24 de juliol del 2013

Un crit d'esperança, comiat al Sàhara


Els dies avancen, i continuem visitant a familiars i amics de la família de l’Ama. Ens costa molt orientar-nos quan sortim de casa, si no ens acompanyés algú, segur que trigaríem molt en orientar-nos i arribar...!


dones sahara


Tothom és molt hospitalari i ens rep amb els braços oberts i amb la tradicional cerimònia del te. De camí anem fent fotografies i ens anem trobant amb nens i nenes que ens saluden en castellà amb diferents accents en funció de la regió on han fet les colònies d’estiu. Veiem un grup molt gran de d’infants i l’Aina i la Yasmina enmig del carrer organitzen jocs i tots participen activament.


nens sahara


També tenim l’oportunitat d’anar a un casament on l’Álamo, la germana de l’Ama, està convidada. Celebrem part de l’enllaç amb les amigues de la núvia. Moltes dones vestides amb melfes molt elegants que es reuneixen, ballen, xerren i beuen llet de camella. No veiem a la núvia ja que es troba malament i està descansant, però tenim l’oportunitat de beure llet de camella i participar en la festa.


roba penjada


La comunicació entre províncies (wilayas) es fa per pistes i camins de sorra. Només existeix una carretera, entre la ciutat algeriana de Tindouf i la recepció central de Rabouni i entre aquesta i la província de Smara. Els municipis (daira) estan separats per 3 o 4 quilòmetres i agrupen una població d'entre 5 i 7 mil habitants dividits en quatre barris. Al centre es troba la construcció que alberga les activitats de la daira, el dispensari, l’escola regional i l’escola bressol. Als campaments hi ha dos hospitals generals, dues escoles d’internats, una escola de dones i un complex avícola-agrícola.

Enfilem la recta final del viatge i ens retrobem amb la Naima. Tot i que ellà està a Smara la visitarem amb el Handy, l’Ama i Masoura al campament de l’Aaiun on viu la seva tieta. Porta una melfa que oculta la seva melena morena però continua igual de divertida. Ens posen una taula plena de menjar típic amb tanta quantitat que no ens l’acabem. Hem estat molt a gust amb ella i per acomiadar-nos ens ha preparat el tradicional te. Hem acordat que la tercera trobada la farem a Granollers on viu amb la seva germana que és metgessa. Ens acompanya al mercat on l’Azucena, l’Aina i la Yasmina es compren menfes i després d’una visita llampec a la sogra del Handy i a la germana de Hataba tornem a casa.




La població sahrauí és d'origen berber i tradicionalment es traslladaven amb els ramats buscant la pluja. Parlen un dialecte anomenat hassania, a més del castellà que parlen tots els nens i les persones grans. Socialment es divideixen en tribus i la seva forma de vida, normalment és el nomadisme pastoral. La majoria són de religió musulmana.


carrers sahara


L'activitat econòmica al camps de refugiats és molt escassa, predominant la pastura nòmada i cada vegada més, desenvolupant el comerç intern. Els refugiats sahrauís depenen completament de l'ajuda internacional i de la solidaritat dels pobles. Un cop al mes es dóna a cada família una quantitat determinada d'aliments bàsics: oli, llenties, arròs, sucre... i gas per al consum diari. La quantitat a rebre per cada família està en funció del nombre de membres de la unitat, de les edats, l'estat de salut i de les existències. Els aliments rebuts són insuficients, produint dèficit alimentari que provoca diferents tipus de malalties com avitaminosi i anèmies entre d’altres.

Tot i que els germans i nebots de l’Ama no celebren la festa dels Reis Mags d’Orient ens inventem la història que com nosaltres estem al Sàhara ells que són poderosos i tenen poders màgics ens visitaran i ens deixaran regals un dia abans que a la resta del planeta. Dit i fet!! El dia 5 de gener quan ens llevem totes les sabates apareixen en forma de rotllana i amb regals i dolços per tothom. Ha estat una sorpresa que ningú esperava.

Arriba l’últim dia a Ausserd, al matí anem a l’escola d’infantil i ens fem amb el control. Els lliurem tot el material educatiu que hem portat i seguidament organitzem tres espais pel nens. El primer és de jocs i cançons amb l’Aina, el segon de psicomotricitat amb la Yasmina i el tercer un espai de jocs i racons amb l’Azucena. Jo em dedicaré a fer fotos i a récorrer els diferents espais. La veritat és que ha estat una bona experiència i m’ha fet reflexionar al voltant de molts temes com la comprensió dels infants, el poder del llenguatge, la comunicació, el llenguatge no verbal i la universalitat del joc.


escola sahara


Els sahrauís han intentat dotar la seva població de tots els mitjans possibles perquè tinguin una vida digna i han aconseguit que tots els nens estiguin escolaritzats obligatòriament fins el 16 anys. Cada estiu, milers de nens refugiats viatgen a diferents comunitats de l’estat espanyol on són rebuts per famílies d’acollida durant les vacances escolars. A més d’evitar les altes temperatures del desert, comparteixen aquests mesos amb altres nens, reben atenció mèdica i perfeccionen l’aprenentatge del castellà. Molts adolescents estudien secundària i estudis universitaris acollits per Cuba i a Argèlia.


nen saharaui


A la tarda anem al mercat amb la Hataba, fem unes compres i a la nit arriba l’hora d’acomiadar-nos de tota la família, agraint la hospitalitat i la calidesa amb la que ens han rebut. Aquests dies ens han cuidat molt i hem estat com a casa.




Passem per protocol, on després de fer els tràmits corresponents, pugem a un 4x4 deixant enrera el desert, de la mateixa manera que vam arribar fa una setmana. A la nit, il.luminats per la Lluna s’enlaira el nostre avió cap a Argel, on fem nit i a l’endemà al matí volem cap a Barcelona, on posem punt i final al viatge.

Ens quedem amb la calidesa de la família, l’afecte, l’hospitalitat, la generositat, la humilitat, els somriures del nens, la llums dels ulls, l’amabilitat de la gent, el cel ple d’estels, la perserverança, la lluita per retornar al seu país, el concepte del temps, amb la segona ronda del te dolça com l’amor, els dàtils, els tons rogencs, ataronjats i càlids del desert...i amb un desig que cridem a quatre veus: que la propera vegada que veiem als fills dels núvols realitzem el viatge per mar.


senyera sahara


"Parla a qui comprengui les teves paraules"
"Háblale a quien comprenda tus palabras"
"Kalam men yafham leklam"

Proverbi saharaui


dibuix camps refugiats
Autor: Òscar González
__________________________________________________________________________

 
Viatjar no és només veure icones i monuments, moltes vegades la situació de la gent local és una bona raó per decidir visitar un lloc i tenir una experiència de la qual no tornem indiferents. Aquest és el cas del viatge que va decidir fer l'Òscar: visitar durant una setmana un camp de refugiats al Sàhara. L'Òscar és el nostre convidat del mes de juliol i temporalment li hem cedit el bloc per a que ens expliqui el seu viatge. -- Enric i Celia



L'Òscar també ha escrit:

T'ha agradat? Comparteix aquesta entrada!

    10 comentaris :

    Anònim ha dit...

    Quina experiència més maca Òscar!! aquest últim post fa emocionar... Bon estiu!
    Sil.

    Estefania ha dit...

    Hola Òscar!

    Sens dubte una experiència inoblidable! gràcies per compartir-ho amb tots nosaltres!;-)

    Bon estiu i bones vacances!

    Quaderns de bitàcola ha dit...

    Òscar,
    un plaer tenir-te de convidat durant aquests dies. Gràcies per compartir la teva experiència i explicar als lectors una altra forma de viatjar.

    Segur que a més d'un lector li has despertat el cuquet per conèixer més sobre la realitat sahraui. A nosaltres mateixos, ens han entrat moltes ganes de coneixer-la també de prop.

    Fins la propera!

    Anònim ha dit...

    Hola a tots!! Moltes gràcies Sil, Estefania, Enric i Cèlia. Relatar el meu viatge als camps saharauís ha estat molt emotiu i m‘ha fet reviure molts records. És un petit homenatge a aquest poble lluitador. Petons des de Mèxic. Òscar

    Anònim ha dit...

    Hola ¡Que detalles tan importantes develas con tan creativa belleza! ...a pesar de que el tema es la vida dura, aunque digna, de personas que llevan sus veinticuatro horas como una letanía.
    Gracias por traer otros modos de existir, hechos y actos que animan diversidad de reflexiones. Saludos. Comparto

    Quaderns de bitàcola ha dit...

    Hola Luna! Muchas gracias, un viaje como el que hizo Òscar es una gran experiencia y una manera de ver la realidad con tus propios ojos; una realidad de la que no se habla muy a menudo. Saludos!

    Unknown ha dit...

    Estimados amigos! Alguna forma de contactar con Óscar? Es sobre el dibujo de las jaimas. Somos una asociación de ayuda a un taller de mujeres de Smara.

    Unknown ha dit...

    Estimados amigos! Alguna forma de contactar con Óscar? Es sobre el dibujo de las jaimas. Somos una asociación de ayuda a un taller de mujeres de Smara.

    Òscar ha dit...

    Hola Alicia, soy Oscar y estoy a vuestra entera disposición. Si me facilitas un correo electrónico o un perfil de Facebook contacto con vosotros. Un saludo :)

    Unknown ha dit...

    Estupendos dibujos. Vamos a utilizar la acuarela para felicitar en Navidad. Espero no sea problema. Saludos FANDAS

     
    Continguts de Quaderns de bitàcola (Enric Vilagrosa i Celia López) | Tecnologia Blogger | Plantilla original de Wordpress Theme i Free Blogger Templates | Disseny adaptat per Quaderns de bitàcola
    cookie law