2 de juliol de 2014

Isfahan, la meitat del món


Quan en un viatge un arriba a un indret en el qual se sent còmode i atordit de tanta bellesa, el desig immediat després d'aquesta sensació és el de voler perllongar com més millor el temps que es passa en el lloc. Aquest és el sentiment que ens va produir Isfahan, una ciutat bella entre les belles, la que més en el nostre periple per Iran. No ens estranya que l'anomenin "la meitat del món", un qualificatiu ben merescut que ens convenç més cada dia que passem en la ciutat i la coneixem més.

Passejar per Isfahan és anar trobant-te monument impressionant rera monument encara més impressionant. Les seves mesquites decorades amb rajola blava, l'encant dels seus carrers peatonals, l'ambient del seus basars, l'aroma de les seves teteries, la tranquil·litat en la mida justa, la gent amable i educada... Semblem adduïts des del primer moment per ella, com si estiguéssim dins del conte de les "mil i una nits". L'escriptor Noah Gordon ja va idealitzar per la seva bellesa exòtica Isfahan en la seva novel·la "El metge". Després de veure-la amb els nostres propis ulls, podem dir que la seva descripció és ben certa. Punt per punt, coma per coma.


Lutfullah
Cúpula de la mesquita Lutfullah, a la plaça de l'Imam

Comencem la nostra visita al centre neuràlgic d'Isfahan: la Meydan-e Naghsh-e Jahan o plaça del Imam, la segona plaça més gran del món després de la de Tianananmen (a Beijing). És una gran explanada ajardinada on antigament s'ubicava el camp de polo i que està rodejada pel basar, un palau i diverses mesquites de cúpules precioses. El que antigament era un camp de polo, avui és un dels llocs preferits pels iranians per passejar, fer compres i quedar amb els amics. Fa goig caminar i deixar passar les hores descobrint cadascun dels seus racons. Sense cotxes, el temps aquí sembla que s'hagi detingut.


plaza del imam Isfahan, Iran
Meydan-e Naghsh-e Jahan

A la zona est trobem el Palau Ali Qapu del Sha Abbas el Gran, avui amb la façana coberta de bastides. Només per les vistes ja val la pena entrar-hi, des de dalt és des d'on es pot veure la millor perspectiva de la plaça. També en els seus pisos superiors trobem la sala de la música, una habitació amb les parets decorades d'uns petits nínxols de curioses formes i que és, amb diferència, la més interessant de totes.


Palau d'Ali Qapu, a la plaça de l'Imam

Sala de la Música del Palau Ali Qapu

Al nord trobem la porta Qaysariyeh, l'entrada que condueix al Basar Reial. Els cinc kilòmetres de recorregut del Gran Basar d'Isfahan és ple de colors, olors i moviment constant. Si ens quedem a la part dels voltants de la plaça de l'Imam es troben només allò més turístic, els típics souvenirs. Però si ens endinsem pel cor d'aquesta micro-ciutat comercial, pels carrerons, patis, galeries i caravanserais apareix davant nostre l'autèntic basar, la zona dels gremis, on encara avui segueixen fent tot tipus d'artesanies d'una manera manual. És un autèntic aprenentatge passejar per aquí i veure les tècniques de cada ofici, tan específic, tan al detall. Acostumats a veure-ho tot ja manufacturat, és bo saber com es fan les coses, o com es feien aquí fa uns anys.


Isfahan, Iran
Porta Qaysariyeh, l'entrada al basar

Orfebre al basar d'Isfahan

A l'extrem sud de la plaça destaca la mesquita del Sha, coneguda abans de la Revolució islàmica com mesquita Reial. És una de les obres mestres de l'arquitectura mundial, comparable amb edificis com Sant Pere del Vaticà o el Taj Mahal (a la Índia). La seva decoració ceràmica es considera la millor obra artística d'aquest tipus que l'home ha produït. En contrast amb el basar, aquest és un lloc ben tranquil i tenim l'oportunitat d'admirar fins al més mínim detall de patis i estances en total solitud.


Isfahan
Mesquita del Sha

Isfahan, Iran
Interior de la mesquita del Sha

Però si hem de destacar un interior de mesquita de totes les que hem vist, ens quedem sens dubte amb el de la mesquita de Lutfullah, per nosaltres l'autèntica perla d'Isfahan. Més petita però a la vegada més íntima que les altres, quan la llum entra entre les escletxes de les seves finestres crea uns jocs visuals impressionants. Seguts a terra ens hi vam passar més d'una hora, observant bocabadats com anava canviant la tonalitat dels colors de les rajoles a la dansa de la posta de sol.


Isfahan, Iran
Mesquita Lutfullah, amb la preciosa cúpula

Isfahan, Iran
Interior de la mesquita Lutfullah

El segon dia, passejant altre cop per la plaça de l'Imam, coneixem dos nois que ens pregunten sobre la nostra impressió de la ciutat i del país, l'eterna pregunta de tots els iranians, preocupats per la imatge errònia que són conscients que tenim sobre ells. La conversa amb el Saeid i l'Ali, acabarà convertint-se en una amistat més propera. Ells ens acompanyen durant tot el dia per la ciutat ensenyant-nos diversos llocs, com el Palau Kakh-e Chehel Sohun, però sobretot -i el que per a nosaltres és més interessant- parlant-nos sobre com és la vida a l'Iran. Ens ho hem passat tan bé amb ells que no arriba el moment de despedir-nos, realment els iranians són gent hospitalària com en cap altre lloc hem trobat.


Isfahan, Iran
Amb Saeid i Ali, els nostres amfitrions, davant de Kakh-e Chehel Sohun

És hora de marxar i continuar el nostre viatge que, poc a poc, s'acosta al seu final. Ens acomiadem d'Isfahan des d'un altre dels seus punts emblemàtics, el pont Khaju. Els antics ponts que travessen el riu Zayandeh són un altre dels trets distintius de la ciutat. Durant els dies que hi som la neu ha substituït l'aigua a la llera del riu, fet que aprofiten els iranians per jugar i fer ninots de neu. Una altra imatge insòlita que ens emportem en el record d'aquest magnífic país.


Isfahan, Iran
Davant Pol-e Khaju, sobre el riu sec Zayandeh, degut a l'època que tanquen la presa



Informació útil

Com arribar:

Isfahan està a 450 km al sud de Teheran, 315 de Yazd i 480 de Shiraz. Nosaltres vam fer el trajecte Shiraz-Isfahan en autobús i ens va costar 210.000 rials per persona (5€). S'hi pot arribar també en tren i en avió.

Allotjament:

Ens vam allotjar al Sepahan Hotelweb en farsi), equivalent a un quatre estrelles d'aquí. Habitació doble amb bany, wifi i esmorzar ens va costar 1.200.000 r./nit (30€). Molt recomanable per la seva ubicació (a tan sols 10 min de la plaça de l'Imam i del basar) i els seus esmorzars, molt complerts. Ells ens van aconseguir taxi per fer el trajecte cap a Kashan, el nostre destí següent.

De viatger a viatger:

Isfahan és el lloc on més diners et gastaràs en entrades. Gairebé a tot arreu s'ha de pagar, incloses les mesquites. L'entrada a la mesquita del Sha val 100.000 r. (2,5€), la de Lotfollah100.000 r, el Palau Ali Qapu 150.000 r. (4€), la mesquita del Sha 200.000 r. (5€) i la mesquita armenia 150.000 r. En canvi el que més ens va agradar va ser passejar per la plaça de l'Imam, que és gratis.


Altres posts sobre Iran:

T'ha agradat? Comparteix aquesta entrada!

7 comentaris :

Sandra ha dit...

Senzillament preciós. Fa temps que havia sentit a dir que Iran era un país meravellós, però últimament, donat que uns blocaires de viatges als que segueixo hi heu anat, he pogut veure les vostres fotos i realment la bellesa del país és magnífica. Un lloc al que fa tres anys no se m'hauria acudit anar-hi ara cada cop té més punts. Això sí, a l'hivern, que a l'estiu tot el dia tapada ha de ser un infern.

Quaderns de bitàcola ha dit...

Hola Sandra! Tot Iran és meravellós, els monuments, els llocs, però sobretot la seva gent. Aquest és el gran valor d'aquest país. Malauradament els mitjans de comunicació no han ajudat gens a promoure el turisme, però cada vegada comença a ser més conegut. Et recomanem que ho comprovis amb els teus propis ulls. Una abraçada!

Sonia ha dit...

Isfahan sembla una ciutat preciosa, de veritat. A més, ha de ser màgic veure en persona una ciutat que abans has recorregut a través de les línies d'un llibre. A mi El Médico em va encantar i sería feliç de poder fer tot el viatge algun dia... :)

No sabia que els iranians fossin tant hospitalaris, la veritat. És un punt a favor per pensar en un futur viatge. :-)

Quaderns de bitàcola ha dit...

Hola Sonia! Isfahan per a nosaltres és una ciutat mítica de la Ruta de la Seda i només cal visitar-la per veure perquè l'anomenen "la meitat del món", per ells és el melic del món, és preciosa! Per viatjar a Iran només has de prescincir de les idees preconcebudes que tenim a través del mitjans i els prejudicis. I si, la gent és increïblement hospitalària, segur que t'encantaria! Ens veiem!!! :)

Gema E. Santiago ha dit...

Has conseguido que me den unas ganas tremendas de coger las maletas y salir corriendo a visitar esta ciudad. Las fotos son preciosas. Felicidades.

Quaderns de bitàcola ha dit...

Hola Gema! Muchas gracias. La verdad es que Isfahan es una ciudad realmente bella, aunque su gente todavía lo es más. Un abrazo!

El mundo de Pedrooo ha dit...

Es una pena que un pais tan precioso mucha gente no vaya, por culpa del miedo al terrorismo, gracias a personas como tu que enseñan la otra cara de este pais!!!

 
Continguts de Quaderns de bitàcola (Enric Vilagrosa i Celia López) | Tecnologia Blogger | Plantilla original de Wordpress Theme i Free Blogger Templates | Disseny adaptat per Quaderns de bitàcola
cookie law