Fa centenars d’anys, el rei Hutu Matu’a i el seu poble van emprendre un llarg viatge als confins dels món, a bord de dues canoes van navegar en direcció al sol naixent... Exhausts van arribar a una illa desconeguda: Tenua (melic del món) la van anomenar... Allà s'hi van establir i sobre aquelles terres volcàniques van tallar els rostres dels seus ancestres. La pedra es convertí en el principi de tot, en el testimoni quiet i silenciós del temps, en el vincle entre el passat i el present...
Iorana (hola) des de Rapa Nui! :-)
3 comentaris :
Espectacular...sense paraules. Una abraçada ;)
Iorana!
Tenia un professor de català que era una eminència sobre l'illa de Pascua. Sovint fugia de les classes per anar-hi, es diu Francesc Amorós i si el busqueu al Google ja la primera entrada va sobre el tema.. jeje.
M'ha fet gràcia recordar com en parlava de l'illa, simplement màgic...
Aleix
Si, sense paraules...
Aleix, no ens extranya que el teu profe s'escapes sempre que podia cap a l'Illa... l'entenem perfectament i nosaltres, si podem, tambe ho farem! :-)
Publica un comentari a l'entrada