0:30
Quaderns de bitàcola
Aquest article és de l'Anna,
la nostra autora convidada del mes de novembre
Diumenge, 8 de novembre de 2009
Avui per fi torna a brillar el sol. En tots els sentits de la paraula. Ha parat de ploure, ja no tinc mal de panxa, i de dia les coses es veuen d’una altra manera. Hem anat als molls a veure com els pescadors utilitzen les xarxes xineses. És molt curiós i el paisatge és de pel.lícula. Ens hem fet un munt de fotos amb els peixos que tenien a la llotja, i sense demanar-nos res a canvi. Només per fer “marketing” de la seva parada, però no ens han pressionat per comprar ni res. La gent és molt cordial.
Com que feia sol i ja duia el biquini hem agafat un ferry fins a Vippin, i d’allà a la platja Cherai amb rickshaw. Fort Cochin està bé però no hi ha platja per banyar-te, i avui fa calor. El rickshaw ens deixa en una platja, tierra de nadie, on només hi ha un resort al davant i un parell de grups d’adolescents mirant un parell de guiris que van en biquini. Sembla que estem en una peli de l’Esteso!
Lloguem unes tumbones i unes tovalloles i ens posem a prendre el sol sense cap mania. La platja en sí no mata, però fa sol, fa calor i l’aigua està de perles. Molesta el fet que els tios vagin passant per davant nostre com qui no vol la cosa per mirar els nostres "cuerpos serranos", és tant patètic que et fa riure i tot. Algun inclús gosa tirar fotos com aquell qui està tirant fotos del bonic paisatge. Passen per davant nostre, mirant de reüll, giren i tornen a passar. Per favor!!!!! Que sutils!!!!!
Quan arribem a Fort Cochin, després del viatge de tornada en ferry, decidim fer-nos un homenatge i comprar peix a la llotja. Comprem ½ quilo de gambes i ens anem a un restaurant a que ens les facin. Aquí es porta molt el tema de comprar peix als pescadors i anar a uns restaurants que ja estan especialitzats en cuinar el peix que la gent porta. 300 Rp les gambes i 100 Rp per coure-les. Ens hem posat les botes! Súper bones!!!
A la tarda donem una volta pel poble i comencem a preparar la ruta cap a Mysore, el nostre pròxim destí. Com que el tema autobusos no ens motiva gaire hem mirat preus per un taxi. Ens costa 6600 Rp. A la nostra guesthouse coneixem una parella de Cadis, que volen fer més o menys la mateixa ruta que nosaltres i els hi deixo caure el nostre plan per si volen compartir taxi, que així alleugerim despeses. Per demà hem contractat un tour pels backwaters.
Dilluns, 9 de novembre de 2009
Aquest matí ens han recollit a les 8:00 AM i després d’una hora de cotxe hem agafat una canoa per navegar pels canals. Ha sigut un pal!!!! TRES HORES de canoa, a més s’ha posat a ploure, i ens hem hagut de refugiar en una casa particular durant una estona. Pel camí ens han ensenyat quatre coses, bastant turistada: com feien corda de la pela del coco, i cervesa de la pela del coco també... Després ens han donat un coco per beure, però jo he passat de probar-lo, perquè avui faig la dieta de “no menjo res per si de cas”, perquè porto uns dies que no faig net i m’he passat mitja nit al lavabo.
Després ens han portat a dinar al mig de la selva. Ens han posat una fulla de plataner com a “plat” i una mica d'arròs amb salses vàries. Jo menjo tres grans d'arròs i un mini plàtan i a passar lleuger, que si veus com està al lavabo, se’t treuen les ganes de menjar, no fos cas que.... Després de dinar hem agafat un vaixell més gran, però que també el feien anar amb uns pals de bambú. Entre el moviment de la barca i la pluja m’he quedat friti-friti!
Per sopar la Nuri m’ha convidat a menjar un peix i un plat de gambes per celebrar per avançat el seu aniversari. Estàvem pendents dels de Cadis pel tema taxi, i al final decideixen apuntar-se amb nosaltres, perquè el temps tampoc acompanya molt per quedar-se allà. Així que demà comença la nostra aventura.
Dimarts, 10 de novembre de 2009
Avui en Divo ens ha recollit a les 6.00 A.M. . És el nom del nostre conductor, un indi de mig metro amb el cabell a lo “Boney M”. Quan portàvem dues horetes se’ns ha rebentat una roda i hem hagut d’anar al taller, cosa que el tio ha aprofitat per fer la revisió anual del cotxe. Una hora i mitja esperant allà al sol!!!
La parella de Cadis es diuen Francis i Yolanda, i la veritat és que el Francis anima bastant el trajecte. Arreglada la roda, continuem tirant, i hem passat per una collada on només es veia boira, hi havia despreniments de roques i anaven caient branques pel camí. Semblava que estiguéssim en una peli de Hitchkock. Tela de viatge. Llavors hem empalmat per una carretera de cabres i amb els sotracs se li ha trencat el canvi de marxes i la quarta marxa ha deixat de funcionar!!! Alguna cosa portàvem arrossegant pel terra que ens donava la sensació que el cotxe es desmuntaria en qualsevol moment. Era tant desastrós tot que ens estàvem pixant de riure. A part , el conductor súper diplomàtic el pobre, passant de tercera a quinta com si no passés res!!!
El més lògic, per la fressa, és que el cotxe hagués fet PLAFFFFFFF!!! haguessin caigut les portes, i ens haguéssim quedat caminant dins el cotxe, com si fos dels Picapiedra. Tenia tots els números perquè passés això, però inexplicablement el cotxe ha arribat a Mysore. Ara, el viatge de tornada no me’l vull ni imaginar. Pobre Divo!
En Francis ha arribat desquiciat, de cansat (com tots), i emprenyat perquè a més el Divo ens demanava més cèntims. Al final, hem pagat 5.700 Rp. Amb propina inclosa. Hem anat primer a un hotel bastant bo, perquè el Francis volia relax i dutxar-se amb aigua calenta, però hem pujat les tres flors, i l’hem trobat massa bo i massa car; així que li hem dit la petita mentirijilla de que no hi havia aigua calenta perquè no repliqués! :) Que dolentes!
Hem acabat a l’hotel Maurya, per 500 Rp, l’habitació està molt bé, i tenim, llençols, tovalloles, i aigua calenta de 5.00 A.M a 8.00 P.M. DELUXE!!! La Nuri i jo ens quedem l’habitació més xusquera, que dona al carrer, per no discutir, ja que el Francis ja té prou amb lo seu i amb dutxar-se amb aigua freda. Qualsevol li diu res...
Després hem anat a sopar a un restaurant mig bo, que havíem llegit que tenien carn. Com he pogut m’he escapat per dir-li al maître que portés un pastís i hi enxufés les espelmes que jo portava des de casa, per celebrar l'aniversari de la Nuri. Són taaaaaaantt patates!! després de venir-me a preguntar 3 cops: ho portem ja??? ja ho portem??? i jo: noooooo, pels postres!!! De cop, s’acosta un tio amb un pastel, amb la mateixa gràcia que podria portar un lluç, i el deixa a la taula. Olé, quina gràcia innata!!! Amb tota la calma s’ha tret les espelmes de la butxaca i després de deu minuts les ha encès. Cinc minuts més tard posaven el Happy Birthday to you. (NO COMMENTS). La Nuri ha estat molt contenta igual, perquè no s’ho esperava i li ha fet molta ilu. Per celebrar-ho hem fet un Gintonic de postres, sense carinyo, però almenys porta alcohol!
________________________________________________________________________
L'Anna va descobrir el cuquet de viatjar quan va fer el seu primer viatge a l'Índia. L'experiència de viatjar per lliure va ser tant enriquidora, que després no ha pogut parar. Cambodja, Tailàndia, Xina, Turquia, Tanzània, Kenya o Myanmar són altres dels seus grans viatges. Anys més tard de la seva primera estada a l'Índia va voler tornar-hi; ens ho explica en aquest relat fresc i espontani. És la nostra autora convidada i temporalment li hem cedit el bloc per a que ens expliqui el seu viatge. -- Enric i Celia
T'ha agradat? Comparteix aquesta entrada!
Publicat a:
0 comentaris :
Publica un comentari a l'entrada