La Maria José i el Lluís són els nostres convidats del mes de maig i temporalment els hi hem cedit el bloc per a que ens expliquin el seu viatge a Brasil. -- Enric i Celia
En Lluís: bibliotecari dels de la “vella escola”, és a dir, lletraferit sense remei que es declara rotundament incapaç d’anar enlloc sense un llibre a la mà i que manté una relació distant –força distant- amb els whatsapp, els mòbils i qualsevol altre element que pugui destorbar la seva pau espiritual. Com a aficionat a la sociologia –la seva segona titulació-, un dels elements que més valora dels viatges és el contacte amb la gent i l’observació de la realitat social i cultural de l’indret visitat. Al mateix temps, però, també li agrada la natura i, en especial, tot allò que tingui a veure amb l’aigua: rius, cascades, llacs i, naturalment, platges. Això sí: deixa els viatges intrèpids, les escalades i les activitats que requereixen força esforç físic per a més endavant; per exemple, per la propera reencarnació.
La Maria José: si necessiteu algú que posi ordre en la vostra agenda, racionalitzi els vostres comptes i atengui visites i trucades sempre amb un somriure i una excel.lent predisposició, heu topat amb la persona ideal. Li encanta viatjar , ja siguin destins propers o llunyans, ja es tracti de ciutats o de natura, tot i que té una especial predilecció pels pobles petits, per aquells indrets que potser no tenen grans monuments, però sí una autenticitat i un caliu cada cop més difícils de trobar.. A l’igual que el seu company, a l’hora de visitar un lloc valora més una xerrada interessant amb algú de la zona que el neguit per voler veure-ho tot.
El cas és que, després d’anys de parlar-ne, la Maria José i en Lluís han realitzat finalment un dels seus viatges desitjats: Brasil. És clar que, com us podeu imaginar després d’haver llegit les línies precedents, no s’han dedicat precisament a fer incursions per l’Amazones rodejats de piranyes i serps, sinó que han triat altres destinacions més assossegades (i més còmodes).
Concretament, la primera etapa de viatge ha estat la ciutat de Rio de Janeiro, punt d’entrada i de sortida del país. Des de Rio, fent escala a Sao Paulo, s’han dirigit al poble de Bonito, a l’estat de Mato Grosso do Sul, indret triat perquè a les seves immediacions s’hi troben força rius i rierols on l’aigua és increïblement cristal·lina i on hom pot nedar rodejat de peixos, centenars de peixos. Sortint de Bonito, i després de passar més de 24 hores en autocars, arriben a Iguaçú i dediquen 4 dies a visitar, tant des del costat brasiler com des de l’argentí, les catarates d’Iguaçú. Per últim, i després d’agafar un vol de Foz do Iguaçú a Rio, ens dirigim a Paraty, un poble costaner d’estil colonial ubicat a uns 250km al sudoest de Rio rodejat de mar, illetes i muntanyes: un lloc idíl·lic... si el temps acompanya, és clar!
(clicar a sobre per veure el mapa més gran)
De Brasil hem publicat:
- Rio de Janeiro: una ciutat fascinant en plena transformació...i molt cara!
- Bonito, aigües transparents al Brasil profund
- Paraty, platges de somni però...on és el sol?

Hola nois!
ResponEliminaPer fi tenim el tan anhelat viatge d'en Lluis per terres brasileires!!! Enric! Penso has fet una descripcio del tot encertada del caracter i forma de veure la vida d'en Lluis...a veure que ens expliquem i quines fotos penjaran del blog perquè per un amic molt proper Brasil te llocs de lo mes autentic!-)
Gràcies, Estefanía
ResponEliminaEsperem que t'agradi el que anem publicant sobre el nostre viatge a Brasil. Pensa, però, que nosaltres només hem recorregut una petita, petitíssima, part de Brasil, un país enorme, molt divers i capaç de satisfer tota mena d'expectatives.
I ara et confessem un secret: en Lluís va amenaçar en pronunciar un discurs durant 5 hores ininterrompudes en cas que la descripciód del seu tarannà no li semblés prou escaient. Qui no hauria claudicat davant una possibilitat tan aterridora?
Maria José i Lluís
Hola Estefania!
ResponEliminaDiuen que allò que és bo es fa esperar... i per fi ja els tenim aquí! Ja teníem també ganes de llegir-los. I ara que s'acosta l'estiu i fa bon temps, més encara.
Tenim la sort d'haver llegit ja la resta dels seus relats i ja t'avancem que prometen... ;)
Hola a tots!
ResponEliminaPrimer de tot prometo penjar una foto meva als posts abans de passar a l'altra vida!:-)com que ja m'han parlat molt de Brasil per altres bandes a veure si els relats vostres m'acaben de convencer que Brasil és una destinació per no perdre'm!! (cal dir que en general el continent sud-americà no m'ha atret mai molt no sé perquè però al final hauré d'anar per comprovar in situ les seves excel·lències!!!