16 d’abril del 2015

El Parc Nacional de Tarangire, elefants i "pumbes" a Tanzània


Jambo viatgers! Hakuna matata!


Sabies que la paraula "safari" vol dir "viatge" en llengua suahili? Després d'adonar-nos del seu significat, hem arribat a la conclusió que l'expressió "Me'n vaig de safari" està molt mal utilitzada pels occidentals: quan diem que anem de safari, en realitat estem dient que anem de "viatge". De totes maneres, els tanzans no s'ho prenen pas malament i ja han adoptat el mot com si el seu significat fos fer una incursió a la sabana africana.

El Parc Nacional de Tarangire és la primera parada en la ruta del nostre safari per Tanzània. Aquest parc concentra la població d'elefants més gran de tot el país -més de 3000-. Tenint en compte que aquests mengen uns 300 kg d'herba al dia, esperem trobar-nos amb un paisatge verd i humit, amb suficient menjar i aigua com per alimentar la seva població de paquiderms. I així és, els tres parcs que hem visitat durant aquest viatge –els altres dos són el Serengueti i el Ngorongoro-, aquest és en el que el mantell verd de vegetació ha agafat un major protagonisme.



El trajecte d'Arusha al parc Nacional de Tarangire se'ns fa molt entretingut. De camí travessem per diversos poblets on comencem a veure gent vestida amb les típiques mantes de tonalitats rogenques, es nota que hem entrat en territori massai. A partir d'ara no deixarem de veure aquests colors en tot el viatge. El nostre guia, ens explica que els massai sempre duen a sobre un pal per donar-se suport i un ganivet com a defensa. Aquesta gran comunitat viuen en "manyates", uns poblets amb forma circular, en cases construïdes de fang i fusta. Les vaques són la seva possessió més preuada, ja que amb elles es paga la dot matrimonial i estableixen l'estatus social de la família. Els animals serien l'equivalent al que a occident es pot tenir en coses materials que comprem, com el cotxe, la moto, el mòbil, el televisor... Així que aquí és ben normal que totes les famílies tinguin el seu ramat de vaques: un massai pot tenir una mitja d'entre 50 i 100 vaques, i els més rics en poden arribar a tenir més de 1000. Els massai són seminòmades i molts es van movent durant l'any amb els seus animals a la cerca de les millors pastures. Les vaques són el centre del seu món i, a diferència de la societat occidental, la vivenda no té gaire importància per a ells.



Arribem al campament on dormirem aquesta nit, el Zion Camp Site (fora del parc però a poca distància de l'entrada). Descarreguem el cotxe i hi deixem al nostre cuiner-, a la nostra tornada ens trobarem amb el sopar a taula i les nostres tendes muntades –un luxe al que no estem acostumats però comú en aquest tipus de viatges-. És mig matí i és hora de fer la nostra primera incursió a la vida animal africana. Avancem per dins del parc i el paisatge de sorra rogenca es va transformant en un altre de més verdós. El nostre l'horitzó és ple de baobabs, herba de diferents tonalitats i, al fons, el llac Manyara, un dels més gran de Tanzània i en el que habiten tot tipus d'aus.



Només entrar al parc comencem a veure un munt d'animals, no ens ho acabem de creure. Per molt que ens ho havien explicat, no pensàvem pas trobar tants animals. Tenim la sensació d'entrar dins d'un documental d'aquells de la 2! Davant nostre creua de sobte una girafa, veiem diverses zebres, nyus, babuïns, impales, búfals, tortugues, secretàries (uns ocells ben vistosos)... Semblem uns nens en estat d'excitació: amb els ulls oberts com i emocionats cada vegada que veiem un animal diferent, les sorpreses són permanents. El nostre guia ens explica que, a diferència d'altres parcs, al Tarangire solen haver-hi animals durant tot l'any. Aquí els animals troben menjar tot l'any i no migren a altres zones com passa per exemple al Serengueti, on nyus i zebres sempre van fent el cicle migratori en direcció de les agulles del rellotge cap a les zones de pluja. Si més no, curiós... A més de gaudir, aprenem!



De sobte, apareix la primera família d'elefants del nostre primer dia de safari, i nerviosos, ens plantem d'un bot i aguaitem pel sostre obert del 4x4 per veure'ls encara incrèduls de que els tinguem tan a prop. Les poques vegades que havíem vist elefants al natural havia estat en un zoo i de més lluny: ara estàvem a només dos metres d'ells. Increïble!

Per cert, saps que l'elefant és un dels animals que té millor memòria? El nostre guia ens explica una història que coneix sobre un jeep que en un safari va atropellar un elefant i que aquest, al cap d'uns quants anys, al retrobar-se amb el mateix cotxe que li havia fet mal, el va reconèixer i el va atacar. També són les elefantes de més edat les que guien els grups, fet especialment important en època de sequera: tot i que faci temps que no hi passen o bé quedi lluny, recorden tots i cadascun dels llocs on han trobat aigua i font d'aliment al llarg de la seva vida. Sembla mentida com poden arribar a ser d'intel·ligents aquests animals!



Però l'animal més divertit que veiem és el "pumba", et sona aquest nom? Sí, és el porc senglar de la pel·lícula "El Rey Leon". De fet, pumba és el seu nom en swuajili, igual que el lleó es diu "simba" –aquí tampoc es van repensar gaire a l'hora de batejar els protagonistes de la història-. El pumba es un porc senglar que des de ben petit corre que se les pela i juga a barallar-se amb els seus germanets, però no es tracta de només un joc: aquest activitat els hi serveix d'entrenament per sobreviure quan sigui més gran. Un fet particular que ens va sorprendre d'aquest animal va ser la seva singular manera de menjar, avançant recolzat sobre el seus genolls davanters per tenir l'herba més a prop. Ens hem fet un fart de riure veient el pumba menjant!



Més endavant trobem una vintena d'impales, un mascle amb el seu harem de femelles, que ens miren una mica espantats dubtant de si quedar-se o fugir. Els mascles impales són polígams, i marquen un territori amb les seves defecacions. Qualsevol impala mascle que entri a aquest indret es buscarà problemes, en canvi les femelles seran sempre benvingudes: aquestes trien el seu mascle en funció de la fortalesa de l'animal i la seva zona de pastura. No és estrany per tant trobar també deambulant per altres zones petits grups de mascles joves, esperant a fer-se adults i forts per tenir el seu propi harem.



El moment trist del dia el passem quan ens trobem un elefant malalt que jau a la vora del camí. Se'l veu cansat i no té força per mantenir-se dret. Quan tenen alguna malaltia o veuen que s'aproxima la seva mort, aquests animals s'estimen més quedar-se sols per no endarrerir la resta del grup. Després d'acabar de veure una manada amb un munt d'elefants petits, aquest fet ens fa reflexionar sobre com n'és de sàvia la natura. Uns moren i d'altres neixen, és el cicle de la vida animal i la selecció natural fa que els més forts sobrevisquin i que els més dèbils deixin camí als més joves.



El sol comença a baixar i és hora de tornar al campament. Abans de sortir del parc però, i a mode de comiat, veiem una de les escenes més entranyables que en ha ofert la jornada: una girafa alletant la seva cria. Que maco! 



Després de dos dies recorrent el Parc Nacional de Tarangire, podem dir que no podíem haver viscut millor inici del nostre “safari” (viatge) per Tanzània, un bon bateig per la nostra primera incursió a la sabana africana. El  Parc Nacional del Serengueti i la zona del cràter de Ngorongoro són les nostres properes parades, llocs mítics amb els que sempre hem somiat anar i on veurem altres animals que ens apassionen: lleons, lleopards, hipopòtams, rinoceronts, guepards, cocodrils, més girafes i elefants... "Els 5 grans" ens esperen! :)

Informació pràctica:

Durant el safari ens hem allotjat en zones d'acampada dels parcs, a excepció de l'Ngorongoro, on vam ens permetre el luxe de dormir en un lodge. Durant el safari comptàvem amb guia, conductor i cuiner, cosa que s'agraeix molt quan fas una ruta en 4x4.

Un safari sempre és un viatge car, l'elevat preu de les entrades als parcs n'és el principal culpable. Una forma d'estalviar costos és evitar intermediaris i contractar directament amb una empresa local. Els preus són habitualment un "tot inclòs": cotxe, gasolina, menjar, entrades als parcs, conductor, cuiner i guia.

Descompte en la teva assegurança de viatges:

Bones notícies! Per ser lector de Quaderns de Bitàcola t'oferim un descompte del 5% en l'assegurança de viatges Iati Seguros, que disposa de cobertura a tot el món i un servei d'atenció de 24 h. Per obtenir el descompte, només has de contractar-la a través nostre enllaç.

T'ha agradat? Comparteix aquesta entrada!

7 comentaris :

Sandra ha dit...

Tots els vostres viatges em fan enveja, però aquest especialment. Fa anys que somio amb anar a l'Àfrica a fer un safari, potser des de que vaig veure "Memorias de África" i els seus paisatges em van captivar. Llàstima que la llista de llocs per anar sigui tan llarga i la butxaca tan curta... :-(

Quaderns de bitàcola ha dit...

Hola Sandra! Tot es posar-s'hi! Nosaltres aquest teniem moltes ganes de Tanzània des de feia temps, i la veritat que ens vam decidir al contactar amb l'agència Deoadventures, molt més econòmica que d'altres i totalment recomanable (ho diem per experiència) Per cert, has vist que si vas de part nostra tens descompte? ;)

Unknown ha dit...

No sabía que "safari" significara viaje, con razón nos gusta tanto los safaris a los viajeros ;)

Quaderns de bitàcola ha dit...

Hola Maria! Sí, hemos adoptado ya esta palabra como si su significado fuera hacer una expedición para ir a ver animales, pero ya ves que es mucho más amplio! Saludos!

Unknown ha dit...

Lo del significado de Safari no lo sabía, pero me ha hecho recordar que en Túnez nos dijeron los nativos que Sahara significa desierto. Por lo que lo usamos mal cuando decimos: el desierto del Sahara ;) saludos

Quaderns de bitàcola ha dit...

Hola Miryam! Realmente hay muchas palabras que desconocemos hasta que visitamos un lugar, pero viajar tiene la ventaja de descubrir cosas como estas, verdad? Saludos viajeros! :)

Quaderns de bitàcola ha dit...

Hola Miryam! Realmente hay muchas palabras que desconocemos hasta que visitamos un lugar, pero viajar tiene la ventaja de descubrir cosas como estas, verdad? Saludos viajeros! :)

 
Continguts de Quaderns de bitàcola (Enric Vilagrosa i Celia López) | Tecnologia Blogger | Plantilla original de Wordpress Theme i Free Blogger Templates | Disseny adaptat per Quaderns de bitàcola
cookie law