21 de gener de 2012

Angkor, la ciutat dels déus


Quan una ciutat o un monument té bona fama, normalment és merescuda. Depenent del moment, de l’estat d’ànim o de les expectatives creades prèviament, potser de vegades no ho valores com caldria. Però d’altres te n’adones que els qualificatius amb els que es descriu s’han quedat curts i que realment ets molt afortunat d’estar passejant per aquelles contrades. Aquesta  darrera sensació és la que hem experimentat al trobar-nos davant dels temples d’Angkor. Els anomenen la vuitena meravella del món, però creiem que és injust: haurien d’estar entre les set millors segur!


 


Europa encara vivia en la foscor de l’edat mitjana i tot just es començaven a aixecar les grans catedrals, quan l’imperi khmer vivia la seva època de màxima esplendor. S’estenia per gran part del sud-est asiàtic, abarcant territoris dels que avui són Cambotja, Laos, Vietnam, Tailàndia, Myanmar i Malàisia. I la seva capital, Angkor, es calcula que va arribar a tenir una població de més de mig milió d’habitants, una metròpoli comparada a les "grans" ciutats dels món occidental del moment, que tot just tenien unes desenes de milers. 

Les restes arqueològiques d’Angkor abarquen més de 100 temples i gairebé 1.000 monuments en una superfície d’uns 200 km2 (equivalent al doble de la extensió de la ciutat de Barcelona), tot i que unes investigacions recents consideren que el que avui veiem és tot just una petita part (la principal, això si) dels 3.000 km2 que es calcula que va arribar a tenir aquesta gran ciutat. No fa tant temps que aquests temples van ser recuperats literalment de l’interior de les entranyes de la selva. Només Angkor Wat, originàriament dedicat al déu hindú Vishnú, mai va arribar a abandonar-se, sent mantingut durant segles pels monjos budistes.


 Temple de Lolei (en el complex de Roluos), un dels més antics (s. IX)
 
                    Un monjo fent una ofrena            Escultures de Vanteay Srei, en la nostra
                    en l'interior de Ta Prohm.               opinió un dels temples més elaborats.


Font d’inspiració i orgull profund per a tots els cambodjans, ens aquests temples convergeixen la devoció espiritual amb la màxima ambició creativa. Conformen el complex religiós més gran del món i un del tresors arqueològics més importants de la humanitat. Avui no pretenem pas donar a conèixer aquests temples de sobres coneguts -això ja ho va fer en el seu moment Mouhot- simplement us deixem amb una selecció de fotografies. Diuen que una imatge val més que mil paraules i avui, per molt que expliquem, no seríem capaços d’arribar a descriure la grandiositat del que hem vist.


El perfil d'Angkor Wat, el més famós i visitat de tots.


La foto imposssible: un dels patis interiors de l'Angkor Wat sense cap turista.


Detall del temple de Bayon, per a nosaltres el més peculiar. 
Cadascuna de les quatre parets de les seves torres finalitza en forma de cara.

La natura i la mà de l'home es barregen a Ta Prohm,
el temple més "selvàtic" de tots.

Detalls de Tha Prohm. Els arbres que abracen les seves parets 
són gairebé tant antics com el propi temple.

Quan et desvies una mica dels edificis més coneguts, 
pots tenir temples gairebé per a tu sol. És el que ens va passar a Takeo.

Escales cap a l'espai més sagrat de Takeo. L'estructura piramidal
d'algun dels temples en recordaven a edificis d'altres cultures com la maia.

Un immens arbre s'ha fet l'amo i guardià d'una de les entredes de Preah Khan.


Passadissos i més passadissos a l'interior de Preah Khan,
un dels temples més grans de la zona.
Darrer dia al temples d'Angkor.
Posta de sol des del temple de Phnom Bakheng.


En la propera entrada deixarem Cambotja i desfarem una mica de camí. Tornarem al Vietnam, aquest cop cap al nord per a visitar la Badia del Ha Long i la regió de Sapa. Esperem que en el nostre retorn ens tinguin preparada un benvinguda millor que la del primer cop! ;-)

4 comentaris :

Jose i Olga ha dit...

Hola parella, realment Angkor es veu impressionant. Molts records i us desitgem que continueu disfrutant del viatge.

Enric i Celia ha dit...

Hola família!
Us hem de dir que els dies que hem estat per Sapa ens ha anat molt bé el vostre gorret inca... és broma! Tot i que no ens hagués anat gens malament... ;-)

unmundopara3 ha dit...

Chicos, estamos ojeando vuestro blog, sacando ideas para nuestra ruta, al final por diversos motivos solo va a poder ser de 110 días de viaje, pero la ilusión no nos falta, acostumbrados a solo 30 días máximos tener 3 veces mas nos anima un montón.

La ruta será, Corea, China, Laos, Camboya, Borneo y alomejor Bali.

Ya os iremos contando, de todas formas, seguiremos sacando detalles de vuestros viajes, la guia de China ya está en nuestro poder, gracias ;)

Un fuerte abrazo!!

Quaderns de bitàcola ha dit...

"Solo 110 días de viaje"??? Pero sabéis la envidia que días????
Para lo que necesitéis! Cualquier información que preciséis, solo tenéis que pedirlo! ;-)

 
Continguts de Quaderns de bitàcola (Enric Vilagrosa i Celia López) | Tecnologia Blogger | Plantilla original de Wordpress Theme i Free Blogger Templates | Disseny adaptat per Quaderns de bitàcola
cookie law