16 de novembre del 2011

Nova Zelanda: només un tastet


No acabem d’entendre ben be el perquè però hem perdut un dia en les nostres vides. Ens vam enlairar un dimarts a la nit des de l’aeroport de Santiago (Xile) i hem aterrat un dijous al matí a Auckland. Hem volat durant 13 hores de rellotge però el dimecres no ha existit. Aquest any per a nosaltres només tindrà 364 dies... Per molt que ens expliquin que hi ha una línia imaginària al Pacífic que quan la travesses canvies de dia, no ens acaba de quadrar la cosa: a Xile portàvem 7 hores menys respecte a Barcelona i resulta que ara a Nova Zelanda en portem 12 de més. No sé si ens expliquem gaire, però la cosa és rara, rara, rara... Mentre nosaltres estàvem volant sense viure el dimecres, vosaltres per exemple vàreu anar a treballar dimecres i dijous? Vosaltres heu dinat i sopat dues vegades i nosaltres només una?

I per cert! Si haguéssim fet aquest trajecte a la inversa, ens hagués passat justament el contrari: haguéssim viscut dos vegades el mateix dia... El que us dèiem: raro, raro, raro... La teoria de la divisió de l’esfera terrestre en 24 fusos horaris és molt lògica i evidentment hi ha un moment que s’ha de canviar de dia... però a la pràctica resulta una mica desconcertant... en fi: amb dia de més o de menys, el fet és que ja estem a Nova Zelanda!

Nova Zelanda inicialment només havia de ser una escala entre sud-amèrica i les illes del Pacífic. En un principi només havíem de passar sis hores en l’aeroport d’Auckland esperant la connexió del vol a les Fiji, però es clar: ens feia cosa pensar que estaríem a l’altra punta del món i no veuríem res més que un aeroport. Finalment vam retardar el vol de les Fiji i ens vam decidir a quedar-nos cinc dies per a visitar els llocs principals de la illa nord del país. Poquet però millor que res!

Al final, no és que la cosa ens hagi sortit gaire bé perquè el que havia de ser el plat fort de la nostra curta estada a Nova Zelanda: la "Tongariro Alpine Crossing" –la caminada d’un dia que té la fama de ser la més espectacular del país- la vam haver d’anul·lar perquè la previsió meteorològica no era bona. Així doncs que ens vam quedar amb les ganes de veure la muntanya de “Mordor” (Mt Ngauruhoe) i alguns dels paisatges més coneguts de la pel·lícula de “El senyor dels anells”... però que hi farem! No ens podem queixar pas, de moment hem tingut molta sort amb el temps i algun dia ens havia de tocar... Ja tenim excusa per a tornar-hi algun dia... ;-)

Nova Zelanda és terra d’aventurers, l’escalador Sir Edmund Hillary (el primer home després d’un xerpa en trepitjar el cim de l’Everest) i l’aviadora Jean Batten (pionera en vols transatlàntics) eren kiwis, i aquest és també el paradís per als que els agradin les emocions extremes: l’oferta d’activitats d’aventura és inacabable. També és la terra dels “All backs”: aquí el rugby és l’esport rei i no us podeu ni  imaginar com estan d’orgullosos d’haver acollit el mundial i resultar-ne campions... estan en plena ressaca d’aquest esdeveniment i encara es respira en l’ambient. I també de paraules llargues: el maorí està farcit de paraules compostes, la més llarga que hem trobat en un cartell és: Te whakarewarewatangaoteopetauaawahiao. Trenta cinc lletres! A veure si algú s’atreveix a dir-nos una paraula més llarga...

Ah! I ens va passar una cosa ben curiosa: només arribar vam començar tot de dones vestides de vermell i morat passejant pel carrer, les botigues de roba només tenien faldilles i bruses en aquests colors... Ja us podeu imaginar les nostres cares d’incrèduls fins que no ens van explicar el motiu de perquè anaven vestides així: es veu que celebraven el que vindria a ser una cosa així com el dia de la reina. Sobta comprovar la importància que encara té la reina d’Anglaterra per aquí...

Les dones de morat i vermell envaixen els carrers!
Aquest dia s'ha de cuidar fins al més mínim detall...
Amb paraules tan llargues al govern neozelandés li surten ben cars els cartells...


Tot i no poder veure gaire, hem tingut l’oportunitat de visitar Auckland, Rotorua i Taupo.

Auckland, la ciutat més gran del país és tremendament multicultural. És increïble la varietat de comunitats asiàtiques que engloba la ciutat: xinesos, japonesos, tailandesos, indis, coreans, indonesis, malais,... es barregen amb maoris i població d’origen anglosaxó amb una aparent bona convivència.  Els gratacels de la Queen’s St i la seva Sky Tower ens han recordat per moments a una gran ciutat nord-americana.


La Sky Tower, amb 328 m, l'estructura més alta de l'hemisferi sud.
Auckland és coneguda també com la ciutat de les veles. Aquí en teniu el port.


Rotorua o la també anomenada “Sulphur city” s’ubica en una zona amb una important activitat geotèrmica i és la ciutat que concentra un major percentatge de població maori del país (aproximadament un terç). Per tot arreu hi ha fumaroles, guèisers i bassals de fang fent xup-xup... i producte de tota aquesta activitat, fa una pudor a ous podrits que tira cap a enrere!

Taupo és similar a Rotorua però sense l’oloreta característica de l’anterior. Des d’aquí és des d’on havíem d’anar al Parc Nacional del Tongariro... però al final ens va anar prou bé descansar un dia, recuperar-nos del jet-lag i preparar una mica les següents setmanes del nostre viatge.


El guèiser Pohutu arriba als 30 m d'alçada. Tot un espectacle!
Fumaroles al parc de Te Puia. Calentet, calentet, ...
A Orakei Korako, la millor zona termal de Nova Zelanda segons la Lonely Planet.
 Espectacle maori i màscara de fusta. Fixeu-vos amb la cara del primer.



Tantes emocions en els darrers tres mesos ens han deixat sense forces... 
així doncs ens anem a descansar uns dies a les illes Fiji ;-)

6 comentaris :

Miriam ha dit...

Eii que fort això de que hagueu perdut un dia... jo tampoc ho entenc... m'ha agradat molt el reportatge de nova zelanda!! i que fort lo del dia de la reina! quines ganes d'anar-hi!! i ara aneu de vacances de les vacances no?? jejejej... que gaudiu moolt!! un petó!!!

Òscar ha dit...

Descanseu força a Fiji i agafeu forces per la propera etapa: el Sud-est asiàtic ;). Un petonàs i una força abraçada

Diego ha dit...

Que bé no? podeu menjar kiwis fins a reventar això si et deixem els Orcos o el toca punyetes del Golum però esteu tranquils perquè Gandal sempre vigila per vosaltres. Fins la propera.;-D

Lluis ha dit...

Hola,

Sí que és ben curiós això del dia de la reina. Per cert, si per casualitat en Rajoy és seguidor d'aquest Quaderns (cosa que, d'altra banda, seria un element de màrketing i difusió sensacional per a vosaltres) és possible que en copiï la idea i instari ben aviat el "día del rey" i "el día de la sagrada constitución (sólo modificable por designio de Dios y su Profeta Angela Merkel". Més val que ens anem preparant pes canvis que se'ns venen a sobre...

Gaudiu de les vostres "vacances de les vacances". De ben segur que aquesta seria una de les parts del vostre periple que més m'agradaria

Anònim ha dit...

Hola parella,

Jo cada cop que entro i veig les vostres fotos i els relats de tot el que esteu gaudint "alucino pepinillos". Em sembla que sou els "protas" de "Españoles en el mundo".

Em va agradar molt la vostra trobada amb el Messi i "Dios", però si m'he de quedar amb una imatge, em quedo amb la del "maorí". Què bó... és genial... Quina expresivitat !!!.

Bé nois, ja s'apropen les festes de nadal, i no crec que trobeu torrons, neules, etc... però per descomptat que aquest any, un "mos" d'aquests anirà dedicat a vosaltres.

Així que "Bon Nadal" (a saber a quin país estareu) i més endavant ja felicitarem l'Any Nou.

Una abraçada ben forta.

Montse Ibàñez.

PD: Per cert, sabeu que ha guanyat el PP, no ?.

Quaderns de bitàcola ha dit...

Hola gent!

Per aquí baix la gent coneix el Barça però no el PP. Messi el coneixen, Rajoy no. No hem vist cap mena de celebració ni hem notat canvis amb la victòria pepera...

Nadal? És veritat, ja comença a respirar-se en l'ambient. Comencem a veure aparadors decorats amb motius nadalencs i es fa molt estrany amb aquesta calor! Imaginaneu-vos: els arbres de Nadal a peu de platja amb la gent en maniga curta i suant de la calda que cau!

 
Continguts de Quaderns de bitàcola (Enric Vilagrosa i Celia López) | Tecnologia Blogger | Plantilla original de Wordpress Theme i Free Blogger Templates | Disseny adaptat per Quaderns de bitàcola
cookie law