27 de gener de 2012

La badia del Halong i les minories ètniques del nord. Per fi hem trobat el Vietnam que buscàvem!


Quan un, sense haver-hi estat mai, pensa en Vietnam el primer que li venen al cap són imatges de muntanyes esglaonades amb bancals d’arròs, búfals d’aigua banyant-se en un riu, poblets perduts en el temps on encara perduren tradicions mil·lenàries, ... en definitiva: imatges bucòliques que transmeten pau i tranquil·litat. Aquesta és la imatge que et vénen en els documentals i les agències de viatges, i també la que t’esperes trobar quan visites aquest país. Nosaltres, després de deu dies de viatge i alguna que altra desil·lusió, hem trobat el“Vietnam” que buscàvem.

Al nord del país, a tocar amb la frontera xinesa i a només 350 km de Hanoi, trobem la regió muntanyosa de Sapa. A unes alçades d’entre 1.500 i 3.000 m s’obren valls boiroses cobertes de terrasses d’arròs i arbres de bambú. Els petits poblets que trenquen aquest agradable paisatge estan habitades per minories ètniques que, tot i el turisme, han sabut mantenir les seves costums. Els hmong, els dzao, els dai i els tai són els principals pobladors d’aquestes terres. De vegades sembla que habitin en un món que ja no existeix...

Aquest cop ens és difícil de resumir en deu o dotze fotos el que hem vist, és per això que us hem preparat un vídeo amb les millors imatges. Esperem que us agradi.





Igual de boirosa que Sapa, se’ns ha presentat la Badia de Ha Long uns dies després. Encara més enigmàtica, suggerent e intensa pels efectes de la boira, els seus més de 2.000 pinacles s’alcen majestuosos sobre el mar grisós que els envolten. Diuen que va ser un drac el que va crear aquest espectacle de la natura; que a cops de cua va començar a tallar les roques que temps ençà formaven terra ferma i que entre gruta i gruta va entrar el mar originant la badia que avui veiem. La calma del mar convida a relaxar-se i a gaudir del paisatge.




 


Deixem Vietnam per a entrar a Laos. Terra de contrastos, aquests darrers dies ens han "reconciliat" amb aquest país. Només arribar ja teníem ganes de marxar-ne però, finalment, en sortim satisfets. Al cap i a la fi, qui es pot resistir a no quedar captivat per les seves meravelles?


6 comentaris :

El viatge dels Rodamons ha dit...

Totalment d'acord! A nosaltres també és la regió que ens va agradar més de Vietnam.
Si mai tornem a aquest país, dedicarem una llarga temporada a perdre'ns entre els camps d'arrós i les canyes de bambú.
Una forta abraçada!

Diego ha dit...

Es veritat això que diuem d´una imatge que val més que mil paraules, aqui realment tenint una bona mostra.
Molts petons i una forta abraçada amics.

Lluis ha dit...

Sí, imagino que cada cop deu ser més difícil trobar llocs i pobles que mantinguin els paisatges, les formes de vida i els costums que els llibres i els catàlegs de les agències ens venen com a genuïnes. La globalització econòmica i cultural s'esten arreu, engolint cultures i pobles sense parar, en uns casos en contra de la seva voluntat i en d'altres per iniciativa d'ells (al capdavall, també tenen dret a gaudir del nostre ritme de vida i consum, per més discutible que siguin llurs efectes). És per això que sobta, i alegra, veure que encara és possible trobar excepcions, i que no pel fet de dur anoraks i (imaginem) tenir pàrabòliques i mòbils deixen de mantenir estils de vida propis.

Maria José i Lluís

Enric i Celia ha dit...

Continuant el nostre viatge pel nord de Laos i el nord de Tailàndia ens hem retrobat amb algunes d'aquestes ètnies (hmongs sobretot). Per una banda ens ha sorprès gratament, per altra ens ha entristit saber que de vegades són marginats pels respectius governs. Molts d'aquests pobles no entenen de fronteres i han anat emigrant entre el sud de la Xina i el nord de Myanmar, Tailàndia, Laos i Vietnam.

De totes maneres, els hem vist molt feliços. Viuen en un "món" completament diferent al nostre.

jordi (milviatges) ha dit...

La veritat és que és un d'aquells llocs que per més que hagis llegit i vist fotos no et deceben. Preciós!

Quaderns de bitàcola ha dit...

Hola Jordi! I tant que és preciós! Tot i que és millor no portar moltes expectatives. :)

 
Continguts de Quaderns de bitàcola (Enric Vilagrosa i Celia López) | Tecnologia Blogger | Plantilla original de Wordpress Theme i Free Blogger Templates | Disseny adaptat per Quaderns de bitàcola
cookie law