Mana, les Fiji més autèntiques

L'arribada a la illa de Mana no va ser pas la millor... El mar estava mogudet i el trajecte l'havíem de fer en una petita barca d'un pescador, era ja el capvespre i la llum del sol començava a faltar. El senyor gran que pilotava anava acompanyat d'un nen de quatre anys, potser era una temeritat però aquest nen ens va donar confiança per a emprendre el trajecte: la cosa no pintava bé, però si aquell noiet hi anava no podia ser tan dolenta la cosa, no?  Dit i fet, començar a navegar i començar l'espectacle: les atraccions de Port Aventura són cosa menuda en comparació als bots que donàvem. Primer rèiem però després ja no ens feia tanta gracia... i la cara ens va canviar totalment quan el senyor ens va dir que ens estàvem quedant sense gasolina. Al mig del mar i ara ens diu aquest tipus que no ha previst el carburant necessari? Ja ens veus refent el camí i patint per arribar a una illa petiteta per a carregar el el dipòsit, i cada cop menys llum... Tornem a navegar en un viatge que se'ns fa interminable. Després d'hora i mitja de salts, xops d'aigua i amb les mans adolorides d'agafar-nos tan fort per a no caure, vam arribar de nit a Mana. Aquest viatge el recordarem durant molt de temps...

Una nena molt simpàtica vol que li fem fotos

A l'entrada del col.legi. Al mig està l'Isei, el nostre company a la barca d'anada a Mana

Mama ànec i els seus fillets pasejen pel carrer principal del poble.

La nostra experiència en aquesta illa ha estat completament diferent a la de les anteriors. Aquí ens hem allotjat en el mateix poble, fet que ens ha permès conèixer més la gent local i veure com viuen.  La vida en comunitat és bàsica aquí: nens de diverses edats passen el temps després d'anar a l'escola cantant i ballant junts, assajant per un concert; la gent va a missa a diari (aquí són tots molt catòlics) i les misses són amb megàfon i cantades; els menjars es cuinen (amb llenya) i es mengen fora de la casa i el temps sempre es passa en família. La llum a tot arreu funciona amb generadors i només per la nit unes poques hores, aigua corrent tampoc n'hi ha, només dipòsits. Tampoc no hi ha tele, únicament alguna ràdio sona de fons, mentre les gallines cloquegen i de tant en tant s'escolten crits de nens jugant o algun petit que plora. Aquest és el so de Mana, un món a part que viu al seu ritme i on tothom et saluda amb un  "bula!" ben sonor.

L'àvia no treu l'ull dels seus néts

Nens a la platja jugant amb el seu pare

Una dona cusint vestits de colors llampants fora de casa seva

A només vint minuts amb barca es troba la illa on es va rodar la pel.lícula "Náufrago", -es diu Modriki- aquella on el Tom Hanks acaba delirant parlant amb una pilota de rugby com si fos el seu company. Així que vam anar i vam estar sols (perquè de veritat és una illa inhabitada) alucinant com si de veritat estiguéssim dins de la pel.lícula.Va ser una experiència interessant.

Modriki, l'illa de la pel.lícula "Náufrago"

Misteriosament, escara està el missatge de socors que va escriure el nàugrag.
Hi haurà algú més a la illa? no estem sols? Algú sap com com acaba "Lost"?

Amb pena però una mica més morenos ens acomiadem de les Fiji. Han estat gairebé dues setmanes formidables amb alguna que altra aventureta inclosa. Ara anem cap a Vanuatu, on ens esperen volcans en actiu i ètnies que viuen igual que fa milers d'anys...

Un arbre sec forma part del paisatge d'aquesta platja fijiana

La quietud del mar una tarda quan es pon el sol

Publicat a: Fiji , Gent del mon , Melanesia , Meravelles naturals , Oceania , Platges , Transports