21 d’octubre del 2012

Guilin i Yangshuo: la Xina més rural


No és el primer cop que anem a la Xina. Com ja vam explicar en el nostre relat de Beijing, ja havíem visitat la Xina fa tres anys. En el nostre primer contacte, un dels llocs que més ens va agradar pel seu paisatge i la seva gent van ser la zona de Guilin i Yangshuo, al sud del país. Avui no ens hem pogut estar de recordar aquells paissatges de pel·lícula i compartir-los amb vosaltres.



Malgrat ser una  població de 4,7 milions d’habitants, Guilin té una situació geogràfica privilegiada. La ciutat està situada a la riba del riu Li, en una zona de muntanyes cobertes de vegetació -gràcies al seu clima subtropical- que confereixen a la ciutat un carisma especial marcat per les formacions càrstiques. De bon matí vam agafar una furgoneta que ens va portar cap al riu Li i des d'allà vam començar a baixar lentament pel riu en una petita embarcació feta de canyes de bambú. El Li és un dels cursos d'aigua més singulars que hem vist mai: envoltat de muntanyes amb formes capritxoses, ple de bambús a la seva ribera i bous treballant els camps propers... Semblava que estàvem passant a formar part d’un quadre d’aquells que se solen veure quan vas a menjar a un restaurant xinès, aquella típica estampa bucòlica... Estàvem dins d’aquell paisatge idíl·lic i, tot i que encara estàvem mig dormits, no era pas cap somni!





Ara bé, el colofó del viatge va ser la nostra estada en una petit poblet de la zona, a uns kilòmetres de Yangshuo. Allotjats amb una família xinesa, ens vam trobar com a casa. En aquesta aldea les portes de les cases encara romanen obertes i pel carrer tothom et saluda amb un "hello!" o un "hi jao!". La gent era encantadora, lluny d’aquell caràcter fred que se sol trobar a les grans ciutats. Així que vam decidir donar una volta per les rodalies amb bicicleta, el transport més pràctic i típic d’allà: ens vam endinsar per aquells camps d’arròs i vam palpar la vida rural de la Xina, potser la més autèntica ara que cada vegada hi han més migracions cap a les ciutats i la gent s’està tornant cada vegada més cosmopolita. Sense cap mena de dubte la vida allà és més relaxada, amb menys preocupacions i amb una gent que es veu més contenta. Almenys aquesta és la impressió que vam tenir.






Durant la nostra estada, vam poder veure de prop escenes ben curioses. És el cas de la tècnica de pesca de la zona, en la que els pescadors deixen anar un cormorà lligat d'una corda per a que agafi els peixos amb el seu bec i, quan té la pressa, amb un cop sec li estiren del coll per a que no se l'empassi. Després, un cop recupertat l'ocell, el pescador obre el bec de l’animal i agafa el peix, encara viu. Sembla mentida l’astúcia d'aquests homes!

També vam anar al mercat local on ens va sorprendre trobar-hi, a part dels animals habituals, parades de gossos -la carn de gos allà és un àpat deliciós-. El mercat és un dels grans pilars de les relacions socials a la Xina rural: allà es troba tota la gent de la zona per comprar, vendre, fer petar la xerrada... però també per anar al dentista o al barber.







I com que volíem veure el paisatge en tota la seva magnitud, aquí ens vam permetre un petit luxe: un vol en globus per la zona. Increïble veure des de dalt tot allò que ja ens semblava impressionant des d’arran de terra. Una immensitat verdosa acapara la vista, un mar de muntanyes amb pics calcaris que fa que tinguem una sensació d’irrealitat. Massa bellesa de cop per els nostres ulls. Com pot ser possible que existeixin llocs tan, tan, tan...?





Tota una experiència! Per la sensació de llibertat que et dóna volar en globus, pels paratges que teníem als nostres peus i... pel petit ensurt de l'aterratge! I és que baixant i sense quasi ni adonar-nos, el nostre globus va topar amb una gran tanca publicitària.... de cop i volta ens vam veure literalment penjats d'aquella tanca!

Al cap d'una estona van aparèixer del no-res un munt d’homes que, estirant amb una corda el globus cap a ells, van aconseguir deslliurar-nos. Així doncs, tot va quedar en l'anècdota. ;-)



16 comentaris :

Babyboom ha dit...

Qué chulada la zona, yo cuando estuve en China no me dio tiempo de ir Guilin así que habrá que volver!!! Qué técnica más depurada tienen para pescar, jejejeje. Un abrazo. ;-)

Quaderns de bitàcola ha dit...

La verdad es que esa zona es increible, el lugar ideal para visitar los últimos días de un viaje a China. La pesca se les da bien, lo único que tienen que hacer es no darle de comer en todo el día al cormorán, ¡así pesca más!:)

Lluis ha dit...

Hola,

La veritat és que mai havia sentit a parlar d'aquest indret i, naturalment, tampoc no sospitava que tingués uns paisatges tan meravellosos. Així doncs, els vostres comentaris i les fotos que heu adjuntat ha estat una agradable sorpresa per a mi. Ara, que tal i com van les coses a la Xina, és molt possible que d'aquí a uns anys l'expansió urbana hagi engolit aquests paisatges i engolit les formes de vida i les tradicions dels camperols, forçats a abandonar llurs terres per passar a formar part de la mà d'obra barata de les fàbriques. A tot estirar -em temo- en quedarà una petita part, convertida en un parc temàtic que farà les delícies dels futurs turistes. En definitiva, que val més anar a veure-ho ben aviat.

Beltran ha dit...

No ens va donar temps d`anar a aquesta zona però al proper viatge segur que anem! m`encanta la xina :)
A més pots anar molts cops i no repetir llocs... genial!

Quaderns de bitàcola ha dit...

Home Lluís, és veritat que hi ha turisme, però potser no tant com a les grans ciutats imperials, potser és un tipus de turisme diferent, més familiar. Esperem que aquesta meravella de paisatge duri per molt de temps perquè és d'aquells llocs que un espera tornar més endavant i no veure-ho convertit en un Port aventura! Anima't a anar-hi!:)

Quaderns de bitàcola ha dit...

Hola Meritxell! et donem tota la raó, la Xina és tan gran que no te l'acabes mai! Et seguirem la pista quan vagis a Austràlia, quins records!

Estefania ha dit...

Hola nois!!

També com vosaltres vaig ser-hi a Guilin i a Yangzhou i puc donar fe de tot el que expliqueu!! jo vaig fer un petit creuer pel riu Li i així com vosaltres em va semblar haver-me ficat en una màquina del temps i haver-hi retornat uns quants segles enrere!! la veritat és que també recordo l'amabilitat i el somriure de la gent (de fet la meva foto preferida d'aquest viatge és la que vaig fer a una nena amb un somriure preciós)ja us la portaré que la veieu...també els paisatges dels camps cultivats d'arròs i els camps de cultiu de te!! tota una experiència pels sentits!!

A reveure!

Quaderns de bitàcola ha dit...

Hola estefania! Nosaltres ens haguéssim quedat més dies dels que anàvem, però com que era al final del viatge no podíem. Sempre passa quan et trobes molt a gust en un lloc. Teníem alguna foto de nens com tu dius, però a vegades és difícil seleccionar amb tantes que fem! Una abraçada!

Roser Goula ha dit...

Caram! Sort que va quedar en un ensurt divertit per explicar-nos, això del globus! :)

Quaderns de bitàcola ha dit...

Hola Roser! Que bé veure't altre cop pels Quaderns! :-)
Sí, no va passar de l'ensurt... Ara bé, podem dir que ara coneixem bé el sentit més literal de l'expresió "quedar-se penjat"! ;-)

Estefania ha dit...

Ho entenc perquè teniu unes fotos fantàstiques!! molt maca la de la vista aèria de les muntanyes de Guilin,me n'alegro per vosaltres que lo de l'ensurt del globus quedes en això, es veu que lo de viatjar no deixa de portar uns riscos associats tot i ser-hi en ple segle XXI!!seria massa avorrit si no fos per aquests petits contratemps!!!

Ens veiem!

Quaderns de bitàcola ha dit...

Je je! l'aventura és l'aventura! :)

Ibana ha dit...

M'he quedat al·lucinada amb el paisatge! És una regió que no coneixia i m'han agafat moltes ganes d'anar-hi. Em recorda els paisatges de les pelis xineses tipus "La casa de les dagues voladores".
Un lloc més a afegir a la llista!

Quaderns de bitàcola ha dit...

A nosaltres també ens estan entrant ganes de tornar! és un lloc molt autèntic. Doncs vinga, proper viatge a la Xina, no?

Lluis ha dit...

Quin lloc més maco i sembla molt tranquil!

Nosaltres marxem dissabte, tenim vol a BKK. Però ens estavem plantejant anar a veure un amic a Hong Kong i aprofitar per visitar aquesta zona abans d'anar a Laos. Quin dubte! :-)

Moltes felicitats pel premi a millor bloc de l'any!!


Quaderns de bitàcola ha dit...

Quina sort, Lluis! doncs et recomanem molt anar-hi, si hi vas a Hong Kong estàs molt a prop i val molt la pena. Per a nosaltres va ser un dels llocs més encisadors de la Xina.
Encantats de veure't pel bloc i que tinguis bon viatge!!

 
Continguts de Quaderns de bitàcola (Enric Vilagrosa i Celia López) | Tecnologia Blogger | Plantilla original de Wordpress Theme i Free Blogger Templates | Disseny adaptat per Quaderns de bitàcola
cookie law