Nòmades! De sorpresa en sorpresa a l'Iran

Versión en español

Les experiències viscudes amb la gent són les que veritablement enriqueixen els viatges. Són només uns moments, molts cops imprevistos, però que queden gravats en el record. A l'Iran n'hem viscut uns quants d'aquests moments i, gairebé sempre, han anat acompanyats d'uns somriures.

En el nostre camí de tornada a Shiraz vam presenciar un parell d'escenes d'aquelles que t'has de mirar un parell de cop i refregar els ulls per comprovar que són veritat i no estàs somiant. La primera, la imatge de dos camells pastant a la neu. Com aquests animalons els associes a desert i calor, veure'ls enmig d'un prat emblanquinat sobta i ens va semblar més propi d'un pessebre que no pas d'aquell paisatge. Només hi faltava un tercer camell i els reis d'Orient a sobre per haver fet l'escena completa. A aquests els vam veure una mica més tard.... Que no t'ho creus?

Fent-nos amics amb els camells dels "reis d'Orient"

Altre cop en ruta, quan encara estàvem comentant la jugada dels camells, que de cop i volta el nostre conductor comença a cridar "Ashoyer! Ashoyer!" senyalant cap a l'horitzó. El mirem sense entendre res... Ens ho repeteix diversos cops tot emocionat, però per molt que ens ho diu evidentment no entenem el farsi. Finalment, veient que no ens assabentàvem, comença a cridar com les cabres: "Beee, beeee!!!". Uf! Allò si que ens va deixar descol·locats del tot. Per molt que miràvem, no vèiem cap animal més per la zona. El senyor ja estava mig esverat perquè no l'enteníem i nosaltres mig preocupats no fos que estigués tocat del bolet. Finalment atura del tot el cotxe i baixa, fent-nos un gest per a que l'acompanyéssim. Ens torna a senyalar amb el dit cap al prat, en direcció a un grup de gent que s'acosta. Ja més calmat, ens indica que esperem, es recolza sobre el cotxe i s'encén un cigarret.

Poc a poc aquells individus es van acostant i tal i com avancen ens adonem que no són pas uns qualsevol. Ja de més a prop, observem com vesteixen unes indumentàries que semblen extretes d'un altre temps. No són pas els reis d'Orient però ben bé que semblaven sortits del conte de les mil i una nit o, si més no, formar part de la reialesa de l'època dels shas.

Anem lligant caps i finalment, quan ja els tenim gairebé al nostre costat, deduïm que són nòmades. Havíem llegit sobre la seva existència a l'Iran -encara en queden aproximadament un milió-, es desplacen amb el seu bestiar buscant les millors pastures -d'aquí que el nostre conductor imités una cabra- i, la seva elegància, ens recorda una mica als nòmades de Mongòlia. Som molt afortunats, abans de començar aquest viatge per res ens imaginàvem arribar a coincidir amb una família nòmada.

Primer des de la timidesa, desprès des de la curiositat, vam establir conversa amb l'únic d'ells que parlava una mica d'anglès i que ens feia a la vegada de traductor a les preguntes de la resta. Vam estar amb ells únicament el que va durar una segona cigarreta del conductor. Van aparèixer del mig de la neu i van desaparèixer caminant en direcció contraria a la nostra.Vam estar només una estona amb ells, però va ser un d'aquells moments per emmarcar del nostre viatge a l'Iran.

Nòmades a les immediacions de Persèpolis

Altres posts sobre Iran:

• Teheran, revolució i història recent d'Iran
• El desert de Lut, una meravella natural a l'Iran
• Bam i Rayen, un viatge a l'antiga Ruta de la Seda 
• Yazd, la ciutat de les torres de vent
• "I així parlà Zaratustra..." a l'Iran
• Meymand, el poble troglodita de l'Iran
• Shiraz, "la ciutat del vi i de les dones" a l'Iran
• Persèpolis, un imperi sota la neu
• Naqsh-e Rostam, la mini Petra d'Iran

T'ha agradat? Comparteix aquesta entrada!

Publicat a: Asia , Gent del mon , Iran