21 de desembre de 2012

Medellín: La ciutat de l’eterna primavera


Autora convidada: Aina de Lapparent


Medellín, situada a 1500 m d’altitud és la capital de la regió d’Antioquia. Ara, després d’una història de tots (mal)coneguda, reneix. Avui és un centre financer, industrial i comercial de primer ordre i una de les ciutats més pròsperes del país.


vistas de medellin, vistes de medellin


El tòpic descriu Medellín com la ciutat de l’eterna primavera. Més que mai a dia d’avui podríem afegir que els seus habitants són coneguts pel seu esperit emprenedor i omplen els carrers amb alegria, entusiasme, optimisme, esperança, bullici, caos... La ciutat sencera és com un calidoscopi gegant on el viatger troba l’ocasió de perdre’s i de retrobar-se. No hi ha una manera definida de conèixer la ciutat, i encara que cal conèixer els atractius turístics, res millor que disposar del temps suficient per passejar sense rumb fix.




Un idioma compartit, una mirada tafanera i un esperit obert a deixar-se sorprendre, ens ajuden a descobrir el batec real d’una ciutat en constant transformació. Un dels projectes que ha tingut un impacte més fort a la ciutat ha estat la creació d’un nou sistema de transport públic: amb el metro i el Metrocable s’està transformant de manera radical no només la ciutat sinó la vida dels seus habitants. Pujar al Metrocable és vertiginós tant per l’alçada com per veure la vida de barri que es desenvolupa als teus peus.




Per entendre la història recent de la ciutat és imprescindible el contacte amb els seus ciutadans i parlar. La seva amabilitat i el llenguatge suau ens convidem a parlar, parlar de tot. Economia, política, literatura, gastronomia, moda... Només així podem entendre la confiança que els inspira per resistir i la capacitat que tenen per sortir-se’n.

De la mà de Joelle, professora de la Universitat d’Antioquia, i de Carlos i Julio César, estudiant de Filosofia, tenim l’oportunitat de conèixer de més a prop la Universitat pública. Des del campus ens mostren i ens relaten com la comunitat universitària, en alerta i en lluita permanent, no renuncia al somni d’un país més just, més lliure.




L’enorme vitalitat cultural de la ciutat és present tant als centres cívics i culturals dels barris com als grans equipaments culturals que guarneixen amb nombroses banderoles els carrers de la ciutat. L’esdeveniment més destacat d’aquells dies ha estat la Fira del Llibre i de la Cultura, organitzat al Parc Botànic. La fira ofereix una gran diversitat d’oportunitats per als autors, les editorials, llibreters, les biblioteques, els lectors... És difícil d’imaginar un escenari millor. Les petites carpes blanques s’estenen enmig d’un bosc tropical, a perdre la vista. Hi ha activitats tan agradables com escoltar un conte, estirat, el cap recolzat en un coixí...mentre tot tipus de bestioles passegen al nostre costat.


parque botanico de medellin

parque botanico de medellin


D’aquí tres setmanes retornarem a Medellín. Els dies que ens queden els aprofitarem per conèixer una mica més els atractius turístics de la regió d’Antioquia.





En direcció a l’oest arribem a el Peñol, i Guatapé, un poble pintoresc al costat d’un llac, una explosió de color que ens ha acompanyat durant tot el viatge abans de tornar a Medellín.





Medellín és un pou de talent i creativitat, i punt de trobada entre gent excepcional!


L'Aina també ha escrit:
    _________________________________________________________________________

     
    L’Aina té 15 anys i aquest estiu passat ha creuat l'Atlàntic per primera vegada per fer un viatge amb la família durant un mes. L'experiència de conèixer noves realitats li ha agradat tant que espera tornar a viatjar moltes vegades a llocs igual o més interessants. És la nostra convidada del mes de desembre i temporalment li hem cedit el bloc per a que ens expliqui el seu viatge a Colòmbia. -- Enric i Celia



    9 comentaris :

    Anònim ha dit...

    Entren ganes d'anar-hi!

    Anònim ha dit...

    i de tornar-hi
    Montse Alvarez

    Mariló Sanz Mora ha dit...

    Mare meua amb l'Aina...si amb 15 anys escriu així no sé què farà quan tinga més anys i més bagatge viatger...perquè cert que està jove ja no pararà de fer-ho, se li nota que ja té el cuquet dins.

    Anònim ha dit...

    certament se'm fa estrany llegir sobre Colòmbia i no parlar de droga ni cocaïna xD

    Unknown ha dit...

    Doncs ara m'han donat ganes de pujar-me al metrocable! Vas fer un viatge realment interessant. Molt bona feina :)

    Quaderns de bitàcola ha dit...

    Ho reafirmem! L'Aina escriu molt bé, i estem segurs que viatjarà molt i molt!
    Gràcies pels comentaris ;-)

    Anònim ha dit...

    Jo acabo d'arribar de Bogotà i Cali. Certament, com diu l'Aina, no hi ha una manera concreta de conèixer aquestes ciutats. Cal passejar-les. Moltes felicitats per la manera d'explicar-ho.... amb 15 anys.... Mare meva!

    SANTI ROMERO

    Anònim ha dit...

    Moltes graciés per tots els comentario i per tots els éloges que on estic segura de mercier. (el corrector automatico es indomable) espérons que amb els meus articles algun dia visiteu colombia

    Emilie ha dit...

    C'est super Aïna!! ça donne envie!! Félicitations pour ton talent à raconter et décrire. C'est un plaisir de te lire. Continue!! Moltes graciés! Emilie

     
    Continguts de Quaderns de bitàcola (Enric Vilagrosa i Celia López) | Tecnologia Blogger | Plantilla original de Wordpress Theme i Free Blogger Templates | Disseny adaptat per Quaderns de bitàcola
    cookie law