6 d’agost de 2014

Entrevistes viatgeres: l'Eva i en Mario


El dia de Sant Jordi de 2013 vam conèixer l'Eva i en Mario. La casualitat va fer que coincidíssim i, com no, parléssim de viatges. Ells ens van explicar els seus plans: fer la volta al món, la qual iniciarien poc després i que encara avui es troben gaudint. Afortunats!!!

L'Eva i en Mario van començar la seva volta al món el 13 de juny de 2013 amb destinació San Petersburg (Rússia), per després continuar amb el transmongolià el seu viatge cap a Mongòlia, Xina, Japó, Tíbet, Nepal, Índia... Des d'allà van anar cap al sud-est asiàtic, on han visitat països tan diversos com Malàisia, Singapur, Indonèsia, Vietnam, Cambodja, Tailàndia, Myanmar... Fins arribar a Oceania: Austràlia i Nova Zelanda (aquí podeu veure la seva ruta).




Ja porten més d'un any voltant pel món i durant aquest temps han tingut un munt de moments inoblidables: han dormit en l'estepa mongola, han passat hores i hores en autobusos amb trajectes interminables, han fet amics nous, s'han banyat en platges paradisíaques, han gaudit, han patit... De ben segur que aquesta està sent l'experiència de la seva vida! I malgrat tornen al setembre de 2014 no sembla que tinguin gaire ganes de tornar... No ens estranya, amb lo bé que s'està viatjant...!

Viatge a Ítaca és el quadern de bitàcola on expliquen el seu periple pel món i les seves experiències dia a dia. Després de llegir-los, veureu que viuen el seu gran viatge amb molta passió, per això el nom del seu blog el hi va que ni pintat. Porten per bandera les paraules que encapçalen el seu blog, dites pel gran poeta grec Kavafis:

"Quan emprenguis el teu viatge cap a Ítaca, prega que el camí sigui llarg,
ple d'aventures, ple d'experiències..."

A banda de ser uns grans viatgers els hi encanta el món de l'enologia, és a dir, el vi! (i a qui no!). Allà on van els hi encanta conèixer el vi del lloc, i tastar-ho, és clar! En fi, que donen moltes ganes de viatjar a segons quines destinacions només per tastar el aquest o aquell altre vi que expliquen. Esperem que quan tornin ens donin una classe per a aficionats particular! :)



Perfil viatger


Quants països heu visitat? Eva (E): 48. Mario (M): 28
    Pes habitual de vostra motxilla? Una de 70l, una de 40l i una amb la tecnologia.

    El darrer viatge? Actualment estem viatjant arreu del món i acabarem el 12 de setembre.
      La propera destinació? Depenent dels diners que tinguem, però tenim moltes idees: Islàndia, Argentina, safari a Àfrica o regió vinícola a França.

      El destí favorit? Difícil pregunta... M: Japó. E: Tibet
        Un racó especial aprop de casa? E: Priorat o Formentera. M: Menorca.
          Si poguéssiu fer un viatge en el temps, on aniríeu? M.: a Tailàndia fa uns 15 anys. E.: Londres del Willy Fogg i emular el seu viatge.
            Música per escoltar mentre viatgeu? Txarango.
              Una pel.lícula que us faci viatjar?"El senyor dels anells", que ens va convèncer de venir a Nova Zelanda.



                L'entrevista


                Com va començar la vostra passió viatgera?

                Eva: De petita amb els meus pares, recordaré tota la vida el viatge a través d’Europa fins els fiords noruecs amb un Land Rover i anant de càmping.

                Mario: Venia en el contracte de parella amb l’Eva, des del primer dia, concentrant-se en somnis de futur de tots els països per visitar.




                Quin és el viatge/destí que us ha marcat més com viatgers?

                Eva: Filipines. El primer cop que hi vaig anar amb el SETEM. Veure els somriures de la gent a la qual les inundacions havien fet fora de casa seva, i com et feien partícip de la seva vida i alegria, em va marcar i fer veure les coses no són igual a tot arreu.

                Mario: Laos. Va ser el sortir de l’armari viatger, de motxilla i viatge per lliure amb l’Eva. Aquella experiència, em va marcar l’esperit i l’ànima de conèixer món, i sobretot el descobrir el somriure de felicitat permanent que vaig portar durant els dies que vam estar-hi, i que em va desaparèixer al parell dies de tornar a casa.


                Quin és el destí que més us ha sorprès i per què?

                Mongòlia. Potser perquè no hi teníem gaire referències, però sobretot per descobrir un país en estat pur, paisatges increïbles sense rastre de civilització, on la part negativa de la massificació turística encara no ha tocat. I ens fa pensar, que ens hagués agradat conèixer altres països en situacions similars fa un temps.




                Una anècdota divertida?

                Pel Mario: En un trajecte en tren per terres mongoles i mentre estava a la llitera inferior d’un vagó compartit, un home de mitjana edat al veure els meus auriculars em va demanar amb la universalitat dels signes que escoltava. Li vaig oferir un dels dos, i ell, tot content se’l va posar i es va estirar amb mi al mateix llit durant una bona estona. Per sort l’Eva no és massa gelosa...

                Per la resta de la humanitat menys pel Mario: Diluviant sobre Hohhot, ciutat xinesa sense ni gota de turisme, i en els primers dies pel país, i perseguint una dona que ens ajudava a aconseguir bitllets de tren, vaig posar un peu en un bassal d’aigua massa profund i irregular, que va fer que acabés Mario, i motxilla per davant i per darrere, arrebossat entre aigua i fang, mentre els deu mil xinesos que allà estaven, rient sense parar senyalaven com l’únic occidental que hi devia haver, feia la tortuga dins dels dos pams d’aigua!


                I una anècdota no tan divertida?

                A terres nepaleses, i després de baixar del bonic poble de Bandhipur pujats en un autobús que quintuplicava el seu aforament permès, si això allà existeix, vam pujar en un altre per seguir la nostre ruta cap a Pokhara. Un home intentant cobrar-nos un preu excessiu es va apropar, i després de regatejar, i força, fent-se l’enfadat es va conformar. Quan va arrancar l’autobús, va anar cap a la porta, i d’un saltiró va fotre el camp, el malparit... Als deu segons teníem un jovenet que no aixecava un pam de terra, que afirmava ser el revisor i ens demanava que li paguéssim el bitllet també a preu d’or. Finalment vam pagar amb rebaixa, però tot i que només eren dos o tres euros el que ens havien estafat, ens va fotre molta ràbia.


                Què és el més important que heu après viatjant?

                La paciència, i a relativitzar les coses. Que la concepció del temps, i de coses que considerem com “normals” són diferents a cada país. Aprendre a moure’t pel teu compte, a ser auto suficient, i sobretot que tenim un sentiment de felicitat interna quan viatgem, que no caduca mentre ho seguim fent.




                Perquè recomanaríeu a altres persones a viatjar?

                Deia Unamuno que el feixisme es cura llegint, i el racisme viatjant. Viatjar et porta a entendre la normalitat dins de la diferència, que allò que considerem “bé” o “malament” moltes vegades és relatiu. Que l’experiència ens millora com a persones, i que així com des de fora i amb el temps aprens allò que no t’agrada de “casa”, també te n’adones de tot el que t’agrada, què trobes a faltar i veure que quan ho tens a prop no li dones gaire importància. A més de gaudir de platges paradisíaques, paisatges de postal, o varietat gastronòmica que fa delir el paladar...


                Un consell pràctic per a futurs viatgers.

                El més important après durant aquest viatge, és no voler fer un viatge que altres han fet. Centrar-te a viure cada moment, construint un camí propi, que pot ser basat en altres experiències viatgeres, però tenir clar el més important, és el teu viatge i quan ho entens, el gaudeixes plenament.

                Ahhh! això i anar lleuger d’equipatge, que els “persidecas” pesen, ocupen espai, i gairebé mai els trobes a faltar!



                T'ha agradat? Comparteix aquesta entrada!

                  3 comentaris :

                  Xavi i Txell - Estem de Vacances ha dit...

                  Que grans!!! Compartim amb vosaltres... Benvinguts al llarg viatge!!! :-)
                  Les lletres de Txarango ens motiven i molt!!!

                  Seguiu gaudint d'aquesta gran i única experiència!

                  Petons viatgers
                  Txell i Xavi

                  Quaderns de bitàcola ha dit...

                  Bones Txell i Xavi! L'Eva i en Mario de ben segur que tenen moltes experiències per explicar, a l'entevista només ens van un tastet... Esperem fer una trobada viatgera per saber-ne més. Una abarçada!

                  Quaderns de bitàcola ha dit...

                  Eva i Mario: Gràcies nois per haver compartit algunes de les tantes experiències i anècdotes que us ha portat aquest gran viatge, teniu les motxilles plenes de records imborrables! Ens veiem ben aviat! Una abraçada!

                   
                  Continguts de Quaderns de bitàcola (Enric Vilagrosa i Celia López) | Tecnologia Blogger | Plantilla original de Wordpress Theme i Free Blogger Templates | Disseny adaptat per Quaderns de bitàcola
                  cookie law