20 de novembre del 2014

De Delhi a Amritsar: la meva relació d'amor/odi amb l'Índia


Aquest article és de l'Anna,
la nostra autora convidada del mes de novembre

Diuen que l'Índia t’enamora o la odies! Jo me'n vaig enamorar, i per això vam repetir un segon any i espero que no sigui últim. Com que el primer any el vam dedicar a fer el Rajhastan, el segon any vaig voler tastar els contrastos d’aquest gran país veient una mica del nord i una mica del sud. Comencem per Amritsar:


Divendres, 30 d'octubre de 2009

Després de passar-nos des d’ahir al matí entre avions i aeroports, a les 7.00 a.m. hem arribat a Delhi. La veritat és que no recordava les coses dolentes del viatge anterior. Un cop arribes a casa només enyores les coses bones. Així que quan hem agafat el taxi i ha començat a conduir com un boig i he tornat a experimentar, a l'igual que l’any passat, que la finalitat de molta gent és l’estafa a comissió, doncs m'he disgustat una mica. He tingut la sensació de que m’havia equivocat de destí. Aquesta sensació és generalitzada per la gent que viatja a aquest país; tothom queda fart de les històries que et passen però l'Índia té alguna cosa que t’enganxa i et fa tornar.




El taxista ens ha portat a Paharganj, “hogar, dulce hogar”, és com qui torna al poble quan comença l’estiu. Ja ens ho coneixem tot, no fa ni dotze mesos que vam venir per primera vegada, i ens movem amb tota naturalitat, inclús hi ha botiguers que se’n recorden de nosaltres de l’any passat. Increïble! Hem anat a la guesthouse que havia triat per internet. Aquest any em vaig voler assegurar el tiro, i vaig reservar per no haver d’estressar-nos només arribar. No és agradable arribar a les 4 del matí i haver-te d’obrir pas entre la gent que dorm pels carrers per buscar un lloc on caure mort. Així que la primera nit ja sabíem on dormiríem!

Organitzar el viatge té coses bones i coses dolentes. Coses bones, que t’ho fas a la teva mida, tries el que et sembla...coses dolentes..,que si la cagues, la cagues tu i ningú més. En aquest cas la vaig cagar: L’habitació era molt pitjor que la que vam anar l’any passat (el lavabo i la dutxa ni comentar-ho), però amb lo cansades que estàvem, i com que només era per una nit, ens hem conformat amb el què ens ha tocat.

Després de dormir una estoneta, hem posat direcció a l’estació de tren. Si podem, la idea és comprar els bitllets aquesta tarda i marxar demà a Amritsar. Porto tots els horaris dels trens triats i impresos per no tenir cap problema. Però “maldita suerte la nuestra” que per variar ens han acabat enredat i ens han portat a una agència turística, que es feia dir "governamental", però que en realitat era la màfia de Delhi... Entro súper disposada a no comprar res. Només vull informació. Jo volia anar a una oficina de turisme, i no a una agència mig il·legal! Sempre igual!!!!

Total, que uns nois amb pinta mafiosos, ens fan seure, fan bromes, ens conviden a te, però en realitat tu el que vols és anar al gra perquè saps que tard o d’hora sortiràs escaldat. Dues hores més tard, hem sortit amb un tour contractat pel nord de l'Índia, de 6 dies, un bitllet d’avió per anar al sud, i un de tren per tornar cap a Delhi. Sort que jo només volia el bitllet de tren! Hem pagat 237 euros per tot. A mi no em sembla car, però et quedes amb aquella sensació de que t’estan enredant. I molt!!! El més interessant és que ens enllaçaran tots els llocs on volem anar, que de l’altra manera ens haguéssim fet un fart d’agafar busos i trens.




Dissabte, 31 d'octubre de 2009

A les 6.00 a.m. ens ha recollit el taxista, amb una conducció en la seva línia, no t’acabes d’acostumar mai. Els cotxes aquí a l'Índia quan volen adelantar no tenen intermitents, han de tocar el clàxon, avisant com dient “vigila que vinc” i passen. Com més diners tens més bon clàxon et poses, perquè és l’eina més valorada quan estàs al volant.

Després de 8 hores i un parell de tes pel camí hem arribat a Amritsar, i ens hem dirigit a la guesthouse que havia triat, prop del temple. Ens ensenyen les habitacions, i després de tres opcions totalment descartables ens ensenya una que ens sembla prou bé, i quan em despisto me l’havia colat sense aigua calenta. Baixo altre cop amb la motxilla carregada i els hi dic emprenyada que sinó hi ha aigua calenta marxem. Es queixen una mica, mouen les mans, posen el crit al cel... com fan ells, i casualment al final ens en deixen una pel mateix preu i amb aigua calenta. És ben bé que si no et poses serio et prenen el pèl...! L’habitació realment és gran i està bé, i aigua calentaaaa, em posaré a plorar!!!

Quan ens disposem a sortir de l’hotel per anar a veure el Temple Daurat, el taxista insisteix en fer-nos la ruta pel Golden Temple. Entrem, amb les sabates fora, i el mocador al cap, senyal de respecte pels sijhs. És preciós, tot il·luminat, com si fos Nadal; la gent ens va parant per fer-se fotos amb nosaltres i el taxista sembla que ha agafat el rol de manager-segurata i ens va apartant la gent i decidint amb qui ens podem tirar fotos. Serà possible? No hi ha molt turisme aquí i la gent ens mira amb desconfiança.





Recomanat per la Lonely i amb ganes d’un bon àpat anem al restaurant més recomanat d’Amritsar, així que no ens ho pensem i creuem tota la ciutat amb rickhsaw per poder anar a un lloc com cal. El problema és que el rickhsaw ens deixa a l’altra banda de carretera d’on està el restaurant. Problema gros, perquè aquí no hi ha ni passos de vianants ni semàfors que valguin. És la llei de la selva. Després de deu minuts intentant creuar, vam haver de demanar ajuda a un policia que amb un bastó a la mà va anar parant el trànsit perquè poguéssim creuar el carrer. Un bon sopar per finalitzar el dia i a descansar que demà hi tornem.


Diumenge, 1 de novembre de 2009 

A les 9.00 AM hem sortit al carrer. La gent continua mirant-nos malament, i a més ens han recomanat que sent noies no és recomanable fumar pel carrer, que està molt mal vist :/

________________________________________________________________________


L'Anna va descobrir el cuquet de viatjar quan va fer el seu primer viatge a l'Índia. L'experiència de viatjar per lliure va ser tant enriquidora, que després no ha pogut parar. Cambodja, Tailàndia, Xina, Turquia, Tanzània, Kenya o Myanmar són altres dels seus grans viatges. Anys més tard de la seva primera estada a l'Índia va voler tornar-hi; ens ho explica en aquest relat fresc i espontani. És la nostra autora convidada i temporalment li hem cedit el bloc per a que ens expliqui el seu viatge. -- Enric i Celia


T'ha agradat? Comparteix aquesta entrada!

    3 comentaris :

    Jordi (milviatges) ha dit...

    Una pena que quan vam anar a la Índia no vam tenir temps d'anar al Punjab. El temple daurat ens queda pendent!

    Unknown ha dit...

    Hola Jordi, realment has de tenir temps per anar aquí dalt, nosaltres la veritat, que a part del temple daurat, no ens va oferir gaire més la ciutat, així que per anar-hi expressament .... em quedaria al temple de Delhi que tot i que més petit, s'hi assembla molt, i queda més a ma :) És tant gran la India, que sempre quedaran llocs per visitar!!!!

    Anònim ha dit...

    Punjab es un contrast enorme en comparacio altres zones de india. Es la zona rica,culta,ostentosa...efectivament no hi ha turisme i la gent agobia força quan veu una estrangera! Golden temple un 10

     
    Continguts de Quaderns de bitàcola (Enric Vilagrosa i Celia López) | Tecnologia Blogger | Plantilla original de Wordpress Theme i Free Blogger Templates | Disseny adaptat per Quaderns de bitàcola
    cookie law