25 de febrer del 2014

Teheran, revolució i història recent d'Iran


El nostre viatge a l'antiga Pèrsia comença per Teheran, la capital de la República islàmica d’Iran i porta d'entrada de la majoria de viatgers que visiten el país. Ja des de fa temps teníem una atracció molt forta per país i per fi ens hem decidit a visitar-lo per primera vegada (i esperem que no sigui la última). Per arribar fins aquí abans hem hagut de passar per la feixuga burocràcia que implica fer el visat -quatre setmanes- i que es tradueix en una visita a la comissaria per fer un nou passaport i diverses a una agència especialitzada per tramitar-lo (passos que ja explicarem més concretament en un altre post). Però ha valgut la pena, el país bé que es mereix aquests petits inconvenients.

Després de fer escala a Istanbul arribem a Iran, i ja a l’avió constatem que anem a un lloc on les normes de vestir són molt importants. Les dones porten hijab -mocador al cap- o bé directament xador -tela negra que les cobreix de dalt a baix, només mostrant-ne els peus-. En tot cas la seva roba ha de ser ampla per no marcar la seva figura. Els homes, per la seva banda, vesteixen bastant normals, sempre amb pantalons llargs (tant a l’hivern com a l’estiu) i molts llueixen un bigoti o barba que els hi dóna un aire…com diríem…molt persa! Són les normes que l'estat ha imposat per llei en un país de religió musulmana de majoria xiïta i no serem pas nosaltres qui ens les saltem.


Dona iraní amb el típic xador que cobreix tot el cos.

La primera impressió de Teheran és, en general, d'una ciutat caòtica. Ho vam poder comprovar quan intentàvem creuar els carrers sense semàfors -pràcticament no n'hi han- i els cotxes i motos passaven pel costat nostre a tota velocitat i sense tenir gaires miraments. Hem de comptar que és una ciutat de més de 8 milions d'habitants i que aquests s'han de moure cada dia. Molta gent amunt i avall i la contaminació que es respira en l'ambient.


Trànsit a Teheran.

El primer dia el vam dedicar a visitar els principals atractius turístics de la ciutat. Vam començar pel Gran Basar, una microciutat dins de la pròpia ciutat, on es troba un gran moviment de gent comprant i venent. És un lloc que et convida a perdre't pels seus carrers plens de vida, on es capta l'essència iraní. Molt a prop d'allà es troba la Mesquita de l'Imam Jomeini i el Palau de Golestan, aquest últim va ser el palau dels shas de la dinastia Qajar i avui dia és Patrimoni de la Humanitat. Després d'haver visitat altres ciutats hem de dir que la majoria dels edificis de Teheran no són comparables amb els de Isfahan o Shiraz que, segons la nostra opinió, són molt més atractius.


Palau de Golestan.

Possiblement l'única excepció a aquesta afirmació és la Torre Azadi que, amb una estructura de piràmide truncada sobre quatre potes ens va deixar amb la boca oberta en veure-la. És l'emblema de la modernització del país i la va fer construir el Sha Mohammad Reza Pahlavi al 1971 per commemorar el 2.500 aniversari de l'Imperi Persa. Justament aquest és l'escenari de les majors concentracions populars de la Revolució islàmica contra l'esmentat Sha.

De portes en fora Mohammad Reza va apostar per un país laic i occidentalitzat, cosa que li va aportar els favors d'Occident durant tot el seu regnat -a canvi d'uns quants litres de petroli, és clar-. Però de les intencions als fets hi ha un bon tros, i va acabar per convertint-se en un dictador de vida sumptuosa, mentre el poble no tenia què menjar. Al 1979 va esclatar la revolució i de la nit al dia es va instaurar l'islamisme radical del règim dels aiatol·las. A dia d'avui la realitat no és tan severa, però sí que el poder religiós té molt de pes en el govern del país.


Torre Azadi

El segon dia a la capital el vam dedicar justament a visitar alguns dels escenaris més representatius de la història recent del país. Unes visites potser no tan atractives com les del dia anterior, però amb una forta càrrega simbòlica i que ajuden al viatger a entendre una mica més el que ha passat al país en els darrers 35 anys. Vam començar per l'antiga seu de l'ambaixada d'EEUU, escenari de la famosa crisi dels ostatges que va fer trontollar els serveis de la CIA i va tenir en suspens durant més d'un any al món sencer.

En el marc de la Revolució, el 4 de novembre de 1979 una multitut d'estudiants lleials a l'aiatol·la Jomeini es va manifestar davant l'ambaixada en protesta per la negativa del govern nord-americà de lliurar a l'Iran al deposat Sha per tal jutjar-lo. La concentració va degenerar en l'assalt a l'edifici i 56 de les persones que es trobaven en aquell moment treballant van ser segrestades durant 444 dies. Van haver sis treballadors que van poder escapar i es van refugiar a la casa de l'ambaixador canadenc. La rocambolesca història del seu alliverament es pot veure a la pel.lícula Argo, on Ben Affleck, agent de la CIA, es farà passar pel mànager d'un grup d'actors que interpreten una pel.lícula de ciència ficció a Iran; els treballadors se salven i escapen del país perquè faran d'actors improvisats, tot un culebró "made in EEUU"!


Façana de l'antiga seu de l'ambaixada dels EEUU a Teheran

Encara avui els murs de l'antiga embaixada són testimoni silenciós del que allà va passar a través de les seves pintades. Es pot veure, per exemple, l'estàtua de la llibertat amb una cara de calavera o frases anti-americanes. També és curiós comprobar com, malgrat que actualment ja no és la seu dels EEUU, hi ha soldats que controlen el recinte i tot el que l'envolta. No ha estat fàcil treure les fotos que us mostrem aquí, però gràcies al zoom de la càmera hem pogut captar aquest tros d'història d'Iran.


Frases anti-americanes als murs de l'antiga ambaixada d'EEUU.

Estàtua de la llibertat amb cara de calavera, simbolitzant la mort.

Ja a les afores de la ciutat, un altre dels llocs simbòlics de la història recent del país és el Cementiri Behesht-e Zahra, el cementiri de guerra més gran del país on descansen les víctimes de la guerra d’Iran-Irak. Una conflicte que entre 1980 i el 1988 va comportar més d'un milió de morts, dels que uns 200.000 descansen aquí. És colpidor veure les fileres inacabables de tombes de víctimes d'una guerra que no va servir de res. Passejar per aquí és un exercici de reflexió de fins a on poden arribar els extemismes i la barbàrie humana. Les urnes de vidre amb les pertinences personals dels que allí descansen són testimonis de vides truncades sense sentit. No és difícil trobar-hi germans o pares i fills enterrats uns al costat d'altres.


Tombes de les víctimes de la guerra Iran-Irak
Tomba d'un jove al cementiri Behesht-e Zahra.

Davant seu, a uns centenars de metres, hi descansa també el líder que els va portar al camp de batalla: l'Iman Jomeini. Encara avui es recorda que aquí es van arribar a reunir aquí fins a 10 milions de persones en el que es considera el funeral més multitudinari de la història. El Mausoleu de Jomeini encara continua en construcció quinze anys despres de la seva mort. Una obra faraònica retrat d'una època que gran part de la població del país comença a deixar enrere per mirar cap a un futur millor.


Mausoleo del Imán Jomeini


Altres posts sobre Iran:

Oferta National Geographic
T'ha agradat? Comparteix aquesta entrada!

20 comentaris :

Laura ha dit...

Bueno, ¡me ha encantado, chicos!! Vaya viaje. El Palacio de Golestán es monísimo, todo lleno de mosaicos. Vaya mal rollo el cementerio, con las caras y las pertenencias :S Qué horror, aunque tiene que ser súper curioso. La peli Argo mola mucho, aunque sea una americanada total. Espero que publiquéis más sobre Irán porque ya estoy muy convencida para ir y necesitaré vuestros consejos y experiencia :D ¡Un abrazo pareja!

Quaderns de bitàcola ha dit...

Hola Laura! Seguro que no hace falta convencerte para que vayas a Irán! Estate atenta a las próximas publicaciones, porque este país se te va a convertir en irresistible! :-)

Un abrazo!

Unknown ha dit...

Nois, tenia moltes ganes de llegir les vostres aventures a Iran! Amb ganes de llegir més! El tema de la roba es per respecte o obligatori també en el cas dels turistes?

Una abraçada!

Quaderns de bitàcola ha dit...

Hola Carla! Doncs com li hem dit a la Laura, estigues molt atenta a les properes publicacions, Iran és un país que atrau molt. El fet de vestir segons les regles implantades pel govern es tracta d'ambdues coses: respecte i obligació, i els turistes també han de complir les normes. Així que si estàs pensant en anar-hi, intenta que no sigui en ple estiu, perquè passaràs una mica de calor amb el mocador! :-)

Una abraçada!

milcamins ha dit...

Com tot el que publiqueu m'ha agradat molt aquesta introducció.
Us segueixo!
Abraçades i petons!!

Quaderns de bitàcola ha dit...

Hola Mercè! Gràcies! I gràcies pels teus consells sobre Iran. Ha estat per a nosaltres un gran descobriment, un país al que estem segurs que tornarem! Una abraçada!

Estem de Vacances ha dit...

Que guai! Ja tenim les cròniques Iranianes sortides del forn! No trigueu en publicar la resta, que ens interessen molt! Abrasus!
Txell i Xavi

Quaderns de bitàcola ha dit...

Hola parella! Sabíem que us interessaríen! Tenim molt per a explicar d'aquest país del que, com ja sabeu, hem tornat maravellats. Aneu aviat!

Abraçades!

Anònim ha dit...

8 milions d'habitants a Teheran??? No ho haguéssim dit mai. Iran és tan desconeguda per nosaltres que ens sorprenen un munt de coses. Sort de vosaltres que ens ho expliqueu de manera genial al blog.
Fa poc hem vist la peli Argo, i ens ha encantat veure que feu referència.
Esperem les properes cròniques!!
Abraçada!

Manel i Cristina

Verónica Paz ha dit...

Molt bon inici!!! es un país que no conec gaire, així que m'interesa molt el que ens pogueu explicar ^_^

Quaderns de bitàcola ha dit...

Sí! Vuit milions d'animes, fins a quinze si comptem la seva àrea metropolitana. Una de les grans ciutats asiàtiques!

Iran és una sorpresa contínua. Ja no només pel que s'hi pot veure sinó més aviat per les situacions que s'hi poden arribar a viure, sobretot amb la seva gent.

Aneu apuntant Iran en la vostra llista de futurs destins... Estem segurs que us encantaria!

Manel, Cristina, moltes gràcies pel vostre comentari! :)

Quaderns de bitàcola ha dit...

Gràcies Verònica!
Ui... ja t'avisem que Iran és un país que cada cop t'interessarà més... Té un munt d'encants per descobrir al viatger! ;)

Babyboom ha dit...

Seguiré atenta vuestras entradas sobre Irán ya que es uno de los destinos que hace tiempo tenemos en mente. La verdad que Teherán no me llama mucho la atención pero estoy segura que lo mejor está por llegar!! Una abraçada!! ;-)

Quaderns de bitàcola ha dit...

Hola Adela! Cierto que Teherán no es una ciudad "bella" con la magnitud de la palabra, pero es historia pura de Irán; de ahí que estuviésemos dos días. Prepárate porque tenemos mucho que explicar sobre nuestro viaje a Irán, muchas ciudades bellísimas y lugares de la ruta de la seda que nos dejaron con la boca abierta...¡Seguro que te entran unas ganas de ir enooormes! :-)

Abrazos!

companysdeviatge ha dit...

Hola, nois! Molt interessant l'article! I quina passada la Torre Azadi! Amb moltes ganes de continuar llegint les vostres cròniques d'Iran :-)
Jordi i Su

Quaderns de bitàcola ha dit...

Hola Jordi, Su! Gràcies, a veure si us entren ganes d'anar-hi! :-)

raku ha dit...

como es la seguridad para un turista, porque esta zona es como una olla en continua ebollucion
gracias por vuestras aportaciones y comentarios

Quaderns de bitàcola ha dit...

Hola raku!

Contrariamente a lo que mucha gente suele pensar, es de los países más seguros en los que hemos estado. La imagen que recibimos del país suele ser muy alarmante debido a los medios de comunicación, que terjiversan las noticias, normalmente por razones políticas. No nos sentimos en ningún momento en situación de peligro ni nada por el estilo, ni tan siquiera vimos delincuencia (del tipo robos a turistas); todo lo contrario: la gente es amabilísima y te ayuda en todo. Así que si estás pensando en ir te animamos a que lo hagas, te darás cuenta que el país y sobretodo su gente vale muchísimo la pena. :-)

Saludos!

Tuareg ha dit...

No només es un país molt segur, a més el nivell cultural es alt. Un cop estableixes vincles d´amistat, els Iranians són molt conscients de la situació que viuen al dia a dia.
Felicitats pel viatge Quaderns!

Quaderns de bitàcola ha dit...

Tuareg: Moltes gràcies! Des que vam anar a Iran, ja tenim ganes de tornar-hi! L'experiència allà va traspassar les nostres expectatives. :-)

Salutacions!

 
Continguts de Quaderns de bitàcola (Enric Vilagrosa i Celia López) | Tecnologia Blogger | Plantilla original de Wordpress Theme i Free Blogger Templates | Disseny adaptat per Quaderns de bitàcola
cookie law