24 de desembre de 2012

Colòmbia: perduts entre cafetars

Autora convidada: Aina de Lapparent


El nostre destí és passar set dies en una finca cafetera prop del poble d’Anserma a la regió de Caldas, al bell mig de la zona cafetera de Colòmbia.

Set  hores amb un cotxe particular per fer 189 quilòmetres! "Aquí saps quan surts però mai quan arribes”. Quantes vegades ho hem sentit dir?  Sí, els trajectes són imprevisibles, i difícilment pots preveure el temps que requereix anar d’un lloc a l’altre. És clar que són carreteres de muntanya, revolts un darrera l’altre, esllavissaments, pujades i baixades, canvis de rasant, trossos sense asfaltar...!



Durant el trajecte trobem obstacles permanents, però el camins no són en absolut solitaris. Durant tot el viatge ens acompanyen nombrosos camions anomenats tractomules, peatges, estaderos, venedors ambulants d’obleas, d’empanades, de pan de queso... La topografia es cada vegada més accidentada, la vegetació  més espessa, el verd més divers i les boires ens transporten cap un paisatge únic.

Arribem a destí sota una pluja tropical. Ens somriuen, portem sort: el cafè en necessita molta. Com que ha caigut el sol, no ens hi veiem gaire, però hi ha alguna cosa exuberant en l’ambient.


Amb les primers llums del dia podem apreciar tota la bellesa del lloc. Un paisatge infinit de plantacions de cafè, palmeres, bananers, el riu serpentejant al fons de la vall, i, a l’horitzó, darrera les muntanyes, el Pacífic. Són les sis del matí i tot sembla indicar que ja fa estona que el poble és despert. Carreteres omplertes de gent que puja i baixa, nens uniformats que van cap a l’escola, yupaos i busetes a vessar amunt i avall.



L’estada a la finca cafetera ens permet viure de prop la vida del camperols de la zona, que treballen la terra amb passió i dedicació. Els dies comencen d’hora aromatitzats de cafè i amb un bon esmorzar. Avui visitem la plantació, ens expliquen tot el  procés de recol·lecció i transformació del cafè en un producte de primera qualitat. També coneixerem com els productors de cafè s’organitzen al voltant de les seves cooperatives locals i de la Federació Nacional de Cafeters.




A la plantació hi ha un cert neguit, comencen a aparèixer els primers grans vermells, d’aquí tres o quatre setmanes començarà la gran recol·lecta, això sí, cal que plogui. Com més pluja millor.  Ens perdem entre els cafetars... i aprenem a utilitzar el  matxet.



Tenim sort, són les festes del petit poble d’Anserma. Els carrers i les places encara més plenes si és possible. L’escola, el mercat, el cementiri, els taxis, els yupaos, les mules, l’església, els gossos, els cafès i els billars també estan a vessar.




Des d’Anserma visitem altres pobles veïns, amagats enmig d’aquesta geografia ondulant i accidentada. Tampoc perdem ocasió per provar la gastronomia local: tamales, sancocho, patacon, bandeja paisà... sempre acompanyats d’una bona dosi de fríjoles i un bon suc de fruita. Com algú pot negar-se a descobrir nous gustos, nous colors? Del maracujà al lulo, la guanàbana, el tomàquet d’arbre... amb aigua o amb llet però a tota hora.




Malauradament el Parc Nacional Natural de Los Nevados de Ruiz està tancat per alerta d’erupció i no vàrem poder visitar-lo. Aprofitem per banyar-nos a les aigües termals de Santa Rosa on hi ha tres tipus d’aigües termals naturals que arriben fins als 70 graus. Visitem Manizales, ciutat universitària i jove amb un centre comercial molt actiu on, per cert, sovintegen les cases de joc i apostes. Més tard, passegem pel Recinto del Pensamiento i visitem un hivernacle de papallones, un jardí d’orquídies amb centenars d’espècies diferents i des d’on observar colibrís autòctons. És la temporada dels estels, gent de totes edats enlairen els seus somnis al punt més alt de la ciutat



De retorn a la finca, de nou el paisatge infinit del cafè ens  acompanya. Una nit  més dormim entre sacs de cafè per torrar. La nit és fosca a l’horitzó els llampecs de la tempesta del Pacífic, tan aprop i tan lluny a la vegada. Aquesta vegada no és possible, el Carib ens espera!




L'Aina també ha escrit:
_________________________________________________________________________

 
L’Aina té 15 anys i aquest estiu passat ha creuat l'Atlàntic per primera vegada per fer un viatge amb la família durant un mes. L'experiència de conèixer noves realitats li ha agradat tant que espera tornar a viatjar moltes vegades a llocs igual o més interessants. És la nostra convidada del mes de desembre i temporalment li hem cedit el bloc per a que ens expliqui el seu viatge a Colòmbia. -- Enric i Celia



3 comentaris :

Anònim ha dit...

Aina ,merci pou ce nouveau regard de la Colombie et à suivre ...
M. De Lapparent

Aleix ha dit...

Carai Aina, una gran aventura, en volem més!

Joëlle Gallimard ha dit...

Era un ensayo, no mas, porque tuve problemas con mi computador y lo estaba como medio configurando.

Magnificas impresiones sobre tu viaje por la zona cafetera y la finquita de Oscar : te esperamos de nuevo.

Oscar y Joelle

 
Continguts de Quaderns de bitàcola (Enric Vilagrosa i Celia López) | Tecnologia Blogger | Plantilla original de Wordpress Theme i Free Blogger Templates | Disseny adaptat per Quaderns de bitàcola
cookie law