27 de febrer de 2012

La vida al llac Inle


La necessitat aguditza l'enginy i això és el que hem pogut comprovar in-situ al llac Inle, a l'est de Myanmar. Aquí s'ha creat un microcosmos aquàtic on els seus pobladors han après a impulsar les barques amb el peu per poder tenir les dues mans lliures i pescar més fàcilment amb les seves xarxes còniques, on les cases de fusta es sostenen en pivots i s'organitzen en canals creant petites "Venecies" rurals, on els horts també són flotants i on els monjos dels monestirs, a falta de cosa millor a fer, s'han dedicat a ensinistrar els gats per a que saltin passant per un cèrcol tal i com feien els lleons en els espectacles de circ.







(cliqueu sobre les imatges per a veure-les més grans)

Ja a la vora del llac, però en terra ferma, se celebren els mercats. Cada cinc dies i de forma rotativa els poblets reben els productes de pagesos, grangers i pescadors. També hi van el barber, el dentista, el sastre i el ferrer, que treballen a l'aire lliure i de forma molt manual. El mercat es converteix en punt de trobada entre la gent del llac i la gent de les muntanyes, un autèntic esdeveniment social on es poden veure ètnies ben diverses.






El llac Inle ens ha impactat. Recórrer en barca els canals i veure el dia a dia de la vida a l'aigua, passejar en bicicleta pels pobles del voltant i veure-hi com passen de tranquils aquí els dies, i la gent (altre cop la gent) que et saluda al passar i que sempre et rep amb el seu millor un somriure. Ens adonem però que tot plegat pot patir una ràpida transformació: cada cop són més el turistes que arriben aquí i ens preocupa que el que ara és una forma de vida es transformi en poc temps en un parc temàtic comercial com ja ha passat en molts altres llocs del món. 




Us escrivim aquesta entrada ja des de Tailàndia, concretament ara estem en una platgeta de l'illa de Ko Lanta, cremant els últims cartutxos del nostre viatge. Després de sis mesos se'ns fa estrany pensar que ja no hi hagi un nou destí i que la cosa estigui arribant al seu final...


7 comentaris :

Anònim ha dit...

Quina sensació més extranya deveu tenir ara que el viatge s'acaba. Però no heu de pensar en això sinó en els records que porteu a la motxila i les futures experiències que vindran. Quin quadern més maco ! Quina parella més maca !

Anònim ha dit...

Si que ha de ser estrany i més que sembla que esteu en lo millor del viatge, que li farem !

Alberto

Anònim ha dit...

Bon final de viatge!

Sílvia

Jose i Olga ha dit...

és el final d'aquest viatge però evidentment hi haurà més encara que no aconseguiu dedicar tant de temps. De tota manera ara anireu a un destí molt pintoresc, un pais en crisi on hi ha molta gent que encara troba motius per somriure.

Petons

Diego ha dit...

Que voleu estar tota la vida de parranda? Vinga nois que ja és hora que ens veiem les cares una mica!!!

Miriam ha dit...

Aiii... que ja queda poquet!! però quin viatge esteu vivint!!! acabeu de gaudir de tooot!!! tenim moltes ganes de veure-us!!!! un petó molt fort!! Miriam i Carles

Quaderns de bitàcola ha dit...

Home, potser un parell de setmanetes més sí que allargaríem el viatge... ;-)

 
Continguts de Quaderns de bitàcola (Enric Vilagrosa i Celia López) | Tecnologia Blogger | Plantilla original de Wordpress Theme i Free Blogger Templates | Disseny adaptat per Quaderns de bitàcola
cookie law