8 de juliol del 2014

Un passeig per Kashan: de basars, tes i cases senyorials


Possiblement Kashan sigui la ciutat més senyorial de l’Iran. No té pas les majestuoses mesquites de l’Isfahan o Shiraz ni tampoc un gran casc antic com Yazd, però justament el fet de ser una ciutat més petita que les anteriors la fa potser més agradable. A tot arreu s’hi pot arribar a peu i possiblement el fet que fos una ciutat de pas entre Isfahan i Teheran de la que a priori no n’esperéssim gaire, ha contribuït a que ens enduguéssim una grata sorpresa amb ella. Posteriorment vam saber també que la llegenda diu que els Reis d'Orient justament eren originaris d'aquí, una dita que contribueix a donar-li encara més màgia al lloc. Qui sap si els tres camells endormiscats que vam veure en un pati delataven la seva residència...

Passejar per Kashan és trobar-nos amb construccions exquisides i els millors indrets on poder tastar un té i fumar en pipa de l'Iran. Amagades rera els alts murs de tova de la ciutat hi han un centenar de cases grans tradicionals que van ser construïdes per comerciants rics al s.XIX. La majoria d'elles es troben mig destruïdes degut al pas del temps i a que ara no hi viu ningú, però algunes han estat restaurades i estan obertes al públic. Totes es distribueixen al voltant d'una sèrie de patis que estan connectats entre ells i estan adornats amb panells d'estuc, vidres de colors ostentosos i les típiques torres del vent, que també trobàvem a Yazd.


casa Tabatatei
Façana des del pati principal de Khan-e Tatabatei

La més interessant de totes les cases és la Tabatatei o Khan-e Tabatatei, una obra d'art per si mateixa que val la pena veure. Totes les seves estances estan fetes amb molt bon gust: en una part hi feien vida els membres de la família, en una altra hi dormien i la darrera estava reservada al servei i cavallerisses. O sigui, un a mansió en tota regla! Es pot entrar a les estances, tot i que són buides i has d'imaginar-te com devia ser tot allò amb el mobiliari. El pati principal és una meravella: la font reflexa la bellesa de la façana de la casa, recoberta de miralls i estucats al detall.


Interior d'una de les estances de Khan-e Tatabatei

Khan-e Boroujerdi és l'altra de les cases tradicionals que vam visitar. Es troba a tocar de l’anterior i compta també amb un pati i una font ornamental, però gens comparable a la Tabatatei. La pega que té aquesta és que no es pot entrar per veure les estances per dins, ja que és d'ús públic i hi han oficines, així que t'has de conformar amb donar un cop de d’ull des del pati.


casa Boroujerdi
Pati de Khan-e Boroujerdi

Pròxim a Khan-e Boroujerdi hi ha un antic hamman persa amb 500 anys d’història, el Hamman-e Sultan Mir Ahmad. Restaurat amb molt bon gust, ple de rajoles blaves, fonts i estances diverses que imaginem que devia ser lloc de trobada de la gent més pudent en aquella època. Avui són molt poques les cases de bany que queden en actiu a Iran, la majoria van ser tancats a partir de la Revolució islàmica. Una autèntica llàstima...


hamam Kashan
Interior del Hamman-e Sultan Mir

A mig camí entre el basar i les cases senyorials trobem la Mesquita Agha Bozorg, una construcció ben diferent a totes les altres que hem vist a l'Iran. Està estructurada en dos nivells i curiosament des del carrer s’accedeix directament a la planta superior. Als nostres peus s’obre un gran pati enfonsat amb una font d'ablucions al mig i diferents estances que pertanyen a una madrassa que encara està en ús. De fet, coincidim durant la nostra estada amb alguns vailets que surten de classe a corre cuita carregant amb els seus llibres... A l'esquerra de entrada de la mesquita trobem la Tomba de Ghotbs Kashani, un famós místic sufí del segle XIX.


mezquita Kashan
Pati amb madrassa de la mesquita Agha Bozorg

A banda de les cases tradicionals, per a nosaltres un dels punts forts d'aquesta ciutat és el Basar de Kashan, per nosaltres, el millor que hem vist durant tot el viatge a Iran. Dones, parelles, famílies senceres van a comprar a aquest indret, un lloc on passar-hi perfectament un matí o una tarda vaguejant i mirant qualsevol tipus de mercaderies.


Kashan
Carrer del basar de Kashan

Són moltes les dones que, cobertes el seu xador negre de cap a peus és miren joies d'or i en compren d'una manera quasi obsessiva... acompanyades del marit, és clar! Venint d'un país occidental on tothom mostra pit i cuixa, ens sorprèn que aquí les dones mostrin tant interès en comprar objectes ornamentals que portaran amagats sota el llarg xador i que, de bones a primeres, ningú veurà. Ens resulta curiós que vulguin estar a la última en tot el que té relació amb les coses cares.


bazar Kashan
Dones en una joieria al basar de Kashan

El basar és tot un món que es va descobrint poc a poc. Pas a pas ens anem topant amb petites sorpreses que atreuen la nostra atenció, com les diverses tombes religioses que es troben pels carrerons. Trobar-les és ben fàcil: allà on hi ha una reixa daurada amb una llum verda sempre hi ha una tomba i gent resant al voltant. Moltes vegades també es troben buscant l’origen del xiuxiueig de les pregàries, una melodia que no oblidem i que és ben característica de qualsevol lloc susceptible de ser venerat.


Kashan
Tomba al basar de Kashan

Els indrets amb més encant d'aquest basar es troben sense buscar-los. En un dels passadissos s'obre una porta a una sala enorme i descobrim un antic caravanserai, un lloc d’un altre temps reconvertit en un gran magatzem del basar. En les estances on els antics comerciants feien nit entre etapa i etapa de la ruta de la seda, avui s’hi guarden les pertinences dels moderns botiguers. Grans catifes, bobines de tot tipus de teixits, vaixelles de coure... però també electrodomèstics i televisions de pantalla plana es dipositen en les dependències que rodegen aquesta gran sala.

Una mica més enllà trobem també un antic hamman reconvertit a sala de té. Sembla un oasi amagat on la gent conversa tranquil·lament entre calada i calada a la pipa d'aigua (tant homes com dones). No ens podem estar de prendre-hi un te i delectar-nos amb el soroll relaxant de l'aigua brollant de la seva font.


Interior del caravanserai

S'acosta el final del viatge. Aquesta nit marxem direcció Teheran per agafar el nostre vol de tornada cap a Barcelona. Han estat 17 dies fantàstics en un país que ens ha sorprès gratament sobretot per la seva gent i en la que hem trencat molts tòpics. Abans de marxar però encara viurem una altra d'aquelles experiències que es recorden per molt de temps... Sense saber ben be com acabem a casa del Mohammad -bé, si que ho sabem però és llarg d'explicar-. Allà coincidim també amb la Montse -una catalana que està recorrent món sense data de tornada-, el HaeSung -un coreà flipat pel Sònar i el Liverpool- i el fill del Mohammad, un tipus ben simpàtic i peculiar que segons ens ha explicat és cantant de música melòdica. Una escena una mica surrealista però acompanyada de la hospitalitat i amabilitat iraniana que sempre hem trobat arreu del país. Aquest ben be podria ser un retrat representatiu dels valors del nostre viatge.


Prenent un te amb els amics que vam conèixer a Kashan, a casa de Mohammad


Informació útil

Com arribar:

Kashan queda a mig camí entre Teheran i Isfahan i són nombrosos els autobusos en ambdós sentits. Nosaltres però vam aprofitar els preus baixos dels taxis d'Iran per aprofitar els trajectes per visitar altres llocs. El trajecte d'Isfahan a Kashan el vam aprofitar per visitar Natanz -prescindible- i Abyaneh -un pintoresc poble de muntanya interessant sobretot pels peculiars i colorits vestits de les dones-. Pel trajecte, als voltants de Natanz, es poden observar bases militars que segons diuen protegeixen protegeixen les plantes nuclears de la zona (es poden veure tancs i bateries antiaèries, però està prohibit fer fotografies). El trajecte, incloses les parades ens va sortir per 1.200.000 rials (30€).

El trajecte de Kashan a l'aeroport de Teheran també el vam fer en taxi (900.000 r. / 23€), aquest cop fent parada a Qom. En la seva imponent mesquita està la tomba de Fàtima, germana de l'imam Alí ibn Mussa ar-Ridà, lloc de peregrinació i centre d'erudició xiïta més gran del món. Aquí va viure l'aiatol·là Jomeini i va ser un important punt de la Revolució islàmica.

Allotjament:

Ens vam allotjar a la Ehsan House, una típica casa antiga senyorial. L'habitació doble amb bany compartit i esmorzar ens va costar 700.000 r./nit (18€). Cal dir que el pati estava en obres i que per aquest motiu vam obtenir bon preu. Molt recomanable per la seva ubicació (a tan sols 5 min de la mesquita i a 10 min del basar i de les cases senyorials per visitar). L'habitació era bàsica però confortable, no hi arribava el senyal wi-fi. L'esmorzar molt complet i el personal tremendament amable.

De viatger a viatger:

L'entrada per les cases de Kashan valen entre 75.000 i 100.000 r. Khan-e Tabatatei imprescindible però, si tornéssim, no visitaríem Khan-e Boroujerdi. També es paga entrada pel Hamman (75.000), però no en canvi a la mesquita. Reserva't unes hores per gaudir i descobrir cadascun dels racons del basar, molt recomanable parar al seu hamman reconvertit en teteria per fer-hi un té i una xixa (100.000 r. dos persones).

A les rodalies de Kashan hi ha diverses visites interessants o, si més no, curioses. Noosh Abad (100.000 r) és una ciutat subterrània de 1.500 anys d'història que va ser utilitzada fins fa només unes dècades com a lloc de refugi en temps de guerra. La mesquita d'Aran és la més kitsch que hem vist en tot el nostre viatge. Pel taxi per visitar aquests dos llocs vam pagar 200.000 r. (5€). Una mica més lluny hi ha també un desert de sal que no vam visitar.




Altres posts sobre Iran:

T'ha agradat? Comparteix aquesta entrada!

2 comentaris :

Verónica Paz ha dit...

Molt maques les cases!!
Sens dubte Irán ha de ser un lloc xocant, pero també pel fet de trencar certes idees preconcebudes que de vegades tenim.
Segur que la trobada surrealista va portar grans moments per recordar ;)
una abraçada

Quaderns de bitàcola ha dit...

Hola Verónica! I tant, Irán sempres sorprèn per a bé! Aquesta trobada és un dels millors records que tenim del nostre viatge. Una abraçada!

 
Continguts de Quaderns de bitàcola (Enric Vilagrosa i Celia López) | Tecnologia Blogger | Plantilla original de Wordpress Theme i Free Blogger Templates | Disseny adaptat per Quaderns de bitàcola
cookie law