A la Virgínia i en Fran els vam conèixer ara fa més d'un any. En aquell moment vam tenir una trobada viatgera, ens van demanar que els hi parléssim sobre diverses destinacions a les que volien anar i els hi donéssim algun consell per a un gran viatge que estaven preparant. Estaven a punt de fer la volta al món! Com podeu suposar, a banda de l'enveja "insana" que vam sentir, vam estar parlant durant hores, no només sobre destinacions, sinó sobre la decisió que havien pres, la motivació i les ganes que els empenyia a fer-ho. Després de la trobada tenien pel davant un any sencer de grans experiències i moments inoblidables que han explicat -i continuen explicant- al seu blog, 365 sábados viajando, el mateix número de dies (o millor dit, de dissabtes) que han passat viatjant. Ara, després de 365 dissabtes voltant pel món, acaben de tornar del seu gran viatge i ens expliquen algunes curiositats i anècdotes viatgeres. Estem segurs que tenen moltes coses a dir!
Perfil viatger
Quants països heu visitat? 41.
Pes habitual de vostra motxilla? Més del que desitjaríem, 15 Kg. més o menys.
El darrer viatge? Una volta al món per 26 dels 41 països que hem visitat :)
La propera destinació? Més a prop, a Madrid.
El destí favorit? (ciutat o país) Japó, sense dubtar-lo!
Un racó especial aprop de casa? Tossa de Mar, la costa brava és espectacular!
Un destí pendent? Àfrica de nord a sud o de sud a nord.
Si poguéssiu fer un viatge en el temps, on aniríeu? Vir: EUA, a la dècada dels 60, l'època de Grease, de James Dean, de l'Elvis... / Fran: Japó a l'època Edo, on encara existien els Samurai.
Una lectura per un viatge llarg? Vir: Qualsevol de Ken Follet / Fran: "Ebano", de Ryszard Kapuściński.
Música per escoltar mentre viatgeu? Qualsevol dins l'estil Indie.
Una pel.lícula que us faci viatjar? "La vida secreta de Walter Mitty".
L'entrevista
Com va començar la vostra passió viatgera?
Això és una cosa amb què un neix, pel que hem pogut entendre després de molt de temps creiem que existeix un gen, el gen viatger. Però quan vam realment començar a gaudir dels viatges va ser a la nostra lluna de mel, a la Índia, on ens vam adonar que viatjar ens omplia i que era quan realment érem feliços.
Quin és el viatge/destí que us ha marcat més com viatgers?
En aquest cas coincidim també com a viatge, la resposta no pot ser altra que la volta al món, un viatge en què el destí no és l'important sinó el camí. És aquest el viatge real, el que et permet conèixer l'exterior (el món) i l'interior (a tu mateix). En quant al destí potser diríem Uganda, el primer destí del continent africà que vam trepitjar, on vam descobrir l'apassionant que és la natura, la fauna, i les ètnies.
Quin és el destí que més us ha sorprès i per què?
Vir: A mi Tailàndia, no m'havien parlat gaire bé, que estava molt explotat, que t'estafaven cada dos minuts... i sí, més o menys és així però també és el contrari, la gastronomia em va captivar i els paisatges, els llocs culturals... em va sorprendre molt / Fran: Doncs a mi Xina, em va sorprendre molt gratament, no m'esperava que la gent xinesa mostrés tanta curiositat per l'estranger, que fos tan amable i responsable de tu, i per descomptat, el menjar... pensava que encara acabaria més prim i va ser un dels països en què més vaig gaudir del menjar.
Una anècdota divertida?
A Corea del Sud ens va acollir una família, i una nit ens van voler portar al mercat nocturn de Busan, un mercat de peix i marisc. Ens semblava genial i, de fet, havíem escoltat que era un dels llocs a visitar en aquesta ciutat, el que no sabíem era que acabaríem menjant pop, pop viu! El pare ens va preguntar si ens agradaria tastar-lo i és clar que sí... la sorpresa venia després, quan ens ficàvem a la boca trossos de pop movent-se, de tota manera, estava bastant bo!
I una anècdota no tan divertida?
El dia en què vam conduir una caravana per Estats Units durant dues hores. Un senyor ens va donar un cop que ens va desestabilitzar i el vehicle no es podia conduir, bé... no nosaltres! així que després que els policies ens perdonessin la vida, ja sabeu com són per aquests indrets... vam retornar la caravana a Las Vegas i tan sols havien passat dues hores... Per sort, vam llogar un cotxe compacte i vam poder arribar el nostre destí.
Què és el més important que heu après viatjant?
Hem aprés sobretot quins són els nostres límits, les nostres fortaleses i els punts febles tant com a parella com individualment. Hem après que viatjar és definitivament la nostra passió, i sobretot hem après que no importa on siguis, al final tothom es comporta igual, tothom fa les mateixes coses, per molt diferents que siguin les nostres cultures i encara que ho expressem de manera completament diferent... sempre hi ha similituds.
Perquè recomanaríeu a altres persones a viatjar?
Només recomanaríem viatjar a persones que realment ho vulguin fer, viatjar és diferent d'anar a llocs, viatjar no és simplement agafar un avió, però si realment vols viatjar t'obriràs les portes a una nova dimensió.
Un consell pràctic per a futurs viatgers.
Llegiu molts blocs, com el de l'Enric i la Cèlia i el nostre! No, de debó, llegiu-ne molts per saber on, com, i què esperar però mai perdeu el do de sorprendre-us. Aquest és el consell profund, el pràctic... sempre seguiu el vostre instint, és el consell que uns bons amics ens van donar i l'hem “utilitzat”en nombroses ocasions.
T'ha agradat? Comparteix aquesta entrada!
7 comentaris :
Genial la entrevista!! També els vaig conéixer poc abans de marxar i els he seguit per tota la seva aventura ^_^
M'alegra, especialment, que els hagi agradat Japó jeje
Una abraçada!
Hola Verónica! Segur que ja hauràs llegit les mil i una aventures que han tingut en la seva volta al món. No ens estranya que Japó atregui tant, a nosaltres també ens va encantar! Una abraçada!
Bona tarda!
Gracies Veronica i Fran pels consells tant pel profund com pel practic!! quina sort haver pogut 'viatjar' a tants paissos que continueu aixi.... no he consultat el vostre blog encara pero ja ho fare!;-)
Una salutacio!
PD. No us conec personalment pero si a l'Enric i Celia segur sou bona gent!!
Hola Estefania! I tant que són bona gent! I segur que continuen viatjant tot el que puguin. Les ganes de viatjar no marxen!!! Una abraçada!
Enric i Cèlia, moltíssimes gràcies per oferir-nos el vostre espai per explicar algunes de les nostres sensacions, anècdotes i per poder compartir la nostra passió viatgera amb vosaltres i amb els vostres lectors, tot un honor! Una abraçada, Virgínia i Fran
Ganas de conocerles. Pedazo viaje.
Hola Pablo! Ya lo creo! Quizás en las Jornadas de los Grandes Viajes?
Publica un comentari a l'entrada