23 d’agost del 2012

Xi’an, de guerrers va la cosa...


Comencem un nou viatge. Camí de l’aeroport, un pessigolleig ens recorre l’estómac. Conscients que aquest era el primer cop que tornàvem a agafar les motxilles després del “gran viatge”, estàvem expectants sobre com seria tornar-nos a posar en ruta... Doncs bé, la sensació ha estat com si tornéssim allà on ho vam deixar i que, després d’uns mesos, continuéssim amb el nostre periple per Àsia. Fa cinc mesos vam agafar el nostre darrer avió a Bangkok i ara tornem, uns milers de kilòmetres al nord-est per continuar descobrint el continent asiàtic. Ha estat agafar el primer vol i tornar a sentir-nos en el que ja podem definir com a nostre estat ideal: el de viatgers!

Mongòlia serà el país en el que passarem més temps durant aquest nou viatge, però també dedicarem una setmaneta a la Xina per recórrer alguns dels indrets que ens vam deixar quan vam visitar per primer cop aquest país, ara fa tres anys. Xi’an, Shanghai i Beijing (punt d’arribada i de sortida del nostre vol cap a Europa) seran els nostres objectius.

El nostre primer destí d’aquest nou viatge no l’hem triat pas a l’atzar. Xi’an és famós pels seus guerrers de terracota i en l’actualitat és literalment envaïda diàriament per milers de turistes que visiten aquest espectacular jaciment arqueològic. Però a la ciutat això no li ve de nou i és que molt abans del descobriment dels famosos guerrers (1974), la ciutat ja acollia viatgers d’arreu del món i és que Xi’an era el punt de partida i final de la ruta de la seda. I quin podria ser un destí més adequat que aquest per començar el nostre viatge?





Molt abans que la Ciutat Prohibida es comencés a construir i que Beijing es convertís en la capital de l’imperi, Xi’an ja era una pròspera ciutat d’emperadors, cortesans, poetes, artesans, mercaders i soldats. Cultures i religions coexistien i d’aquesta barreja va emergir un dels moments de màxima creativitat i sofisticació de la cultura xinesa. Allà era on caravanes de camells descarregaven articles procedents de tot el continent asiàtic i d’on marxaven carregades de productes xinesos. Només de pensar en aquella època, la ment vola deixant anar la imaginació... 

Avui dia no queda gaire de tot allò. Una central nuclear i grans blocs de pisos que semblen formiguers són les primeres imatges que reben al viatger camí de la ciutat des de l’aeroport. La primera impressió desanima i ningú diria veient la ciutat avui dia el que Xi’an va arribar a ser fa uns centenars d’anys. S’ha de trepitjar l’asfalt i rascar una mica per a descobrir que aquesta és una ciutat amb història: una àmplia comunitat musulmana −descendent directa dels mercaders vinguts d’Àsia Menor fa centenars d’anys− i les muralles de 12 metres d’alçada i 18 d’amplada que envolten el que era el casc antic –tot i que estan molt restaurades− són les principals pistes que la delaten. Són curioses també la Torre de la Campana i la Torre del Tambor, el despertador de l’època en el que la campana de la corresponent torre tocava avisant de l’hora de llevar-se i d’anar a treballar i el tambor de l’altra torre anunciava l’hora de plegar.








La història dels guerrers de Xi’an és la història de la cobdícia d’un home. Qin Shi Huang, considerat el primer emperador de la Xina, va fer grans conquestes, va crear una gran xarxa de comunicacions i va estandaritzar les mides, la moneda i l’escriptura. Però a la seva vegada va ser una persona obsessiva i paranoica que va esclavitzar a centenars de milers de persones per treballar en els seus enormes projectes de construcció, va ordenar cremar quasi tots els textos escrits anteriors a la seva època i, segons conta la llegenda, es prenia tan malament les crítiques que va fer enterrar vius 460 erudits que no aprovaven la seva forma d’actuar. Gràcies però a les seves obsessions, va deixar per la posterioritat els famosos guerrers de terracota.

Segons unes versions per defensar-se de les represàlies en el més enllà dels esperits de tots els enemics als que havia fet matar, segons unes altres per continuar forjant el seu imperi en l’altra vida, el fet és que Qin Shi Huang va dedicar gairebé tota la seva vida i 700.000 treballadors a crear la seva tomba. I poc va ser aquest temps considerant el resultat i que els textos històrics descriuen la tomba com un lloc que contenia palaus replets de pedres precioses, rius subterranis de mercuri líquid i, a part dels guerrers, enginyosos mitjans de defensa contra els possibles intrusos. De fet es considera que encara hi ha molt a excavar, tot i que no entenem com, si el govern xinès realment creu que hi ha tant a descobrir, no hi ha posat mans i mànigues...




La primera visió que es té de l’exèrcit de terracota en el jaciment més important resulta realment impactant. Imagineu una fosa de 200 metres per 60 amb 6.000 figures de guerrers i cavalls en formació de batalla. Imagineu-los a tamany natural i cadascun d’ells amb unes faccions i característiques diferents: bigotis, pentinats, joves, vells, uniformes, armes... Resulta difícil tan impactant que un s’ho ha de mirar diversos cops per acabar-ho de creure. Només per veure-ho amb els propis ulls ja val la pena arribar fins aquí. Comencem un viatge que promet! :-)



8 comentaris :

Estefania ha dit...

Hola nois!

Veig us ha agradat Xi'an i especialment els gerrers de terracota! a mi tambe en va impressionar el jaciment ara fa 7 anys quan vaig estar hi a la Xina, us volia fer una petita recomanacio per Sanghai n'heu a prendre un te a l'unica casa de te colonial auntentica que queda a la ciutat esta al casc antic i a part de pendre un te excel.lent us sentireu realment com uns auntentics viatgers!

A reveure!

Estefania

Quaderns de bitàcola ha dit...

Gràcies pel consell Estefania!
Encantats de llegir-te pel bloc! :)

Estefania ha dit...

M'ha fet il.lusio de veure us al mateix lloc que vaig ser hi jo!! com veieu us vaig seguint...disculpeu me per les faltes d'ortografia de l'anterior missatge!!:-)

Ens veiem!

Anònim ha dit...

Quina enveja q em feu... Soc una "fan" dls guerrers d terracota. Ja em va impactar l'exposicio q van fer al Fòrum, q veure'ls al natural ha d ser espectacular!! tal i com expliqueu. Q continueu gaudint dl vostre viatge. Una abraçada.
Montse Ibañez.

Lluis ha dit...

Increïble! Només de pensar en la quantitat de recursos -milers d'homes treballant hores i hores, tones i tones de material portat des d'indrets llunyans- i, sobretot, la tècnica i sofisticació necessàries per a fer aquests milers de soldats, cadascun d'ells amb trets diferencials propis, se't posa la pell de gallina.

Per cert, us passo un enllaç de la ressenya d'un llibre d'un sinòleg que explica com va ser possible que els xinesos fossin capaços de crear a gran escala obres d'art (dos conceptes que, aparentment, semblen atagònics i incompatibles). Resulta que una cosa que sembla tan innovadora, tan del segle XXI, com és la producció en sèrie personalitzada i diferenciada la van inventar elx xinesos fa una colla de segles!
http://muse.jhu.edu/journals/technology_and_culture7v042/42.4raphals.html.

Lluís

Estefania ha dit...

Hola a tothom!

Lluis! Veig que estas molt be documentat!! Tens rao els xinesos han estat uns grans innovadors al llarg de la historia tant de bo nosaltres ho fossim una mica mes!:-)

A reveure!

Estefania

Aitor ha dit...

Hola! Felicitats pel blog! Us he descobert pels premis c@ts (de fet, som companys de nominació!) i us aniré seguint!
Jo fa uns anys vaig visitar Xina però per qüestió de dates no vam anar a Xi'an...a veure si hi puc tornar!

Quaderns de bitàcola ha dit...

Ens fa molta il.lusio rebre tants comentaris ara que tornem a ser lluny de casa! Gracies a tots!

Ens llegirem l'article que ens proposes Lluis!
Estefania, t'estas convertint en la nostra fan num. 1!
Montse, la veritat es que al Forum es podien veure de mes a prop, pero veure'ls tots junts realment impressiona. Si tens l'opotunitat, no dubtis en anar a veure'ls!
Aitor benvingut! Sempre ens alegra llegir gent nova! Som companys de nominacio i de ciutat. Hem donat un cop d'ull al teu bloc i ens encanta! Recordar a la balena Ulises i al Cobi ens ha fet passar una bona estona. Felicitats pel bloc!

I continuem el nostre viatge! :)

 
Continguts de Quaderns de bitàcola (Enric Vilagrosa i Celia López) | Tecnologia Blogger | Plantilla original de Wordpress Theme i Free Blogger Templates | Disseny adaptat per Quaderns de bitàcola
cookie law