23 de setembre del 2014

Índia, 6 anys després


Ja som a Mumbai! Segur?
Vols dir que això és la Índia? No és ben bé com la recordava... No pot ser...
Ai, mira que si ens hem equivocat d'avió!
No, no... confirmat: això és Mumbai i estem a la Índia...

És curiós com poden arribar a ser les primeres impressions d'un país quan el visites de nou...


India
Porta de la Índia de Mumbai, 2014.


Delhi, 12 d'agost del 2008

Era l'estiu, vam volar de nit i vam aterrar a Delhi just quan els primers rajos de sol feien acte de presència. Només travessar la porta de l'avió, el primer que recordem del país és el cop de puny que ens va donar a la cara l'aire dens i terriblement calent. Era només el primer avís... Ja suant de forma perpètua, el trasllat cap a la ciutat no va pas millorar aquelles primeres sensacions: just estaven construint el metro i, enlloc d'una carretera asfaltada, ens vam trobar amb un terraplè polsós. Davant del taxi va travessar una família de micos, un fet que posteriorment es va fer habitual però que en aquell moment ens va sorprendre en tractar-se d'una gran metròpoli.


Un carrer qualsevol de Delhi, 2008.

Quan el taxista va parar i ens va senyalar amb el dit el cartell de l'hotel que havíem reservat, no ens ho podíem creure. Multitud de gent, brutícia i un olor horrible que ho envaïa tot. No volíem baixar del cotxe, no ens acabàvem de creure on havíem anat a petar... Un cop deixades les motxilles, ens vam atrevir a sortir i donar un primer volt. Els cinc sentits atents a tot el que ens envoltava: un autorickshaw que passa a tota llet fregant-nos, el senyor que ens segueix arreu per intentar vendre'ns no sé el què, la vaca que de cop s'aixeca i per poc que ens trepitja... Era època de monsó i, tot i que en aquell moment no plovia, el terra estava enfangat. Portàvem sandàlies obertes i no sabíem ben bé on trepitjàvem: els nostres peus van acabar completament marrons, no sabem si de fang o de merda de vaca. Tornar a l'hotel i observar, ja des de dins, tot el que passava allà fora era com veure una realitat paral·lela, un món molt diferent al que havíem conegut fins aquell moment. Era només el primer dia de viatge i inevitablement ens van venir al cap preguntes com: Què nassos fem aquí? I hem de passar-nos quatre setmanes en aquest país? Però si les vacances són per passar-ho bé per què coi hem triat la Índia per passar-les?

Índia va ser el primer país en el que ens vam iniciar com a motxillers. I l'estrena, com veus, no va ser que diguéssim molt esperançadora... Índia té el millor i el pitjor, és un país que t'absorbeix i que et marca. Impossible deixar-te indiferent: o t'enamora o fa que l'odiïs, dos sentiments que no tenen perquè ser contradictoris i que es poden anar alternant durant el teu viatge. Per sort aquelles sensacions del nostre primer dia van canviar al llarg del viatge i hem de dir que també ha estat a la Índia on hem viscut algunes de les nostres millors experiències.


Mumbai, 24 de juliol de 2014

A diferència de fa sis anys, aquest cop arribem de nit. Són les dos de la matinada i tot i fer calor, aquesta és suportable. L'aeroport és modern i dels més luxosos en els que hem estat. No tardem més de 30 minuts en passar el control de passaports, recollir les motxilles i pujar al taxi que ens portarà a la ciutat. També és monsó però el terra avui està sec. La carretera evidentment està asfaltada i a aquestes hores no hi ha trànsit. Observem per la finestra i veiem la silueta d'alguns gratacels, ens acostem al centre i hi ha edificis monumentals. Sí, també hi ha barraques, però no és el que més ens ha sorprès.


Mumbai
Taj Hotel de Mumbai, 2014

És al dia següent, quan després de dormir unes hores sortim a passejar. No hi ha autorickshaws, no hi ha vaques. Hi ha cotxes, però també semàfors. No ens cal anar mirant amb quatre ulls pel carrer i podem aixecar la mirada per observar el que hi ha al nostre voltant. Els edificis estan deixats però no més que en moltes altres ciutats on hem estat. Té un caire decadent però amb un punt d'encant, especialment els edificis d'estil gòtic victorià i art déco.


Mumbai és Índia, Delhi és Índia, però Mumbai no és Delhi. Són ciutats tant diferents? O bé és que nosaltres hem canviat en aquest sis anys?


T'ha agradat? Comparteix aquesta entrada!

4 comentaris :

Estefanía ha dit...

Bones Enric i Celia!

Deu ser ben curiós tornar a veure un lloc on havies estat anteriorment i que hagi canviat tant en relativament pocs anys que qüasi no el reconeguis!!! no m'ha passat mai però deu ser una sensació un pèl estranya suposo.... espero el canvi no s'hagi endur l'essència de la ciutat!!;)

Una abraçada!

PD. Que passeu una bona diada de la Mercè!

Quaderns de bitàcola ha dit...

Hola Estefania! Encara que Delhi i Mumbai són ciutats diferents, la Índia que a nosaltres ens havia semblat tan caòtica ara ja no ens ho semblava tant, potser és que ens hem habituat a aquest tipus de caos! Per una altra banda, l'essència de la Índia no creim que canvii mai. Una abraçada

Marc i Úrsula ha dit...

No vam ser a Mumbai però ara mateix tornaríem a la Índia per comprovar si ha canviat ;) Fins aviat!

Quaderns de bitàcola ha dit...

Hola parella! Doncs nosaltres vam veure un canvi bastant gran després de sis anys...Potser perquè la primera vegada a la Índia només vèiem carrers plens de cablejats telefònic, vaques, caques de vaques i olors diversos. I ara ja no ho notàvem! Potser ens estem asilvestrant! Salutacions viatgeres!

 
Continguts de Quaderns de bitàcola (Enric Vilagrosa i Celia López) | Tecnologia Blogger | Plantilla original de Wordpress Theme i Free Blogger Templates | Disseny adaptat per Quaderns de bitàcola
cookie law