31 d’octubre de 2011

Bariloche, terra de cendres


Definitivament no és el millor moment de Bariloche...

Malauradament la zona està encara afectada per l'erupció del volcà Puyahue del juny passat i les cendres condicionen en gran mesura el dia a dia de la ciutat. Els dies de vent, els paisatges idíl·lics que s'hi intueixen queden coberts per un gran núvol gris i les cendres en suspensió s'enganxen a la roba i el cos. Quatre mesos amb l'aeroport tancat i carreteres tancades en els dies més complicats, han baixat substancialment el nombre de visitants en una ciutat on tota activitat gira entorn del turisme.






Cal dir però que ens ha impressionat molt aquesta visió dantesta de muntanyes i arbres completament coberts de cendra i que difícilment es pot observar a Europa. Compartir uns dies amb el Massimo, observar aquests paisatges a cavall, navegar en kayak per i posar-nos les botes amb un bon "asado" ens han donat també grans moments.


Un temple budiste en plena Argentina!
Vistes dels llacs des del Cerro Campanario.
Amb el Massimo, el Matías, el Pablo, la Nati i el Cris, la gent del kayac a Lago Gutiérrez.

Avui us deixem amb una frase que ens ha impactat i que vam trobar de casualitat tot sopant a la taula del restaurant. Val la pena llegir-la amb calma...




NUNCA TE DETENGAS

"Siempre ten presente que:
La piel se arruga, el pelo se vuelve blanco, los días se convierten en años.
Pero lo importante no cambia, tu fuerza y tu convicción no tienen edad.
Tu espíritu es el plumero de cualquier tela de araña, 
detrás de cada línea delgada, hay una de partida;
detrás de cada logro, hay otro desafío.
Mientras estés vivo, siéntete vivo; si extrañas lo bueno que hacías, vuelve a hacerlo.
No vivas de fotos amarillas, sigue aunque todos esperen que abandones.
No dejes que se oxide el hierro que hay en ti. 
Haz que en vez de lástima, te tengan respeto.
Cuando por los años no puedas correr, trota; cuando no puedas trotar, camina;
cuendo no puedas caminar usa el bastón. Pero nunca te detengas."

Madre Teresa de Calcuta


4 comentaris :

Òscar ha dit...

Hola aventurers, quina llàstima que tot estigui cobert de cendra...és la mare natura que darrerrament està incontrolable!!

Veig que esteu molt bé, aquí us trobem a faltar un miqueta...Gaudiu molt del viatge ;)

Gran persona Mare Teresa de Calcuta i bonica cita.

Una forta abraçada ;)

Lluis ha dit...

Hola,

Amb les ganes que tenia de veure les muntanyes i els llacs de Bariloche! Bé, si ho agafem pel costat positiu, teniu un bon motiu per tornar-hi més endavant: contemplar la magnificència d'aquestes terres sense cendra.

Procupraré prendre bona nota de la màxima de Teresa de Calcuta i procuraré no aturar-me... tret de quan em vingui de gust seure i gaudir d'una bona cerveseta. Ara sense bromes: m'ha fet pensar. La il·lusió, l'empemta, les ganes de fer quelcom i la determinació de dur-ho a terme són la columna vertebral de tota temptativa per donar un sentit a la nostra existència.

Lluís

Anònim ha dit...

Hola Pareja, quiero que sepais que os sigo, que estoy pendiente de vuestros pasos y que os deseo constantemente suerte en cada uno de ellos. Un abrazo
Juan Ramón Córdoba

Quaderns de bitàcola ha dit...

Ei! No cregueu pas! Que muntanyes i llacs se'n poden veure a molts llocs, però amb cendres? Això és més difícil de trobar-ho! ;-)

Juan Ramón, bienvenido a nuestro blog. Nos hace ilusión saber que tu también nos sigues. Saludos a la Juanita!

 
Continguts de Quaderns de bitàcola (Enric Vilagrosa i Celia López) | Tecnologia Blogger | Plantilla original de Wordpress Theme i Free Blogger Templates | Disseny adaptat per Quaderns de bitàcola
cookie law