22 d’abril de 2014

La Barcelona literària: 10 novel·les per conèixer la ciutat


Barcelona té mil i una cares: la cultural, l'arquitectònica, la divertida, la fosca, la senyorial, la canalla, la de mar, la de muntanya, la cèntrica, la perifèrica... Com un poliedre presenta diferents cares i facetes que es van descobrint segons el lloc, el moment i la mirada. Totes elles conformen un una unitat que fan d'ella una ciutat singular i amb una personalitat pròpia difícil de definir. El millor és anar descobrint-la per un mateix però també és interessant descobrir-la a partir dels ulls dels altres.




Barcelona és també ciutat literària, molt literària. Per ella han passat infinitat d'autors que hi han deixat la seva petjada a través de les seves obres, retratant en paraules un temps, una gent i unes històries que han passat a ser patrimoni cultural de la ciutat. El Carmel de Marsé, la Gràcia de Rodoreda, el barri xino de Montalbán, la Barcelona aristocràtica decadent de Sagarra, la misteriosa de Zafón, l'orínica de Tusset, la medieval de Falcones o bé la de postguerra de Laforet... Com si d'un calidoscopi es tractés els escriptors han descrit les diferents barcelones que conformen la ciutat, de vegades més fidel, d'altres de forma més lliure.

Prenent Sant Jordi per excusa, avui et volem destacar algunes d'aquestes obres. N'hem seleccionat 10 però en podrien ser molt més. Una tria difícil considerant tot el que s'ha arribat a publicar... Qui sap... estarà alguna d'aquestes entre el teus llibres d'aquest Sant Jordi?


10 novel·les per conèixer Barcelona


Vida privada
Josep M. de Sagarra (Proa, 1932)

Vida privada és un clàssic de la literatura catalana. La novel·la narra la decadència moral, social i econòmica d’alguns membres de l’aristocràcia barcelonina; una decadència que s’amaga dels demés, i que de portes enfora és tot aparences. En privat, però, la doble moral, els escàndols sexuals o les misèries econòmiques les trobem a totes les cases. Això permet a l’autor, de passada, retratar els baixos fons de la ciutat, on s’endinsen els aristòcrates per a divertir-se o per deixar anar uns instints que Sagarra recrea amb grans dosis d’ironia però també amb moments de gran duresa. L'obra es basa, en gran part, en personatges reals que els contemporanis podien reconèixer. Aquest fet va provocar un gran escàndol en el moment de la seva publicació.


Nada
Carmen Laforet (Destino, 1944)

Andrea té 18 anys, és òrfena i arriba des del seu poble a casa dels seus avis de Barcelona, que viuen al carrer Aribau, per a estudiar a la universitat. Al mateix pis hi viuen l’àvia, els oncles Angustias, Román i Juan, la dona d'aquest, Gloria, i el seu fill, de pocs mesos; també hi viuen Antonia, la cuinera, i un gos i un lloro. Andrea s’adona de seguida de l’ambient opressor, violent i embogit d’aquesta casa i es refugia en l’amistat de la seva amiga Ena. Estem a principis dels anys quaranta: Europa està en guerra i al pis del carrer Aribau es passa gana i fred. Nada és una novel·la existencialista en la que Laforet reflecteix l'estancament i la pobresa en la qual es trobava la Barcelona de la postguerra. El seu estil literari va suposar una renovació en la prosa de l'època.


La plaça del diamant
Mercè Rodoreda (Club Editor, 1962)

La plaça del Diamant es una de les obres mestres de la literatura catalana. S'hi narra la història d'un procès de pèrdua i de recuperació d'identitat que es desenvolupa en el període comprès entre la Segona República i la immediata postguerra. Natàlia, òrfena de mare, treballa de dependenta en una pastisseria. En un ball de la Festa Major de Gràcia, coneix en Quimet, amb qui es casa al cap d'un any. Aquesta relació capgira radicalment la vida de la Natàlia, que progressivament entra en un procés de submissió, el primer esglaó del qual és la pèrdua d'identitat: ja des del primer capítol, la noia deixa de ser la Natàlia per esdevenir la Colometa. Poques vegades s'ha escrit en la nostra llengua amb una poeticitat tan senzilla i amb una ironia tan dramàtica.


Últimas tardes con Teresa
Juan Marsé (Seix Barral, 1966)

Últimas tardes con Teresa és una de les obres mestres de Juan Marsé. Està ambientada a la Barcelona de finals dels 50 i s'hi narren els amors de Manolo "Pijoaparte", típic representant de les classes baixes marginals, i Teresa, una bonica jove universitària, filla d’un ric industrial. La gran aspiració de Pijoaparte és aconseguir prestigi social, mentre que la burgesa Teresa és una noia rebel que juga a la política i a fer-se amb la classe treballadora. Lògicament les diferències culturals i de classe entre tots dos fan impossible la relació. La novel·la, que comença sent la història d'amor entre una nena bé i un xarnego de barriada, acaba com una formidable sàtira i retrat dels temps en què transcorre aquesta breu, intensa i calamitosa relació passional. El Carmel, Can Baró i la Salut, barris presents en tota l’obra de Marsé, hi prenen un protagonisme especial.


Los mares del sur
Manuel Vázquez Montalbán (Planeta, 1979)

No hi ha dubte de que Pepe Carvalho és el detectiu privat més famós de Barcelona. De la mà del seu creador, Manuel Vázquez Montalbán, va protagonitzar una vintena llarga de llibres, amb els quals va dibuixar una visió molt personal de la ciutat. La sèrie és una de les millors maneres d’acostar-nos a la ciutat del darrer quart del segle passat i possiblement Los mares del Sur l’obra més coneguda. En la novel·la, Carlos Stuart Pedrell, un influent home de negocis a qui se suposava de viatge pels mars del Sud des de feia un any, apareix assassinat a gavinetades en un solar abandonat d'un barri perifèric. El seu amic i advocat, el Senyor Viladecans, contracta Pepe Carvalho per esbrinar què va fer la víctima durant l'any que mai va arribar a passar a la Polinèsia i els negocis en els que es va veure involucrat.


La ciudad de los prodigios
Eduardo Mendoza (Seix Barral, 1986)

La ciudad de los prodigios és la novel·la més reconeguda d’Eduardo Mendoza i una de les novel·les barcelonines més celebrades. En ella, a través de l’ascens social d’Onofre Bouvila, Mendoza retrata la Barcelona d’entre les dues exposicions, la Universal del 1888 i la Internacional del 1929. Onofre arriba a la ciutat provinent del Pirineu amb tretze anys, decidit a buscar-se la vida; s’hostatja en una pensió miserable i aconsegueix la seva primera feina on s’està construint l’Exposició Universal. Quan la novel·la finalitza, és l’home més ric d’Espanya i una de les majors fortunes del món. Tal i com adverteix el seu autor en el pròleg, l'obra no és una novel·la històrica a l'ús sinó una transcripció de la memòria col·lectiva d'una generació de barcelonins.


La sombra del viento
Carlos Ruiz Zafón (Planeta, 2001)

L'ombra del vent narra una història de misteri en la Barcelona de meitat del Segle XX. Té una ambientació freda, fosca i solitària, en la qual abunden les descripcions dels carrerons, les places i els barris on es desenvolupa la història. Comença un matí de 1945, quan Daniel Sempere és conduït pel seu pare al Cementiri dels llibres oblidats, d'on li deixa triar un llibre. N'escull l'Ombra del vent, del qual en quedarà tan fascinat que intentarà esbrinar una mica més sobre el seu autor Julià Carax. Aquest fet el durà a endinsar-se en un món d'intrigues i misteris, però també d'històries d'amor, que s'acabaran reflectint sobre la seva pròpia vida i els diferents personatges de l'obra. Un best-seller mundial, amb deu milions d'exemplars venuts en 36 idiomes. La crítica el qualificà com "una de les grans revelacions literàries dels darrers temps".


Lo mejor que le puede pasar a un cruasán
Pablo Tusset (Lengua de trapo, 2001)

Pablo Jose Miralles, un inadaptat descarat, gandul, misogin i putero es troba amb un enigma per resoldre en la mateixa Barcelona. A bord d'un cotxe esportiu, i amb un humor intel·ligent, excèntric i mordaç, Miralles ens condueix per una intrigant trama esquitxada d'alegries etíliques, passos veneris i pàgines web de dubtós contingut: la resolució de la desaparició del seu germà The First, president de Miralles & Miralles, la pròspera empresa familiar. Però el que comença com una misteriosa desaparició anirà adquirint qualitats oníriques i acabarà portant al nostre Pablo Jose fins a la Fortalesa: una invisible ciutadella situada en les entranyes de Barcelona...Lo mejor que le puede pasar a un cruasan és el debut literari de Pablo Tusset, una novel·la sorprenent, divertida i brillant.


La catedral del mar
Ildefonso Falcones (Grijalbo, 2006)

Novel·la històrica sobre la vida a Barcelona durant el segle XIV, en un dels moments de màxim esplendor de la Corona Aragonesa. La història té com a nexe d'unió la construcció de Santa Maria del Mar, al barri de la Ribera i la vida de les persones de l'època. La catedral del mar és una trama en la qual s'encreuen lleialtat i venjança, traïció i amor, guerra i pesta, en un món marcat per la intolerància religiosa, l'ambició material i la segregació social. Tot això converteix aquesta obra no només en una novel·la absorbent, sinó també en una fascinant i ambiciosa recreació de la llum i ombres de l'època feudal a la ciutat. Un best-seller que s'ha editat en 43 països i del que s'han venut més de cinc milions d'exemplars.


Jo confesso
Jaume Cabré (Proa, 2011)

Jo confesso és una de les més cèlebres novel·les de l’escripctor barceloní Jaume Cabré. Escrit de forma exquisida, el llibre és una mena de llarga carta d’amor d’algú que ha hagut de jugar sol durant molts anys, entre llibres vells i secrets inconfessats; d’algú que ha estimat de manera incondicional; d’algú que se sent culpable d’una mort violenta, i d’algú que no entén el mal que recorre la història d’Occident. L’autor reflexiona sobre la idea del mal en la història de la humanitat a partir de la vida d’un personatge culte i molt intel·ligent nascut a la Barcelona de la postguerra.





Encara en vols més?

Si vols conèixer més novel·les que es desenvolupen a Barcelona, escoltar la lectura dels seus fragments o bé saber sobre el lloc concret on succeeix l'acció, et recomanem que donis un cop d'ull al Mapa literari de Barcelona, un interessant projecte col·laboratiu del CCCB que es va presentar en el marc de Kosmopolis 2011.




Bones lectures, bon Sant Jordi!



T'ha agradat? Comparteix aquesta entrada!

18 comentaris :

Anònim ha dit...

Boníssima selecció! La meva preferida és "La ciudad de los prodigios" tot i que també tinc un record excel·lent de "Vida privada".
Que passeu un bon Sant Jordi demà, parella!
Ibana

Quaderns de bitàcola ha dit...

Hola Ibana i Marc! Moltes gràcies i bon Sant Jordi per a vosaltres també! :-)

Eva PM ha dit...

Excelente selección!, me ha gustado mucho el post :-)

Quaderns de bitàcola ha dit...

Hola Eva! Muchas gracias, esperamos que mucha gente se anime a conocer Barcelona a través de la novela, por Sant Jordi es una buena ocasión! :-)

Alícia Bea ha dit...

Magnífica selección de títulos en la que no podía faltar Pepe Carvalho. Hay un par que no tenía controlados así que mil gracias por las recomendaciones. Feliç Sant Jordi, viatgers!

Quaderns de bitàcola ha dit...

¡Hola Alicia! Muchas gracias por tus palabras y muy feliz Sant Jordi para tí también! :-)

Xavi i Txell - Estem de Vacances ha dit...

Ens heu donat un munt d'idees, bona sel·lecció! Compartim gustos, alguns ens els hem llegit! ;-)
Feliç dia de Sant Jordi!

Txell i Xavi

Quaderns de bitàcola ha dit...

Bones Xavi, Txell! Feliç diada per a vosaltres també! :-)

Laura ha dit...

De la lista sólo me he leído dos, así que me queda lectura para rato :) El de Lo mejor que le puede pasar a un cruasán me lo ha recomendado ya mucha gente, así que apuntado queda para cuando acabe el de Sergio Parra :)

Un abrazo y ¡Feliç Sant Jordi!

Angie ha dit...

M'ha encantat! La Plaça del Diamant és un dels meus llibres preferits; dels altres n'hi ha un parell que no he llegit... A posar-hi remei :) Bona diada de Sant Jordi!

Elena ha dit...

Me quedan varias por leer pero Nada y La ciudad de los prodigios están entre mis novelas favoritas. Es curioso porque estoy intentando hacer lo mismo con novelas que traten sobre Londres.

Saludos y buen día de San Jordi!!

Quaderns de bitàcola ha dit...

¡Hola Laura! Estupendo, muy recomendable. Feliz Sant Jordi para tí también! :-)

Quaderns de bitàcola ha dit...

Hola Angie! a nosaltres també ens agrada molt La plaça del Diamant; Igualment i bones lectures!

Quaderns de bitàcola ha dit...

¡Hola Elena! Je je, estaremos atentos a las novelas sobre Londres! Saludos! :-)

Estefanía ha dit...

Bona tarda nois!

Encara que tard (diuen 'mas vale tarde que nunca (o jamás)....' espero vareu passar una bona Diada de Sant Jordi!!! el post literari molt bé!! no es podia esperar menys tenint en compte Enric que ets bibliotecari!! m'he llegit algunes de les 10 novel·les que recomaneu i encara estic amb una per acabar el 'Jo confesso' de Jaume Cabré vaig per la pàgina 800 i pico ... porto mesos amb el llibre (he de dir que llegeixo diversos al mateix temps i depèn de l'estat d'ànim, etc... llegeixo un o d'altre ), d'aquest molta gent m'ha dit que no li ha agradat o que costa molt de llegir i l'han deixat, he de dir que a mi certament m'està agradant tot i que crec no és un llibre senzill ni d'escriure ni de llegir i menys en dos dies... demana el seu temps i el seu esforç de comprensió com moltes coses que realment valen la pena en aquesta vida!!;-)

Una forta abraçada!

PD. Encara que a poc a poc us vaig seguint... avui canvio de mòbil a veure si em deixa comentaris!!!

Quaderns de bitàcola ha dit...

Gracies per la teva aportació Estefania!
Hem intentat fer una selecció de llibres representatius per a tots els gustos. Que bé que t'hagi agradat. D'alguna forma s'havia de notar el bibliotecari viatger al bloc, no? ;)

Enhorabona pel nou mòbil!!! :)

Edgardo ha dit...

Me encantan los libros y creo que debería ser otra de las formas de conocer ciudades para los turistas, se podría promocionar tanto la literatura como el el turismo de esa manera. Personalmente recuerdo haber leído La Catedral del Mar y como extranjero me sirvió para conocer mucho mejor la historia de Barcelona. La recomiendo. Saludos.

Quaderns de bitàcola ha dit...

Hola Edgardo! Encantados que te pases por aquí! Totalmente de acuerdo con lo que dices, leer sobre ello es una de las mejores maneras de descubrir una ciudad. Aunque también pisarla! Saludos!

 
Continguts de Quaderns de bitàcola (Enric Vilagrosa i Celia López) | Tecnologia Blogger | Plantilla original de Wordpress Theme i Free Blogger Templates | Disseny adaptat per Quaderns de bitàcola
cookie law