anar al castell de Narin a primera hora per fer la visita en solitari. Després Chak Chak i finalment Kharanaq on la llum de mitja tarda és perfecta per la fotografia. La visita a Karanaq és per lliure, no existeix cap entrada ni tiquet, la ciutat es troba abandonada i pot acostar-se qui vulgui, això sí, amb cura de no entrar per cap zona derruida perillosa.

Altres posts sobre Iran:

• Teheran, revolució i història recent d'Iran
• El desert de Lut, una meravella natural a l'Iran
• Bam i Rayen, un viatge a l'antiga Ruta de la Seda 
• Yazd, la ciutat de les torres de vent
• "I així parlà Zaratustra..." a l'Iran
• Meymand, el poble troglodita de l'Iran
• Shiraz, la ciutat del vi i de les dones a l'Iran
• Persèpolis, un imperi sota la neu
• Naqsh-e Rostam, la mini Petra d'Iran
• Nòmades! De sorpresa en sorpresa a l'Iran
• Isfahan, la meitat del món
• Un passeig per Kashan: de bassars, tes i cases senyorials
• Guia pràctica d'Iran: ruta, preus, allotjament i transport

T'ha agradat? Comparteix aquesta entrada!

Publicat a: Asia , Curiositats , Iran , Llocs abandonats , Llocs amb historia