30 de setembre de 2015

Uzbekistan en 5 postals de viatge



Teníem moltes ganes d'Uzbekistan. Des de petits que només escoltar el nom de Samarkanda que se'ns il·luminaven els ulls i que deixàvem volar la imaginació sobre com seria aquest lloc mític i exòtic. Però va ser després de visitar Iran i alguns llocs de la mítica Ruta de la Seda, que vam tenir clar que Uzbekistan no podia esperar més. Samarkanda ja no és la ciutat de les mil i una nits, tot  i que la seva plaça del Registan és màgica. Però aquest no és pas l'únic indret que ens ha agradat, hi ha molts racons més que ens han sorprès gratament i algun d'altre del que en teníem total desconeixement abans de marxar. Pròximament publicarem diversos articles on t'anirem explicant la nostra experiència en aquest país de l'Àsia Central però, de moment, aquí en fem un tastet en forma de 5 postals de viatge.


Khiva

Petita però cuca. Aquesta ciutat emmurallada de tan sols 55000 habitants va arribar a ser capital i centre d'un khanat (estat d'Àsia central). Plena de mesquites, madrases i palaus és un dels indrets que millor reprodueixen l'ambient de la Ruta de la Seda. S'ha de dir que la mà de l'home hi té molt a veure: s'ha reconstruït tot el que estava caigut de forma artesana i amb bon gust. Pujar a la torre principal de la fortalesa de Kuhna Ark i veure les vistes de la ciutat antiga és una de les activitats que més ens va agradar. Entre el marró sorra predominant, les façanes dels edificis més importants es veuen brillar amb tonalitats blaves, verdes i turqueses. El conjunt de la ciutat vist des d'aquí és únic. Per treure l'alè!


Uzbekistan

Bukhara

Per a nosaltres la ciutat amb més encant de totes les que vam veure a Uzbekistan. Tot i que té molt més habitants que Khiva (260.000), el seu casc antic es troba tan ben conservat que sembla que no hagi canviat mai des que va la ciutat va ser capital d'un khanat (juntament amb Samarkanda, són els centres principals de la cultura i la història persa tadjik). Si no fos pels turistes que s'hi passegen, és clar. El seu patrimoni cultural és tan gran que la converteix en una de les ciutats més interessants del país: madrases, mesquites, basars, mausoleus, recintes fortificats... És indubtablement una de les ciutats que es visiten en tot viatge a Uzbekistan (juntament amb Khiva i Samarkanda, el triangle més famós) i creiem que té alguna cosa que enganxa per fer-te quedar uns dies més. Possiblement la seva tranquil·litat, els seus carrers peatonals, el basar, la gent amable, l'ambient relaxat amb què els uzbekes surten a passejar un diumenge per la plaça principal,... No sabem ben bé què és, però de ben segur que ens haguéssim quedat no uns dies més, sinó unes setmanes gaudint de tot això. Recomanable 100 %!!!


Uzbekistan

Samarcanda

Només sentir a pronunciar aquesta paraula ja ens posava els pèls de punta abans d'anar-hi. I la mateixa sensació vam tenir quan vam estar al davant de la plaça del Registan de Samarcanda, formada per tres madrases. Deu ser que havíem sentir a parlar-ne tantes vegades, que ja ens emocionàvem només de pensar que els nostres ulls la veurien. Va ser un momentàs!

El temible Timur va fer que aquesta ciutat esdevingués la capital del seu imperi i de pas el centre neuràlgic més important de la Ruta de la Seda. Això es nota en la monumentalitat dels seus edificis. No és per casualitat que els mausoleus més importants del país estiguin aquí.



Mar d'Aral

Un indret que ens ha deixat un mal regust de boca, tot i la gran atracció que li tenim a Uzbekistan. Es tracta d'una de les majors catàstrofes ecològiques que hi han hagut al món. L'Aral, el que va ser en el seu dia un dels mars interiors més grans del món s'ha convertit en un mar de sorra. On abans habitava una rica fauna marina, avui hi pasturen dromedaris. Ningú diria que només fa trenta anys, la ciutat de Moynaq era un important port marítim. Si no fos perquè la sorra està plena de petxines i per les restes oxidades d'uns quants vaixells com els de la foto, no ens ho creuríem. Per molt lluny que miréssim, no hi havia ni rastre d'aigua en l'horitzó. El mar ha retrocedit 200 km enllà. Una bestiesa de la gran intel·ligència humana. Avui el Mar d'Aral només és un miratge del que va arribar a ser.


Uzbekistan

La Khatna-Kilish d'en Salohin i el Sauhabad

Sens dubte aquest va ser un dels grans moments del viatge. Passejàvem pels carrers de Bukhara buscant una mesquita, quan el so d'unes trompetes ens va desviar del camí. La curiositat ens va portar fins a la petita plaça on la banda estava tocant. Sense saber ben bé com vam acabar al banquet de la circumcisió del Salohin i el Sauhabad. Una gran celebració que vam disfrutar com uns convidats més i que ens va permetre conèixer una mica més sobre la cultura i tradició uzbeka. Una gran experiència, d'aquelles per recordar.


Uzbekistan


Com tot viatge i tota postal, sempre ens acomiadem amb un "tornarem algun dia". En aquest cas tenim clar que quan tornem gaudirem més que dels seus monuments, de la gent i del bon ambient que s'hi respira. Aquest viatge ha estat molt especial per a nosaltres, és el darrer viatge com a parella. Aviat començarem una nova etapa en les nostres vides que mirem amb il·lusió. En el següent viatge ja viatjarem en família!!!


T'ha agradat? Comparteix aquesta entrada!

     
    Continguts de Quaderns de bitàcola (Enric Vilagrosa i Celia López) | Tecnologia Blogger | Plantilla original de Wordpress Theme i Free Blogger Templates | Disseny adaptat per Quaderns de bitàcola
    cookie law