3:27
Quaderns de bitàcola
Efectivament, la illa habitada més apartada de la civilització és TRISTAN DA CUNHA !
Hem de dir que estem molt contents de la vostra participació, hem batut el rècord d'encertants! Je, je,... veiem que se us dóna bé googlejar...
Tristan da Cunya és un domini britànic del sud de l’Atlàntic que està a 2.173 km de Santa Helena (la illa poblada més pròxima). Allà hi viuen 271 persones que únicament reben un cop a l’any la visita regular d’un vaixell de carrega, no disposen d’aeroport. L’aïllament i l’elevada endogàmia fa que la població tingui unes característiques ben especials. Per exemple, els matrimonis entre els propis habitants fa que només hi hagin vuit cognoms diferents a l’illa: tots són família! El perfil genètic que han desenvolupat fa que malalties com l’asma i el glaucoma siguin molt més freqüents i que en canvi d’altres molt més comuns a la resta del món, com per exemple els refredats, allà siguin inexistents. Una darrera dada: creiem que són tots una colla de borratxos... i és que cada “tristanacunyenc” beu una mitjana de 50 litres de whisky a l’any! Si feu el càlcul això signifiquen un total de 13.550 litres... ara ja sabem de que va carregat el vaixell que els visita anualment... ;-)
Considerant que s’acosta el Nadal, aquest cop volíem buscar una mà innocent ben especial. En els nostres primers dies a Austràlia, vam tenir una gran alegria quan vam saber que el Pare Noel en persona visitava un centre comercial que ens quedava a prop del nostre hostel, qui millor que ell per a fer el sorteig! Ens vam plantar allà, vam fer una llarga cua de pares i nens que volien entregar-li la seva carta, però quan va ser l’hora del nostre torn vam tenir una gran decepció: el senyor del barret vermell i la barba blanca ens volia cobrar 16 dòlars australians (+/- 14€) per fer-li una foto!
No volem pensar pas que el Pare Noel i tot el que l'envolta hagi caigut en el consumisme... i ara! Potser necessitava els diners per anar al barber o potser estava estalviant per canviar-se el trineu en un últim model més gran per poder portar més joguines als nens...
En definitiva, que a falta de Pare Noel ens vam haver de conformar amb un porquet. El seu nom és Pinky i treballa promocionant una hamburgueseria (per cert, quins pernils!). I la seva poteta innocent va decidir que el guanyador del nostre concurs de novembre fos... l'ALBERTO GARCIARENA!
Felicitats Alberto! Has guanyat un magnífic moai de butxaca. Esculpit a mà per un autèntic rapa-nui i en pedra volcànica de la mateixa illa de Pasqua. Perfecte per a decorar la tauleta de nit o per a posar a sobre de la tele (sobretot si és de pantalla plana).
Gràcies a la resta de participants pels seus correus. No us desanimeu, potser a la propera teniu més sort.
Ja des Sydney i en homenatge a una de les icones més conegudes d’Austràlia, aquest cop l’enigma del mes fa referència a l’Opera House.
Publicat a:
Concursos
2 comentaris :
Uaaaala !, o sigui que això del concurs és veritat ?. Tots els meus esforços, les nits en vela, els meus estudis i les meves voltes pel mon virtual tenen per fí la seva recompensa. Doncs que me n'alegro molt, que com ja us he dit de tant en tant per correu ens esteu entretenint molt, que molta enveja, i que sigueu sempre feliços.
El regal chulíssim, treuré els "lares" per fer-li lloc. Al Pink Pork li dieu que ja li faré arribar el que vam acordar.
Per cert, on passareu la nit de cap d'any ?, segur que la teniu abans que nosaltres, no ?
Donc això, que molts records i esperaré pacientment la gala d'entrega de premis.
Alberto.
Ja, ja, ja, les teves paraules semblen un discurs de l'entrega dels "Oscars"!
Ens alegra molt que vagis fent lloc al moai. Cuida'l bé, no menja ni es queixa però se li ha de treure la pols cada cert temps.
El dia de Nadal el passarem a Kuala Lumpur i per Cap d'any calculem que ja estarem al Vietnam, segurament a Ho Chi Minh (l'antiga Saigon). Si, si, aquest any hem viscut un dia menys però arribarem abans al nou any. Suposem que quan nosaltres ens prenguem el raïm vosaltres tot just estareu dinant.
Publica un comentari a l'entrada